De res han servit les advertències, ni la por de perdre el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat que la Unesco va atorgar el 2023 al valuós llegat arqueològic de Menorca. El govern del Partit Popular al Consell insular ha desobeït la Unesco i el Ministeri de Cultura i ha seguit tot dret amb les obres del viaducte sobre les navetes prehistòriques de Rafal Rubí, un dels jaciments inclosos dins la candidatura universal. En lloc d’esfondrar l’estructura, com se li reclamava, l’ha mantinguda i ha traçat damunt el viaducte el nou pas de la carretera general entre Maó i Alaior. Política de fets consumats.

L’avançament de les eleccions agafa la dreta en el seu millor moment a Menorca, on, segons els sondejos, supera ja el 50% d'intenció de vot i el Partit Popular és a una passa de recuperar la majoria absoluta al Consell, la qual va perdre als comicis del 2015.

Menorca limitarà l’entrada de cotxes a partir de l’1 de juny del 2027. Aquest és l’objectiu comú del PP i el PSOE, que han pactat a contrarellotge un acord per modificar la Llei de reserva de la biosfera i així fer-ho possible. Per diferents motius, Més per Menorca i la consellera trànsfuga de Vox hi han votat en contra.

El Consell de Menorca ha ajornat fins dimecres el ple extraordinari que estava previst per aquest dilluns per aprovar la modificació de la Llei de la reserva de la biosfera, un tràmit necessari per poder impulsar la limitació de l’entrada de vehicles a l’illa.

La Llei de reserva de la biosfera, que havia de compensar Menorca per la de capitalitat que tenen reconeguda Mallorca i Eivissa, tornarà a ser modificada sense que pràcticament hagi estat aplicada en els tres primers anys de vigència. Rebaixada per la Llei de mesures urgents del 2024 —primer— i per la llei de litoral que s’anuncia per a aquesta tardor —després— ara serà també el mateix Consell de Menorca que la modifiqui.

Joan Pons Torres, el conseller gonella de Cultura, Educació, Joventut i Esport al Consell de Menorca del PP que fora de la política promovia les modalitats insulars del català contra l’estàndar, ara impulsa des del Consell de Menorca que el menorquí i l’article salat siguin declarats Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). Assegura que “els joves ja estan massa influenciats pel català central”, que “diuen jo 'soc' i no, jo 'som'” i que s’ha de fer cas a l’estatut, que defensa la necessitat de "fomentar les nostres varietats lingüístiques". "El menorquí ens uneix i identifica i no el podem perdre", afegeix.

L'associació Fem-ho en Català ha acusat el Consell de Menorca d'eliminar el requisit del coneixement de la llengua catalana per accedir a la carrera professional. L'entitat dedicada a la defensa del català ha presentat al·legacions contra l'aprovació inicial del nou reglament de la carrera professional horitzontal de la institució insular.

Menorca, coneguda com l’illa del vent, no ha tret durant el darrer any gens de profit del seu potencial eòlic. Per primera vegada en un quart de segle, la producció d’aquest tipus d’energia renovable ha estat pràcticament nul·la, mentre creix la implantació de parcs solars sobre el territori.

El conseller gonella de Menorca ha aconseguit posar tothom d’acord i en contra del seu nou reglament lingüístic. Només l’entitat que dirigia abans d’entrar en política, Sa Fundació, s’hi ha mostrat a favor. En canvi, el text normatiu que introdueix el castellà i prioritza el menorquí sobre el català a la màxima institució menorquina ha motivat una allau d’al·legacions en la mateixa direcció tant d’entitats com de partits polítics i també de ciutadans, que han respost a la crida pública per implicar-se en la defensa de la unitat de la llengua.

La modificació del Reglament d'usos lingüístics del Consell Insular de Menorca, impulsada pel govern del PP amb el suport de l'exconsellera de Vox, ha obert una forta polèmica política i social a l'illa. Diverses forces d'esquerres han presentat al·legacions contra el text, que consideren un pas enrere en la defensa de la llengua catalana i una decisió que reobre un debat que a Menorca es donava per superat.

Creix la resistència interna a les noves polítiques de la dreta al Consell de Menorca. Pràcticament des de l’inici del mandat, l’acció de govern del PP ha estat discutida –amb fonaments– pel mateix personal de la institució, fet que ha duit l’equip d’Adolfo Vilafranca a cercar fora el suport necessari que no rep a dins.

El Consell de Menorca ha triat l'economista ultraliberal i exdiputat de Ciutadans Marcos de Quinto per ser el conferenciant de la Diada de Menorca del 17 de gener. De Quinto no té cap vinculació amb l'illa més enllà d'aquesta designació: no ha viscut mai a l'illa, no hi ha desenvolupat cap activitat cultural, econòmica ni social ni és cap veu amb arrelament a Menorca.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha presentat al·legacions contra el Reglament d’usos lingüístics del Consell de Menorca i exigeix la revocació de la seva aprovació inicial o, subsidiàriament, la suspensió immediata de la tramitació. Segons l’entitat, el text vulnera l’ordenament jurídic vigent a les Illes Balears i presenta “nombroses deficiències procedimentals”.

La dreta ha acampat a la seu de la plaça de la Biosfera de Maó i ha capgirat la principal institució de Menorca. L’ala més dretana del PP i la consellera expulsada de Vox van ajuntar forces per assolir la majoria aritmètica al Consell i imposar les seves polítiques. Des del model territorial al de carretera i, ara ja també, a l’identitari.

El Consell de Menorca ha donat un tomb en la seva política lingüística sense tenir en compte el seu servei intern d’assessorament (SAL) ni amb l’ens acadèmic de referència (l’Institut Menorquí d’Estudis). El govern del PP i la consellera no adscrita Maite de Medrano, expulsada de Vox, han fet valer la seva majoria conjunta per complir el primer acord del seu pacte i introduir el castellà i “les formes pròpies del menorquí” en el Reglament d’Usos Lingüístics de la institució.

Maite de Medrano, la consellera negacionista de l’actual Vox, del canvi climàtic i dels Països Catalans, ha venut el seu vot trànsfuga, però decisiu, al Partit Popular per poder tornar a aprovar, tot i estar en minoria, els pressupostos del Consell de Menorca per a l’any que ve.

Menorca té 118,59 hectàrees destinades a la producció d’horta (51,59) i fruita (67), una mostra clara de la diversificació que viu avui dia el camp, lluny de l’estructura de bestiar, llet i formatge que històricament ha estat el model productiu majoritari a l’illa. En concret, les estadístiques aportades pel Consell de Menorca xifren amb 41 les hectàrees dedicades a l’hortalissa; 42, a la fruita dolça; 27, a la fruita seca, i la resta, a patata i cítrics. Segons l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) del Govern, es produeixen prop de 840 tones d’horta i fruita a tot Menorca. Hi destaquen les 139 tones de patata, les 119 de meló, les 92 de tomàtiga de tota casta, 72 de síndria, 67 de fruita de pinyol i 58 de carxofa.

El govern del Consell de Menorca no pensa fer cas a la Unesco. Tot i el pronunciament del màxim organisme internacional en la preservació del patrimoni, que recomana deixar de banda el viaducte de Rafal Rubí i consensuar una solució viària a nivell per a aquesta cruïlla de la carretera general entre Maó i Alaior, l’equip presidit per Adolfo Vilafranca ha anunciat aquest divendres que tirarà endavant amb el projecte.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha remès aquest dijous una carta al Consell de Menorca per demanar-li que cerqui una alternativa al projecte de construcció del pas elevat en la carretera pròxima a les navetes talaiòtiques de Rafal Rubí, com recomana la Unesco. La missiva, dirigida al president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, i al conseller balear de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, recorda que el projecte "es troba paralitzat per resolució del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, a l'espera del pronunciament dels organismes internacionals, l'informe dels quals, ara rebut, no atorga la conformitat sol·licitada".