Els partits de la dreta espanyolista que governa l’Ajuntament de Palma, el PP i Vox, han aprovat dur a terme un “estudi exhaustiu” dels fons bibliogràfics de les biblioteques municipals de la ciutat. El motiu és que troben que hi ha “massa pocs llibres en castellà”. La iniciativa de fer aquesta auditoria insòlita a les biblioteques públiques és de Vox, però el PP s’hi ha sumat, una vegada més, sense cap problema.

Ana (73) i Enriqueta (no vol dir l’edat, però confessa que és a prop dels 80) surten de la biblioteca de Cultura Artesana (la Misericòrdia) amb un llibre de Susanna Tamaro a la bossa. Ambdues formen part d’un club de lectura que ha començat fa poc, i que se centra especialment en la gent gran que no té l’hàbit de la lectura. Quan se’ls demana com va, totes dues xerren sense aturar, a la vegada, entusiasmades. “Em costa, però cada vegada n’entenc més. No ho deixaré mai”, diu Ana mentre pega botets de contenta. “Has d’escriure que només hi he faltat una vegada perquè tenia examen de català”, afegeix orgullosa –és de Còrdova– abans de partir cap a ioga. Aquestes dones exemplifiquen què són avui en dia les biblioteques. “Són un espai de comunitat entorn dels llibres, un lloc on trobar-nos amb altres”, diu Carolina Guayta, directora de la biblioteca de Can Salas.

“Treballa de dia. Somia de nit. Què diu la Lluna: em vols per marit?”. Amb aquest poema amb forma d’una galeta de l’emblemàtica capsa Birba, els nens i nenes podran apropar-se al món de la poesia gràcies a la creació d’una edició limitada de l’assortiment de Birba Camprodon en col·laboració amb el poeta i editor català Ramon Besora. Amb l’aparença d'un conjunt clàssic de galetes, però en el qual s'amaguen a dins deu poemes compostos per Besora, aquesta finalitat es converteix en un instrument d’expressió artística.

Des de Sabadell i Palma, respectivament, Gisela Planas (Granollers, 1984) i Jaume Taltavull (Ciutadella de Menorca, 1985) viuen dues realitats completament oposades quant a recursos i entorn, però conflueixen en la passió per una professió que es basa a compartir coneixement, tradicionalment en suport escrit, sense demanar res a canvi. Tot i que les biblioteques són, avui dia, molt més que llibres.

Sota el bigoti rinxolat i la mirada serena de sir Thomas Bodley (1545-1613) s'hi amagava un esperit revolucionari. El diplomàtic anglès va fer una proposta extraordinària a la Universitat d'Oxford el 1598: pagaria la restauració de la biblioteca, que s'havia anat dispersant i malmetent al llarg de tot aquell segle –a causa de la Reforma protestant– i la convertiria "en un lloc meravellós, amb seients, prestatgeries, escriptoris i tot el que fos necessari per estimular la benevolència d'altres homes que contribuïssin a omplir-la de llibres", segons explica Mary Clapinson, autora del llibre A brief history of the Bodleian Library (2015).

Des de Les bruixes de Roal Dahl fins a les històries d'Isadora Moon, passant per Els cinc van de càmping d'Enid Blyton o Hotel Winterhouse de Ben Guterson. El primer llibre que comenten els quinze nens i nenes que conformen el club de lectura infantil de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'han escollit ells i se l'han hagut de llegir de la primera a la segona sessió. Entre els títols, hi ha novetats i clàssics, però també grans descobertes i edicions més comercials. Hi ha gustos per a tot, i per això, de fet, es fa aquesta activitat. Cadascun dels participants presenta el llibre als seus companys i el puntua. Els que més interès –i rialles– generen són els més escatològics, però tots els serveixen per parlar de llibres en un entorn no escolar i, així, conèixer nous autors i noves històries.

Les estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.

Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 1948), premi Nobel de literatura 2021, ha estat aquest dissabte a Barcelona. Convidat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, ha participat en l'acte del 25è aniversari dels clubs de lectura a la biblioteca on va tenir lloc, precisament, el primer club de lectura: la Francesca Bonnemaison. L'escriptor d'origen tanzà establert a Anglaterra des de fa més de mig segle ha conversat amb la periodista de l'ARA Núria Juanico i Tania Adam sobre el seu darrer llibre, El desertor (Salamandra, 2023), una novel·la que va publicar el 2005, però fins ara inèdita al nostre país.

La Biblioteca Gabriel García Márquez, inaugurada el maig del 2022, no passa desapercebuda al districte de Sant Martí de Barcelona: és un gran colós de fusta i vidre, la llum s'escola per tot arreu i no hi ha pràcticament parets ni portes. Tot es veu, fins i tot el despatx de la directora, i hi ha pati i terrasses. Des de la seva inauguració, no li han mancat usuaris: 1.100 diaris. Ara podria tenir encara més èxit. És una de les quatre finalistes al Premi Internacional de Millor Biblioteca Pública del 2023 que atorga la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) a biblioteques noves. Les altres candidates són la Janez Vajkard Valvasor Krškov (Eslovènia), ubicada en un antic monestir caputxí; la City of Parramatta (Austràlia), i la Shangai Library East (Xina), un colós de 115.000 metres quadrats.

Les vacances poden ser un bon moment perquè infants i joves no perdin hàbits lectors o, fins i tot, els adquireixin aprofitant els moments de dolce far niente que els regalen els mesos d’estiu. Tot i que no hi ha cap fórmula màgica per aconseguir-ho, hi ha algunes estratègies que poden donar-nos un cop de mà.

Cada any la revista Time escull un centenar de persones que considera les més influents del món. És habitual trobar-hi actors, escriptors, artistes, polítics i empresaris –enguany hi ha, entre altres, Neil Gaiman, Salman Rushdie, Drew Barrymore i Carles d'Anglaterra–, però l'excepció d'enguany és que l'equip de la revista ha inclòs en la selecció la bibliotecària Tracie D. Hall.

El Ministeri de Cultura invertirà dos milions d'euros a Can Sales: seran per fer una biblioteca més còmoda, més accessible, més lluminosa. Així ho han comentat aquest dijous la directora general del Llibre i Foment de la Lectura del Ministeri de Cultura i Esport, María José Gálvez, i la directora general de Cultura del Govern, Catalina Solivellas. Han anunciat, també, que els plecs de la licitació de les obres estan "a punt" de publicar-se, i que la previsió és que el procés de remodelació duri un any.

L’Iris arriba carregada amb una maleta a l’Escola Bressol Municipal (EBM) Albí, ubicada al barri del Carmel, al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Accedeix a una de les estances d’infants d'entre 2 i 3 anys, els més grans, on de seguida converteix la seva bossa en un teatre de titelles que conté visuals elements de feltre. Avui explicarà La Pastanaga, adaptat per Laia Domènech, un conte tradicional xinès que té com a protagonistes una pastanaga i un conill que no té gana. A l’estança, algunes famílies han volgut acompanyar els seus fills en aquesta activitat que pretén enfortir el plaer per la lectura, fomentar el vincle amb l’adult de referència, promoure l’escolta activa, potenciar l’adquisició de nou vocabulari gràfic i impulsar l’ús del català, entre altres beneficis. De la mateixa manera que aquest divendres al matí la responsable de l’àrea infantil de la biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Iris González, s’ha desplaçat a l’Albí per explicar un conte, fa unes setmanes famílies i infants acompanyats de les educadores van visitar la biblioteca per descobrir i conèixer tot allò que l’equipament els pot oferir.

La Biblioteca Municipal de Bunyola durà el nom de Montserrat Casas Ametller (1955-2013), exrectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) durant el període comprès entre els anys 2007 i 2013, primera dona al capdavant d'aquesta institució acadèmica i veïna de Bunyola. Així ho aprovà el ple de diumenge dia 13 de novembre amb 8 vots a favor, 2 en contra i 1 abstenció. Des de l'oposició, la regidora de Vox,, Maria José Verdú, no intervingué, mentre que els dos regidors del Partit Popular, Juan Antonio Riera i Sebastián Frau s'hi manifestaren en contra al·legant que hi havia altres persones que havien fet mèrits suficients per incorporar el seu nom a la Biblioteca. El portaveu de SOM-AVI, Francisco Balcázar, sí que manifestà el suport de la seva formació a la iniciativa. Cap dels portaveus dels grups polítics que fan part de l'equip de govern intervingué.

Els 233 números editats de la revista El Mirall entre 1987 i 2013 ja es poden consultar a la Biblioteca Digital de Mallorca. Amb la incorporació d'aquesta publicació, editada per l'Obra Cultural Balear, la UIB i el Consell de Mallorca completen la segona fase d'aquesta biblioteca en línia, que va arrancar l'any 2021. Consultar-los és tan fàcil com clicar aquí.

Després d'analitzar l'onada de calor que, el 1995, va fer que en set dies morissin a Chicago 700 persones més del que és habitual, el sociòleg nord-americà Eric Klinenberg (Chicago, 1970) va concloure que el que podia marcar la diferència entre sobreviure o no eren les relacions socials. És a dir, tenir uns veïns que saben qui viu darrere cada porta i qui pot necessitar ajuda. En el seu llibre Palacios del pueblo (Capitán Swing, 2021) Klinenberg posa el focus en la importància d'equipaments i espais compartits, com les biblioteques o els parcs, per fer que persones aparentment molt diferents també es trobin. L'exemple: les famílies que acompanyen els fills a jugar a futbol i s'acaben fent amigues. "El camp de futbol és un pont", diu.

Hi ha moltes ganes d'estrenar la nova biblioteca central del districte de Sant Martí. Tantes que, quan encara s'hi fan obres i no està oberta al públic, la gent s'ha esquitllat a dins per demanar si ja poden agafar, per exemple, una guia de viatges. "No recordo tanta expectació des que vam inaugurar la Biblioteca Paco Candel, a Zona Franca", diu la directora, Neus Castellano. La nova Biblioteca Gabriel García Márquez, que s'inaugurarà aquest dissabte, 28 de maig, amb una festa en què s'han implicat els veïns, no passa desapercebuda: és un gran colós de fusta i vidre, la llum s'escola pertot arreu, i no hi ha pràcticament parets ni portes. Tot es veu, fins i tot el despatx de la directora, i hi ha pati i terrasses.

"El coneixement empodera; la ignorància és perillosa, i comporta odi i divisió. Tothom té dret a llegir o no llegir el que vol, tots nosaltres podem prendre les nostres decisions. Per protegir aquesta llibertat, tots els llibres han de ser accessibles. I qualsevol intent d'eliminar aquest dret és contrari a la llibertat i no ho podem permetre". Més clar impossible. Així s'expressa el president de la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL), Tony Marx, a la pàgina web que han creat per oferir als lectors els llibres que han estat prohibits en diferents biblioteques, públiques, escolars i universitàries dels Estats Units. Sota el nom Llibres per a tothom. NYPL dona suport al dret a llegir llibres prohibits, la biblioteca ofereix una llarga llista de llibres que tothom que ho vulgui pot descarregar gratuïtament.

L'Ajuntament de Manacor invertirà 3.086.000 euros en el Pla Director de biblioteques. Aquest projecte, aprovat per unanimitat en el ple del 14 de març, preveu crear un gran centre cultural al claustre i l'edifici dels jutjats, triplicar la superfície actual de la biblioteca de Manacor, duplicar la de Portocristo, i crear-ne una de nova a s'Illot. El Consistori preveu que les actuacions acabin el 2027, informa l'Ajuntament en una nota.