El diputat de Sumar MÉS al Congrés, Vicenç Vidal, ha dit aquest dilluns sentir-se "profundament agreujat per l'actitud inconsistent i poc humana del govern de Marga Prohens" amb relació a l'actitud que la presidenta del Govern ha tingut aquests dies respecte l'arribada de migrants. Per al diputat de la cambra baixa, "la prioritat en una situació com la que tenim és la defensa dels drets humans i el sentit comú".

El Govern destinarà 15 milions d'euros de l'impost de turisme sostenible (ITS) als ajuntaments perquè tomin hotels obsolets amb l'objectiu de "reduir places turístiques, millorar la qualitat ambiental dels destins i també avançar cap a un model turístic més sostenible i equilibrat", segons ha anunciat aquest dijous el conseller de Turisme, Cultura i Esport, Jaume Bauzá.

El Govern i sindicats han tancat aquest dijous un acord unànime per a la millora de les condicions laborals dels empleats públics que inclou, entre altres qüestions, la millora del complement d'insularitat, a més de la recuperació de les retallades per les congelacions salarials del 2020 i el 2021. Ha estat a la reunió de la Mesa General de l'Empleat Públic que s'ha reunit a la seu de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP) amb la participació dels representants de l'Executiu autonòmic i dels sindicats UGT, CCOO, CSIF, STEI i Simebal. En relació amb el complement d'insularitat, l'acord estipula que l'increment es durà a terme durant els anys 2026, 2027 i 2028 –no en quatre anys com es proposava inicialment– i serà igual per a totes les categories, principal escull les darreres setmanes de negociació.

Actualment, a les Balears no hi ha cap normativa que marqui uns criteris per a totes les administracions a l'hora d'elaborar documentació cartogràfica. De fet, les Illes no tenen un sistema cartogràfic propi ni cap organització que coordini aquesta matèria. Per exemple, cada ajuntament decideix pel seu compte com elabora el seu Pla General d'Ordenació Urbana. Això suposa dificultats per intercanviar i posar en comú serveis i dades geogràfiques de les diferents administracions, duplica esforços i genera ineficàcia en la gestió dels recursos públics. Per posar fi a això, el Govern s'ha proposat establir un sistema cartogràfic únic a través d'una llei que estableixi un marc integrador en aquesta matèria. "L'objectiu és desplegar tot un seguit d'instruments com el pla cartogràfic, un sistema d'indicadors, en definitiva, unes normes i estàndards cartogràfics homogenis que simplifiquin la feina i en millorin el resultat", explica la directora general de Territori i Paisatge, Laura Colom.

Després de dos anys de feina entre administracions, organitzacions agràries i col·lectius del sector, el Consell de Govern ha aprovat avui el Pla estratègic per al manteniment del sector ramader. El projecte preveu una inversió mínima de 66.185.00 euros, ampliables a 97.020.000 d'euros, en un període de cinc anys. El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha anunciat que en el pressupost de 2024 ja s'han previst cinc milions per a aquest pla i que es presentaran projectes per a l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) per valor de 4 o 5 milions més.

El Consell de Mallorca aixeca a partir d'aquest dilluns el límit de velocitat de 80 km/h que havia establert l'anterior pacte d'esquerres. Aquest matí el president de la institució, Llorenç Galmés, s'ha felicitat per l'entrada en vigor d'aquesta mesura "avalada pels informes tècnics i amb el consens dels representants del sector i dels mallorquins que hi circulen".

La preocupació en el sector agrícola és important: "Estam veient vinya que rebrota i ametllers florint al desembre", explica Joan Gaià, del sindicat Unió de Pagesos de Mallorca. "I no només això, tenim constància de pagesos que encara no han sembrat perquè, si continua sense ploure, tanmateix, el que sembrin morirà. En el mes de desembre, aquesta situació és insòlita".

Tant el Govern de les Illes Balears com el Consell de Mallorca es varen comprometre a assumir com a pròpies les propostes aprovades amb més del 90% de suport a l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca. En total, que reunissin aquestes condicions, n'hi havia 32, que afectaven, entre d'altres, posar límits a l'entrada de persones i vehicles a Mallorca, i dels cotxes privats en els nuclis urbans. Però també afavorir les instal·lacions elèctriques renovables i comunitàries, l'augment de zones marítimes protegides o afegir una assignatura obligatòria sobre canvi climàtic i sostenibilitat ambiental.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, no es planteja "de cap manera" la destitució del vicepresident Antoni Costa. Així ha respost aquest dilluns a preguntes dels mitjans de comunicació sobre la petició que ha fet l'oposició en aquest sentit.

Bona part del pressupost de la Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua es destinarà a un fons finalista per a una gestió sostenible del cicle de l'aigua. Del total de 204,8 milions d'euros dels comptes que avui ha presentat el conseller Juan Manuel Lafuente al Parlament, 154,4 es destinaran a aquest concepte. "Ens enfrontam a reptes sense precedents que exigeixen accions pragmàtiques i realistes, i aquest pressupost ens permetrà infondre una nova dinàmica en el maneig de l'aigua", ha explicat Lafuente que, a més, ha detallat que el fons finalista es nodreix de 86,3 milions d'euros del cànon de sanejament, 40,1 milions del fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) i 28 milions dels fons del factor d'insularitat. Lafuente ha fet un especial esment al fet que la meitat dels fons procedents d'ITS, vint milions, es destinaran a ajuntaments, precisament, per millorar l'eficiència de la gestió de l'aigua.

La Mesa de l'Habitatge s'ha reunit aquest dimecres, després de dos anys, per conèixer de primera mà les línies mestres de la Conselleria per a aquesta legislatura. Marta Vidal, consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, ha explicat que el seu principal objectiu és generar el màxim nombre d'habitatges possible sense consumir territori i sense generar cost per a l'Administració. I ha posat com a exemple el cas de la reconversió d'instal·lacions turístiques obsoletes: "Si hi ha establiments turístics tancats, morts, el que volem és ressuscitar-los perquè la gent hi pugui viure. A diferència de la llei turística anterior, que reservava el 50% a habitatges de protecció oficial i el 50% a mercat lliure, nosaltres volem que tot l'edifici sigui per a habitatge de preu limitat".

Per a l'organització ecologista GOB, el Decret de mesures urgents en matèria d'habitatge que ha aprovat el Govern amaga una intervenció abusiva, ja que desregula els principis bàsics de l'ordenació urbanística municipal i n'usurpa les competències. Per això, des de la formació ecologista s'insta els ajuntaments a aprofitar el que determina la mateixa llei i a convocar plens extraordinaris per acordar deixar sense efectes aquest decret.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha mostrat el seu total rebuig davant la decisió adoptada per Agama, empresa que pertany al grup Damm, de reduir la compra de litres de llet que adquireixen als ramaders mallorquins i la intenció de reduir el preu que els paga per això. "Tractant-se d'un problema de comercialització i promoció, aquestes pèrdues no les ha d'assumir el ramader". "Les vaques donen llet cada dia i reduir litres suposa que el ramader haurà de sacrificar vaques de la seva explotació", ha afirmat el conseller Joan Simonet.

El grup municipal del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Calvià insta el ple del Consistori, governat pel PSOE, MÉS i Unides Podem, a pronunciar-se a favor de la promoció turística i manifestar que el turisme britànic serà sempre benvingut al municipi. La petició popular ha arribat després que, durant l'última edició de la World Travel Market (WTM) de Londres, des de la Conselleria Insular de Turisme del Consell de Mallorca, dirigida per l'antic tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Calvià Andreu Serra, es fessin unes polèmiques declaracions en relació amb l'arribada de turistes del Regne Unit a Calvià. La formació propular titlla "d'ambigua" l'actitud dels representants del Consell a la WTM i acusen el Govern i el Consell "d'anar a la fira a no promocionar el turisme amb els doblers de tots".

Els municipis de Calvià i Palma a Mallorca, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, i el Consell Insular de Menorca rebran en total 15,69 milions d'euros per modernitzar i millorar les destinacions turístiques. Així s'ha aprovat aquest dilluns en el Consell de Govern. Aquests plans s'emmarquen en el programa estatal per a la modernització de l'economia, prevista per l'Estratègia de sostenibilitat turística de destinacions del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

El projecte LIFE AdaptCalaMillor s'ha presentat aquest dilluns a l'Auditori Sa Màniga. Es tracta d'un projecte de governança per impulsar l'adaptació al canvi climàtic a llarg termini, enfocat en el sistema de platges i l'àrea urbana de la badia de Cala Millor. L'objectiu és augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomia. La iniciativa està emmarcada en el programa europeu LIFE, un dels instruments financers de la Unió Europea amb major dotació pressupostària per a projectes de medi ambient, natura i acció pel clima.

El Govern ha fet aquest dilluns l'acte institucional del Dia d'Europa amb una crida als valors democràtics i d'unitat del continent i la condemna de la invasió russa d'Ucraïna. L'acte, que s'ha fet al museu Es Baluard, ha inclòs un concert de música i dansa dels alumnes del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca. També hi ha hagut la projecció d'un vídeo enfocat en la defensa dels principis de la Unió Europea i de solidaritat amb el poble ucraïnès.

"Aquest 2022 fa 20 anys que va néixer l'Institut Ramon Llull. En el marc d'aquest aniversari, estem desenvolupant un debat estratègic amb institucions i entitats amb les quals treballam, perquè volem enfortir tots els nostres instruments per donar servei a la cultura. Refermar el vincle amb les institucions balears és cabdal". El director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda –que va assumir el càrrec el mes de novembre després que Francesc Serés hi renunciàs per motius personals cinc mesos després d'ocupar-lo– s'ha reunit aquest dimecres amb la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i el nou director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Pere Malondra; a la reunió hi havia, també, altres responsables del Llull. Entre les noves missions es plantegen quina és la millor manera de presentar la cultura i llengua catalana al món i quin rol pot tenir la institució en la demanda de generar un circuit més fluid dels projectes i iniciatives culturals entre els territoris de parla catalana.

58 entitats han enviat una carta a la presidenta del Govern, Francina Armengol, perquè doni suport al turisme de creuers. Així mateix, demanen conèixer la situació actual d'aquest sector. Aquesta missiva també l'han enviada al Consell de Mallorca, a l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) i a l'Ajuntament de Palma.

El Partit Popular balear discrepa amb l'acord a què arribaren la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i el govern espanyol, el qual fa cedir els romanents locals dels ajuntaments que la llei Montoro va paralitzar. Per això, el partit ha presentat una proposta no de llei (PNL) al Parlament per pressionar el Govern perquè no compleixi la normativa i respecti la gestió municipal de cada consistori, segons ha informat l'agència Efe.