Les dones hem assumit fins a tal punt que un embaràs es pot truncar precoçment que no l’anunciem fins que han passat 12 setmanes, el primer trimestre de la gestació, quan es produeixen la majoria de pèrdues gestacionals. Són tan freqüents –és la complicació obstètrica més comuna– que les hem normalitzat però, de retruc, invisibilitzat i silenciat. A vegades, l'embaràs s'interromp abruptament abans fins i tot d'haver-lo donat a conèixer i és com si mai hagués existit. "Ja en tindràs un altre". "No era pràcticament res". "Passa sovint". "És com una regla". Són frases que totes les dones que hem patit pèrdues gestacionals hem sentit algun cop.

Les Balears registraren un total de 3.237 avortaments voluntaris el 2023 i acumula una taxa de 13,99 interrupcions voluntàries d'embaràs per cada 1.000 dones en edat fèrtil. Aquesta taxa ha augmentat respecte al 2022, quan se situava en 12,83, segons el Registre Estatal d'Interrupcions Voluntàries de l'Embaràs, publicat aquest dissabte pel Ministeri de Sanitat.

Les Balears encara no tenen el registre de metges objectors de consciència de l'avortament que exigeix la Llei estatal de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. La norma es va modificar fa un any i mig i diu: "A efectes organitzatius i per a una adequada gestió de la prestació, es crearà a cada comunitat autònoma (...) un registre de professionals sanitaris que decideixin objectar per motius de consciència respecte de la intervenció directa en la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs". Ara bé, no s'hi fixa el termini en què aquest registre haurà d'estar operatiu, i és en aquest fet en el qual s'excusa l'IB-Salut per no haver-lo creat. "La llei no especifica quan s'ha de tenir fet el registre", diuen fonts de l'organisme. Arreu de l'Estat, només cinc de 17 comunitats autònomes ja el tenen operatiu: la Rioja, Múrcia, Cantàbria, Catalunya i les Canàries, segons va informar el diari El País.

Dilluns França va introduir el dret a l'avortament a la seva Constitució, un moviment que va aconseguir suport transversalment en molts partits de les dues cambres malgrat algunes reserves. Dels 902 parlamentaris francesos, 780 van votar a favor del projecte de llei, 72 hi van votar en contra i 50 es van abstenir, durant la sessió extraordinària de votació a Versalles. Tot i que l'esquerra francesa feia anys que volia afegir una salvaguarda constitucional a l'avortament, fins al 2022 la majoria parlamentària considerava aquesta mesura innecessària per les garanties existents per a les dones franceses que volien avortar. Malauradament, el retrocés de drets de les dones en general i en particular la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units de revocar Roe v. Wade, donant llum verda als estats individuals per prohibir el procediment, ha promogut la reforma constitucional francesa.

A un banc del passeig de la Bonanova hi ha cinc dones que resen per aconseguir "la fi de l'avortament", un dret reconegut a totes les gestants de Catalunya. Són a uns cent metres d'una clínica en la qual es fan interrupcions voluntàries de l'embaràs des de fa més de trenta anys. Fins ara es concentraven a la vorera del davant del centre, però una resolució de la conselleria d'Interior els ho prohibeix i, a partir d'ara, s'han de manifestar a una distància prudencial. "Hem patit uns deu anys d'assetjament organitzat per aturar avortaments", han explicat fonts de la clínica a l'ARA, que lamenten que la mesura arriba molt tard. Aquesta afecta diferents organitzacions religioses, com la campanya 40 Dies per la Vida, que dos cops l'any promou concentracions per descoratjar les dones que van al centre a interrompre el seu embaràs. Les organitza coincidint amb els períodes de la Quaresma i d'Advent, abans de Nadal: en total, són quaranta dies ininterromputs de mobilitzacions, de dotze hores cada una, de vuit del matí a vuit del vespre.

El Tribunal de Corts d'Andorra [l'equivalent a la primera instància] ha absolt Vanessa Mendoza Cortés, l'activista que defensa el dret de les dones a l'avortament voluntari, prohibit al Principat en tots els supòsits, fins i tot quan hi ha risc per a la vida de la mare i el fetus és inviable. "Ha guanyat la llibertat d'expressió", ha dit aquest dimecres Mendoza un cop al carrer després d'haver assistit a la lectura del veredicte i envoltada d'altres companyes de lluita que li han donat suport durant els cinc anys que ha durat el litigi. "Ningú ha demostrat encara que he mentit", ha afirmat per reclamar dimissions dels que l'han posat a la picota judicial, entre elles la del president andorrà, Xavier Espot.

Brussel·les és el nou Londres per a les dones que han d'interrompre l'embaràs quan, a partir de la setmana 22 de gestació, es detecta alguna malformació molt greu al fetus. Si es miren les xifres, són poques les que han de travessar la frontera, però se'ls afegeix una sobrecàrrega emocional en un moment dur, perquè es tracta d'embarassos desitjats. A Brussel·les va haver d'anar l'Eulàlia –nom fictici– quan en una ecografia de la setmana 28 el seu ginecòleg va veure que el fèmur del fetus era molt més curt del que seria normal. Fins aleshores havia viscut amb total tranquil·litat, un estat que va acabar de sobte quan, en una posterior prova d'amniocentesi, es va confirmar la sospita: acondroplàsia, un trastorn dels ossos que causa el tipus més comú de nanisme. “Allò va ser una garrotada molt bèstia”, explica ara aquesta dona, que té un fill més gran i que amb el seu marit van tenir clar que no volien tirar l'embaràs endavant: “Va ser una decisió duríssima, perquè ningú estimava aquell fill com nosaltres”, afirma. 

L'Observatori l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius fa temps que avisa de l'ofensiva de grups fonamentalistes que ataquen entitats i defensors dels drets de les dones i que, a nivell mundial, aboquen recursos per imposar la seva agenda en contra de l'avortament i fins i tot el divorci. Respecte del nou protocol de Castella i Lleó, que preveu fer escoltar a les dones el batec fetal i mostrar-los ecografies 4D, la directora de l'entitat, Sílvia Aldavert, adverteix que només generarà un trauma afegit, perquè les dones que volen fer el pas ja tenen la decisió presa.

Què és la no maternitat per circumstàncies? Suposo que per a cada dona significa una o moltes coses diferents, però el que compartim totes les no mares per circumstàncies, sens dubte, és que som dones que hem desitjat ser mares i per alguna raó no ho hem sigut. Circumstàncies com la infertilitat, causes socioeconòmiques (infertilitat social), menopausa precoç o malalties incompatibles amb un embaràs, per exemple, són les responsables que cada cop més dones no materialitzin la seva (desitjada) maternitat.

Una constant ha prevalgut durant els gairebé 50 anys d’avortament universal als Estats Units. Una majoria clara dels nord-americans (un 60%) ha estat i està a favor d’aquest dret en la majoria de casos. El suport és, fins i tot, més gran en interrupcions d’embarassos producte d’una violació o que suposen un perill per a la vida de la dona.

Les Illes Balears són una de les comunitats que més garanteix l'accés a l'avortament: és la comunitat on se'n fan més a través dels serveis públics i tots els hospitals de la xarxa fan aquestes intervencions. Així i tot, el 38% es fan en centres privats. Segons el darrer informe Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE) del Ministeri de Sanitat, que ofereix dades del 2020, aquell any es varen practicar a l'Arxipèlag 2.888 interrupcions, 1.798 de les quals es varen fer dins el sistema públic i 1.082 en clíniques privades.

Gratuït per llei des del 2010, l’avortament voluntari continua sent una assignatura pendent perquè no a totes les regions sanitàries de Catalunya les dones tenen l'opció de triar el mètode que volen fer servir per avortar. El departament de Salut ha intentat corregir aquest dèficit, però per a les entitats feministes els passos que s'han fet en aquest sentit encara són insuficients per evitar que centenars de dones cada any hagin de desplaçar-se per a una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE): 1.200 en els últims dos anys.

Menys avortaments, però més ús de la sanitat pública per practicar-los. Aquest és el balanç que fa el Govern balear de les xifres de 2020. Els avortaments varen davallar un 12% a les Illes l'any passat en comparació amb el 2019, segons ha comunicat aquest dijous la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido. Però mentre que l'any passat les dones que varen recórrer a la xarxa pública per interrompre voluntàriament el seu embaràs varen ser un 63% del total, el 2019 varen ser un 58%. Això converteix l'Arxipèlag en la comunitat on es fan més avortaments a través dels serveis públics.

“Soc el relleu de la una”. Una noia molt jove, mòbil penjat al coll i rosari blau a la mà, arriba al lloc en què una associació pro vida (antidrets, per a entitats a favor del de les dones) es concentra diàriament davant d’una clínica acreditada per practicar avortaments. I en silenci, la jove comença la lletania, a estones amb els ulls tancats i la mascareta a la barbeta que deixen al descobert el ritme de l’oració. Al seu costat, Guillermo García, que està a punt d’acabar el seu torn, no té cap problema per explicar la motivació que l’ha dut a gastar part de les seves vacances a passar-se una hora “pregant”. Està plantat amb un cartell amb el somriure d’un nadó somrient i amb la llegenda “Mama, ajuda’m a viure. Mami, t’estimo” i també s’acompanya amb un rosari, en aquest cas de color marró, que guarda per esplaiar-se. Assegura que té “molt bones amigues” que “desgraciadament” han hagut d’avortar i per això diu que sap que el pas que les dones que entren al centre mèdic “no ha de ser fàcil ni còmode”, però rebutja categòricament que la seva presència incomodi les pacients abans de travessar la porta de la clínica.

Les Balears varen ser la tercera comunitat autònoma amb més interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) l'any 2020, amb 2.880 avortaments i una taxa de 11,87 casos per 1.000 dones. Així ho reflecteix l'informe Interrupción Voluntaria del Embarazo. Datos definitivos correspondientes al año 2020 que el Ministeri de Sanitat ha publicat aquest dimarts. Catalunya (12,03 casos per 1.000 dones) i Astúries (13,44) varen ser les dues autonomies amb més IVE l'any passat.

Les Balears registraren el 2020, el nombre més baix d’avortaments dels darrers 15 anys. Segons les dades de la Conselleria de Salut, es practicaren 2.843 interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) a les Illes. A aquestes interrupcions, s’hi han de sumar les illenques que han avortat fora de la Comunitat, una xifra estable que oscil·la entre els 100 i els 150 casos l’any, segons la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font. Enguany encara no tenen la dada definitiva que dona el Ministeri de Sanitat, però si se suma el màxim esperat no s’hauria d’arribar als 3.000.

Si Pedro Sánchez ha optat per intentar capitalitzar les marxes del 8-M, Pablo Casado, en canvi, està decidit a fer campanya en contra de les reivindicacions feministes. Per això ha aprofitat la ressaca de les protestes massives a les principals ciutats de l'Estat per presentar les grans línies mestres de la seva polèmica proposta en contra de l'avortament, el que anomena "garantir la llibertat i fomentar la cultura de la vida", sota el paraigua d'una llei de suport a la maternitat. Des de Cartagena (Múrcia), on ha clausurat la Convenció de Família i Igualtat del PP, ha anunciat que aprovarà aquesta norma si aconsegueix arribar a la Moncloa després del 28-A perquè les dones decideixin "lliurement" ser mares.