En vuit anys, les operacions per extreure implants de pit s’han duplicat a l’estat espanyol. Les raons que expliquen aquest augment tenen a veure amb la caducitat dels implants i amb la moda. Si no s’extreuen després dels 10 o 15 anys poden portar problemes de salut greus i el que abans es portava, ara ja no es porta. La imatge femenina ha canviat i ha passat de “la voluptuositat dels pits a la naturalitat”, segons Jaume Masià, director del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l’Hospital de Sant Pau. Moltes de les dones que se’ls van posar fa vint anys s’han trobat que se’ls han de canviar, i ara, amb 45, no els agrada la idea de tornar a passar per quiròfan als 60 o 65 per tornar a fer un canvi. Parlo d’estètica, purament, no de les reconstruccions mamàries que es fan derivades del càncer de mama. Òbviament, aquestes no tenen res a veure amb les modes. I parlo de com la moda ens condiciona a modificar els nostres cossos.

Francesc Mora no vol revelar la seva nota als exàmens MIR. Però deixa entreveure que va ser alta. Prou alta com per escollir una de les especialitats més demanades: cirurgia plàstica i reparadora. Fa més de vint anys que s'hi dedica i ha passat per diferents centres de Barcelona.

Cada vegada més sovint els faristols de les gales de premis són espais no només per agrair, sinó també per reivindicar. Així ho ha fet aquest dilluns al vespre Ester Expósito després d'haver estat distingida amb el premi New Generation, un esdeveniment organitzat per la revista Bazaar Woman. Amb unes declaracions que han volgut posar de manifest la crueltat de la cosificació de les dones i el consegüent linxament públic a xarxes que reben algunes noies joves, s'ha espolsat les crítiques que alguns usuaris havien fet sobre el seu canvi de pes i unes suposades operacions estètiques que ella ha negat.

El gener de 2022 Sara Gómez va entrar al quiròfan d'un hospital de Múrcia per fer-se una lipoescultura, una operació estètica que consisteix a extreure el greix abdominal i recol·locar-lo als glutis. A priori és una intervenció indolora i ràpida, però no va anar bé; la dona va patir una vintena de perforacions a l'abdomen que van acabar provocant-li una forta hemorràgia, va haver de passar un mes ingressada a la unitat de cures intensives (UCI) i, finalment, va acabar morint a causa de les seqüeles. La va operar un metge, però no estava especialitzat en cirurgia estètica, sinó en cirurgia cardiovascular. Ara la perseverança de la seva família ha forçat el govern espanyol a intervenir-hi: a partir d'ara, només els metges especialitzats podran fer intervencions estètiques; és a dir, els que s'hagin format en cirurgia plàstica, estètica i reparadora o una altra especialitat que inclogui específicament les competències en cirurgia estètica al programa formatiu oficial.

La meitat de les intervencions estètiques de Catalunya no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. És la denúncia que aquest dilluns han fet des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que critica l'intrusisme laboral i adverteix dels riscos que aquesta pràctica pot comportar en el pacient. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències: d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort; i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explica a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE. De fet, una enquesta difosa per l'associació en què van participar el més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica mostra com el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense les competències necessàries. 

El judici contra el cirurgià i l'anestesista acusats d'homicidi imprudent en el cas d'una dona que es va sotmetre a una liposucció i que va morir després de patir complicacions en la intervenció ha començat aquest dimecres, al jutjat Penal número 3 de l'avinguda d'Alemanya de Palma. Els processats han assegurat que la seva praxi en l'operació va ser adequada i han defensat la seva actuació a partir del moment en què la pacient va patir una aturada en la darrera fase de la intervenció, segons ha informat Europa Press.

Hi ha una cultura que tracta amb una crueltat extrema les seves dones, una societat avançada des del punt de vista tecnològic que ha assolit fites tan extraordinàries com posar els peus a la Lluna o allargar l’esperança de vida unes quantes dècades però que manté unes pràctiques que des del punt de vista antropològic es poden descriure com a autèntiques barbaritats pròpies de les tribus més primitives i salvatges. Vegem-ne alguns exemples.

El pacient tipus de la medicina estètica era una dona, d’uns 45 anys i de classe mitjana-alta, fins que han aparegut perfils nous. Els darrers a accedir-hi han estat els adolescents, els homes i les classes socials mitjanes-baixes.

Quan va obrir –fa 36 anys–, la clínica del metge Alberto Morano era una de les tres o quatre que hi havia a Mallorca. Ara, la xifra supera les 200. Aquest creixement ha fet que les Illes siguin la tercera comunitat amb més centres de medicina estètica de l’Estat per habitant. “Hi ha oferta perquè hi ha demanda”, argumenta Morano, que també és expresident de la SocietatEspanyola de Medicina (SEME). “No tenim pacients turístics, però sí estrangers residents que s’incorporen als tractaments. A més, la població illenca és oberta en aquest sentit”, diu el metge. Segons el darrer informe de la SEME, un 40% de la població illenca s’ha sotmès a alguna intervenció de medicina o cirurgia estètica. Però aquesta proporció coincideix amb la mitjana espanyola, a diferència de la taxa de centres, que és molt superior. A hores d’ara, hi ha 16 clíniques d’estètica per cada 100.000 habitants, just per darrere d’Aragó (17) i Madrid (21). Així, què tenen les Balears per haver-se convertit en una espècie de Meca per als metges d’estètica?

El jutge d'Instrucció número 46 de Madrid ha arxivat la investigació del cas de la jove que va morir després de fer-se una triple cirurgia estètica. Silvia Idalia Serrano vivia a Palma, però es va desplaçar a Madrid el mes d'abril per fer-se l'operació i allà va estar diversos mesos en coma fins que va morir. Ara, els experts forenses diuen que la infecció es va produir per "una condició fortuïta després de la cirurgia".

Té 18 anys, però continua fent cara de nena. És alta, prima i esvelta, i arriba a la clínica d'estètica acompanyada de la mare. A la sala d'espera hi ha dos grans pòsters de joves esculturals i maquíssimes que posen de forma seductora, i un ventilador enorme que no deixa de fer voltes. “Digue'm, en què et puc ajudar?”, pregunta la persona que finalment les atén, en una estança que no té res de consulta mèdica. Hi ha dues butaques, una taula baixa de vidre, una cadira d’oficina i un escriptori amb un ordinador. La noia de 18 anys contesta: “Vull posar-me més pit. Tinc una foto”. I immediatament després treu el mòbil de la butxaca i mostra una fotografia d'una influencer que s'exhibeix amb biquini davant de la càmera. "Em sembla molt bé perquè és un pit natural, petitó, i tu ets primeta", respon la persona de la clínica d'estètica mirant la fotografia. La noia de 18 anys gairebé no té pit.

La cantant Gwen Stefani s'ha fet viral a les xarxes després d'aparèixer al programa Late night with Seth Meyers amb unes faccions facials que la feien irreconeixible. L'artista, de 52 anys, va sorprendre els seus milions de seguidors amb els seus últims retocs, que van molt més enllà dels que s'havia fet prèviament. Tant és així que resulta difícil saber que és ella a primera vista si el record de la seva cara que es té és el de temps enrere.

El setembre del 2021 Linda Evangelista, una de les top models més cotitzades dels anys 90, revelava a través de les seves xarxes socials que un tractament estètic (una criolipolisis) l'havia deixat desfigurada. Les conseqüències brutals del tractament van obligar Evangelista a retirar-se de la moda i la publicitat. Després de vuit anys amagada de totes les mirades, Evangelista torna a la moda protagonitzant la portada del mes de setembre de l'edició britànica de Vogue, la més important de l'any.

L'actriu i activista nord-americana Jane Fonda renega als 85 anys de l'únic –si més no, segons el que ella explica– retoc facial a què s'ha sotmès i advoca per centrar-se en una vida sana en lloc de témer la vellesa, segons un article publicat a la revista Vogue. Fonda parla amb la revista amb motiu de la seva nova col·lecció de roba per a una gran cadena, revela alguns dels seus hàbits saludables –com dormir "vuit o nou hores al dia"– i reflexiona sobre l'envelliment. "En primer lloc, vull que la gent jove deixi de tenir por de fer-se vella. El que importa no és l'edat, no és el número cronològic. El que importa és la salut", declarar l'actriu, que recorda que el seu pare va morir a una edat més primerenca que la seva per una malaltia.

Silvia Idalia Serrano, una jove resident a Palma que va estar durant tres mesos en coma després de sotmetre's a una cirurgia estètica, ha mort aquest dissabte, segons han informat a Europa Press fonts del seu entorn. Silvia es va sotmetre el 26 d'abril a diverses intervencions en una mateixa operació feta dins un dels centres de la clínica CEME.

La primera operació estètica va ser l’augment de glutis, quan una amiga li va injectar oli de silicona a les natges en un hotel de Cali, a Colòmbia. La Valerie Millán d’aleshores tenia 16 anys i estava desesperada per tenir formes de dona, així que aquesta va ser la solució més ràpida i assequible que va trobar a la seva ciutat natal. L’oli de silicona és un biopolímer, una substància sintètica i tòxica que Colòmbia està en procés de prohibir. L’amiga de la Valerie era una altra dona trans, sense cap titulació en medicina, que ajudava a les del col·lectiu a complir el seu somni de tenir cossos coherents amb el seu gènere. I l’hotel és el que allí se’n diu una clínica de garatge, és a dir, un local on es practiquen cirurgies estètiques de manera informal i a baix cost.

La cadena nord-americana Fox ha confirmat el retorn a la pantalla de la sèrie dels 90 'Beverly Hills', que tindrà com a protagonistes els mateixos actors que van donar vida a Brenda, Dylan, Brandon, Kelly, Steve, Andrea, David i Donna. Jason Priestley, Jennie Garth, Ian Ziering, Shannen Doherty, Gabrielle Carteris, Brian Austin Green i Tori Spelling són els noms dels actors que repeteixen, que són la pràctica totalitat. La tornada, que tindrà lloc a l'estiu, només patirà l'absència de Luke Perry, que ha mort fa poc.

Només cal fer una cerca a l'App Store per trobar aplicacions que permeten canviar-te el color dels ulls, maquillar-te i, fins i tot, modificar-te el rostre i el cos a les fotografies, mitjançant simuladors de cirurgia estètica, presentats amb icones de dibuixos infantils o imatges de noies joves com a reclam.

Toby Sheldon, l'home que es va gastar 100.000 dòlars en cirurgies i processos mèdics per assemblar-se a Justin Bieber, ha estat trobat mort en un motel. El cos va ser trobat en un establiment de San Fernando, als EUA, després que la família n'hagués notificat la desaparició. El cos de l'home, de 35 anys, va ser trobat el 21 d'agost, però no ha estat fins aquesta setmana que s'ha sabut la notícia, tres dies després que es donés per desaparegut.

'The New York Post' assegura en portada que la supermodel Gisele Bündchen va posar-se un burca per evitar ser reconeguda en sortir d'una clínica de cirurgia estètica de París. Tot i que a les imatges que aporta la publicació nord-americana no es pot observar qui s'amaga darrere d'aquesta peça de vestir, el diari assenyala dos qüestions que demostrarien la seva tesi que la model, de 35 anys, hauria optat per amagar-se així després d'estrenar-se amb el bisturí.