MÉS per Mallorca ha presentat aquest divendres deu propostes per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua a Mallorca. El document recull un decàleg de compromisos "prioritaris" en matèria de recursos hídrics que abasten mesures d'àmbit autonòmic, insular i municipal. El decàleg proposa restringir els usos no essencials d'aigua potable en situacions de prealerta, alerta o emergència per sequera i establir moratòries o limitacions a noves piscines privades en zones amb estrès hídric o aqüífers sobreexplotats. Les mesures inclouen fer front al canvi climàtic i la sequera i accions per garantir infraestructures públiques i aigua de qualitat a tots els municipis, entre d'altres.

M’encantaria dir-vos que en soc una, d’aquelles persones assertives que diuen el que pensen i fan escoltar la seva veu. No ho soc. Soc d’aquelles que davant un conflicte o una lleu amenaça es fa petita. Això sí, unes hores més tard guany totes les discussions dialectals a la dutxa. M’hauríeu de veure: soc ràpida, amb arguments esmolats i faig valer el meu parer. Fins i tot em puc permetre el luxe d’emprar la ironia, tot elevant la meva posició vers l’adversari. A la dutxa. Sola. Molt trist, tot plegat. Per tant, quan m’encar amb algú, teniu ben segur que ha hagut de ser alguna cosa greu. I això és, precisament, el que m’ha passat aquest estiu.

Els promotors immobiliaris de les Balears no en tenen prou amb les reformes normatives del Govern de Marga Prohens i, tot i la possibilitat d’incrementar un 45% els pisos en un mateix solar, han enviat noves propostes al Parlament. L’Associació Proinba aspira que es modifiqui la Llei d’urbanisme de les Balears per facilitar la tramitació de projectes immobiliaris encara que el subministrament d’aigua no hi estigui aprovat. L'escrit arriba després que els promotors hagin trobat dificultats per tirar endavant els projectes que aspiren a afrontar l'emergència d'habitatge.

El conseller del Mar i el Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha confirmat que s'han obert diligències prèvies i que han sol·licitat a l'Ajuntament de Sant Antoni informació sobre la festa d'ambientació egípcia amb un llac artificial feta a la Pedrera a mitjan agost.

Els ajuntaments de Campos i ses Salines han alertat la població que l’aigua de les seves xarxes públiques no és apta per al consum humà a causa dels nivells elevats de sodi que presenta. Els consistoris han recomanat no utilitzar-la per beure ni per cuinar, tot i que sí que es pot fer servir per a la higiene personal i per a la neteja de la llar.

Les depuradores de les Illes Balears estan cada vegada més pressionades pel creixement de la població i de l’activitat turística. És la principal alerta de l’informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, elaborat per l’Aliança per l’Aigua a partir de les dades de les 80 depuradores gestionades directament per l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua).

El Govern invertirà 5,58 milions d’euros procedents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per reforçar les infraestructures del cicle de l’aigua d’onze municipis de la serra de Tramuntana. Les actuacions tenen com a objectiu garantir el subministrament, augmentar la capacitat de reserva, reduir les fuites i millorar les xarxes de sanejament i drenatge.

L'any 1952, quan Isabel II accedia al tron del Regne Unit, Isaac Asimov publicava un relat que tenia com a base argumental la lluita per l'aigua entre la Terra i les colònies de Mart. O sigui, fa més de 70 anys, Asimov ja entenia que una crisi de l'aigua podia posar en perill un planeta sencer. O dos. I que l'aigua no és un bé que es pugui malbaratar. De fet, des de ‘Dune’ (Frank Herbert) fins als guionistes de ‘Mad Max’ (George Miller i Byron Kennedy) molts autors de ciència ficció han vist en les possibilitats de l'escassetat d'aigua una trama apocalíptica.

Entre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

Menorca consumeix un 35% més d’aigua de la que preveu el Pla hidrològic de les Balears. És, amb diferència, l’illa que presenta un desequilibri més gran entre la realitat actual i el cabal màxim d’abastiment per a usos urbans i residencials que, en teoria, havia de suportar. L’informe de l’Aliança per l’Aigua que compara les extraccions amb les quotes establertes pel Pla hidrològic ho deixa ben clar. La situació s’ha descontrolat, molt més que a Mallorca (que només supera el previst un 8,5%) i Eivissa (15,4%).

L’Ajuntament d’Esporles ha licitat per 97.948 euros les obres per perforar un pou nou a les Rotgetes amb l’objectiu d’incrementar els recursos disponibles i reforçar el subministrament d’aigua potable d’aquesta urbanització i de la zona de Jardín de Flores.

Les Illes Balears consumeixen 22 hectòmetres cúbics d’aigua més dels assignats pel pla hidrològic vigent per al consum urbà i residencial en sòl rústic. Això significa que l’Arxipèlag supera en un 8,5% el límit d’extracció d'aigua procedent dels aqüífers a Mallorca, un 15,4% a Eivissa, un 35,5% a Menorca i un 70,8% a Formentera, segons l'Aliança per l’Aigua.

Deià ha començat aquest divendres a aplicar talls d’aigua tres dies per setmana a l’hotel La Residència i a diverses zones del municipi davant la falta de recursos per garantir el subministrament. La restricció afecta dilluns, dimecres i divendres el sector de Llucalcari, l’Empeltada, les Coves de can Puigserver, la Cala i la zona de la carretera cap a Sóller.

El Govern ha aprovat un nou model de conveni per subministrar aigua potable mitjançant camions cisterna als municipis de Mallorca que no estan connectats a la xarxa d’abastiment en alta. Tot i que la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua presenta la mesura com una fórmula per garantir el subministrament, el document no estableix compromisos de consum mínim ni assegura als ajuntaments un volum determinat d’aigua.

Quan una família de Palma augmenta el consum d’aigua, també ho fa el preu que paga per cada metre cúbic. És el principi sobre el qual es construeix la tarifa d’Emaya: els primers blocs són més econòmics i, a mesura que el consum creix, a partir de superar determinades quantitats, cada tram és més car. La progressivitat pretén incentivar l’estalvi i penalitzar els grans consums.

Prop de 100.000 residents de les Illes Balears varen viure durant el 2025 en zones on l'aigua de consum va ser declarada no apta almenys en algun moment de l'any. En concret, es tracta de 98.452 habitants, una xifra que s'eleva fins als 145.027 si s'hi afegeixen les persones que resideixen en les 22 zones considerades "en risc", és a dir, amb incompliments recurrents que poden acabar derivant en la declaració de no aptitud.

Els habitatges situats a la part més alta de les urbanitzacions de les Rotgetes i Jardín de Flores obrien l'aixeta i, en alguns casos, no hi sortia ni una gota d'aigua. Mentrestant, altres domicilis de la zona arribaven a consumir fins a 8.000 litres d'aigua en un sol dia. Aquesta és la situació que va obligar l'Ajuntament d'Esporles a adoptar unes restriccions sense precedents per garantir el repartiment d'un recurs cada vegada més escàs.

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

L’Ajuntament de Sencelles durà la situació de l’aigua del municipi davant la Fiscalia de Medi Ambient. El Consistori ha anunciat aquesta mesura dràstica per tal que s’investigui tant l’origen de la contaminació per químics detectada a la xarxa de Son Saletes –que ha obligat a declarar l’aigua no apta per al consum humà– com les possibles omissions administratives acumulades durant més de dues dècades. En paral·lel, l’equip de govern ha exigit la suspensió immediata i cautelar dels abocaments de la bugaderia industrial Elis Mallorca (antiga Lavanderías Diana) fins que s’aclareixi si té relació amb aquest episodi.

La tarifa d’aigua d’Emaya aplicada des de fa anys als establiments hotelers utilitza una tècnica específica de càlcul que modifica la manera d’aplicar la progressivitat en el cas del sector turístic. L'anàlisi de les tarifes vigents, publicades l'any 2016, feta per un extècnic de la companyia assegura que la metodologia, "pensada per als hotels de Platja de Palma" estableix un sistema de recàlcul del consum "de dues en dues habitacions", i genera una falsa divisió de la despesa que aconsegueix reduir de manera molt significativa el que li pertocaria pagar si s'aplicàs la progressivitat.