Aquesta tardor vindrà acompanyada de la reforma laboral, que va quedar encallada abans de l’estiu. La mesura de més abast és la reducció en un 6,25% de la jornada laboral setmanal (deixant-la en 37,5 hores) mantenint el mateix sou. El bloqueig de les patronals no és d’estranyar, perquè els costos laborals solen ser els més importants en qualsevol empresa. I per a algunes pimes, una petita variació pot posar en joc la viabilitat econòmica. Però convé recordar que la darrera reducció va ser l’any 1983, sota el govern del llavors flamant president Felipe González, que va consolidar les 40 hores actuals (en comptes de 43). D’això fa quatre dècades, abans dels mòbils, d’internet, i de tantes altres tecnologies que, en teoria, ens fan més eficients. 

El tret de sortida de la campanya electoral de les eleccions generals que se celebren aquest diumenge va estar marcat per l’ocupació. Amb els dies el debat ha anat quedant en un segon pla, però ha deixat afirmacions i promeses grandiloqüents provinents dels diferents partits polítics. Totes tenien una cosa en comú: Espanya encara té camí per recórrer en el camp de l’ocupació. 

"La situació és molt complicada. Ja no estem parlant de símptomes, sinó de fets clars. Ens dirigim, encara amb més intensitat, a una profundíssima crisi econòmica". Aquest era l'auguri del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, el juliol de l'any passat sobre el futur econòmic d'Espanya. Un missatge que recordava al del seu antecessor, Pablo Casado, quan l'octubre del 2021 afirmava que "Espanya s'encamina cap a la fallida. Estem abocats al rescat", assegurava en una entrevista a El Mundo.

Fa exactament un any, el 28 de desembre del 2021, el consell de ministres donava llum verda a la reforma laboral, la mesura estrella del ministeri de Treball encapçalat per Yolanda Díaz. Després de mesos de negociació amb sindicats i patronals, Díaz va arrossegar tothom a un acord tripartit. Però això no va fer que la votació dos mesos després al Congrés de Diputats estigués exempta de polèmica: la norma es va salvar per un vot erroni d'un diputat del PP.

Les Illes Balears acabaran el 2022 amb la taxa de parcialitat més baixa de tot Espanya. Mentre que a l'Estat la xifra ha minvat un 1,6% en el darrer any, situant-se en el 20,3%, a les Illes ha davallat un 3,6%, fins a arribar a l'11,8%. Així ho ha destacat el conseller de Turisme, Treball i Model Econòmic, Iago Negueruela, en la presentació dels resultats del Pla de lluita contra la precarietat en el treball. "L'objectiu el 2015 era reduir la taxa per davall del 12%, que és allò desitjable", ha afirmat.

El sindicat USO ha denunciat que el període de prova dels contractes indefinits ha passat a ser el nou tipus de contracte temporal a causa de la poca efectivitat de la reforma laboral. El secretari general d'USO, Joanquín Pérez, ha recriminat que "els efectes de la no-reforma laboral són els esperats d'una reforma que queda en els noms dels contractes i no en el fons del mercat laboral, que continua sent igual de precari", en una roda de premsa feta juntament amb el secretari general de la delegació a les Illes Balears, Juan Antonio Salamanca.

La Comissió Europea ha donat llum verda al segon desemborsament del Pla de Recuperació, i el més important pel que fa al volum: 12.000 milions d'euros. El govern espanyol va sol·licitar aquesta part dels fons europeus Next Generation a finals d'abril. Malgrat que la decisió final, és a dir, la seva execució, depèn del conjunt dels estats membres (en concret del Comitè Econòmic i Financer), Brussel·les ha acceptat el desemborsament després de valorar positivament el compliment d'una quarantena de fites pactades al Pla de Recuperació espanyol, entre les quals la reforma laboral i alguns dels canvis de la reforma del sistema de les pensions. La decisió final del Comitè, però, no s'espera que sigui contrària. L'òrgan té fins a 4 setmanes de marge per estudiar la validació de manera que el desemborsament arribaria a finals de juliol. Així, els 12.000 milions se sumarien als gairebé 20.000 milions cobrats durant el 2021.

El mercat laboral continua prosperant o, com a mínim, així ho sosté el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, que aquest dijous ha avançat que el mes de maig acabarà amb 37.000 afiliats més (en termes desestacionalitzats). D'aquesta manera, el nombre de cotitzants continuarà per sobre dels 20 milions, una xifra que es va superar per primer cop el mes d'abril passat. En roda de premsa, Escrivá ha reiterat que el mercat laboral està "aguantant" les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, així com l'increment dels preus.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha traslladat aquest dijous a la Comissió Europea que la reforma laboral té un efecte positiu en el mercat de treball balear, amb la transformació de contractes temporals en indefinits, en una reunió amb el comissari europeu de Treball i Drets Socials, Nicolas Schmit. "S'està demostrant, i li ha semblat molt interessant, que comunitats autònomes com la nostra tenim el nombre de contractes indefinits més alt de la nostra història", ha detallat Armengol als mitjans a la sortida de la seva trobada amb el comissari.

L'atur continua portant nom de dona. Al llarg del 2021, el perfil de persona aturada de llarga durada –més d'un any– correspon majoritàriament a dones. Es tracta del 65% del total de casos, enfront del 35% d'homes aturats des de fa quatre anys o més. També són majoria entre les persones que porten entre un o quatre anys a les llistes de l'atur. Això s'extreu de l'informe Mercat de treball i protecció per desocupació, publicat aquest dimecres per CCOO. "És un problema estructural i no sembla que els plans posats en marxa per atendre aquestes persones hagin tingut l'efecte esperat", sintetitza l'informe. Per franges d'edat, del total de dones a l'atur les més castigades són les d'entre 35 i 49 anys (71%), seguides de les d'entre 25 i 35 anys (65%) i de les majors de 50 anys (63%).

Aquest dimecres s'acaba el termini que va donar el govern espanyol perquè les empreses adaptin els seus contractes a la nova reforma laboral. La normativa la va aprovar al consell de ministres a finals de l'any passat i l'executiu de Sánchez va donar un termini de tres mesos perquè les empreses fessin la transició de l'antiga a la nova reforma. Quins són els principals canvis? Quins contractes desapareixen i quins es creen? Els repassem.

La reforma laboral ja té un impacte visible a les Illes Balears. Segons ha explicat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, prop de 17.600 treballadors ja han millorat la situació contractual gràcies a la nova llei. D'aquestes, a 10.300 se'ls ha allargat la duració del contracte i a 7.300 se'ls ha millorat el sou.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha anat carregat de normes en matèria laboral i de la Seguretat Social. El govern espanyol no només ha donat llum verda a l'augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros bruts al mes aquest 2022, sinó que també ha habilitat la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes per després fer el salt als expedients vinculats a la reforma laboral, el pla MeCuida fins al juny i, finalment, ha aprovat en segona lectura l'avantprojecte de llei que regula el fons públic per als plans de pensions col·lectius. Una norma que ara fa el salt al Congrés dels Diputats per tal de ser negociada amb els partits polítics.

Compte enrere per activar el mecanisme RED (ERTOs estructurals) per a les agències de viatges. Els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals decauen el 28 de febrer i el govern espanyol no planteja prorrogar-los. Per això, i perquè els empleats encara afectats no es trobin en una situació de llimbs jurídics, l'executiu vol que els nous expedients, i en particular els vinculats al mecanisme RED, arribin "en un dels pròxims consells de ministres, si és possible al pròxim", ha anticipat el ministre d'Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest divendres. El fet és que perquè les agències de viatges es puguin acollir a aquest tipus d'expedient, vinculats a la formació, el govern espanyol hi ha de donar llum verda a través del consell de ministres.

Un ERTO sectorial per a les agències de viatges. Aquest és un dels plantejaments que el govern espanyol ha traslladat als agents socials –sindicats majoritaris i patronals– a la reunió d'aquest dijous sobre com transitar dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals i motivats per la pandèmia, que decauen el 28 de febrer, als ERTO que recull la reforma laboral. Així ho ha anticipat el ministre d'Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista a TVE i han confirmat fonts del diàleg social un cop ha acabat la reunió aquest dijous.

El Fons Monetari Internacional (FMI) manté la confiança en la recuperació de l'economia espanyola després de la crisi del coronavirus però urgeix el govern central a presentar un pla de consolidació fiscal "creïble" a mitjà termini. L'organisme internacional dirigit per Kristalina Georgieva ha publicat aquest dimecres l'informe anomenat Article IV de l'any 2021, en què, si bé reitera que cal mantenir els estímuls, en especial aquells dirigits a les famílies més vulnerables, també recorda que caldrà recuperar l'equilibri dels comptes públics els pròxims anys, un missatge que també plana sobre la Comissió Europea i el futur de les polítiques fiscals comunitàries.

La pandèmia del coronavirus ha capgirat la manera de treballar en molts sectors, sobretot aquells amb possibilitats de teletreballar, i Bèlgica ha incorporat aquests canvis a la seva regulació laboral. Aquesta matinada el complex govern de coalició d'aquest petit país centreeuropeu ha arribat a un acord de reforma laboral que té com a eix central la flexibilització del treball, per exemple amb l'opció de concentrar totes les hores de feina en quatre jornades.

Ha passat més d'una setmana d'ençà de la ja famosa votació per convalidar la reforma laboral i els efectes continuen florint. La diputada socialista per Eivissa i secretària de la Mesa del Congrés dels Diputats, Sofía Hernanz, respon a l'ARA Balears sobre com es va viure aquella votació, al·legant que la Mesa va actuar "de manera impecable" davant l'error del diputat del Partit Popular (PP) Alberto Casero, que va facilitar la convalidació.

Cop a l'estratègia del PP per revocar l'aprovació de la reforma laboral. Els lletrats del Congrés han determinat que la votació del diputat Alberto Casero va ser vàlida i que no hi va haver cap error informàtic, tal com denunciava la formació conservadora. En un informe publicat aquest divendres, la secretaria general de la cambra baixa ha resolt que no s'havia de donar permís a Casero per corregir el vot telemàtic. Fer-ho l'hauria situat en una posició d'avantatge respecte dels que participen presencialment en el debat que no estava justificada. A més, els lletrats acompanyen la seva decisió amb un informe de la direcció de tecnologies de la informació i la comunicació que detalla que el diputat del PP va confirmar el que havia votat.