A les Illes hem aconseguit una nova proesa administrativa, un nou truc de màgia: per poder ampliar una reserva marina hem assumit reduir la protecció de totes. I ho explic. Ens situam als Freus, entre Eivissa i Formentera, la primera reserva marina declarada a les Balears, el maig del 1999. L'any passat, el Govern, després de presentar el seu ambiciós Pla de conservació marina, va anunciar l’ampliació de l'àrea protegida. I, per a sorpresa de ningú, els pescadors recreatius es van alçar en armes amb les seves ja conegudes tàctiques per pressionar els polítics: referències a la tradició, a “les reserves són vedats per als professionals” i allò que sona tan sicilià d'amenaçar de retirar els vots al PP. Per cert, la tradició com a al·legat per frenar la protecció mediambiental mereixeria un article sencer, però serà un altre dia.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Pesca, pactarà amb el sector la proposta d'ampliació de la Reserva Marina dels Freus durant la seva tramitació, amb l'objectiu que la iniciativa disposi "del màxim consens possible". Així ho ha manifestat la Conselleria en una nota de premsa aquest dimecres, en la qual ha recordat que la pesca recreativa es pot practicar amb normalitat a les reserves marines, com s'ha fet als Freus des de fa 25 anys.

El principal compromís de la Unió Europea quant a la protecció del medi marí és preservar, abans del 2030, un 30% dels mars i oceans on almenys una tercera part d’aquest percentatge (el 10%) tingui una protecció molt elevada, això és, no poder-hi pescar. Davant aquestes directrius, la fundació Marilles –dedicada a la conservació de la mar Balear– comanà un estudi per analitzar-ne la viabilitat a les aigües de les Illes. “Vàrem incentivar l’estudi perquè respongués la pregunta de què és allò que s’hauria de protegir”, explica el director de Marilles, Aniol Esteban. L’assaig, fet per Enrique Ballesteros i publicat per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), proposa crear 20 noves àrees marines protegides, alhora que insta a ampliar i augmentar les restriccions a les 12 zones preservades ja existents.

Quan el 2019 el Consell de Govern va acordar aprovar l’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb un increment d’11.000 hectàrees, va quedar pendent una àrea molt sensible a la part central de la Marina de Llucmajor, considerada el millor hàbitat per a la milana (Milvus milvus) en tot Balears. Per aquest motiu, quedarà inclosa en una segona ‘fornada’ de mesures ambientals que prepara el Pacte mitjançant un decret llei.

El Consell de Govern ha acordat aquest dilluns unificar i ampliar les reserves marines de les illes del Toro i les Malgrats, al municipi de Calvià, que passaran de les 227 hectàrees d'extensió a les 2.952. "Amb la creació d'aquesta reserva a les Balears reafirmam el lideratge reconegut com a territori amb superfície marítima protegida", ha destacat la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha.

El Servei de protecció d'espècies ha pogut identificar, gràcies a la notificació d'una ciutadana, un exemplar de corn a la reserva marina del Toro, a Calvià. Segons ha explicat la Conselleria de Medi Ambient, aquest invertebrat marí és un dels tres que estan catalogats com a amenaçats a les Balears. Juntament amb la tenassa mediterrània, el corn és considerat vulnerable, mentre que la nacra està en perill crític.

El nombre de peixos que neden a la reserva marina del Freu de la Dragonera ha augmentat un 340% d'ençà que el Govern va decidir protegir aquesta zona el 2016, segons ha precisat aquest divendres la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

L'Ajuntament de Deià va aprovar en el darrer ple del mes de març demanar al govern espanyol la creació d'una reserva marina d'interès pesquer a la zona central de la serra de Tramuntana, que afectaria un total de 1.500 hectàrees, segons ha avançat Última Hora i ha confirmat l'ARA Balears. El batle de Deià, Lluís Apesteguia, explica que ja hi ha la petició de fer una reserva marina a la banda nord de la serra de Tramuntana, i que el que demanarà el Consistori és que també se'n faci una a la zona sud. "Aquest indret és el que pateix més pressió humana i on hi ha una minva més gran de tot l'ecosistema marí", diu.

Són com arbres, però sota la mar. Són refugi, font d’aliment, zona d’amagatall i el sustent de molts altres animals. També són arquitectes i bioconstructors. Donen vida als anomenats boscos submarins i aporten complexitat estructural als ecosistemes aquàtics. “Si a un bosc li lleves els arbres, què en queda?”, exposa la biòloga de Save the Med Patricia Puerta. Segons el coordinador d’Àrees Marines Protegides de WWF, Óscar Esparza, el món alberga uns 5.500 tipus de coral diferents. De les 200 espècies que troben recer a la Mediterrània, a la zona de les Balears n’hi ha al voltant de 20 que estan en perill.

El grup ecologista GOB ha manifestat aquest divendres que la nova reserva marina de les illes del Toro i de les Malgrats que estableix l'esborrany del projecte de decret del Govern és "poc ambiciosa". Si bé és cert que considera que l'ampliació d'aquest espai suposa "una millora indiscutible i important", demana a l'Executiu que s'estengui fins a incorporar l'entorn de l'illa del Sec, de manera que s'hi sumarien unes 330 hectàrees. "Tindrà efectes positius sobre l'increment de biomassa de peixos, cosa que afavorirà el sector pesquer artesanal i el busseig recreatiu", ha subratllat en una nota de premsa.

La Direcció General de Pesca i Medi Marí de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha iniciat l'expedient de denúncia d'un palangrer de superfície de la Península que pescava a la Reserva Marina de Migjorn.

La Reserva Marina dels Freus, situada entre Eivissa i Formentera, detecta la major recuperació pesquera de les Balears, segons ha informat l'agència Efe. La Fundació Marilles i la Confraria de Pescadors d'Eivissa han assenyalat que les confraries de pescadors de les Pitiüses treballen des de fa anys per la declaració de reserves marines d'interès pesquer pels seus "beneficis a diferents nivells".

L'Ajuntament d'Andratx ha aprovat per unanimitat sol·licitar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears que es modifiqui el nom de Reserva Marina del Freu de la Dragonera per Reserva Marina del Freu de la Dragonera - Fernando Garfella.

La Unesco ha aprovat aquest dimecres l’ampliació i rezonificació de la Reserva de la Biosfera de Menorca, que passarà de les 70.000 hectàrees actuals a 500.000. La decisió s’ha comunicat durant el transcurs de la reunió anual del Consell Internacional de Coordinació, a París. La nova delimitació convertirà Menorca en la Reserva de la Biosfera amb més superfície marina de la Mediterrània. L’ampliació contribuirà a la conservació del sistema marí i permetrà l’aplicació de noves polítiques de sostenibilitat. Es delimitaran dues zones nucli, el Parc Natural de l’Albufera del Grau i la reserva marina del nord de l’illa.

Només està completament prohibit pescar en un 0,16% de la superfície marina protegida. D'aquesta manera, els pescadors recreatius, submarins i professionals –excepte l'arrossegament– poden pescar en un 95,3% de la mar balear i en un 73,6% de la zona litoral, segons dades d'una investigació de la fundació Marilles. El director de l'entitat, Aniol Esteban, ha afirmat a través d'un comunicat que "no sabem si el nivell de protecció integral ha de ser d'un 5%, un 15% o un 30%, com defensen molts estudis, el que és clar és que un 0,16% de zones restringides no és suficient".

L'illa del Toro, situada en el municipi de Calvià, és la reserva marina amb més quantitat de peixos de les Balears. Es tracta del lloc de mostreig amb major biomassa dels 36 punts estudiats de les reserves marines de les Balears.

Els vigilants han interceptat una embarcació de pesca recreativa pescant en una jornada en la qual no està permès fer-ho i sense llicència a la Reserva Marina del Llevant de Mallorca i, a més, han localitzat i retirat una xarxa d'art de fons a la Reserva Marina de la Punta de la Creu, a Formentera.

La població de peixos s'ha multiplicat entre 4 i 8 vegades en algunes zones de la Reserva Marina de Llevant, al nord-est de Mallorca, entre el 2008 i el 2018, segons el seguiment que ha fet la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

La Guàrdia Civil ha extret del fons de les aigües de la zona estatal de la Reserva Marina de Llevant, a Cala Rajada, una extensa xarxa de pesca que estava abandonada a uns 27 metres de profunditat.

Les Illes Balears disposaran de tres reserves marines més. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha explicat en el 32è Consell Pesquer de les Illes la creació de tres nous espais protegits marins: el de l’illa de l’Aire, a Menorca; la de la Punta de la Creu, a Formentera, i la de Tagomago, a Eivissa.