En vuit anys, les operacions per extreure implants de pit s’han duplicat a l’estat espanyol. Les raons que expliquen aquest augment tenen a veure amb la caducitat dels implants i amb la moda. Si no s’extreuen després dels 10 o 15 anys poden portar problemes de salut greus i el que abans es portava, ara ja no es porta. La imatge femenina ha canviat i ha passat de “la voluptuositat dels pits a la naturalitat”, segons Jaume Masià, director del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l’Hospital de Sant Pau. Moltes de les dones que se’ls van posar fa vint anys s’han trobat que se’ls han de canviar, i ara, amb 45, no els agrada la idea de tornar a passar per quiròfan als 60 o 65 per tornar a fer un canvi. Parlo d’estètica, purament, no de les reconstruccions mamàries que es fan derivades del càncer de mama. Òbviament, aquestes no tenen res a veure amb les modes. I parlo de com la moda ens condiciona a modificar els nostres cossos.

“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha tret pit aquest dimarts en la sessió de control al Govern de la transferència les competències de Costes i Litoral que es va formalitzar fa unes setmanes amb la visita a Palma de la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. Armengol ha defensat que la Conselleria de Medi Ambient i la de Presidència "han fet una molt bona negociació i és una bona transferència, millor que la d'Andalusia, Catalunya i les Illes Canàries".

Medi Ambient destinarà 102,3 milions d'euros del cànon de sanejament al manteniment de les depuradores que gestiona a les Illes, segons el Consell de Govern ha decidit aquest dilluns. L'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua) rebrà aquest pressupost per als costos de conservació, manteniment i explotació de les 79 estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) que gestiona l'ens públic a Eivissa, Formentera, Menorca i Mallorca. Aquesta quantitat serà per a l'exercici 2023-2025.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el decret pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Balears, que es començarà a aplicar a partir de l'1 de juliol, amb una tarifa d'entre un i quatre euros per tona.

L'aprovació de la Llei de residus en el Congrés dels Diputats va provocar la setmana passada un encreuament d'acusacions entre els socis minoritaris del Pacte. El senador de MÉS, Vicenç Vidal, juntament el popular José Vicente Marí i el socialista Cosme Bonet, va treballar per incloure una esmena a la normativa perquè l'Estat assumís el transport de residus entre Eivissa i Formentera, però en el Congrés dels Diputats el mateix PSOE i Unides Podem hi votaren en contra. Davant això, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha posat en relleu aquest dimarts que les Balears "cobrin íntegrament el cànon de residus", i ha afirmat que "continuarem defensant que el govern d'Espanya pagui el transport de residus".

L'aprovació aquest dijous en el Congrés dels Diputats de la Llei de residus i sòls contaminants ha suposat un encreuament d'acusacions entre MÉS per Mallorca i Unides Podem. Els senadors illencs Cosme Bonet (PSIB), Vicenç Vidal (MÉS) i José Vicente Marí (PP) havien treballat, juntament amb la resta de forces polítiques, en la inclusió de dues esmenes que varen sortir aprovades a la Cambra Alta en què es recollien dues reclamacions balears: el cànon de residus autonòmic i, amb només quatre vots en contra, l'obligació de l'Estat de finançar el transport de residus interinsular, incloent-ho anualment en els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE).

“Hi ha conceptes erronis i falsos mites sobre la qualitat de l’aigua”, destaca Tupa Rangel, coordinadora de l’estudi fet el 2021 per Save the Med, juntament amb altres organitzacions, sobre la potabilitat de l’aigua a les Illes Balears. “Es creu que és de mala qualitat, dura i que no es pot beure”, afegeix. Segons l’estudi, l’aigua és potable a 53 dels 67 municipis illencs. A Mallorca, hi ha dues zones on es concentren els sis territoris sense aigua apta per al consum humà:El sud-est, amb Manacor, Felanitx i Santanyí, i es Pla, amb Lloret, Sineu i Ariany. En el cas d’Eivissa, això succeeix a Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària del Riu, i a l’illa de Menorca l’aigua només és potable a Ferreries, es Migjorn Gran i Alaior.