Maria de la Salut, Vilafranca i Sineu són els municipis del Pla de Mallorca que van veure com l’arribada d’un capellà els va revolucionar la vida quotidiana i la relació que molts tenien amb l’Església, amb els capellans.

El capellà manacorí Jaume Santandreu i Sureda ha mort aquest dissabte a Can Gazà a 86 anys. La setmana passada va decidir passar els seus darrers dies a Can Gazà, envoltat de les persones que estimava.

Des de la seva casa de Felanitx, Bartomeu Bennàssar Vicens, de 87 anys, es fa creus que el Govern de Marga Prohens hagi creat una Mesa de la sostenibilitat per lluitar contra la massificació turística. “Fa seixanta anys –assegura– ja hi hagué veus que advertiren que el boom turístic se’ns escaparia de les mans. Ara el mal ja està fet”. El mateix Bennàssar va ser una d’aquestes primeres veus que clamà en el desert. El 1964, a 27 anys, va defensar la tesi doctoral Turismo y pastoral. Síntesis de teologia de las vacaciones. Fou l’inici d’una fecunda activitat intel·lectual. “Jo vaig néixer el 1937 i, a deu anys, vaig ingressar al seminari Vell de Palma. Des del terrat teníem una vista privilegiada sobre l’Arenal. Era una platja paradisíaca, sense res. A la dècada dels cinquanta, però, a poc a poc, s’anà poblant d’hotels. Aquell nou panorama em preocupà molt. Intuïa que, amb la nova societat de consum sorgida després de la Segona Guerra Mundial, Europa oferiria les nostres illes com a lloc de descans per als treballadors de les seves fàbriques i empreses”.

Era capellà, professor i d’idees republicanes. Però va anar encara més enllà en publicar el 1848 un fullet, Cristianos-socialistas –en castellà–, que va causar un veritable escàndol i del qual fou obligat a retractar-se pel bisbe, si bé només ho va fer a mitges. Recordam Jeroni Bibiloni, un home que va dedicar la seva existència a lluitar contra la injustícia. Recuperam la seva història quan es compleixen 175 anys de la fundació, el 1849, del Partit Demòcrata, del qual va ser membre destacat, i ho feim ajudats pels treballs de Miquel Ferrer, Miquel Duran i Catalina Martorell, i també de Pere Xamena i Francesc Riera.

El capellà mallorquí Guillem Feliu i Ramis va morir aquest divendres. El religiós va ser el capellà de diversos municipis mallorquins durant els seus 32 anys de sacerdoci i era una figura molt reconeguda i estimada pels feligresos.

"Vaig mantenir relacions sexuals amb ella, però sempre consentides i essent ella adulta". Així s'ha expressat el capellà denunciat per un presumpte cas d'abusos sexuals, qui ha reconegut aquest dijous davant el jutge que va mantenir relacions sexuals amb la presumpta víctima, però de manera consentida. L'home estava citat a declarar com a investigat davant el Jutjat d'Instrucció número 5 de Palma per la denúncia que va interposar la víctima davant la Guàrdia Civil l'any passat. La dona, que té una discapacitat psíquica, assegurava que l'home la va violar de manera continuada durant dècades des que ella era jove. A banda del capellà diocesà també acusà dos jesuïtes.

Ell no vol ser el protagonista d’aquesta història. “Jo –diu des de la més absoluta humilitat– no hauria fet res sense els joves ni la gent de la nostra església”. És el palmesà Bartomeu Suau Serra, de 79 anys, el capellà que als anys vuitanta feu realitat la utopia cristiana en un dels barris més conflictius dels afores de Ciutat. El seu llegat queda ben reflectit en el documental Més que un barri (2013), dirigit per Iskra Karadzhova. Tot començà el 1979, quan Suau tenia 35 anys: “El bisbe de Mallorca Teodor Úbeda em nomenà vicari de la parròquia de Sant Josep del Terme, a la Indioteria. Hi havia un capellà ja molt major que tenia problemes amb la gent. El bisbe em digué: ‘Ves-hi i fes el que puguis’”.

Pere Fons (Son Mesquida Vell, Manacor, 1938). Capellà per vocació, la seva sempre ha estat una postura revolucionària dins l’Església catòlica mallorquina. Com passa amb un altre mossèn manacorí, Jaume Santandreu, Fons té una visió més terrenal i d’ajuda directa. Ara, els veïns del llogaret manacorí de Son Negre l’han demanat perquè torni a obrir l’oratori. Però ni el rector de Manacor ni el Bisbe de Mallorca veuen amb bons ulls la proposta. 

La policia espanyola ha detingut el capellà de la localitat de Vélez-Málaga acusat d'agredir sexualment almenys quatre dones, a les quals va sedar i gravar. L'home, de 34 anys, oficiava missa fins fa pocs dies. Fonts de la investigació han indicat a l'agència Efe que el detingut, que va ser ordenat sacerdot el 2017 –i havia sigut rector en una església de Melilla abans de ser destinat a la diòcesi de Màlaga–, ja és a la presó –provisionalment– acusat concretament de quatre agressions sexuals i cinc delictes contra la intimitat.

El capellà de Búger, Campanet i Moscari, Joan Femenia, va anunciar dissabte que abandonava el càrrec per amor, segons han informat mitjans locals. Aquesta decisió la va comunicar al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, dilluns. Ara han d'arrancar els tràmits burocràtics per tal que Femenia pugui deixar el càrrec de sacerdot, però el procés és llarg. Tot i això, no està obligat a deixar d'exercir immediatament.

Va ser un capellà que va morir predicant. Una figura que va contribuir a dignificar i enriquir la llengua catalana. Un teòric i experimentador de les formes poètiques. Un home conservador i tradicional. Catalanista en l’àmbit cultural. L’any 1982 es va iniciar el procés diocesà per beatificar-lo. Pollencí. Seus són els versos: Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera / més poderós que el roure, més verd que el taronger. Parlam de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-Palma, 1922); dia 16 d’octubre del 2022 es complirà el primer centenari de la seva mort. Per això, a partir d’aquesta setmana i durant un any sencer, l’Ajuntament de Pollença, el Bisbat i la Fundació Rotger Villalonga col·laboren en el desenvolupament de l’Any Costa i Llobera, per reivindicar, donar a conèixer i homenatjar una de les grans figures literàries que ha donat Mallorca.

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Balears jutjarà aquest divendres a les 11.30 hores un capellà acusat d'un delicte d'abusos sexuals a una menor a Palma, segons ha informat Europa Press. La Fiscalia sol·licita cinc anys de presó per a l'home, que suposadament va aprofitar la seva condició de sacerdot per fer-li tocaments sexuals.

El Jutjat d'Instrucció número 1 de la Corunya ha rebut una denúncia contra el capellà d'Eivissa al qual han acusat d'abusos sexuals quatre persones, segons ha confirmat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Galícia. Segons avança el mitjà digital Noudiari, la denúncia l'hauria presentat una cinquena presumpta víctima.

L'Església investiga un capellà d'Eivissa acusat d'haver abusat sexualment d'un menor en reiterades ocasions, segons ha informat aquest dimecres l'agència Efe. El cas s'ha iniciat arran la denúncia d'un home que va publicar a les xarxes socials que el religiós havia abusat d'ell quan encara era menor d'edat i, davant les acusacions, l'Arquebisbat de València (al qual pertany Eivissa) ha iniciat la investigació i es desplaçarà a l'illa per entrevistar-se amb l'home.

Eren cinc germans orfes que vivien amb l’àvia, que no s’hi veia bé, i en plena Guerra Civil sentien com queien les bombes per sobre de la casa on vivien, la Casa Sayrach, un palau modernista de l’avinguda Diagonal -cantonada Enric Granados- dissenyat pel seu pare, Manuel Sayrach, amb clara influència de Gaudí. La casa és avui un atractiu turístic i el domicili de les cunyades del Jaume, l’últim dels cinc germans que encara és viu. Ho explica després que el mes de maig passat morís el seu germà, el periodista Manuel Sayrach. “Ens divertien els bombardejos -recorda el Jaume, que llavors tenia vuit anyets-. Vam passar gana, vam passar fred, no anàvem a l’escola, ningú ens vigilava i no teníem amics, però érem els reis del mambo”.

L’autoritat de Josep Amengual Batle (Biniali, 1938) té sòlids fonaments historicistes, però no només això. És una de les persones que millor coneixen els orígens del cristianisme a les Illes Balears i la història de l’Església, però també és de les que parla més clar i amb més independència. Va ser superior general de la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i prior del santuari de Lluc. I blauet, li agrada afegir. Des de finals del 2017, és prior del monestir de la Real. Els coritos ja tenen data per deixar Lluc, després de 128 anys de gestionar el santuari. El pare Amengual no defuig aquest tema, ni cap dels que sobre l’Església se li plantegen.

En aquell moment tenia 80 anys i més de 30 llibres publicats. El manacorí Jaume Santandreu mai no ha callat i no ho farà. Ens rebé a la nau de Can Gazà, el taller per a l’ocupació dels marginats. Ens rebé amb el darrer llibre a la mà: Déu meu (Lleonard Muntaner Ed.). “És el meu testament”, diu. L’acompanyen Joan Ramon Bonet per a la foto de portada, Antoni Serra al pròleg i Oriol Junqueras, qui n’ha escrit l’epíleg des de Lledoners.

El bisbat de Girona investigarà el presumpte cas d'abusos sexuals del mossèn de Vilobí d'Onyar (Selva), segons ha pogut saber l'ACN.