Menorca, coneguda com l’illa del vent, no ha tret durant el darrer any gens de profit del seu potencial eòlic. Per primera vegada en un quart de segle, la producció d’aquest tipus d’energia renovable ha estat pràcticament nul·la, mentre creix la implantació de parcs solars sobre el territori.

El conseller gonella de Menorca ha aconseguit posar tothom d’acord i en contra del seu nou reglament lingüístic. Només l’entitat que dirigia abans d’entrar en política, Sa Fundació, s’hi ha mostrat a favor. En canvi, el text normatiu que introdueix el castellà i prioritza el menorquí sobre el català a la màxima institució menorquina ha motivat una allau d’al·legacions en la mateixa direcció tant d’entitats com de partits polítics i també de ciutadans, que han respost a la crida pública per implicar-se en la defensa de la unitat de la llengua.

La modificació del Reglament d'usos lingüístics del Consell Insular de Menorca, impulsada pel govern del PP amb el suport de l'exconsellera de Vox, ha obert una forta polèmica política i social a l'illa. Diverses forces d'esquerres han presentat al·legacions contra el text, que consideren un pas enrere en la defensa de la llengua catalana i una decisió que reobre un debat que a Menorca es donava per superat.

Creix la resistència interna a les noves polítiques de la dreta al Consell de Menorca. Pràcticament des de l’inici del mandat, l’acció de govern del PP ha estat discutida –amb fonaments– pel mateix personal de la institució, fet que ha duit l’equip d’Adolfo Vilafranca a cercar fora el suport necessari que no rep a dins.

El Consell de Menorca ha triat l'economista ultraliberal i exdiputat de Ciutadans Marcos de Quinto per ser el conferenciant de la Diada de Menorca del 17 de gener. De Quinto no té cap vinculació amb l'illa més enllà d'aquesta designació: no ha viscut mai a l'illa, no hi ha desenvolupat cap activitat cultural, econòmica ni social ni és cap veu amb arrelament a Menorca.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha presentat al·legacions contra el Reglament d’usos lingüístics del Consell de Menorca i exigeix la revocació de la seva aprovació inicial o, subsidiàriament, la suspensió immediata de la tramitació. Segons l’entitat, el text vulnera l’ordenament jurídic vigent a les Illes Balears i presenta “nombroses deficiències procedimentals”.

La dreta ha acampat a la seu de la plaça de la Biosfera de Maó i ha capgirat la principal institució de Menorca. L’ala més dretana del PP i la consellera expulsada de Vox van ajuntar forces per assolir la majoria aritmètica al Consell i imposar les seves polítiques. Des del model territorial al de carretera i, ara ja també, a l’identitari.

El Consell de Menorca ha donat un tomb en la seva política lingüística sense tenir en compte el seu servei intern d’assessorament (SAL) ni amb l’ens acadèmic de referència (l’Institut Menorquí d’Estudis). El govern del PP i la consellera no adscrita Maite de Medrano, expulsada de Vox, han fet valer la seva majoria conjunta per complir el primer acord del seu pacte i introduir el castellà i “les formes pròpies del menorquí” en el Reglament d’Usos Lingüístics de la institució.

Maite de Medrano, la consellera negacionista de l’actual Vox, del canvi climàtic i dels Països Catalans, ha venut el seu vot trànsfuga, però decisiu, al Partit Popular per poder tornar a aprovar, tot i estar en minoria, els pressupostos del Consell de Menorca per a l’any que ve.

Menorca té 118,59 hectàrees destinades a la producció d’horta (51,59) i fruita (67), una mostra clara de la diversificació que viu avui dia el camp, lluny de l’estructura de bestiar, llet i formatge que històricament ha estat el model productiu majoritari a l’illa. En concret, les estadístiques aportades pel Consell de Menorca xifren amb 41 les hectàrees dedicades a l’hortalissa; 42, a la fruita dolça; 27, a la fruita seca, i la resta, a patata i cítrics. Segons l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) del Govern, es produeixen prop de 840 tones d’horta i fruita a tot Menorca. Hi destaquen les 139 tones de patata, les 119 de meló, les 92 de tomàtiga de tota casta, 72 de síndria, 67 de fruita de pinyol i 58 de carxofa.

El govern del Consell de Menorca no pensa fer cas a la Unesco. Tot i el pronunciament del màxim organisme internacional en la preservació del patrimoni, que recomana deixar de banda el viaducte de Rafal Rubí i consensuar una solució viària a nivell per a aquesta cruïlla de la carretera general entre Maó i Alaior, l’equip presidit per Adolfo Vilafranca ha anunciat aquest divendres que tirarà endavant amb el projecte.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha remès aquest dijous una carta al Consell de Menorca per demanar-li que cerqui una alternativa al projecte de construcció del pas elevat en la carretera pròxima a les navetes talaiòtiques de Rafal Rubí, com recomana la Unesco. La missiva, dirigida al president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, i al conseller balear de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, recorda que el projecte "es troba paralitzat per resolució del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, a l'espera del pronunciament dels organismes internacionals, l'informe dels quals, ara rebut, no atorga la conformitat sol·licitada".

Els ens públics adscrits a la Conselleria d’Educació, Joventut, Cultura i Esports del Consell de Menorca ja no podran publicar a les xarxes socials en article salat no normatiu. L’associació Fem-ho en Català, constituïda l’any passat pels antics voluntaris lingüístics a Menorca de la Plataforma per la Llengua, està a punt de forçar legalment la Conselleria que encapçala l’exdirector de Sa Fundació Joan Pons Torres a deixar d’emprar l’article salat en les publicacions a xarxes del seu departament.

El PP recula a Menorca davant els contundents informes en contra dels tècnics del Consell i suavitza la modificació del Pla Territorial Insular per no capgirar el model de l’illa. La nova proposta, que aquest divendres dematí han presentat el president, Adolfo Vilafanca, i la consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, fa un gir de 360 graus a la proposta de la qual havien informat la secretària de la corporació i l’arquitecta d’Ordenació del Territori i que s’havia duit també a alguns organismes oficials externs a la institució.

La consellera de Benestar Social del Consell de Menorca, Carmen Reynés, ha informat aquest dimecres que dos dels tres menors que varen ser rescatats dissabte passat en una pastera a 35 milles de la costa de l'illa "no poden ni caminar". "Varen arribar en un estat físic molt delicat i extremadament febles. Tots varen rebre l'alta hospitalària, però avui vespre un dels menors ha tornat a quedar ingressat. Pel que fa al seu estat psicològic, es pot dir que és una cosa preocupant", ha dit la responsable insular.

El coordinador de l'expedient de la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat, Cipriano Marín, ha presentat aquest dimecres la seva renúncia a continuar formant part del Consell Científic, segons han confirmat fonts de l'entitat.

La crisi política provocada per la decisió del Consell de Menorca de desafiar la Unesco i el Ministeri de Cultura i tirar endavant amb la construcció del viaducte de Rafal Rubí, que el màxim organisme en defensa del patrimoni arreu del món demanava esbucar, ja s’ha cobrat la primera víctima.

“El Consell de Menorca no tirarà baix el pont de Rafal Rubí”. Així ho ha sentenciat aquest dijous el president Adolfo Vilafranca, qui s’ha mostrat convençut que “la Unesco es pronunciarà amb criteris tècnics i sense ingerències polítiques”, com la protagonitzada pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

L’Estat ha aturat els peus al Consell de Menorca i, a través d’una carta signada pel mateix ministre de Cultura, Ernest Urtasun, demana al president de la institució insular, Adolfo Vilafranca, que aturi el projecte amb el qual pretén reprendre les obres de construcció del viaducte de Rafal Rubí i “no posi en perill” així la declaració de l’illa com a Patrimoni Mundial per part de la Unesco.

La minsa restricció a l’entrada de cotxes s’ha d’acompanyar d’un enfortiment del transport públic, que l’any passat va marcar el màxim registre a Menorca en superar per primer cop els 3 milions de passatgers. Però les noves concessions de bus que el Consell aprovarà definitivament aquest dilluns no preveuen novetats significatives en l’oferta de rutes, més enllà de la creació ja anunciada d’una línia directa que permeti arribar a l’aeroport des de Ciutadella, segons es va anunciar.