El Consell de Mallorca i el Govern volen habilitar un espai de primer acolliment d'emergència de menors migrants a l'antiga caserna de Son Tous, encara que separat físicament de l'actual Centre d'Atenció Temporal de Migrants (CATI). El president de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, ha confirmat que estudien la idea, poc abans que el Consell de Ministres, tal com està previst, aprovi el reial decret que detallarà la capacitat ordinària d'acolliment de cadascuna de les comunitats autònomes i permetrà començar amb les derivacions de menors migrants a partir del pròxim dijous.

La Conselleria de Famílies i Assumptes Socials ha apuntat que estudiarà en "profunditat" la petició del Consell de Formentera per retornar les competències de tutela de menors migrants no acompanyats arribats a l'illa en pastera. Així ho ha indicat la consellera de Famílies i Assumptes Socials, Catalina Cirer, aquest dimarts.

No cal ser expert en neurolingüística per copsar el poder de la paraula. La que suggereix, demanda o implora cada situació. La paraula justa. L’artefacte ideològic. El que ens fa saltar, d’una alenada, de la conducta celebrada a la rebutjada. 

El president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, ha acusat aquest dimecres el PSIB-PSOE de "boicotejar" la cessió del polvorí d'Inca per convertir-lo en un centre d'acolliment de menors migrants no acompanyats. Segons ha explicat Sánchez, els tècnics del Consell han emès un informe en el qual consideren apta aquesta propietat del Ministeri de Defensa per acollir els menors migrants que arriben sense família a les Illes.

Els consells insulars rebran una línia d'ajuts extraordinària del Govern destinada a l'atenció dels infants i adolescents estrangers no acompanyats (MENA) que arriben a les Balears. Així s'ha acordat a una reunió presidida per la consellera d'Afers Socials i Esports, Catalina Cirer, amb representants dels consells de Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera davant la "crisi migratòria actual" que pateixen les Illes.

Fa uns 25 anys que, alarmats per l’aparició de grups de nens dormint pels carrers de Barcelona en situació de desemparament, la Fundació Jaume Bofill (que en aquell moment dirigia Jordi Sànchez Picanyol) va convocar una colla d’experts a la masia de Can Bordoi per mirar de comprendre el fenomen dels menors que migraven sols del Marroc a Europa. La primera publicació que va sorgir d’aquells treballs la signava el constitucionalista Eliseo Aja, i deixava ben clar que el dret superior de la infància està per damunt de la llei d’estrangeria i que l’Estat té el deure i la responsabilitat d’emparar qualsevol menor sense tenir en compte el país d’origen.

El Consell de Mallorca ha fet aquest dimarts una "cridada d'auxili" al govern espanyol davant l'arribada contínua de menors migrants no acompanyats a l'illa. El conseller de Benestar Social i president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, ha denunciat que "Mallorca ha passat de ser una ruta de pas a una ruta de destinació". En la mateixa línia, ha apuntat que fa deu anys arribaven a l'illa entre dos i quatre menors migrants no acompanyats en tot l'any, mentre que el 2023 en varen arribar 180. Amb vista al 2024, l'IMAS preveu que n'arribaran 250.

La portaveu del PSOE al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha qualificat d'"anormal" la situació política actual de les Illes Balears, després que Vox rompés l'acord de governabilitat amb Prohens. Cal recordar que el trencament del pacte amb el Govern no afecta els acords amb l'Ajuntament de Palma (on Vox dona suport externament) ni en el Consell de Mallorca. Arran d'això, Cladera ha exigit al president del Consell, Llorenç Galmés, "el trencament immediat amb Vox per aturar la involució que ha comportat aquest primer any de legislatura". "No entenem per què Vox continua als governs municipals i als consells insulars si ha romput amb les institucions autonòmiques", ha afegit.

Més de 5.500 menors d’edat arribats sols a les Canàries esperen en centres d’acollida, mentre el govern espanyol ultima la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria, amb la intenció d’accelerar la distribució d’aquestes criatures a la resta de comunitats. Bàsicament, això voldrà dir que l’executiu podrà obligar els governs autonòmics a acceptar la quota de criatures que li pertoquin en un repartiment “proporcional”. Si l’any passat ja va acabar amb un rècord d’arribades a l’arxipèlag canari, aquests tres mesos i mig del 2024 han continuat amb la mateixa tònica i les arribades s’han multiplicat gairebé per cinc (490% més), segons les dades del ministeri de l’Interior. 

Per enèsima vegada Espanya ha denegat a un adolescent immigrant protecció al no donar per vàlida la seva documentació oficial que l’acredita com a menor d’edat, malgrat la multitud de jurisprudència que fixa que, davant d’un passaport oficial o un dubte de falsedat, sempre preval el tracte especial de menor. Finalment, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU ha intervingut a favor d’aquest noi gambià de 14 anys, que va arribar tot sol a l’estiu a les illes Canàries i ara es troba al carrer.

El nombre de menors migrants no acompanyats inscrits a les Balears ha augmentat en els darrers vuit anys, passant de sis menors l'any 2015 a 319 aquest 2023, amb data d'aquest 31 d'octubre. Així ho revela el govern espanyol en una resposta parlamentària a les diputades del Partit Popular, Isabel María Borrego i Ana Belén Vázquez, segons informa Europa Press.

Un grup de menors tutelats ha demanat aquest dimecres al Parlament Europeu la millora del marc legal, la burocràcia i les condicions materials d'aquells que es troben en el trànsit a la majoria d'edat. Segons ha recollit Europa Press, els menors han assenyalat que "la incertesa", les traves administratives i "l'absència d'un futur" amb seguretat els genera problemes.

El trajecte de tres anys per arribar a Espanya de Nadir. La mare d’Omar, feliç perquè el seu fill ha aconseguit feina en una pizzeria. Els 15 anys d’Ahmed, que no li permeten encara mantenir la família des d’aquí. La foto vestit de cambrer d’Abdel, fent les pràctiques d’hostaleria. Són les històries de quatre dels menors arribats a Mallorca amb la crisi migratòria del 2022, i que els defineixen molt millor que les sigles de MENA (Menors Estrangers No Acompanyats). El centre on viuen –amb 17 menors més– ens obre les portes per conèixer ca seva, beure te i conversar amb ells sobre jugar-se la vida, enyorar els pares i començar de zero. “El meu nom és Ahmed, tenc 15 anys i som aquí per mantenir la meva família. A Guinea és molt difícil anar a l’escola i treballar”. Així es presenta el “bebè del centre” –tal com li diuen les treballadores–, el més pillastre de tots i l’únic que té edat per anar a escola. Els altres tres, Omar, Nadir i Abdel –tots noms ficticis–, ja tenen 17 anys i són a les portes del mercat laboral. Tanmateix, tots estan sota la protecció del Consell de Mallorca.

L'arribada de menors estrangers no acompanyats a les costes de Mallorca ha passat de ser un fet anecdòtic a una realitat. En tres anys, aquesta xifra s'ha disparat un 400%: mentre que el 2019 van arribar-ne 36, el 2022 van ser 193. El perfil majoritari és d'un al·lot, d'origen algerià i d'entre 16 i 17 anys. L'administració competent a l'hora d'acollir-los, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (Consell de Mallorca), ha hagut de fer front a aquest augment, que s'ha consolidat, amb un increment de 40 places de primera acollida. En aquests moments, un dels principals reptes és aconseguir més famílies d'acollida per a aquests perfils, atès que fins ara només n'han aconseguit per a set menors, cinc dels quals eren africans.

Una vintena de treballadors que feien feina al centre de menors estrangers no acompanyats Norai han estat acomiadats després que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) anunciàs que tancava aquest espai ubicat a Palma per obrir-ne un de nou a la Part Forana. Així, el Consell insular ha rescindit la concessió amb l'entitat social que el gestionava, la fundació Amés, i que proporcionava els educadors. Això implica que aquests menors queden "amb persones totalment desconegudes", fet que un dels treballadors acomiadats, Aitor Bis, qualifica d'"inhumà" per l'impacte que suposa als adolescents que estan lluny de les seves famílies i que tenen tantes dificultats per "obrir-se".

En un carrer del polígon a tocar del port de Ceuta, el Ridan, de 16 anys, ens atura i ens ensenya el seu mòbil amb la pantalla esquerdada i, amb gestos, ens fa entendre que no té bateria. “Mama”, ens diu, assenyalant el telèfon. Li deixem el nostre perquè truqui a casa, després de quatres dies vagant perdut pels carrers de Ceuta sense saber què fer ni on anar, i dormint a l’escullera de la platja. El pare respon al primer truc, i la conversa amb prou feines dura cinc minuts. “Papa, em vaig assabentar que la frontera estava oberta i he marxat a Ceuta. Tu i la mare no teniu feina i som molts germans i no podíem fer res per sortir d’aquesta crisi que afecta tanta gent. Ara intentaré pujar a la Península. Si hagués volgut robar o delinquir m’hauria quedat a Tetuan. Me’n vaig per aconseguir els papers i ajudar tota la família”, els diu. El pare li respon que es cuidi, que sigui un home i que no es barregi amb “males companyies”. La mare no es posa al telèfon, només se la sent plorar.

Potser ens hi estem acostumant, però no ho voldria. La paraula té un valor essencial per formar les generacions que llegeixen o que escolten. I en un moment històric com l'actual, en què els mitjans de comunicació les posen a l'abast de tothom, les paraules tenen encara molt més valor i més capacitat d'influir en les masses.