Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

L'Ajuntament de Montuïri ha iniciat les obres per connectar un nou pou de subministrament d'aigua a la xarxa municipal, una mesura urgent que té com a objectiu principal minimitzar la greu crisi hídrica que pateix el municipi.

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat la modificació de les tarifes d'aigua corrent subministrada a partir de la SAM, l'empresa municipal que se n'encarrega de la gestió. La nova fórmula, més social, bonificarà les factures, per exemple, de les famílies nombroses, les monoparentals, les que tinguin una persona dependent a càrrec o en les que hi hagi una víctima de violència de gènere. Així, el Consistori estableix a partir d'ara un sistema de blocs de consum, a fi que s'implantin tarifes progressives i "perquè pagui més qui més consumeix", ha explicat el regidor de Medi Ambient i president del Consell d'Administració de la SAM, Sebastià Llodrà, que ha recordat que els preus de l'aigua no s'han tocat des del 1989, "però la situació climàtica, hídrica i poblacional ha canviat".

La guerra de l’aigua no s’atura a Palma. De moment, l’Ajuntament de Jaime Martínez ha aconseguit llevar-se de damunt els informes preliminars de la Direcció General de Recursos Hídrics per donar llicències urbanístiques. L’argument oficial és que hi ha un “un embós” monumental, que fonts municipals han arribat a xifrar en 500 expedients. D’aquesta manera, Cort remarca que no s’han pogut atorgar projectes per fer front a la manca d’habitatge a causa del que defineix com a coll d’ampolla de Recursos Hídrics. Ara bé, segons dades consultades per l’ARABalears, la major part –fins al 80%– dels projectes que passen per la Direcció General que han de tirar endavant corresponen a xalets.

El Govern ha tret a licitació per 1,3 milions d’euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’agilitar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge. La decisió arriba en un moment de forta pressió del sector promotor, que denuncia des de fa mesos retards en els informes hídrics i que condicionen l’atorgament de llicències i l’inici d’obres en un context de demanda disparada de pisos.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha guanyat la primera de les batalles que mantenia contra la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’aigua, de manera que Cort podrà donar llicències de projectes urbanístics sense que Recursos Hídrics s'hi posi pel mig quan es tracti de zones inundables. Així ho ha anunciat aquest dimarts el conseller Juan Manuel Lafuente, que ha confirmat un procediment excepcional “pactat amb l’Ajuntament (de Palma) perquè pugui informar directament els informes de recursos hídrics”, ha explicat a pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras.

L'Ajuntament de sa Pobla presentarà al·legacions contra l'expedient sancionador incoat per la Conselleria de Salut en relació amb presumptes deficiències en el control i registre d'anàlisi d'aigua potable, en considerar que hi ha elements que justifiquen l'actuació municipal. El batle de sa Pobla, Biel Ferragut, amb diversos regidors de l'equip de govern, s'ha reunit aquesta setmana amb responsables de la Conselleria per abordar personalment la qüestió, després d'analitzar el contingut de l'expedient i la documentació rebuda.

L’empresari mallorquí Miquel Gual, accionista majoritari de Font Mallorca, ha adquirit l’embotelladora Font Teix i n’assumeix el control amb l’objectiu de reforçar l’activitat industrial vinculada a l’aigua a l’illa.

Marga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

La mar Balear s'ha convertit en un abocador i les conseqüències són de cada vegada més evidents. El 2025 es va prohibir fins a 20 vegades nedar a platges de diferents municipis de Mallorca, com Manacor, Pollença i Santanyí, entre d'altres, per la presència de bacteris fecals que són un perill per a la salut pública. Fins i tot es varen fer prohibicions excepcionals de fins a una setmana (del 7 al 14 de juliol) a Magaluf.

Les reserves hídriques a les Balears han pujat al 49% el mes de desembre a les Balears, una millora de l'índex que ha situat la unitat de demanda de Manacor-Felanitx en escenari de normalitat.

El Govern ha impulsat la redacció de nous projectes per instal·lar dispensadors d'aigua dessalada destinats al subministrament a camions cisterna a diferents punts de Mallorca i Menorca. L'objectiu d'aquesta intervenció és avençar en la substitució de recursos subterranis per recursos no convencionals i reduir la pressió sobre els aqüífers, una vegada que les grans infraestructures arribin a tots els nuclis amb necessitats, segons ha explicat la Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua.

El 2024, el consum d'aigua a Mallorca es va incrementar un 5,5% respecte de l'any anterior, a més en un context en el qual els aqüífers de l'illa estan en una situació "preocupant", segons dades del segon informe de l'Observatori de Sostenibilitat Mediambiental que ha elaborat la Fundació Mallorca Preservation. Aquest increment del consum s'ha produït en un període on, segons les dades de la Fundació, el 43,5% de les masses subterrànies d'aigua estaven en una "mala situació" a causa de la sobreexplotació i a la salinització d'aquestes instal·lacions. Tot i el mal estat dels aqüífers, el 65% del subministrament d'aigua de Mallorca en prové, mentre que un 16% procedeix de plantes dessaladores.

El Govern ha canviat l’estratègia i utilitza els sistemes de dessalació “al màxim” durant l’hivern –l’època de l’any en la qual anteriorment s’aturaven aquestes instal·lacions– amb l’objectiu de “reduir tant com pugui les extraccions dels aqüífers perquè es puguin recuperar amb les plogudes”, segons ha informat aquest dimecres el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat. Així, ha assegurat que les Illes estan en una situació “complicada però controlada”. 

Les reserves hídriques han pujat al 48% el mes de novembre a les Balears, un augment que ha permès que Eivissa deixi enrere la situació d'alerta.

“Si agafam 200 litres d’aigua diaris per turista, un consum coherent a un hotel de tres estrelles, la petjada hídrica pot arribar a 11.000 litres al dia” estima la presidenta del comitè executiu d’Act4water– una iniciativa en què participen professionals experts en sostenibilitat corporativa i gestió de l’aigua– Desirée Marín segons ha explicat al Tercer Fòrum d’Aigua i Turisme que ha tingut lloc aquest dijous. Aquesta xifra a les Illes Balears equival a omplir una piscina petita cada dia. A més, ha afegit que “les xifres van pujant” si l’hotel “augmenta de categoria”. També ha apuntat que la mitjana de la petjada hídrica d’un resident espanyol és de 6.700 litres d’aigua diaris. 

Ja s'ha posat en marxa el procés d'expropiacions, ocupacions temporals i la creació de les servituds de pas necessàries per a la construcció de la nova conducció d'aigua en alta que unirà Maria de la Salut amb Sineu. Aquest anunci el va fer dissabte passat el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, en el marc de la Jornada de debat sobre l'aigua al Pla, organitzada per Pla de Mallorca XXI i l'Acadèmia del Clima amb la col·laboració de la Mancomunitat del Pla, feta a Lloret.

L’associació Pla de Mallorca XXI ha organitzat aquest dissabte, 29 de novembre, al Convent dels Dominics de Lloret de Vistalegre una jornada de debat dedicada a analitzar la situació de l’aigua al Pla de Mallorca, un dels reptes ambientals més urgents que afronta avui el territori.

Les reserves hídriques es mantenen al 44% el mes d'octubre, el mateix registre que el mes anterior i dos punts menys que el percentatge registrat fa un any (46%).