Les reserves hídriques de les Illes Balears han augmentat un punt durant el mes d’octubre i han passat del 36% al 37%, segons les dades publicades per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua. La millora s’ha produït a Mallorca i Menorca, mentre que Eivissa manté el mateix nivell de reserves que el setembre, amb un 33%.

El Pla de Mallorca no té aigua. La dificultat és estructural: els 14 municipis que conformen la comarca depenen principalment dels aqüífers i, segons el pla de gestió de l’aigua de la Mancomunitat, alguns es troben sobreexplotats o en mal estat químic. La sequera empitjora la situació, però el problema s’ha anat agreujant amb l’augment de les extraccions, els regadius i la demanda urbana. El Govern situa l’inici d’aquest deteriorament progressiu a la segona meitat del segle XX, quan les noves tècniques de perforació i bombeig varen permetre ampliar els regadius i va créixer el consum d’aigua, que s’ha incrementat amb la pressió urbanística.

L'aigua subterrània es destina cada vegada més al consum de finques i habitatges de foravila i menys a l'agricultura. Les dades dels balanços hidrològics del 2015 i el 2023 constaten que les extraccions estimades per abastir finques i habitatges dispersos a Mallorca varen créixer un 31,9%, mentre que les destinades a usos agraris varen disminuir un 26,6%. És el canvi de tendència que denuncia l'Aliança per l'Aigua, que alerta que l'augment de la demanda en sòl rústic, principalment per abastir xalets, compromet la recuperació dels aqüífers i amenaça tant el futur de les explotacions agrícoles com el subministrament dels mateixos habitatges que depenen dels pous.

Les reserves d’aigua a Menorca han arribat el mes d’agost al nivell més baix mai registrat, el 33%, i aqüífers com el de la Roca es troben encara pitjor, tan sols al 24% de la capacitat. Les restriccions imposades pels ajuntaments encara són vigents en sis dels vuit municipis de l’illa i, tot i que pobles com es Mercadal han reduït el consum un 23% als grans consumidors, les solucions, segona dessaladora inclosa, tardaran a fer-se efectives.

Viure en un pis sense ascensor si tens 80 anys pot ser un problema, però encara ho és més si vius en una ciutat on l'aigua que surt de les aixetes no és bona ni per beure ni per cuinar i depens de l'aigua embotellada si no vols emmalaltir. És el cas d'Antònia, que no disposa de cap sistema d'osmosi a ca seva i depèn de la seva xarxa familiar per poder disposar d'aigua potable. “A la meva edat no tenc força per pujar barrals d'aigua per l'escala i pas pena de caure”, explica. “Sempre he d'encalçar la família per si me'n poden anar a comprar i me la pugen fins a ca nostra. Em sap greu molestar-los perquè sé que van molt ocupats, però no tenc altre remei, perquè amb aquesta aigua no puc ni bullir unes patates”, afegeix.

"Els nitrats han actuat durant dècades com el ca envejós, que no rosega ni deixa rosegar l'os: la seva presència impedia beure l’aigua, però el problema no es percebia com prou urgent per mobilitzar les inversions necessàries per resoldre’l”. Qui ho assegura és Francesc Grimalt, el gerent de l'empresa municipal de Serveis de l'Ajuntament de Manacor (SAM) que la xarxa de subministrament d'aigua. Manacor, amb prop de 30.000 habitants al nucli urbà, és considerada la ciutat més poblada d’Espanya que encara no disposa d’aigua potable a la major part de la xarxa domiciliària. Des del 2015 que fa feina per modernitzar la xarxa del cicle de l'aigua per controlar consums i reduir fuites per preparar la ciutat per a l'arribada, posposada, de l'aigua potable a totes les aixetes de la capital del Llevant.

El GOB ha demanat formalment a l’Ajuntament de Palma que aturi la tramitació del Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua (PGSA), amb el qual Jaime Martínez i el seu equip pretenen aconseguir la justificació tècnica necessària per tenir més aigua i poder tirar endavant els entre 9.000 i 10.000 pisos extra dels projectes estratègics. Uns projectes que ja tramiten diferents promotors, però que tant l'Ajuntament com els interessats saben que a hores d'ara no poden aconseguir llicència si no s'augmenta la quantitat d'aigua disponible al municipi. Aquest Pla de Gestió Sostenible de l'Aigua (PGSA) es va aprovar inicialment per part de Cort el 26 de març, però, segons l'organització ecologista, conté errors de molta importància que n'obliguen "a la retirada". MÉS per Palma ja havia advertit que aquest Pla no complia amb tots els requisits i en va denunciar l'aprovació per l'increment de consum que preveu.

MÉS per Mallorca ha presentat aquest divendres deu propostes per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua a Mallorca. El document recull un decàleg de compromisos "prioritaris" en matèria de recursos hídrics que abasten mesures d'àmbit autonòmic, insular i municipal. El decàleg proposa restringir els usos no essencials d'aigua potable en situacions de prealerta, alerta o emergència per sequera i establir moratòries o limitacions a noves piscines privades en zones amb estrès hídric o aqüífers sobreexplotats. Les mesures inclouen fer front al canvi climàtic i la sequera i accions per garantir infraestructures públiques i aigua de qualitat a tots els municipis, entre d'altres.

M’encantaria dir-vos que en soc una, d’aquelles persones assertives que diuen el que pensen i fan escoltar la seva veu. No ho soc. Soc d’aquelles que davant un conflicte o una lleu amenaça es fa petita. Això sí, unes hores més tard guany totes les discussions dialectals a la dutxa. M’hauríeu de veure: soc ràpida, amb arguments esmolats i faig valer el meu parer. Fins i tot em puc permetre el luxe d’emprar la ironia, tot elevant la meva posició vers l’adversari. A la dutxa. Sola. Molt trist, tot plegat. Per tant, quan m’encar amb algú, teniu ben segur que ha hagut de ser alguna cosa greu. I això és, precisament, el que m’ha passat aquest estiu.

Els promotors immobiliaris de les Balears no en tenen prou amb les reformes normatives del Govern de Marga Prohens i, tot i la possibilitat d’incrementar un 45% els pisos en un mateix solar, han enviat noves propostes al Parlament. L’Associació Proinba aspira que es modifiqui la Llei d’urbanisme de les Balears per facilitar la tramitació de projectes immobiliaris encara que el subministrament d’aigua no hi estigui aprovat. L'escrit arriba després que els promotors hagin trobat dificultats per tirar endavant els projectes que aspiren a afrontar l'emergència d'habitatge.

El conseller del Mar i el Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha confirmat que s'han obert diligències prèvies i que han sol·licitat a l'Ajuntament de Sant Antoni informació sobre la festa d'ambientació egípcia amb un llac artificial feta a la Pedrera a mitjan agost.

Els ajuntaments de Campos i ses Salines han alertat la població que l’aigua de les seves xarxes públiques no és apta per al consum humà a causa dels nivells elevats de sodi que presenta. Els consistoris han recomanat no utilitzar-la per beure ni per cuinar, tot i que sí que es pot fer servir per a la higiene personal i per a la neteja de la llar.

Les depuradores de les Illes Balears estan cada vegada més pressionades pel creixement de la població i de l’activitat turística. És la principal alerta de l’informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, elaborat per l’Aliança per l’Aigua a partir de les dades de les 80 depuradores gestionades directament per l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua).

El Govern invertirà 5,58 milions d’euros procedents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per reforçar les infraestructures del cicle de l’aigua d’onze municipis de la serra de Tramuntana. Les actuacions tenen com a objectiu garantir el subministrament, augmentar la capacitat de reserva, reduir les fuites i millorar les xarxes de sanejament i drenatge.

L'any 1952, quan Isabel II accedia al tron del Regne Unit, Isaac Asimov publicava un relat que tenia com a base argumental la lluita per l'aigua entre la Terra i les colònies de Mart. O sigui, fa més de 70 anys, Asimov ja entenia que una crisi de l'aigua podia posar en perill un planeta sencer. O dos. I que l'aigua no és un bé que es pugui malbaratar. De fet, des de ‘Dune’ (Frank Herbert) fins als guionistes de ‘Mad Max’ (George Miller i Byron Kennedy) molts autors de ciència ficció han vist en les possibilitats de l'escassetat d'aigua una trama apocalíptica.

Entre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

Menorca consumeix un 35% més d’aigua de la que preveu el Pla hidrològic de les Balears. És, amb diferència, l’illa que presenta un desequilibri més gran entre la realitat actual i el cabal màxim d’abastiment per a usos urbans i residencials que, en teoria, havia de suportar. L’informe de l’Aliança per l’Aigua que compara les extraccions amb les quotes establertes pel Pla hidrològic ho deixa ben clar. La situació s’ha descontrolat, molt més que a Mallorca (que només supera el previst un 8,5%) i Eivissa (15,4%).

L’Ajuntament d’Esporles ha licitat per 97.948 euros les obres per perforar un pou nou a les Rotgetes amb l’objectiu d’incrementar els recursos disponibles i reforçar el subministrament d’aigua potable d’aquesta urbanització i de la zona de Jardín de Flores.