La UIB ha aprovat una nova normativa que prohibeix fumar a les terrasses de les cafeteries dels seus edificis. La mesura forma part de les estratègies institucionals per promoure el benestar i reduir els factors de risc entre la comunitat universitària, amb l’objectiu de consolidar espais més segurs i saludables. La iniciativa s’ha presentat aquest divendres, 24 d’abril, en un acte al campus de la UIB en què han participat el vicerector de Projecció Social i Cultural, Adrià Muntaner, i el president de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a les Illes Balears, José Reyes.

Els meus pares estan separats. Hi estan d’ençà que jo era molt petita, de manera que no puc dir que arrossegui cap trauma d’aquest episodi. Tot va passar quan encara em mancava la consciència justa per saber que la meva vida havia canviat i per qüestionar-me si seria pitjor. Així que ara no tenc cap record de quan estaven junts amb el qual poder comparar la relació que tenim avui dia tots tres. Tanmateix, no estic segura que –si en tingués, de records– desitjaria que tot hagués estat diferent. Som una família normal (que no normativa): tenim un grup de WhatsApp tots tres, de tant en tant feim un dinar o un cafè plegats, l’un em demana per l’altre –i viceversa–, i entre ells es demanen ajuda i favors quan ho necessiten. A banda de jo mateixa, sé que tenen algunes poques coses en comú. Comparteixen certes maneres de fer i de veure la vida. I potser és per això que, casualment i sense saber-ho, tots dos varen decidir deixar de fumar el mateix dia, després de prop de quaranta anys enganxats al tabac.

El tabaquisme és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort a Catalunya. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Limitar l'ús del tabac és, per tant, un dels deures pendents de salut pública a l'Estat. El govern espanyol va anunciar a principis d'any que volia endurir la llei antitabac i l'abril passat va aprovar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures més estrictes pel que fa a la venda, consum i publicitat. Ampliar els espais lliures de fum, com les terrasses dels bars i restaurants, i incloure els vapejadors i el tabac escalfat, que cada cop estan més estesos entre la població (i en especial els joves), són dos dels grans reptes de la futura norma, que el ministeri de Sanitat articularà per vies diferents.

Si s'aconseguís tirar endavant tota una generació de joves que no haguessin tastat mai el tabac, es podrien evitar més d'un milió de morts per càncer de pulmó fins al 2095. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i l'Agència Internacional de la Recerca sobre el Càncer (IARC), que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Lancet Public Health.

El consum de tabac s’associa a malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers. És la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura evitable. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més de 8 milions de persones a causa del tabaquisme. Els fumadors (un 21% de la població espanyola) no només condicionen la seva salut, sinó que l’exposició involuntària al fum del tabac també augmenta el risc de patir càncer de pulmó i altres malalties entre els no fumadors. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el 55% dels no fumadors s’empassen el fum ambiental del tabac convencional, sobretot a les terrasses dels bars, que són la principal via d’exposició d’aquest contaminant ambiental. De fet, si s’exclouen les terrasses de l’equació, el percentatge de no fumadors que estan exposats al fum del tabac cau fins al 24%.

Les persones amb MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) tenen dificultats per respirar i s'ofeguen quan fan activitats quotidianes. És una patologia sense cura i els símptomes empitjoren amb el temps: els pulmons perden capacitat progressivament i no es recupera el que ja s'ha perdut. S'estima que als països occidentals afecta un 10% de la població adulta, i més del 90% dels casos estan relacionats amb el tabac, tot i que fumar no és l'única causa d'aquesta malaltia. La majoria dels afectats tenen tos i esputen, un quadre clínic que a vegades s'aguditza en forma de crisi i els pacients han d'ingressar a l'hospital. Quan tenen aquests episodis més greus, el seu estat sanguini afavoreix l'aparició de trombes, cosa que augmenta el risc de patir seqüeles cardiovasculars i, fins i tot, de morir, segons un estudi de l’Hospital del Mar i de l’institut de recerca del centre.

Cada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

L'inici d'un nou any és per a molts una oportunitat per tancar etapes i començar-ne de noves. A Rosalía no li ha fet falta canviar d'any per iniciar una nova era, perquè la de Sant Esteve Sesrovires fa mesos que ja és una persona nova. L'any 2023 el va començar de la mà de Rauw Alejandro i com a matriarca de l'estètica d'una motomami: vestits cenyits de cuir, el negre i el vermell imperant en els modelets i botes altes fins als genolls. Però tot això queda molt lluny de la situació actual de la cantant. Com passa en molts artistes, la catalana s'ha mimetitzat amb l'estètica de la seva nova parella, l'actor Jeremy Allen White: roba ampla, amb aire de despreocupada i, sobretot, fumant com no havia fet abans. El propòsit personal que ha anunciat a les seves xarxes introdueix un matís en aquest canvi radical: "L'última cigarreta".

Un estudi internacional ha detectat que fumar és una de les causes de la cefalea en raïms, un mal de cap poc habitual que afecta el 0,1% de la població. La recerca, en què ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha detectat mitjançant un estudi genètic vuit regions del genoma relacionades amb el risc de la cefalea en raïms. I les dades que han recopilat els investigadors indiquen que el tabac pot causar aquest tipus de mal de cap molt intens. En concret, els investigadors han trobat una forta relació de la cefalea en raïms amb el nombre de cigarretes consumides cada dia.

La pandèmia va ser un camp d'assaig en la prohibició de fumar a les terrasses i ara, amb la davallada de consumidors, és difícil tornar a l'escenari anterior. El covid-19 va obligar a prohibir el consum de tabac als exteriors de bars i restaurants, el 2020, quan prop d'un 80% de la població de les Illes havia consumit tabac alguna vegada a la vida. Ara, la xifra ha caigut al 62,9% i ha propiciat una regulació voluntària a la restauració de les Illes. L'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i la Federació Empresarial de Restauració de les Illes Balears (FERIB), de CAEB, van signar el 31 de maig un acord de col·laboració perquè els establiments que vulguin, puguin declarar les seves terrasses sense fum. De moment, però, només s'hi han adherit cinc.

El 27,5% de la població balear d'entre 15 i 64 anys fuma diàriament, cosa que suposa que les Illes són la tercera comunitat autònoma d'Espanya on menys gent té aquest hàbit, únicament superada per Melilla i la Rioja. Així ho reflecteix l'Enquesta sobre Alcohol i altres drogues a Espanya (Edades).

Un 57% dels joves pensen que vapejar està de moda perquè ho fan molt els influencers o streamers, un fet que deriva que més persones acabin fent aquesta activitat, nociva per a la salut. Així ho constata la investigació Influència de les plataformes de Video On Demand (VOD) i Mitjans Socials en l'exposició al tabac i noves formes de fumar: una enquesta a la població jove espanyola, elaborat per l'Observatori de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Deixar de fumar podria evitar més de 60.000 morts cada any a Espanya. El consum de tabac és la principal causa de mort evitable a l'Estat i provoca la mort prematura de la meitat dels usuaris a llarg termini, segons el Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme i la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica. Però deixar aquest hàbit no és fàcil, i, malgrat que les autoritats adverteixen que és perjudicial, el seu consum està permès. A més, des de fa uns mesos, les persones que ho volien deixar ho tenien molt difícil perquè el desabastiment a les farmàcies també havia eliminat de l'equació l'únic fàrmac finançat del mercat, el Zyntabac (Buprapiol).

La prohibició de fumar a les terrasses dels bars de les Illes ja té l'aval de la justícia. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha confirmat en una sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, la mesura aprovada pel Govern aquest febrer. El tribunal autonòmic ha desestimat un recurs presentat per un particular contra l'acord el Consell de Govern que aprovava la prohibició.

La restricció de fumar a les terrasses queda pràcticament òrfena a partir de dimecres. El Govern ha decidit eliminar totes les mesures sanitàries de contenció del covid-19 tret d'aquesta prohibició i l'ús obligatori de les mascaretes en interiors. Les Balears són una de les comunitats –com Aragó, les Canàries i el País Valencià– que han aprofitat la pandèmia per penalitzar el fet de fumar a les terrasses de bars i restaurants amb l'objectiu de limitar contagis, i ara que la situació epidemiològica ha millorat l'Executiu es resisteix a eliminar aquesta restricció. Però és realment útil per evitar la propagació del virus o només es tracta d'una eina per avançar en la lluita contra el tabac a les Balears?

El fàrmac per deixar de fumar, Champix, que s'inclourà a la cartera de medicaments finançats pel Sistema Nacional de Salut (SNS) a partir de l'1 de gener tindrà un cost d'entre 80 i 86 euros, en funció del tipus de tractament, i només podrà ser receptat una vegada a l'any. A més, només es podrà prescriure en el marc d'un programa supervisat per un professional mèdic i es podrà allargar fins a 12 setmanes. De fet, cada prescripció va associada a un envàs que, per norma general, equival a un mes de tractament.

Els antiinflamatoris podrien millorar les alteracions cognitives que es produeixen en deixar de fumar, segons una investigació del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha estudiat les alteracions en aprenentatge i memòria derivades de l'abstinència al tabac. El treball, publicat a la revista 'Brain, Behavior and Immunity', obre les portes a desenvolupar noves estratègies per tractar la dependència a la nicotina, segons ha explicat Fernando Berrendero, un dels líders de la investigació.

Centenars d'estudis científics han determinat des de fa dècades que fumar perjudica els pulmons i el cor. Ara, però, un nou estudi conclou que el tabac també afecta el cervell i, en concret, la seva capa més externa. L'estudi, realitzat per un equip internacional d'investigadors, afegeix una nova i contundent raó a la llarga llista de problemes derivats del tabaquisme, ja que la capa del cervell que es veu afectada pel tabac és crucial per la capacitat de pensar.

El percentatge de joves catalans d'entre 14 i 18 anys que fumen cada dia s'ha reduït un 42%, segons les dades de l'última Enquesta estatal sobre l'ús de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES), feta pel ministeri de Sanitat. L'estudi bianual recull dades del 2012 i mostra que un 12,4% dels joves declaren que fumen cada dia en comparació amb el 23% que ho feien el 2004. Tot i amb això, encara hi ha una mitjana de 1.200 adolescents que s'enganxen cada any al tabac.