L'exposició de l’artista Joan Miró La força inicial ha estat inaugurada aquest dijous. Forma part del projecte expositiu Paysage Miró, que presenta més d'un centenar d'obres algunes de les quals mai no s'havien vist a Mallorca, repartides entre quatre seus. En concret, la mostra reuneix quatre grans exposicions que repassen la trajectòria de Joan Miró des de diferents perspectives: els orígens, a la Fundació Miró Mallorca; l’exploració del color, al casal Solleric; la convivència amb les ombres, a la Llotja, i la rebel·lia sense límits, a Es Baluard.

Joan Miró és tota una sensació al Japó. Ja el 1940 el poeta Shuzo Takiguchi publicava la primera monografia sobre l'artista català, que també era un amant de la cultura japonesa. Emparant-se en aquest idil·li mutu, la Fundació Joan Miró ha escollit Tòquio per organitzar una de les grans exposicions per commemorar el seu cinquantè aniversari. És Joan Miró. Poetry into Painting, una retrospectiva que, amb quasi un centenar de peces, abraça des dels inicis de la seva carrera fins a les obres de vellesa. Des que va obrir les portes al Tokyo Metropolitan Art Museum, la mostra està sent un èxit: rep més de 2.000 visitants diaris. I un d'ells ha estat, aquest dilluns, el president de la Generalitat, Salvador Illa, que l'ha visitat acompanyat del director de la fundació, Marko Daniel, i l'ambaixador d'Espanya al Japó, Iñigo de Palacio, en el primer dia del seu viatge oficial al país.

En Francisco i la Quimeta, al llindar de la botiga. Davant seu, els dos fills: en Paquito i en Pepito. Tots quatre miren a càmera i somriuen. És una de les poques fotografies que es conserven de l'Antigua Casa Palet, el colmado que, a principis del segle XX, tot Martorell visitava quan havia de comprar sucre, llaunes de conserves o ampolles de llet. Era al carrer Francesc Santacana, avui una de les vies comercials del nucli antic, exactament al mateix edifici on el 7 de maig de 1877 havia nascut el famós tenor Josep Palet. D'aquell punt exacte del Baix Llobregat en va sortir una dinastia carregada de talent comercial: els Miró. Primer, dedicats a la venda de comestibles. Després, a la comercialització d'electrodomèstics de tota mena. Des de Martorell, els Miró van saber aixecar un imperi català de l'electrònica que va arribar a fregar les 200 botigues i a superar els 400 milions d'euros anuals de facturació. 

L'Ajuntament de Palma ha informat que Antònia Maria Perelló Ferrer (Palma, 1958) serà la nova directora gerent la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Segons han detallat, a través d'un comunicat, així ho ha determinat aquest divendres 12 d'abril la Comissió de Selecció, que n'ha destacat la "sòlida visió institucional i capacitat estratègica definint un projecte engrescador per a la Fundació arrelat a la realitat balear i a la seva projecció internacional".

Al final de la fabulosa exposició sobre Miró i Picasso, tant al museu del carrer Montcada com a la fundació de Montjuïc, s'hi projecta una breu entrevista a Joan Miró, ja gran. Li demanen què recomanaria a un artista jove. Respon, concís: “Treballar, treballar i treballar”. Miró i Picasso, dotats d’una energia fenomenal, van passar-se la vida treballant, creant, investigant. Miró investigava cap endins, Picasso cap enfora. Eren molt amics. Un dia, en una visita del Joan al Pablo, al jardí del segon, davant d’una escultura, Miró diu: “Però si això és meu!” I Picasso li respon: “No, és de nosaltres”. S’estimaven, eren fruit de la mateixa revolta artística, es copiaven. Eren tan iguals i tan diferents. L’entrevista, en francès, acaba amb un comiat en català adreçat a l’amic –sí, entre ells parlaven en català–: “Adeu, Pablo, adeu!”

La inversió en cultura té un efecte multiplicador sobre el valor afegit brut total d'1,7 vegades l’import de la inversió realitzada i d'1,4 de la despesa feta. Són dades tretes de l'estudi sobre l'impacte econòmic i social del Pla de Museus de Catalunya. Evidentment, els museus tenen un gran impacte social i cultural a la ciutat, però, a més, els grans equipaments, com el Museu Picasso i la Fundació Joan Miró, tenen també un gran impacte econòmic. Difícil de mesurar, això sí. "Hi ha un impacte econòmic, en el cas del Museu Picasso i la Fundació Miró és evident", explica el filòsof i gestor cultural Xavier Fina. El problema és calcular-lo. En el cas d'aquests dos equipaments en podem saber l'impacte directe, perquè presenten els seus comptes anuals auditats. Però és molt més difícil d'establir l'impacte indirecte i, sobretot, l'induït, que tenen en l'economia de Barcelona i Catalunya.

Artur Ramon (Barcelona, 1967) és segurament una de les persones que els últims anys més han treballat per difondre l’art a Catalunya. Des de la seva galeria, hereva d’una tradició familiar centenària; des de la ràdio –ara amb Ricard Ustrell, abans amb Josep Cuní–, i també escrivint llibres com Art trobat o Les obres mestres de l’art català. Parlem de Picasso i de Miró, però també de com visitar un museu o de l’amant que té a Madrid i que va a veure sempre que pot. Aquest historiador de l’art, galerista i antiquari parla tal com vesteix: net i endreçat. Però no s’està de dir res.

Pablo Picasso va anar per primer cop a Horta de Sant Joan l'estiu del 1898, quan encara no havia fet els 17 anys. El mas Tafetans, convertit en estudi provisional pel futur autor del Guernica i el seu amic pintor, Manuel Pallarès, es conserva tal com era a finals del segle XIX. "Encara hi ha rastres de pintura en alguna paret. És meravellós", diu el fotògraf Jean Marie del Moral, que acaba d'inaugurar a l'Institut Francès de Barcelona l'exposició Horta Picasso Miró Mont-roig.

El poeta alquímic i estudiós picassià Josep Palau i Fabre escrivia el 1999, abans que els mòbils colonitzessin les nostres vides: "Vivim assetjats i assaltats constantment per imatges de tota mena: anuncis lluminosos, cinema, televisió, revistes il·lustrades, fulls publicitaris. No és gens estrany que el geni més contundent i característic del segle XX s’hagi revelat en termes plàstics i visuals. Contra tot el que pot semblar, Picasso és el gran antídot a la droga diària i embrutidora de les imatges estereotipades que ens assalten". Encara no hi havia mems ni YouTube, Instagram o Tiktok. Però la lletra i la paraula ja havien cedit pas a la cascada visual com a mitjà de comunicació i d’expressió preponderant.

París. Gener del 1928. Pablo Picasso s’encaterina d’una joveneta que s’està emprovant barrets a les Galeries Lafayette. És Marie-Thérèse Walker, que poc temps després va convertir-se en musa i amant del pintor malagueny mentre aquest encara estava casat amb la ballarina russa Olga Koklova. El coup de fou amb Walker també es faria extensible als barrets, un accessori que va conrear obsessivament fins al final de la seva carrera. Ho testifiquen retrats de Marie-Thérèse i la petita Maya, així com de les dones que van succeir-la en una vida sentimental intensa: Dora Maar, Françoise Gilot –amb qui va tenir la Paloma– i Jacqueline Roque, segona esposa i última companya de Picasso.

La gran exposició sobre la relació d'amistat entre Pablo Picasso i Joan Miró comptarà amb algunes de les obres més emblemàtiques dels dos artistes. El Museu Picasso i la Fundació Miró de Barcelona col·laboren i acullen per primer cop aquesta gran mostra que, emmarcada en els actes de la Celebració Picasso 1973-2023, se celebrarà del 20 d'octubre al 25 de febrer. Ja han començat a donar informació sobre les obres que s'hi podran veure, algunes de les quals no s'havien vist mai abans a Barcelona o s'hi han pogut admirar poques vegades.

Aquest dissabte fa exactament 40 anys, el 6 de novembre del 1981, el llavors jove batle de Palma –i primer de la democràcia restaurada–, Ramon Aguiló, juntament amb Joan Miró, inaugurava les dues escultures que l’artista havia regalat a la seva ciutat d’adopció, mentre que d’altres propostes seves, per a la Seu i per al parc de la Mar, havien estat rebutjades o ignorades. Miró, de mare mallorquina i resident a l’illa ininterrompudament des del 1956 fins a la seva mort, fou conegut entre nosaltres com “el marit de Pilar Juncosa”, en contrast amb la seva fama universal, que aquí va tardar a ser-li reconeguda. La sala expositiva Espai Estrella de la seva Fundació a Mallorca ha tancat aquesta setmana per la seva rehabilitació, encara que la resta del recinte es podrà continuar visitant. 

El govern espanyol es torna a implicar en el Mas Miró, la casa-museu de Joan Miró a Mont-roig del Camp: aquest dijous s'ha fet públic que la secretaria d'estat de Turisme donarà 210.000 euros per aixecar el terra del menjador i obrir al públic la cuina, un espai que fins ara no es podia visitar. També s'instal·larà un ascensor que permetrà l'accés a l'interior de la casa a les persones amb mobilitat reduïda. L'aportació també servirà per millorar els recursos didàctics: s'incorporarà una projecció audiovisual de benvinguda a l'edifici a l'inici de la visita guiada i noves pistes a l'audioguia. El Mas Miró tancarà les portes dilluns per començar les obres i tenir-les enllestides durant la temporada baixa. "Esperem seguir contribuint al manteniment i a la consolidació d'aquest museu, que és un recurs turístic i cultural de primeríssim ordre", ha expressat la secretària d'Estat de Turisme, Isabel Oliver.

L'obra de Joan Miró 'Pintura (dones, lluna, ocells)' s'ha venut per 20,5 milions d'euros en una subhasta que es va celebrar aquest dimecres a la casa Christie's de Londres. Es tracta d'una pintura a l'oli que data del 1950 i valorada inicialment entre 5,3 i 9,3 milions d'euros.

El 'Tapís de Tarragona', una de les obres més simbòliques de l'artista Joan Miró, viatjarà fins a Londres juntament amb altres obres seves i d'artistes com Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Javier Mariscal, Josep Guinovart, Rosa Serra, Antoni Clavé, Josep María Subirachs, Josep Niebla i Joan Hernández Pijuán a l'exposició 'The Miró Tapestry & Catalan Red Cross', organitzada al Royal College of Art de Londres, els beneficis de la qual aniran destinats a la Creu Roja.

50 escultures urbanes de Barcelona són candidates a convertir-se en les 10 escultures universals de la ciutat, dins la campanya que l'organització Capital de la Cultura Catalana ha creat per patrocinar el patrimoni escultòric de Barcelona. En la llista, destaquen obres conegudes com 'El drac' de Gaudí, al Park Güell, 'Dona i ocell' de Joan Miró, al Parc de l'Escorxador; 'Barcino' de Joan Brossa, a la plaça Nova; 'El gat' de Fernando Botero, a la Rambla del Raval; i 'L'estel ferit' de Rebecca Horn, al Passeig Marítim. També hi figuren noms d'artistes com Claes Oldenburg, Antoni Tàpies, Frank Gehry, Antoni Gaudí, Eduardo Chillida, Pablo Gargallo o Richard Serra.

Els separaven 31 anys d'edat, però des que es van conèixer a París durant la dècada dels 40, els artistes Joan Miró i Eduardo Chillida van convertir-se en inseparables. Acompanyats de les seves famílies, compartien temporades estivals al sud de França, on aprofitaven per inspirar-se als seus tallers de creació. L'exposició 'Chillida on Miró', que aquest dijous obre portes a la galeria Ordovas de Londres, aprofundeix, per primera vegada, en la relació personal i professional del pintor català i l'escultor basc.