Preocupació a les empreses? Temor de possibles alteracions de l’ordre públic? Coincidència amb un període electoral? Res de nou. Hi ha hagut de tot això, i més, a les successives vagues generals que s’han duit a terme a les Illes al llarg del temps, una de les quals va arribar a perllongar-se no un, sinó deu dies. Recordam aquests episodis quan s’ha convocat una d’aquestes aturades totals, al conjunt de l’Estat, per al pròxim 11 de novembre, poc abans de les eleccions generals.

La Corona d’Aragó: aquesta és la història compartida de segles que la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va reivindicar el passat 15 d’octubre, en reunir-se, per primera vegada en quinze anys, el patronat del monestir de Poblet, compartit amb Catalunya, el País Valencià i l’Aragó i responsable de la gestió d’aquest espai, panteó dels sobirans comuns. Bé, sí. O no? El cert és que les Illes Balears varen ser sistemàticament arraconades –quina novetat!– al llarg de la seva pertinença a aquesta confederació, pràcticament durant tots els temps que en formaren part.

La direcció d'Ara Més està posant damunt la taula diferents noms per encapçalar la candidatura a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. El resultat se sotmetrà a votació en les assemblees de les diferents formacions que la integren durant les setmanes vinents.

El PP ha votat aquest dimarts al ple del Parlament en contra d'una proposició de llei del PSIB que establia el mecanisme perquè els ajuntaments poguessin demanar la declaració de zona tensada i limitar els preus del lloguer. Fins aquí tot encaixa en les mesures que defensa el partit de Marga Prohens, que aposta per l'augment de l'oferta d'habitatge com a mecanisme per abaixar els preus, malgrat que l'escalada del cost no atura (els socialistes parlen d'un augment del 30% del lloguer i d'un 40% del preu de compra des que va començar la legislatura). Un aclariment: la iniciativa no implicava que el Govern fes cap declaració de zona tensada, sinó que permetia als ajuntaments declarar-hi els seus municipis. Aquesta és justament la via que va trobar la Xunta del popular Alfonso Rueda per aplicar la Llei estatal d'habitatge a Galícia, una mesura que havien reclamat ajuntaments com la Corunya i Santiago de Compostel·la. De fet, el text de la proposició del PSIB parteix precisament del model gallec, i és aquest el model que el PP balear ha rebutjat al ple del Parlament, on ni tan sols s'ha pres en consideració (Vox també hi ha votat en contra), de manera que no s'ha obert la tramitació que hauria permès fer esmenes i negociar.

“New York, New York!”, cantava Frank Sinatra amb la seva veu de baix baríton i exaltant entusiasme. Amb la mateixa alegria, o més, ha estat rebuda pel sector turístic eivissenc la notícia del nou vol directe entre el Codolar i Nova York, exactament amb l’aeroport de Newark, a uns 24 quilòmetres de la ciutat. “Una gran notícia per a Eivissa”, ha dit el Consell eivissenc; una valoració que ha estat replicada per Foment del Turisme, els hotelers i les agències de viatges. Certament és un fet notable, que un aeroport que duu el nom d’una platja de còdols s’uneixi directament amb una ciutat de 8,8 milions d’habitants, una de les capitals culturals del món; a l’àrea metropolitana de Nova York hi viuen uns 22 milions de persones, xifra que ens serveix per calibrar el potencial de la destinació. La nova ruta començarà el juny del 2027 amb quatre vols setmanals; els bitllets ja es poden adquirir al web d’United Airlines a partir de 587 euros, preus que escalen ràpidament cap als 1.000 euros o més així com avança la temporada.

La propietat immobiliària s’està concentrant en menys mans a les Balears. Les dades oficials confirmen que els titulars d’una sola casa o pis cada vegada són menys i, com a purs vasos comunicants, augmenta el grup dels multipropietaris. En menys de dues dècades, la proporció de titulars cadastrals amb un únic bé urbà ha passat del 64,78% el 2007 al 54,61% el 2026. Mentrestant, creixen totes les franges de multipropietaris fins als 25 immobles per cap i el salt és especialment pronunciat entre els petits i mitjans tenidors.

El tren turístic continua a tota màquina a les Balears, malgrat les protestes ciutadanes i les promeses i els laments polítics. No hi ha any que les Illes no polvoritzin rècords des que va acabar la pandèmia i les dades fan veure que enguany no serà una excepció. Aquest dimarts l'Ibestat ha fet públiques les dades de turistes fins al juliol: 11.189.324 persones, un 1,77% que el mateix període de temps de l'any passat (de gener a juliol del 2025 hi va haver 10.995.000 turistes aproximadament).

La seu de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, a Palma, ha despertat aquest divendres amb una pintada a la façana en què es podia llegir el missatge “El turisme mata”. La inscripció ja ha estat retirada pels serveis de neteja abans del migdia.

Des dels anys vuitanta i, podríem dir, des dels noranta el rock illenc no havia tornat a ser tan jove com ho és ara. Havia envellit en edat. Si no eren inexistents, eren anecdòtics els grups adolescents que encara no arribaven a fregar la vintena d’anys.

El Govern ha presentat aquest dijous les mesures de seguretat pública i protecció forestal previstes amb motiu de l’eclipsi solar total que tindrà lloc el pròxim 12 d’agost. Aquestes actuacions inclouen el blindatge de la serra de Tramuntana i dels espais naturals més sensibles, com també la posada en marxa de 26 zones d’observació oficial (ZOO) distribuïdes arreu de les Illes Balears perquè aquest fenomen excepcional es pugui viure amb les màximes garanties de seguretat.

“Tothom que vingui a Mallorca i se’n vulgui dur un souvenir típic: que se’n dugui un ciclista, que n’hi ha molts...A ca una puta la bicicleta!”. Així ironitza Lluc Aparicio (@parisioproductions) en un vídeo a Instagram que supera els 26.700 m’agrada i les prop de 10.000 comparticions. La publicació acumula centenars de comentaris, alguns molt durs. “Gent que s’enfada n’hi ha sempre, però no els vull fer cas. Em critiquen si parl de la saturació turística i també si xerr en català, però és gent que no entén que jo faig humor”, explica.

Les Illes Balears continuen transformant-se demogràficament. Gairebé la meitat de la població resident de l'Arxipèlag ha nascut fora de les Illes, ja sigui a una altra comunitat autònoma o ja sigui a l'estranger, segons recull la Memòria sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2025, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES). L'informe també alerta que el creixement sostingut de la població agreuja reptes com l'accés a l'habitatge, la pressió sobre els serveis públics i l'envelliment de la societat.

No es pot atribuir al Govern de Marga Prohens una saturació generada durant dècades. Però els moviments socials i ecologistes que convoquen les manifestacions d’aquest estiu –Menorca hi dona el sus– consideren que “no es pot afirmar que hagin pres una sola mesura realment de contenció, ni tan sols de mitigació dels impactes”, segons apunta el geògraf de la UIB Macià Blázquez.

La incògnita sobre si el cel serà clar per a l'eclipsi total de sol que es produirà just d'aquí a dos mesos no es podrà començar a resoldre fins que es vegi "la tendència" una setmana abans, assenyala en una entrevista amb EFE la doctora en Ciències Físiques i meteoròloga Mar Gómez, que alerta que l'agost és un mes calorós. "M'encantaria donar-te una resposta sobre la previsió del temps per a aquest dia, però la veritat és que no ho sabem, perquè és fiable a dies vista", ha explicat a l'agència la directora meteorològica d'eltiempo.es.

Un estiu més, les agendes culturals de les Balears multipliquen la seva capacitat entre el juny i el setembre amb l’arribada de desenes de cicles i festivals que deriven en centenars de concerts que, amb tanta competència, no sempre obtenen la difusió esperada i sovint acaben soterrats per l’allau de propostes paral·leles. Hem demanat a intèrprets, crítics i gestors musicals que ens ajudin a fer una tria dels directes imprescindibles. La selecció que n’ha sortit passa per Mallorca, Menorca i Formentera –a Eivissa, l’electrònica monopolitza la programació musical estiuenca– i inclou propostes de tots els estils i per a tots els gustos, des de Celtas Cortos a La Zowi passant per Antònia Font i la Simfònica.

Antonio i María continuen sent, un any més, els noms més habituals entre els residents a les Illes Balears, segons les dades publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i actualitzades l’1 de gener del 2025.

Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen en el 54% el mes de març, quatre punts per sota del febrer, però lleugerament per damunt del registre del mateix mes de l’any passat (52%). Segons ha informat la Conselleria del Cicle de l’Aigua, la tendència és desigual per illes i territoris, amb descensos generals malgrat un episodi de pluges destacat.

Gairebé tots els monarques han tingut un malnom distintiu –com ‘l’Emèrit’, als nostres temps– i Alfons, sobirà de la Corona d’Aragó i, per tant, de les Balears, entre el 1416 i el 1458, ha passat a la posteritat com ‘el Magnànim’. Ho era, de debò? Ara es compleixen 575 anys de la multa per a l’eternitat que, amb els plens poders del rei, va imposar el governador de Mallorca a la Part Forana, el 9 d’abril del 1451, per revoltar-se contra les injustícies que patien. Molta magnanimitat no ho sembla.

El Govern treballa en un nou segell, Producte elaborat a les Balears, que permetrà als industrials reivindicar el que es fa a les Illes, encara que sigui amb materials i matèries primeres de fora. La iniciativa neix després que la normativa actual sobre productes locals obligui que almenys el 50 % dels ingredients siguin de les Illes perquè un producte pugui lluir el distintiu de Producte de les Illes Balears.

Fins als anys 70, un de cada tres treballadors de les Balears es dedicava a la indústria. Les Illes fabricaven bona part del que feien servir i, fins i tot, exportaven a la Península i a l’estranger. Avui, les xifres són unes altres i constaten com aquest sector, considerat estratègic i imprescindible per a la creació d’ocupació de qualitat, és pràcticament anecdòtic en el conjunt de l’economia i continua perdent presència. El monocultiu turístic s’ha imposat de tal manera que, en el millor dels casos, la indústria representa el 5% de l’activitat econòmica. Segons dades del Govern, que fa servir paràmetres menys restrictius, hi ha unes 6.000 empreses. Segons la base de dades de la Fundació Impulsa, la xifra no arriba a les 700.