El Govern ha aprovat un nou model de conveni per subministrar aigua potable mitjançant camions cisterna als municipis de Mallorca que no estan connectats a la xarxa d’abastiment en alta. Tot i que la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua presenta la mesura com una fórmula per garantir el subministrament, el document no estableix compromisos de consum mínim ni assegura als ajuntaments un volum determinat d’aigua.

Quan una família de Palma augmenta el consum d’aigua, també ho fa el preu que paga per cada metre cúbic. És el principi sobre el qual es construeix la tarifa d’Emaya: els primers blocs són més econòmics i, a mesura que el consum creix, a partir de superar determinades quantitats, cada tram és més car. La progressivitat pretén incentivar l’estalvi i penalitzar els grans consums.

Prop de 100.000 residents de les Illes Balears varen viure durant el 2025 en zones on l'aigua de consum va ser declarada no apta almenys en algun moment de l'any. En concret, es tracta de 98.452 habitants, una xifra que s'eleva fins als 145.027 si s'hi afegeixen les persones que resideixen en les 22 zones considerades "en risc", és a dir, amb incompliments recurrents que poden acabar derivant en la declaració de no aptitud.

Els habitatges situats a la part més alta de les urbanitzacions de les Rotgetes i Jardín de Flores obrien l'aixeta i, en alguns casos, no hi sortia ni una gota d'aigua. Mentrestant, altres domicilis de la zona arribaven a consumir fins a 8.000 litres d'aigua en un sol dia. Aquesta és la situació que va obligar l'Ajuntament d'Esporles a adoptar unes restriccions sense precedents per garantir el repartiment d'un recurs cada vegada més escàs.

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

L’Ajuntament de Sencelles durà la situació de l’aigua del municipi davant la Fiscalia de Medi Ambient. El Consistori ha anunciat aquesta mesura dràstica per tal que s’investigui tant l’origen de la contaminació per químics detectada a la xarxa de Son Saletes –que ha obligat a declarar l’aigua no apta per al consum humà– com les possibles omissions administratives acumulades durant més de dues dècades. En paral·lel, l’equip de govern ha exigit la suspensió immediata i cautelar dels abocaments de la bugaderia industrial Elis Mallorca (antiga Lavanderías Diana) fins que s’aclareixi si té relació amb aquest episodi.

La tarifa d’aigua d’Emaya aplicada des de fa anys als establiments hotelers utilitza una tècnica específica de càlcul que modifica la manera d’aplicar la progressivitat en el cas del sector turístic. L'anàlisi de les tarifes vigents, publicades l'any 2016, feta per un extècnic de la companyia assegura que la metodologia, "pensada per als hotels de Platja de Palma" estableix un sistema de recàlcul del consum "de dues en dues habitacions", i genera una falsa divisió de la despesa que aconsegueix reduir de manera molt significativa el que li pertocaria pagar si s'aplicàs la progressivitat.

L'entitat ecologista Terraferida considera que el debat sobre l'aigua a les Balears no es pot limitar a la construcció de noves dessaladores, tal com planteja el Govern. El seu portaveu, Jaume Adrover, sosté que el problema és anterior: el model territorial ha permès durant dècades que el creixement urbanístic dispers i els habitatges en sòl rústic hagin incrementat la pressió sobre uns aqüífers que són un bé públic. "No conec cap lloc del planeta on es faci un consum tan abusiu d'aigua com aquí a causa dels xalets en sòl rústic", afirma Adrover, que vincula aquesta situació amb l'expansió de l'habitatge unifamiliar fora dels nuclis urbans.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Les Balears afronten un estiu complicat en termes d’abastiment d’aigua i, el que és més preocupant, una cursa contra el temps per garantir aquest recurs els pròxims anys. El problema ja no és només si plourà més o menys durant els pròxims mesos, sinó si el sistema actual, al límit durant els mesos d’estiu, serà capaç de resistir mentre arriben les infraestructures que han de reduir la dependència dels aqüífers. Les Illes preparen una ofensiva d’inversions en dessalació, reutilització, xarxes d’abastiment i sanejament, però bona part d’aquestes actuacions encara es troba en fase de projecte, licitació o execució.

Quan l’aigua no basta, el marge de maniobra s’acaba. És el límit més elemental que té qualsevol societat. I les Illes Balears han començat aquest estiu més a prop d’aquest límit que els darrers anys. Les reserves hídriques han tornat a baixar. Menorca en registra els pitjors nivells. Gairebé mig centenar de municipis –47 dels 67 que hi ha– entraren a l’estiu en situació d’alerta o prealerta per sequera. El mateix Govern admet que el canvi climàtic farà més llargues les sequeres, més irregulars les plogudes i més difícil la recàrrega dels aqüífers. No són pronòstics catastrofistes, són dades oficials.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

Les Balears han encetat l'estiu amb una situació molt complicada en termes de reserves hídriques. Les dades del mes de juny preocupen l'Executiu, i és natural. Les reserves subterrànies, principal font avui dia del subministrament, han tornat a baixar a les portes de l'estiu i la manca de plogudes durant les darreres setmanes ha agreujat una situació que ja venia marcada per la pressió sobre els aqüífers. Tot i que no es parla d'una emergència generalitzada, les dades oficials dibuixen un escenari cada vegada més ajustat.

La situació dels recursos hídrics al Pla de Mallorca s’ha tornat especialment delicada després que la Mancomunitat hagi detectat en les darreres setmanes “episodis de consum extraordinari” que han superat la capacitat habitual de producció dels pous de la comarca i han provocat una pressió creixent sobre els aqüífers subterranis.

El Govern va introduir a darrera hora una modificació legal de la normativa d'aigües per eximir algunes operacions urbanístiques de la necessitat d'aconseguir l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics. Una disposició addicional de la Llei òmnibus aprovada pel PP i Vox permet evitar nous informes de suficiència hídrica (disponibilitat d'aigua) en determinats casos, sempre que es consideri que un determinat planejament o projecte no suposa un augment de la demanda o que no hagin canviat les circumstàncies que varen justificar informes anteriors.

Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

L'Ajuntament de Montuïri ha iniciat les obres per connectar un nou pou de subministrament d'aigua a la xarxa municipal, una mesura urgent que té com a objectiu principal minimitzar la greu crisi hídrica que pateix el municipi.

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat la modificació de les tarifes d'aigua corrent subministrada a partir de la SAM, l'empresa municipal que se n'encarrega de la gestió. La nova fórmula, més social, bonificarà les factures, per exemple, de les famílies nombroses, les monoparentals, les que tinguin una persona dependent a càrrec o en les que hi hagi una víctima de violència de gènere. Així, el Consistori estableix a partir d'ara un sistema de blocs de consum, a fi que s'implantin tarifes progressives i "perquè pagui més qui més consumeix", ha explicat el regidor de Medi Ambient i president del Consell d'Administració de la SAM, Sebastià Llodrà, que ha recordat que els preus de l'aigua no s'han tocat des del 1989, "però la situació climàtica, hídrica i poblacional ha canviat".