Tot i que encara no se n’ha detectat cap focus a les Balears, la Pesta Porcina Africana (PPA) preocupa el sector primari i també el Govern. El sector carni de les Balears té una forta dependència de la importació de carn de porc de Catalunya, allà on s’han detectat focus de la malaltia, per elaborar els seus productes. Recentment, el secretari general d’Unió de Pagesos (UP), Sebastià Ordines, va considerar que “tancar i protegir les fronteres d’animals vius és la millor opció per evitar qualsevol introducció de problemes sanitaris a les Illes”. Tot i això, el Govern té clar que no limitarà ni prohibirà l’entrada de porc de fora a les Illes perquè “no hi ha raons sanitàries per fer-ho”, segons diu el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. 

Unió de Pagesos de Mallorca exigeix al Govern que faci un "pla escut" de sanitat animal contra la Pesta Porcina Africana (PPA) i altres amenaces com la grip aviària amb l'objectiu de "protegir les races autòctones", segons ha explicat el sindicat agrícola en un comunicat. Així, l'organització agrària fa una crida "urgent" al Govern perquè "dicti i implementi, de manera immediata", mesures de protecció i de sanitat animal preventives i reforçades d'acord amb l'experiència d'altres crisis. "No podem permetre que l'Administració es quedi de braços plegats. La protecció de les nostres races autòctones, que formen part de la nostra història i de la nostra identitat rural, ha de ser una prioritat absoluta. Vàrem patir amb la llengua blava i veim com la dermatosi nodular amenaça les vaques. Ara, la PPA i la grip aviària ens obliguen a blindar les nostres granges de manera preventiva i decidida", ha considerat el secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines.

Les autoritats turques han multat tres empreses internacionals de sabates, entre elles la mallorquina Camper, per no informar en els seus anuncis que les seves sabates inclouen pell de porc.

Pas de gegant en la ciència dels trasplantaments. El cap de setmana passat, un hospital de Boston, als Estats Units, va aconseguir un fet fins ara inèdit: trasplantar un ronyó de porc a una persona viva. Dissabte, Rick Slayman, un home de 62 anys que pateix una malaltia renal en etapa terminal, va ser intervingut per rebre un ronyó de porc modificat genèticament. L'operació, que s'ha anunciat aquest dilluns, es va fer a l'Hospital General de Massachusetts. Abans d'aquesta intervenció s'havien fet altres intents: en una dona en mort cerebral a qui li van trasplantar un ronyó de porc a Nova York l'any 2021 i en micos vius.

Els porcs feia una hora que estaven estirats, morts, al laboratori. Pels seus cossos ja no hi circulava sang, els seus cors estaven aturats i les seves ones cerebrals eren planes. Aleshores, un grup de científics de Yale va decidir bombejar als cossos dels porcs una solució preparada feta a mida amb un dispositiu similar a una màquina cor-pulmó. El que va passar després afegeix diverses preguntes al que la ciència considera el límit entre la vida i la mort.

Vist des de fora sembla un barri gris de blocs de pisos idèntics. Ningú diria que es tracta d'una granja de porcs. La macrogranja més gran del món apila els animals dins d'edificis de formigó amb diverses plantes, 21 blocs de pisos, per ser exactes. És a la localitat xinesa de Nanyang, a la província de Henan, un miler de kilòmetres al sud de Pequín. És un mastodont propietat de l'empresa xinesa Muyuan Foodstuff, el principal productor de carn porcina del món. Va començar a funcionar el desembre del 2020 amb l'objectiu d'acabar-hi produint uns 2,1 milions de porcs a l'any.

Fa pocs dies ens arribava la notícia que s’havia portat a terme un xenotrasplantament cardíac amb un òrgan procedent d’un porc genèticament modificat. Hi ha titulars que cal llegir-los amb calma i uns quants cops per poder entendre què ens estan dient. El Sr. Bennett, un home de 57 anys amb una malaltia cardíaca terminal, que no era candidat a rebre un cor humà, va acceptar de forma experimental i per ús compassiu, rebre un òrgan procedent de porc.

Els camps de soja s’estenen fins més enllà de l’horitzó. Milers d’hectàrees de terra nua, sota el sol implacable de la temporada seca, que a la sabana brasilera d’El Cerrado dura sis mesos. “Han desforestat els arbres que donaven ombra a la terra i això està assecant els nostres rius”, es queixa Guilherme Ferreira de Souza. Ell ha viscut els seus 64 anys en la petita comunitat Aldeia, al nord-oest de Bahia (Brasil). És un geraizeiro, com es coneix els pobladors tradicionals d’aquesta sabana tropical, descendents d’esclaus fugitius, buscadors d’or i camperols que es van endinsar cap a l’interior del Brasil al segle XIX. Per a aquestes comunitats, l’arribada de les grans propietats agrícoles de soja ha suposat no només la pèrdua d’una vegetació de la qual es nodreixen per viure, sinó també l’amenaça directa d’expropiació, exercida fins i tot amb violència.

Imaginem un territori especialitzat en una indústria. Imaginem que es creuen una sèrie de factors que provoquen que tots els costos pel seu funcionament, en poc temps, ascendeixin molt, moltíssim: la matèria primera, el transport, l’energia... Imaginem que, a més, la situació es complica perquè la demanda del producte que genera aquesta indústria cau en picat. Preocupant?

L’epidèmia de pesta porcina africana que afecta la Xina des de fa més d’un any, i que sembla que no té aturador perquè no s’hi ha trobat cap tractament, està desestabilitzant l’economia xinesa. Les dades publicades aquest mes per l’Oficina Nacional d’Estadístiques mostren com el preu de la carn de porc ha pujat un 47% en l’últim any. Les previsions a curt termini tampoc són optimistes, ja que es preveu que es tanqui aquest 2019 amb un augment superior al 50%. L’impacte és important si es té en compte que quan a la Xina es parla de menjar carn tothom entén que és de porc si no s’especifica que és d’un altre tipus d’animal. De fet, el país produeix i consumeix la meitat de carn de porc del món (uns 56 milions de tones) i es calcula que la indústria porcina aporta 128.000 milions de dòlars al PIB xinès.

Milions de porcs han hagut de ser sacrificats a la Xina, Cambodja i el Vietnam per la ràpida propagació de l’anomenat Ebola del porc, la molt contagiosa pesta porcina africana que ataca el Sud-est Asiàtic. La batalla és llarga i complicada per a una malaltia que és totalment inofensiva per als humans però que, a causa de la falta de protocols de seguretat i d’una vacuna, resulta letal per als porcs, que pateixen fortes hemorràgies internes i se’ls ha de sacrificar. “És el brot més greu amb animals que hem tingut al planeta”, avisa Dirk Pfeiffer, veterinari epidemiològic de la City University de Hong Kong, que assegura en declaracions al diari britànic The Guardian que “no hi ha cap via per aturar-la”. De fet, insisteix que és molt pitjor que la grip aviària i la grip A, que van causar estralls fa més d’una dècada.

Després de quatre anys de governar Extremadura amb el suport d'IU, el popular José Antonio Monago va veure aquest diumenge com l'ajustada victòria socialista el deixava fora de la Junta. Monago només va aconseguir 28 diputats, dos menys que el PSOE; Podem entra a la cambra amb 6 i Ciutadans amb 1. La derrota de Monago, un dels barons territorials més poderosos del PP, va ser una de les notícies de la nit electoral. Però entre les moltes reaccions que la davallada popular va provocar en destaca una, publicada a Twitter: "Hi ha una dita segons la qual a cada porc li ve el seu sant Martí", o qui la fa la paga, o aquesta vida no es queda amb res de ningú. L'autora de la piulada? Olga María Henao.