"Saturació", "gueto d'habitatges protegits" i perjudicis greus per als habitants del Molinar. Aquestes són algunes de les expressions que el Partit Popular va fer servir ara fa 16 anys contra el mateix projecte de Son Bordoy que avui tramita com a govern municipal. Era l'any 2010 i a l’empara de la coneguda Llei Carbonero (conseller d'Habitatge del Govern de Francesc Antich) es tramitava una reserva estratègica de sòl a Son Bordoy amb l’objectiu declarat de facilitar habitatge assequible. Sobre el paper, la iniciativa pretenia donar resposta a la dificultat d’accés a l’habitatge a Palma. La societat civil i el Partit Popular criticaren aquesta requalificació de sòl per diversos motius. Els populars varen ser molt durs i empraren els arguments exactament contraris als que ara defensen.

El 1993 l'Associació Cultural Cristiana Gitana Balear va sol·licitar a l'Ajuntament de Palma que li cedís Son Regalo Nou, una finca de titularitat municipal d'aproximadament 33.200 metres quadrats, ubicada al Molinar (Palma), amb l'objectiu de realitzar-hi activitats de promoció i per a l'actuació en matèria de drogodependents i la seva posterior reinserció. Cort va acceptar la petició i el 10 de desembre del 1993 el batle de Palma en aquell moment, Joan Fageda (PP), i també el regidor municipal d'Acció Social, Bartomeu Oliver, varen signar una cessió d'ús del terreny a la qual ha tingut accés l'ARA Balears. Fins i tot, l'equip de govern de Fageda va desallotjar un precarista que vivia a la finca de Son Regalo per cedir-la a l'entitat. El particular que hi vivia irregularment es va oposar en reiterades ocasions a abandonar-la i fins i tot va demanar una pròrroga a l'Ajuntament de Palma per poder-hi estar més temps, a més de proposar com a alternativa donar a l'entitat la finca de Son Fernando Nou (situada ben al costat de Son Regalo), però Cort ho va rebutjar.

Un joc de paraules amb el títol del famós musical de Leonard Bernstein West Side Story, emprat en aquesta ocasió per al d'una òpera contemporània estrenada recentment a la ciutat de Cluj-Napoca (Romania), evoca la tragèdia de la segregació d'unes 350 persones d'ètnia gitana. L'any 2010, l'alcaldia de Cluj les va expulsar a Pata Rat, una successió de barraques i cases fetes amb materials precaris a set quilòmetres del centre i a tocar –a uns 800 metres– d'un dels abocadors sense control més grans de l'est d'Europa, i també a 200 metres d'unes terres plenes de residus farmacèutics. Era el 17 de desembre, nevava i la temperatura era d’uns quinze graus sota zero.

El cap de la Policia Local de Llucmajor, Sergi Torrandell, ha traslladat a l'ARA Balears que el conflicte entre un grup d'algerians i un altre d'ètnia gitana aquest passat dimecres a l'Arenal, "no té res a veure amb un fet delictiu, sinó pel rebuig d'un grup de persones contra un altre".

La Fundació Secretariat Gitano va publicar al setembre un informe demolidor que ens hauria de fer reflexionar com a societat. El 62,8% dels joves gitanos entre 16 i 24 anys no es graduen en educació secundària obligatòria. El percentatge entre la població general és només del 4%. Què falla? La directora del Secretariat Gitano a Catalunya, Carme Méndez, ens aporta una mica de llum i parla en concret del barri de Sant Roc de Badalona, on la majoria de la població és gitana, l'absentisme escolar a l'ESO arriba al 60% i que tant ha estat criminalitzat durant els últims mesos.

Si bé la bona notícia és que el gruix de la joventut es presenta com a tolerant amb la societat multicultural, un preocupant 25% dels joves d'entre 15 i 29 anys a Espanya són racistes i xenòfobs i rebutgen els ciutadans gitanos, els procedents de l'Àfrica subsahariana i els del Marroc, per aquest ordre. Les dones tenen actituds i comportaments més cívics i empàtics amb les persones que tenen un aspecte físic diferent del seu.

El govern txec ha començat aquest divendres les obres per demolir la granja de porcs de Lety u Písku, construïda sobre un camp de concentració gitano de l’època nazi. La decisió posa fi a dècades de lluita entre els propietaris de la granja, els grups d’ètnia gitana i el mateix govern, que ja va tancar el recinte l'any 2017 i en va oficialitzar la venda l’abril del 2018.

Enmig dels passadissos de l’estació central de Praga hi dormen desenes de persones que han arribat a la ciutat fugint de la guerra d’Ucraïna. Des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer, la República Txeca ha acollit més de 360.000 refugiats. Malgrat que el país va aprovar diverses lleis per facilitar l’accés al visat humanitari i a l’allotjament, hi ha, com a mínim, dues mil persones que no s’hi han pogut acollir: la comunitat gitana.

El poble gitano i el Govern balear han estret relacions aquest dimarts. La presidenta, Francina Armengol, ha rebut en audiència el president de la Federació d'Entitats de Gitanos i Gitanes de les Illes Balears, Carlos Cortés, en seu parlamentària. Un dels punts clau de la reunió d'aquest matí ha estat el desmantellament de Son Banya, un objectiu que tant el Govern com la FEGIB reafirmen que hauria de ser una realitat el 2023.

"Un congrés nacional" i "un estatut cultural". Aquests han estat els dos principals reclams del president de la Federació d'Entitats de Gitanos i Gitanes de les Illes Balears (FEGIB), Carlos Cortés, en la inauguració de les I Jornades Gitanes de l'Arxipèlag, avui dijous al Teatre Xesc Forteza de Palma. Amb el lema 'La igualtat de les diferències', la programació s'allargarà fins dissabte amb conferències i taules rodones sobre temàtiques que van des de les polítiques gitanes a Espanya fins a un taller de sexualitat per a dones, passant per un recorregut històric del poble gitano i una ponència sobre el poble romaní i l'educació.

Quan penses en Charles Chaplin et venen moltes coses al cap: el bigoti i la icònica silueta de Charlot, el seu geni com a cineasta, la persecució política de l'FBI... Però no la seva condició de gitano. La seva biografia esmentava que la seva àvia paterna ho era, però Chaplin també era gitano per part de mare, que era germana d'una reina romaní. Ell mateix no ho va saber fins poc abans de la mort de la seva mare, que li va confessar com qui revela un terrible secret. Ell no ho va viure així, sinó que va celebrar i va transmetre als seus fills l'orgull de ser part d'un poble nòmada i apàtrida com ell mateix, que sovint es definia com “un ciutadà del món que va néixer a Londres”. El relat familiar sobre els orígens gitanos de Chaplin es va veure confirmat el 2011 quan la seva filla Victoria va obrir un escriptori heretat del seu pare i va aparèixer una carta enviada a Chaplin en algun moment dels anys 70 per un home anomenat Jack Hill, aleshores octogenari, que assegurava que a Chaplin que no havia nascut a Londres, com ell creia, sinó a la caravana d'una reina gitana, tia de Hill, als afores de Birmingham.

Silvia Agüero repeteix tants cops en una conversa que és feminista com que és mare de quatre criatures. Agüero és una gitana del barri madrileny de Vallecas, viu amb la seva família a València i reivindica per a aquest Dia Internacional del Poble Gitano –que cada 8 d'abril commemora el primer congrés mundial a Londres del 1971– el paper de les dones en la supervivència del col·lectiu. “Riu-te'n, tu, de les Femen”, esclata quan explica com el 1753 un grup de dones liderades per la gitana Rosa Cortés van fugir de la Casa de la Misericòrdia de Saragossa on les havien tancat, separades dels homes, en una operació batejada com la Gran Batuda, un intent de genocidi del poder de l’època. “La tia Rosa hauria d’estar a tots els llibres d’història i explicar-se a les escoles”, afirma aquesta autodidacta que signa amb el sociòleg Nicolás Giménez Resistencias gitanas (Editorial Libros.com), un assaig per trencar estereotips i mites: “Com que som un poble nòmada”, matisa Giménez, o per “acabar amb el romanticisme de la lluna, la navalla que brilla, els ulls negres”, un rosari de tòpics literaris que el cinema i la televisió han modernitzat amb “personatges delinqüents, ganduls o simples”. Agüero i Giménez són parella i estan al darrere de Pretendemos Gitanizar el Mundo, una web amb nom “provocador” en què lluny de justificar-se per sentir-se gitanos, diuen, fan un “relat alternatiu” contra l’antigitanisme, tan enquistat a la societat com anys fa que es van instal·lar a la Península.

El president de l'associació gitana Gaocalo, Carlos Cortés, ha presentat aquest dilluns la Federació d'Associacions Gitanes de les Illes Balears (FAGIB), que també presideix des d'avui. L'entitat la conformen quatre associacions en total i aglutina unes 1.020 famílies, segons ha explicat Cortés. La seu es troba al carrer de Santa Florentina, número 48, a Son Gotleu, i compta amb una sala per fer tallers i magatzem per guardar el menjar que reben del Banc d'Aliments.

Aquest dimecres és el Dia Mundial del Refugiat. El nombre de persones desplaçades forçosament per conflictes armats, crisis, violència generalitzada o persecució va augmentar el 2017 respecte al 2016 en 2,9 milions, fins als 68,5 milions, segons un informe de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El 85% d'aquests desplaçats forçosos han anat a parar en països en vies de desenvolupament o d'ingressos mitjans. Els països rics n'acullen molt pocs. La por que s'ha generat a Europa està poc justificada. Del total de 68,5 milions, 25,4 milions són refugiats, 40 milions són desplaçats interns (dins els seus països) i 3,1 són sol·licitants d'asil polític. Síria continua sent el país amb més desplaçats forçosos (12,6 milions), seguida de Colòmbia (7,9 milions, la majoria interns), el Congo (5,1 milions), l'Afganistan (4,8 milions), el Sudan del Sud (4,4 milions), l'Iraq (3,8 milions) i Somàlia (3,2 milions). Però el principal punt calent de l'any passat va ser Bangladesh, que acull gairebé 1 milió de refugiats rohingyes que han fugit de Birmània. Veneçuela també presenta una situació molt delicada.

El ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, està decidit a crear un cens dels gitanos que viuen a Itàlia i expulsar del país tots els que siguin irregulars. Ni la polèmica suscitada per les seves paraules durant una entrevista aquest dilluns ni les advertències de la UE a la penúltima proposta populista del líder de la Lliga han fet que hi renunciï: "Cens de gitanos i control dels diners públics gastats. Si ho proposa l'esquerra està bé, si ho proposo jo és racisme. Jo no em rendeixo i segueixo endavant! Primer els italians i la seva seguretat", ha afirmat.

És un campament nòmada gitano, com els de les pel·lícules, però que en lloc carros de cavalls està format per cotxes d'alta gamma i una quinzena d'autocaravanes modernes i en bon estat, amb electricitat i aigua. Són com a mínim una setantena; vénen de França però n'hi ha de diferents llocs d'Europa, i des de fa unes dues setmanes s'estan a Sant Adrià de Besòs, tot i que abans ja havien passat per Ripollet i la plana de Lleida. Per ara viuen al solar de l'antiga fàbrica Procolor, el que hi ha al peu del que queda de la central tèrmica de les tres xemeneies, en uns terrenys que són per vendre i una zona pendent de descontaminar.

El Govern ja sabia fa tres anys que hi havia irregularitats en els contractes del Consorci de la Mina a falses empreses de seguretat per vigilar els pisos protegits que construïa al barri de Sant Adrià de Besòs. Dilluns l’ARA va publicar que al darrere de la vigilància d’edificis públics de la Mina hi havia clans gitanos, com Los Manolos, implicats en les lluites internes del barri que van fer marxar centenars de persones fa més de dos mesos. Però un sindicat de vigilants privats ja ho havia denunciat a la conselleria d’Interior el desembre del 2012. Tot i això, els contractes van continuar.