El Consell Insular de Formentera ha decidit intervenir motu proprio al litoral davant la manca d’actuació del govern espanyol (l'administració competent) en el manteniment dels elements de protecció dels sistemes dunars del Parc Natural de ses Salines.

La Junta de Govern de Cort ha aprovat aquest dimecres l’adjudicació de les concessions temporals per explotar les platges de Cala Major, Platja de Palma i Can Pere Antoni per al període 2026-2029. Paral·lelament, el Consistori ha exclòs el licitador que optava a Ciutat Jardí per no haver presentat la documentació tècnica i financera exigida.

Un dels empresaris que aspiren a gestionar diverses platges de Palma acumula impagaments a ajuntaments on ja havia explotat concessions similars, concretament a Calvià i Son Servera. Tot i això, l’Ajuntament de Palma assegura que no hi ha indicis legals per impedir que pugui obtenir una nova concessió, ja que l’empresa que s’ha presentat al concurs és diferent de la que va operar en aquests municipis.

Els darrers temporals han fet desaparèixer gairebé tota l’arena de les platges més conegudes de la costa sud de Menorca. La força del vent i l’embat de les ones han arrasat completament els arenals de Binigaus, Sant Tomàs i Sant Adeodat, al municipi del Migjorn Gran, com també el primer tram de Son Bou (Alaior), la platja més llarga de l’illa.

Faci una prova. Vagi a Google Earth (disponible en web i Android) i faci zoom damunt de la seua platja preferida. Quan hi sigui, seleccioni la funció ‘Mostrar imatges passades’ fins a la primera foto nítida. Hem fet la prova amb les platges del petit i superpoblat municipi d’Eivissa, ja que són el tema d’aquest article: Talamanca, les Figueretes i un bocí de platja d’en Bossa. Les primeres fotos realment clares són de 2008-2009. Només han passat 17 anys, però, així i tot, es pot apreciar com Talamanca ha perdut una part de l’arena, mentre que hi ha un bocí de platja d’en Bossa que simplement s’ha evaporat.

La contaminació fecal a les platges de les Illes Balears s’ha duplicat durant el 2025 en comparació amb l’any anterior, en un context de davallada progressiva i generalitzada de la qualitat de les aigües de bany. Així ho recull l'Informe Mar Balear 2026, que enguany s’estrena amb el nou capítol Platges, en què s'analitza l'estat i l'evolució d'aquests espais a l'Arxipèlag a partir de tres àmbits clau: la qualitat sanitària de l’aigua de bany, l’ús i la densitat de persones, i la pressió que hi exerceixen les embarcacions fondejades.

El GOB Mallorca ha advertit que no es poden aplicar noves tarifes als serveis de platja sense que aquestes hagin estat aprovades oficialment mitjançant el procediment legal corresponent. L’entitat ecologista ha presentat al·legacions a l'Estudi econòmic d'explotació dels serveis de temporada davant les informacions aparegudes aquests dies sobre una possible pujada de preus a les platges de Palma arran de la nova licitació, que qualifica de "desorbitada" i fora del marc legal.

Passar el dia a una gandula i amb un para-sol "prèmium" a la platja de Cala Major de Palma costa 70 euros. Aquesta és una prova més que el luxe s'ha apropiat de tots els elements relacionats amb el turisme i allunya, encara més, els residents. A més d'aquesta sobreexplotació i inflació extrema dels preus, el GOB ha denunciat el cas davant la Direcció General de Costes i Litoral de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua per un "clar incompliment de l'autorització atorgada a l'Ajuntament de Palma per a l'explotació dels serveis de temporada a les platges del terme municipal de Palma".

Menorca es transforma durant la temporada turística. Passa d’acollir uns 90.000 residents de mitjana a l’hivern als 160.000 diaris que es registren durant tot l’estiu, fins a arribar a una població flotant de 200.000 persones a l’agost. Les carreteres ho noten i a la general, on sols transiten uns 12.000 cotxes diaris a l’hivern, s’hi assoleixen cotes de 24.500 vehicles a l’època central de la temporada.

Mallorca ha estat escenari del Cliff Jump, una competició que els participants qualifiquen del "millor esdeveniment del món de salts a l'aigua". Els participants s'han reunit durant aquests dies a diferents cales de l'illa on, amb un públic expectant i massificant encara més la zona, es tiren des de més de trenta metres fent tota mena de piruetes abans d'impactar a l'aigua. El guanyador és aquell que aconsegueix fer un bot més "impressionant", posant en perill la seva vida.

El canvi climàtic reduirà l'amplada de les platges de les Balears, ocasionant el retrocés d'uns 30 metres de desenes de platges, segons l'informe Destrucción a toda costa 2025: impactos del urbanismo y el cambio climático en el litoral, elaborat per Greenpeace. Segons ha recollit Europa Press, el nivell de la mar a l'Arxipèlag pujarà més de 30 centímetres per al 2050, cosa que provocarà el retrocés d'uns 30 metres a diverses platges. La pujada del nivell de la mar es veu influïda per l'augment de la temperatura de l'aigua, l'increment de la qual ha estat d'1,6 graus en les últimes quatre dècades.

El cicle Cinema Lliure a la Platja arriba a la quarta edició a Mallorca i es consolida amb la seva presència a quatre municipis. Enguany, la mostra de cinema gratuït tindrà lloc a Pollença, Manacor, Alcúdia i Palma, entre els dies 26 de juny i 1 de juliol, quan es pon el sol (entre les 21.30 h i les 22 h). La programació inclou alguns dels grans èxits dels darrers premis Oscar, Canes i Goya, com les premiades Flow, Volveréis i Salve Maria. 

El GOB ha acusat la Direcció General de Costes i Litoral d'incomplir la Llei de costes des de fa un any i mig en autoritzar terrasses en platges com Albercuix (port de Pollença), Muro i el port d'Alcúdia o el solàrium d'un hotel a la Colònia de Sant Jordi, posant en "greu perill" el lliure accés del litoral. El grup ecologista ha denunciat aquest dimecres en un comunicat que el departament dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua fa mesos que vulnera la Llei de costes i el seu reglament general en la tramitació de les sol·licituds d'ocupació del domini públic marítim terrestre (DPMT).

Milers de barquetes de Sant Pere –hidromeduses que en reproduir-se formen colònies flotants de pòlips– han envaït les costes de Mallorca i Menorca, concretament el port d'Andratx i Cales Fonts, com es pot apreciar al vídeo cedit per Miguel Martorell. Aquest fet és un senyal "típic de la Mediterrània que adverteix de l'arribada de la primavera", explica el professor del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Josep Maria Gili. "És habitual que arribi a les costes a aquesta època, tant a les Balears com a tota la Mediterrània espanyola", aclareix.

L'Associació d'Empresaris de Domini Públic Marítim-Terrestre de Mallorca (Adopuma) ha expressat la seva preocupació davant la dificultat per trobar personal qualificat per als xibius de platja a causa dels alts preus de l'habitatge, una problemàtica que també afecta altres sectors de l'economia balear amb dificultats per cobrir llocs de feina. L'agrupació ha recalcat que, malgrat que "s'han millorat les condicions laborals i es treballa en plans de formació interna", l'accés a l'habitatge continua sent un "obstacle" per a l'arribada de treballadors de fora de l’illa. El president d’Adopuma, Onofre Fornés, ha indicat que és “difícil” atraure personal “si no hi ha accés a allotjament assequible”, un problema que, al seu parer, “va més enllà de l’estacionalitat”.

Manacor abalisarà les seves platges verges per evitar la pressió d’embarcacions prop de l’arena, que de cada cop més, posen en seriós perill els banyistes que cada estiu hi accedeixen per banyar-s’hi. Així ho ha fet saber avui el regidor municipal de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, qui s’ha referit en especial al cas de Cala Varques, on les barques, llanxes i velers envaeixen un espai que no els pertoca i provoquen escenes de tensió amb els qui haurien de gaudir del bany sense passar pena.

Alaior, l’únic municipi de Menorca que des de fa uns anys es promociona amb estand propi a la fira turística de Madrid (Fitur), és aquests dies el més perjudicat a escala turística per la DANA que la setmana passada colpejà fort el centre de l’illa.

El GOB ha denunciat aquest divendres el "col·lapse" per la massificació d'embarcacions fondejades en espais naturals i l'impacte "extrem" que suposa per al medi. Així s'ha pronunciat l'entitat amb relació a la situació que viuen alguns indrets, com la platja del Coll Baix (Alcúdia) i la del Carbó (ses Salines), on s'aglomeren gent i embarcacions. "No es pot negar ni obviar la saturació que pateixen els espais naturals any rere any, tant des de terra com des de la mar, una situació d'impacte extrem que va en augment", critiquen. Els ecologistes varen denunciar el cap de setmana tant la situació al Carbó com la del Coll Baix, on no es respectava la distància mínima legal de fondeig de 200 metres des de terra.

El canvi climàtic i l'escalfament global podrien tenir greus conseqüències pel litoral de les Illes Balears abans que acabi el segle. Segons el darrer estudi de Greenpeace, en què es fa referència a un informe del Centre Oceanogràfic de les Balears, 71 platges podrien desaparèixer en els pròxims anys per la pujada de l'aigua i 25 estarien en una situació d'amenaça abans del 2030.

L'empresa de serveis de l’Ajuntament de Manacor que s'encarrega, entre d’altres coses, de l’explotació de les platges del municipi (incloent la neteja i manteniment durant la temporada), ha fet una passa més en la configuració de l’espai humà d’ocupació de l’arena, creant espais multifuncionals on residents i visitants poden conviure.