Inca continua reforçant el seu imaginari popular amb la irrupció d’una nova figura festiva: el Dimoni Bogiot, un personatge inspirat en una antiga llegenda que, a partir d’ara, acompanyarà els Cossiers en les seves actuacions. La iniciativa, impulsada per l’associació cultural Revetla d’Inca, vol donar més vida i fer més participativa aquesta emblemàtica tradició.

Record aquell 16 de gener, fa més de quaranta anys. Érem a la casa de Montuïri i el meu padrí em va dir: “Prepara’t, demà anam de festa”. Vaig córrer cap a ell amb una gran alegria i li vaig demanar: “Anirem a veure els cossiers?”. “No, home, no. Els cossiers són per Sant Bartomeu. Nosaltres anirem a Muro a veure les beneïdes de Sant Antoni”, va contestar. I així va començar la meva primera festa de Sant Antoni. Record una gentada al carrer, la música omplia l’aire, un tractor desbaratava el compàs, els porcs i les porcelles, les guardes d’ovelles que anaven d’un lloc a altre, els cans de bestiar fidels a l’amo i, per descomptat, el capellà beneint els animals. També, que després de la festa vàrem fer un vermut, com altres vegades; vaig menjar la meva tapa de calamars a la romana i vaig beure el meu tassó de pinya.

La Comissió Especial dels Cossiers de Montuïri ha elevat al Consell de Mallorca la solució al polèmic plagi del nou Dimoni Banya Foc de Llucmajor i, amb aquesta, possibles futures usurpacions de la festa montuïrera. En una instància remesa al president de l’administració insular, Llorenç Galmés i a la consellera de Cultura i a la vegada presidenta del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional, Antònia Roca, la batlessa de Montuïri i presidenta de la Comissió Especial de Cossiers de Montuïri, Paula Maria Amengual, exposa els acords de la reunió de dilluns passat. Així, primer de tot sol·liciten al Consell de Mallorca que “adopti les mesures necessàries per protegir la festa dels Cossiers de Montuïri, especialment la figura del dimoni Banya Verda, evitant-ne qualsevol reproducció o apropiació indeguda de l'estètica o del seu paper dins la festa”.

El punt culminant de les danses ancestrals dels cossiers d’Algaida marcà un abans i un després a la història dels balladors del municipi i de la resta d’agrupacions de cossiers de Mallorca. Amb la Titoieta, la dansa en què el bé venç el mal, s’escenificà la transformació de la dama en dimoni. Elionor Serra Oliver, dama des de 2018, va interpretar el seu personatge antagònic convertint-se en la primera dona a posar-se en el paper del Dimoni per primera vegada a la història.

“De petita sempre he volgut fer de Dimoni dels Cossiers”. Algaida tindrà per primera vegada una dona en el paper de Dimoni dels Cossiers. Qui portarà el vestit, la carota i la barrota del dimoni algaidí és Elionor Serra Oliver (Algaida, 1989). Aquesta jove algaidina és llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de Lleida, el que es coneix popularment com a INEF. Ara com ara Serra Oliver treballa de professora a l’institut de Son Rullan, a Ciutat. Allà forma alumnes del cicle de Grau Mitjà de Tècnic de guia de muntanya i temps lliure. Fa classes de tres mòduls diferents. A més d’això, ha crescut en el si d’una família molt vinculada a la cultura i el teixit associatiu d’Algaida, és filla de Miquel Serra i Jerònia Oliver. El 2016 el col·lectiu de Cossiers d’Algaida va obrir les portes a la incorporació de nous balladors; cercaven homes per fer de Cossier i una dona per al paper de la Dama. A aquest darrer s’hi presentaren tres al·lotes i Serra fou elegida per sorteig. Debutà com a Dama per les festes de Sant Jaume de 2018. Han passat sis anys per poder complir el seu somni d’infantesa, fer de Dimoni.

El pròxim 16 de gener, festivitat de Sant Honorat, els cossiers d’Algaida tanquen el cercle del 50è aniversari de la seva recuperació. Per sumar-nos a la fita volem publicar les cartes existents entre el folklorista americà Alan Lomax i Joan Llaneras Tiu, antiga Dama dels cossiers d’Algaida i primera Dama que ballà en el moment de la recuperació de la dansa en el 1973 (vegeu imatge superior).

L'Ajuntament de Manacor ha programat més d'una seixantena d'actes per les Fires i Festes de Primavera de la ciutat, que començaran divendres dia 2 juny, amb la sortida dels Cossiers i el pregó, que anirà a càrrec del Club Esportiu Manacor. La programació, que s'allargarà fins dia 17 de juny, inclou propostes per a totes les edats i interessos, com musicals, culturals, esportives i també per a persones grans.

Els Cossiers d'Algaida, que enguany fa 50 anys varen recuperar la dansa ancestral al municipi, s'adapten a les demandes de la societat actual: tant homes com dones podran desenvolupar els tres rols. Ser cossier, dama o dimoni ja no serà qüestió de gènere després que l'entitat hagi decidit que la pròxima convocatòria no vinculi gènere amb rol. "Ja hi ha hagut dones cossieres i dames, però dimònies, encara no. Ara qui entri podrà ballar d'allò que vulgui", ha explicat el president dels Cossiers, Pere Mindona.

Les cossieres d'Inca han participat aquest diumenge en el ball que s'ha fet a l'església de Santa Maria la Major, amb motiu de la festivitat de la patrona del municipi del Raiguer. Aquesta és la segona vegada en la història que hi ha presència femenina en els Cossiers de la Revetla d'Inca, després del 17 d'abril passat, el dia de l'ofici de Setmana Santa.

Els cossiers de Son Sardina recuperen la normalitat després de la pandèmia i anuncien un retorn amb novetats en què la tradició i la reivindicació seran les grans protagonistes. En les festes del Corpus del 1981, els cossiers de Son Sardina interpretaren el ball de l'Oferta per primera vegada i el 2001 varen incorporar la figura del dimoni i el ball fora de l'església. Enguany, quaranta anys després, han anunciat que repetiran els dos balls nous incorporats el 2019, el ball del Vuit i el del Cós.

Els Cossiers de Montuïri han ballat una vegada més aquest dimecres, dia del patró del municipi, Sant Bartomeu. El dematí els xeremiers han tocat l'albada i llavors han ballat a la plaça Major. Des d'allà han sortit els cossiers i el dimoni, que han iniciat el recorregut pels carrers de la localitat durant el qual es poden fer intervencions amb els dansaires, ja que el nombre de seguidors va incrementant al llarg de la jornada.

L'ancestral ball dels Cossiers de Montuïri protagonitzarà el cupó de l'ONCE del pròxim 15 d'agost. Cinc milions de cupons difondran aquest ritu musical del municipi, on hi ha tres tipus de personatges: la Dama, el Dimoni i els sis Cossiers que recorren dansant els carrers de la localitat durant les festes patronals.

L'església de Santa Maria la Major d'Inca ha estat testimoni d'un moment històric: per primera vegada, dues dones cossieres han sortit a ballar l'ofici de la missa de Pasqua aquest diumenge. Xesca Maria Pons i Marga Mateu són les balladores dels Cossiers de la Revetla d'Inca que avui s'han estrenat com a cossieres i han format part d'aquest moment històric que aposta per la igualtat.

Inca tindrà per primera vegada dones cossieres. Es tracta de les balladores dels Cossiers de la Revetla, que a partir d'enguany podran fer també aquest paper, mentre que fins ara només podien representar el de Dama. Les balladores s'estrenaran durant les festes de Pasqua, durant la processó de l'Encontre i el posterior ofici que se celebra a l'església de Santa Maria la Major el diumenge dia 17 d'abril.

Shaneze Sibille, alumna de quart d'ESO a l'acadèmia Rafa Nadal, ha guanyat el XIX Concurs de cartells de Cossiers de Manacor, amb un premi de 150 euros. En total s'han presentat 14 cartells. Maria Barceló, del mateix centre i curs que Sibille, ha quedat en la segona posició, i Yamila Jiménez Macañones, alumna de tercer d'ESO a l'IES Porto Cristo, s'ha fet amb la tercera posició, amb un premi de 50 euros cada una, informa l'Ajuntament de Manacor en una nota.

L'Ajuntament de Manacor ha anunciat aquest dimarts que tornarà a celebrar enguany les Fires i Festes de Primavera de manera presencial, després que l'any passat només es varen poder dur a terme alguns actes testimonials de manera virtual. No obstant això, el Consistori ha destacat que "no seran unes Fires i Festes com estàvem acostumats". Així, han assenyalat que es converteixen en actes culturals per a tots els públics: concerts, presentacions de llibres i activitats d'animació infantil.