El preu de l'habitatge a les Illes ha pujat quatre vegades més que no els salaris en la darrera dècada. Tot i que les xifres varien lleugerament segons les fonts, es pot afirmar que entre 2014 i 2024 els sous dels treballadors illencs han pujat al voltant d'un 30% en el millor dels casos, mentre que en el mateix període, el lloguer i la compra d'habitatges han experimentat augments de més del 130%.

El preu de l'habitatge lliure (el que no està regulat per cap règim legal especial ni és de protecció oficial) va registrar en el segon trimestre la pujada més forta dels últims dos anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dijous. Amb aquest, doncs, ja s'acumulen 41 trimestres consecutius amb increments anuals dels preus de cases i pisos a l'Estat.

El preu dels pisos a les Balears no es modera. La mitjana per metre quadrat d'un habitatge a Palma es va situar al desembre en 3.877 euros, segons dades aportades per Idealista. Per tant, un pis de 100 metres quadrats tindria un valor de mercat superior a 380.000 euros, sempre amb els condicionants del seu estat, la situació i les característiques. La xifra suposa un 12% més que fa un any i només un 1% menys que el màxim, de 3.917 euros, marcat el mes d'octubre de 2023. Per zones, 9 de les 14 que distingeix el portal immobiliari en el seu informe es troben per sota d'aquesta mitjana. Quins són, llavors, els barris més econòmics i més cars de Palma? A continuació, el llistat en ordre creixent: ordenats dels més barats al més costosos.

A Palma es ven un primer pis de 66 metres quadrats, amb dues habitacions, cuina, un bany i, fins i tot, balcó; “amb tots els serveis a peu de carrer: col·legis, centre mèdic, supermercat i farmàcia”. Té “una excel·lent comunicació per carretera i per línia d'autobús”, segons resa l’anunci d’una immobiliària de Ciutat. Fins aquí, gens extraordinari, si no fos perquè s’ofereix per tan sols 22.805 euros. I perquè està ocupat. No es pot visitar ni sol·licitar una hipoteca al banc. Cal comprar-lo a cegues. 

Les Balears són la comunitat on més puja el preu de l'habitatge en un any en registrar un increment del 20,30%, segons l'informe mensual de preus de venda de pisos.com, publicat aquest dimecres i recollit per Europa Press. Aquest document recull els immobles de segona mà, que, al mes d'abril a les Illes, varen tenir un preu mitjà de 4.045 euros per metre quadrat. Aquesta xifra suposa també un augment mensual de l'1,21%, tot i que interanualment és el repunt més intens en l'àmbit estatal. A més, les Balears va ser l'autonomia més cara en el conjunt de l'Estat, per davant de Madrid, on l'habitatge tenia un preu mitjà de 3.441 euros per metre quadrat, entre d'altres.

Palma és una de les tres capitals de província en què només un 1% de l'oferta per llogar costa menys de 750 euros mensuals. Aquest és el preu que el portal immobiliari Idealista ha marcat com a "assequible" per fer un estudi del pes de l'oferta de lloguers assequibles sobre el total de l'oferta a totes les capitals de l'Estat.

Alcaudete de la Jara, Lucillos, Almadén, Pulgar, Campo de Criptana, Horcajo de Santiago, Cabezamesada, Malagón, Calzada de Calatrava i Villacañas. És possible que aquests municipis no siguin metròpolis cèlebres, però conformen el rànquing dels deu pobles d'Espanya on és més barat comprar-hi un pis. Tots deu tenen en comú un fet: són a Castella-la Manxa, comunitat que aplega també 18 de les 25 localitats on és més assequible la compra d'un habitatge, segons el rànquing d'Idealista. El domini manxec està acompanyat per tres pobles andalusos (Puerto Serrano, Peñarroya-Pueblonuevo i Moriles), dos de valencians (Castelló de la Ribera i la Pobla Llarga), un de murcià (Bullas) i un de castellanolleonès (Bembibre).

El debat sobre les pujades dels preus ha arribat a l’habitatge, que està creixent amb força a nombrosos països d’Europa fins al punt que el Banc Central Europeu ja s’està plantejant actuar per frenar possibles bombolles.

L'alça dels preus arriba també a les butxaques dels llogaters. A Espanya, l'índex de preus al consum (IPC) és l'indicador que habitualment s'utilitza als contractes de lloguer per actualitzar-ne anualment el preu. Ara l'espiral alcista en què se situa actualment la inflació ha traslladat el neguit entre molts llogaters, que han vist com el lloguer mensual s'encareix més de 40 euros, segons estimacions publicades pel portal immobiliari Idealista.

Aquest dimarts han vist la llum una bateria de mesures en matèria habitacional. Malgrat que el projecte estrella, la llei d'habitatge estatal, encara haurà d'esperar uns dies per arribar en segona volta al consell de ministres, després que el CGPJ no aprovés el primer informe sobre la normativa, l'executiu ha aprovat dos altres paquets per facilitar l'accés a l'habitatge, en especial a la població jove: el bo jove del lloguer i el pla estatal d'accés a l'habitatge 2022-2025, dotat amb 1.700 milions d'euros.

El preu del lloguer a les Balears ha caigut un 3,99% respecte de l'any passat, segons l'informe mensual del portal immobiliari Pisos.com. El preu mitjà del metre quadrat d'un pis ha estat d'11,27 euros el juliol del 2021 –un increment respecte del juny d'un 2,17%–, mentre que el mateix mes del 2020 va ser de 15,26 euros.

Deu municipis de les Balears i nou de Catalunya consten en el rànquing de 25 municipis amb els preus immobiliaris més elevats d'Espanya. Concretament, els cinc municipis amb el terreny més car són a les illes, mentre que el sisè és a Catalunya, segons un estudi del portal immobiliari Idealista.

El gest d’ahir del Govern, que va aprovar un decret llei que permetrà regular el preu dels lloguers a les zones on el mercat estigui “més tens”, ha servit de poc. El text resultant –després de setmanes de negociació– ha acabat indignant igualment el sector privat i les plataformes a favor d’un habitatge digne, que van qualificar el decret de “presa de pèl”. Tal com va avançar l’ARA, ahir la consellera de Justícia, Ester Capella, va explicar que el decret preveu un canvi en el Codi Civil català que permetrà facultar la conselleria de Territori per regular directament els preus, amb uns topalls màxims, seguint el model legislatiu alemany. Això sí, hi haurà condicions.