Les eleccions d'aquest diumenge dibuixen un mapa d'Alemanya polític molt diferent del de fa quatre anys. La davallada dels socialdemòcrates d'Olaf Scholz (SPD) i l'ascens de la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) són dos fets comuns a tot el territori alemany, però hi ha alguns indrets on la força populista i xenòfoba d'Alice Weidel s'ha imposat amb més del 30% dels vots, fins al 38,76% que ha obtingut al land de Turíngia.

Les eleccions als Estats Units sempre s'acaben decidint en uns pocs estats. I això és per culpa del sistema electoral: per guanyar cal aconseguir almenys 270 dels 538 electors o vots electorals en joc.

L'Institut Geogràfic Nacional ha fet pública l'adquisició d'una carta nàutica de la prestigiosa escola de cartografia mallorquina. Segons el cap de l'Àrea de Registre Central de Cartografia de l'Institut, Marcos Francisco Pavo López, "es tracta d'un document excepcional", perquè "només n'hi ha un centenar al món i molt pocs a Espanya, la majoria en col·leccions privades". "Rarament surten al mercat", afegeix. El document era propietat d'una societat de Bilbao que l'ha tret al mercat i que, d'aquesta manera, ha fet possible l'adquisició per part de l'Institut per un preu de 140.000 euros. "És la primera [carta] que tenim d'aquestes característiques", reconeix Pavo, qui també assenyala que serà la protagonista de la pròxima exposició que organitzarà la institució el 2024.

La instal·lació immersiva Cartografia de l'imaginari. L'Atles de Cresques Abraham, feta la setmana passada a la Llotja de Palma, conclou amb un èxit de participació i una excel·lent acollida de públic i visitants. Segons ha informat el museu Es Baluard, en total 18.900 persones, el 90% de les quals locals, han participat en l'activitat, que es va fer entre dimecres i diumenge.

El mes de febrer passat, Es Baluard va inaugurar l'exposició Sense rumb, que aplega obra pròpia i privada per comparar el món en temps del cartògraf mallorquí Cresques Abraham (1325-1387) amb l'època contemporània. L'Atles català del cartògraf és el punt de partida d'aquesta mostra, que ara s'expandeix amb una activitat paral·lela: una instal·lació immersiva a través del videomapatge que posa en diàleg l'arquitectura de la Llotja de Palma amb la cartografia mallorquina d'Abraham.

Quan nosaltres estudiàvem a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, un dels llocs més emblemàtics, després de la biblioteca, era la copisteria. En aquella petita copisteria del soterrani s’hi feien llargues cues perquè s’hi podien adquirir fotocòpies de plànols i articles i també llençols de paper de formats grans. Els més cars eren els ortofotomapes, és a dir, les fotografies fetes des d’un vol amb avioneta a una distància suficient per distingir cobertes, arbres i carrers. Ser estudiant d’arquitectura requeria l’hàbit de saber gestionar el temps, perquè quan t’encarregaven un projecte havies de planificar quan acabaries la maqueta, quan en podries fer fotografies, dur-les a revelar i enganxar-les als panells corresponents. Érem lectors, dibuixants, dissenyadors, editors, ajudants de producció i qualsevol altra cosa que fes falta.

La manera més fàcil de representar el nostre planeta és tal com és: amb un globus –una esfera–. Però la cosa es complica quan l’hem de representar en un suport pla –un full o una pantalla– per poder tenir el que coneixem com a mapa. La resposta a “Quin és el plànol del món més correcte?” o “Quin mapamundi és més similar a la realitat?” és confusa: tots o cap. Qualsevol projecció cartogràfica del nostre planeta és una simulació, una eina per a una funció concreta.

A Moby Dick, Herman Melville ens presenta l’arponer Queequeg, amic i còmplice del protagonista, com un nadiu de les illes del sud del Pacífic, “un lloc que no figura en cap mapa, és el que sempre passa amb els llocs de veritat”, diu. Aquesta afirmació la podria haver dit, perfectament, Alastair Bonnett, professor de geografia de la Universitat de Newcastle i autor de Fuera del mapa (Blackie Books), un llibre que proposa un viatge per 48 llocs del món que no surten als mapes, un viatge a la peculiaritat, a la diferència, a l’excepcionalitat.