“Qui és tota aquesta gent?”, em deman mentre mir la darrera publicació del meu amic a Instagram. Són fotos d’un dinar que va fer ahir migdia a ca seva, amb les que supòs que ara són les seves persones de confiança. De sobte, el nostre vincle es mesura en el nivell de coneixement que tenc d’aquests individus. No se suposa que, com a amiga, hauria de saber amb qui comparteix els dies, la vida, la seva llar? Observ com s’abracen, fan un brindis, riuen. Compar la seva presència amb la meva absència. Ho atribuesc al fet que des de fa anys vivim a ciutats diferents. Però em fa mal pensar que va haver-hi un temps en què l’un formava part de la vida de l’altre. Ara, en canvi, no és que no habitem la vida de l’altre, és que sembla que no n’hàgim estat ni turistes, com diria Bad Bunny.

Tant empreses com entitats públiques tindran prohibit fer servir un número de mòbil per realitzar trucades comercials. L'objectiu d'aquesta mesura, inclosa en una ordre ministerial del govern espanyol que s'acaba d'aprovar, és evitar les estafes de suplantació d'identitat que es fan a través de trucades o SMS.

"Putes calentes i trapelles", "Pluja daurada a Barcelona" i "Semen a la cara a prop de Santa Coloma de Gramenet" són tres exemples dels molts anuncis pornogràfics que pots trobar per internet. Aquests en concret, a més, tenen un element en comú: comparteixen telèfon de contacte. Ara bé, quan truques al 900 800 046, no pots concertar cap cita amb una treballadora sexual ni posar-te en contacte amb altres persones que també busquin sexe, ja que aquesta no és la finalitat del telèfon. Més aviat, és trobar feina: "Està trucant al servei d'atenció ciutadana del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya". Una veu seriosa llegeix aquest missatge, lluny de qualsevol de les promeses sexuals que apareixien en aquells anuncis. Es tracta d'un telèfon del SOC que la setmana passada va patir un "increment molt anormal" de trucades perquè per una possible bretolada, de sobte, apareixia en centenars de pàgines pornogràfiques i de contactes.

14. Aquesta era la fita. Arribar als 14 de la meva filla gran sense comprar-li telèfon mòbil. Era una proposta plena de fissures. Jo mateixa era conscient que com a molt aguantaria fins als 13. Seria tot un èxit si ho aconseguia. A 6è de primària, els Reis van portar el mòbil a la majoria d’alumnes de la classe que quedaven sense. Només quatre van acabar el curs sense tenir-ne. Entre ells, la meva filla. “Sí, esclar”, em contestava, burleta, quan li recordava que l’edat pactada a casa eren els 14. L’estiu va ser tranquil, sense cap tipus de pressió. Però tan bon punt va començar el curs es va activar l’operació #Vullunmòbil. A 1r d’ESO tots els alumnes en tenen un. Tots i cadascun dels més de 100 alumnes de les cinc línies de primer tenen mòbil. A 1r C, la meva és l’única que continua sense. El #Vullunmòbil ha pres incomptables formes durant aquests dos mesos i escaig que portem de curs. La meva contraofensiva, evidentment, fa aigües per tot arreu. Els grups de WhatsApp de les amigues queden en silenci quan afegeixen el meu número. Soc una mare i això talla les converses, per molt que doni garanties de no llegir-les sense permís. A l’institut està prohibit l’ús de dispositius electrònics, hi ha cartells que ho adverteixen i a les reunions de pares sempre s’ha explicat així, però tots els alumnes el porten a sobre quan van a classe. Si el treuen de la motxilla a l’aula, al passadís o al pati i tenen la mala sort que un professor els enxampa, els el requisen fins al final del dia. Una normativa de cotó fluix que ha acabat desarmant la meva estratègia antimòbil. Fa un parell de setmanes, a l’assignatura d’experimentals, el professor va demanar als alumnes que traguessin el telèfon per estudiar l’eclipsi lunar: amb la llanterna del mòbil havien d’il·luminar una esfera que representava la Terra. Touché.

Sona el telèfon, qualcú corre escapat cap a l’altre cap de la casa, el despenja de la tauleta, diu “amb qui parl?”, s’asseu en aquella cadira reservada per a aquesta funció especial i comença una conversa, que previsiblement no s’allargarà durant gaire estona. Vint minuts, a tot estirar. La situació descrita és, l’any 2023, una ficció o, més ben dit, un record d’allò que passava de manera habitual vint anys enrere.

Retiren les darreres cabines telefòniques de Palma (les darreres 115, que són les que queden) i això ha despertat una certa nostàlgia. No és que les cabines telefòniques tinguessin gens de prestigi ni de predicament entre la ciutadania; encara tenien menys ús: ningú les feia servir –tot fa pensar que tampoc no n’hi havia cap que funcionàs– i quasi totes presentaven un aspecte d’abandonament ben evident. S’havien convertit en un d’aquests elements del mobiliari urbà que es tornen invisibles, que els passam pel costat sense fer-ne més cas de l’imprescindible per no ensopegar-hi. Una andròmina, un trasto inútil. Però l’anunci de la seva retirada, amb la consegüent i definitiva desaparició de la nostra vida quotidiana, ha generat aquesta reacció nostàlgica que dèiem.

La Direcció General de Consum de les Illes Balears ha iniciat un procediment sancionador per import de 23.100 euros a ING per oferir de manera poc accessible a la pàgina web informació obligatòria sobre el telèfon gratuït d'atenció al consumidor i per no facilitar als usuaris un enllaç a través del qual puguin accedir a la plataforma de resolució de litigis en línia. La denúncia va ser presentada per FACUA-Consumidors en Acció.

Primer va arribar la rodeta giratòria amb incrustacions de pedreria. Després un telèfon amb forma de llavis de color cirera i una hamburguesa amb formatge. L’estiu passat, Chanell Karr va acabar reunint una col·lecció de sis telèfons fixos. El més recent, un model sense fils taronja fabricat com a article promocional de la pel·lícula de 1986 La chica de rosa. Tot i que només en té un de connectat, tots funcionen. “Durant la pandèmia volia desconnectar de tot el que et distreu d’un mòbil”, explica la Chanell, que treballa en el sector del màrqueting als Estats Units. “Només volia tornar a les formes anàlogues originals, tenir una línia fixa”.

L'última cabina clàssica de Telefónica de Barcelona serà rehabilitada i es convertirà en punt d'intercanvi de llibres. Es tracta d'una cabina model 8595-A –amb sostre, portes i recobriment de vidre– i està situada al número 2 del carrer del Lledoner, al barri de Sant Genís dels Agudells. Telefónica i l'Ajuntament de Barcelona han acordat la seva cessió a la ciutat i a partir de dilluns la cabina es retirarà de la via pública i es rehabilitarà, abans d'instal·lar-la definitivament a la plaça Meguidó, al mateix barri de Sant Genís dels Agudells.

El govern dels Estats Units ha emès una llicència temporal de 90 dies per a la multinacional xinesa Huawei i les seves filials, que l'autoritza a mantenir les activitats necessàries per continuar operant les xarxes existents i donant suport als serveis de telefonia. La tecnològica xinesa va ser inclosa dijous passat en una llista negra d'empreses amb les quals les companyies nord-americanes tenen prohibit fer negocis sense permís del govern.

El telèfon que he fet servir més sovint darrerament és un Samsung Galaxy S8+: costa 909 euros, té pantalla de 6,2 polzades sense marcs, càrrega de bateria sense fils i el puc desbloquejar amb reconeixement facial, amb l’empremta dactilar o amb lectura de l’iris. Des d’ahir, per 101 euros més, es pot comprar també el model Galaxy Note 8 de la mateixa marca, que afegeix doble càmera, llapis tàctil i una pantalla encara més grossa. Per això, quan Apple va desvelar dimarts passat les característiques del seu futur iPhone X -que costarà 1.159 euros en la versió bàsica quan surti a la venda al mes de novembre-, la majoria em van resultar conegudes. A banda dels partidaris més fanàtics de la marca, tothom reconeix que Apple ja no marca la pauta de la innovació tecnològica en la telefonia mòbil. Pràcticament tot el que ofereixen els seus smartphones es podia trobar ja en els d’altres marques, en alguns casos a un preu més assequible.

L'àrbitre que va dirigir el partit de categoria aleví entre el Linyola i l'Escola de Futbol Base Guissona, Fathellah Dahbi, ha rebut vuit partits de sanció i la retirada de 0,20 punts de la seva valoració de la temporada per haver parlat pel seu telèfon mòbil durant la disputa de l'encontre entre els dos equips el passat 24 de març.