Antonio i María continuen sent, un any més, els noms més habituals entre els residents a les Illes Balears, segons les dades publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i actualitzades l’1 de gener del 2025.

Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen en el 54% el mes de març, quatre punts per sota del febrer, però lleugerament per damunt del registre del mateix mes de l’any passat (52%). Segons ha informat la Conselleria del Cicle de l’Aigua, la tendència és desigual per illes i territoris, amb descensos generals malgrat un episodi de pluges destacat.

Gairebé tots els monarques han tingut un malnom distintiu –com ‘l’Emèrit’, als nostres temps– i Alfons, sobirà de la Corona d’Aragó i, per tant, de les Balears, entre el 1416 i el 1458, ha passat a la posteritat com ‘el Magnànim’. Ho era, de debò? Ara es compleixen 575 anys de la multa per a l’eternitat que, amb els plens poders del rei, va imposar el governador de Mallorca a la Part Forana, el 9 d’abril del 1451, per revoltar-se contra les injustícies que patien. Molta magnanimitat no ho sembla.

El Govern treballa en un nou segell, Producte elaborat a les Balears, que permetrà als industrials reivindicar el que es fa a les Illes, encara que sigui amb materials i matèries primeres de fora. La iniciativa neix després que la normativa actual sobre productes locals obligui que almenys el 50 % dels ingredients siguin de les Illes perquè un producte pugui lluir el distintiu de Producte de les Illes Balears.

Fins als anys 70, un de cada tres treballadors de les Balears es dedicava a la indústria. Les Illes fabricaven bona part del que feien servir i, fins i tot, exportaven a la Península i a l’estranger. Avui, les xifres són unes altres i constaten com aquest sector, considerat estratègic i imprescindible per a la creació d’ocupació de qualitat, és pràcticament anecdòtic en el conjunt de l’economia i continua perdent presència. El monocultiu turístic s’ha imposat de tal manera que, en el millor dels casos, la indústria representa el 5% de l’activitat econòmica. Segons dades del Govern, que fa servir paràmetres menys restrictius, hi ha unes 6.000 empreses. Segons la base de dades de la Fundació Impulsa, la xifra no arriba a les 700.

Poc a poc, sense gaire renou, la cuina tradicional de les Illes Balears es va apagant. No ho fa per una sola causa ni d’un dia per a l’altre, sinó a conseqüència d’un canvi profund en la manera de viure, de menjar i de relacionar-nos amb el temps. La globalització, la cultura de la immediatesa i una alimentació basada en la rapidesa han anat desplaçant una cuina que requereix foc lent, paciència i transmissió oral. Això ha provocat la desaparició de part del vocabulari culinari i del patrimoni lingüístic que durant segles ha definit la identitat cultural de les Balears. Paraules que abans circulaven amb naturalitat a les cuines de les Illes, avui són cada vegada més desconegudes entre les noves generacions, un reflex de com la desaparició dels plats tradicionals s’acompanya de la pèrdua de llengua i coneixement cultural.

Quan Romina va obtenir la titulació com a comunicadora digital a l’Argentina, va sortir al carrer disfressada amb els seus amics i li varen llançar “ous i una mescladissa de coses” per celebrar allò que anomenen “la recibida” per l’assoliment. Ella imagina, recurrentment, que una escena així es repeteix; fantasia de tornar-la a viure el dia que aconsegueixi la residència legal a Espanya. Té 32 anys. Va arribar a Palma en fa gairebé tres, fugint de la inestabilitat i de la manca d’oportunitats al seu país. Des que hi va aterrar, res no ha estat com havia imaginat. “Un sempre ve amb il·lusions que tapen la realitat. Sabia que no seria fàcil, però no que fos tan difícil. No recoman a ningú venir sense papers. És viure les 24 hores dels 365 dies de l’any amb incertesa i frustració constant”, reconeix.

Les Illes Balears han obtingut 534 punts en l'EF English Proficiency Index (EF EPI) 2025, el rànquing global més complet sobre el nivell d'anglès dels adults, una lleu millora respecte de l'any anterior (526 punts). Tot i això, la comunitat continua per sota de la mitjana nacional (540 punts) i ocupa una de les posicions més baixes del rànquing autonòmic.

Les Illes Balears han tancat el 2025 amb 19.500 llars en què tots els membres es troben a l’atur, una xifra que suposa un increment superior al 90% respecte del trimestre anterior, quan se’n comptabilitzaven 10.100. Així ho reflecteixen les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Resumeixo breument en aquest text una consideració global de com afecta la proposta de nou finançament autonòmic a les Illes Balears. Aviat, tot i els retrets d’uns i altres, la proposta presentada que es coneix, estrictament parlant, podem afirmar que no suposa un nou sistema de finançament. No és singular per a Catalunya, tot i que sí que en resulta relativament beneficiada (però no només ella: també Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana). No treu Catalunya del règim comú ni la situa en el de Concert econòmic. No és el reflex fidel de l’acord d’investidura del qual tant s’ha parlat com a xantatge independentista. No és un pacte fiscal. No es compromet amb la desitjada ordinalitat. No és un model basat en les capacitats fiscals de cada comunitat. Continua essent un model garantista d’estimació de necessitats a partir dels supòsits considerats en els ajustos poblacionals, i atorga escassa responsabilitat fiscal efectiva addicional.

Era besnet del destacat polític mallorquí Antoni Maura, a més de duc de Maura i Gran d’Espanya –ho són tots els ducs–, llicenciat en Dret i també diplomàtic. El gener del 1976, ara fa 50 anys, Ramiro Pérez-Maura va prendre possessió com a governador civil de les Balears, per conduir un procés que aleshores ningú no sabia molt bé cap a on anava: la Transició. Més tard seria un dels fundadors a les Illes d’Unió de Centre Democràtic (UCD), senador i membre del govern preautonòmic.

El sector de la cervesa artesana a les Illes Balears travessa un dels moments més delicats després d'anys de feina i de l'època d'expansió que fa una dècada va disparar les vendes i el sector. Lluny de la imatge d'expansió que va caracteritzar els anys previs a la pandèmia, els petits productors i elaboradors asseguren que viuen una caiguda continuada del consum i que lluiten contra una normativa cada vegada més feixuga i restrictiva. Denuncien que aquesta crisi ha provocat la desaparició de moltes marques històriques i una asfíxia contínua per a les que queden vives. "No ens hem recuperat del que teníem abans del covid, ni de bon tros", adverteix Miquel Amorós, fundador i propietari de Mallorca Beer Co, una empresa que actualment produeix a un lloc emblemàtic del que va ser una altra indústria: Menestralia, a Campanet. Amb tot, el cerveser assegura que actualment "cada dia és una lluita per no tancar".

Durant segles les dones eren considerades ‘fàbriques de fills de Déu’. No tenir-ne estava mal vist. Per a la majoria, l’únic mètode anticonceptiu possible era triant els dies del cicle menstrual en què no ovulaven. I no sempre es calculava bé. Llavors tocava pensar en el moment del part, que tenia lloc a casa en unes condicions no sempre òptimes. Catalina Noguera Garí, de 85 anys, recorda molt bé aquella experiència. Ens rep asseguda prop del braser de la seva casa de Vilafranca de Bonany, intrigada per saber quin interès pot tenir la seva vida. L’acompanyen dos dels seus quatre fills, Maria i Miquel.

‘Se’l cerca per la destrucció d’Espanya’, ‘La vida dels europeus importa’ o ‘Exportam enginyers, importam matxeters’ són eslògans que es poden llegir a diversos carrers de Mallorca, sobretot a Palma i a Inca. Els han penjat membres del grup neofeixista Identitas. Així, no són només les pantalles i les xarxes socials, el neofeixisme també ocupa espais físics a Mallorca. És un espai limitat, petit, però sí que la presència de grups de joves d’ideologia neofeixista és creixent i, a més, estan organitzats. Els estadis de futbol són, continuen sent, un dels seus principals punts de socialització –històricament vinculats a ideologies ultres–, a més d’alguns gimnasos, especialment d’arts marcials, encara que en aquest cas de manera més individualitzada i sovint sota la vigilància de les federacions esportives. La militància explícita, en canvi, és més residual.

Les Illes Balears ja es preparen per al que molts experts anticipen com un dels esdeveniments més complexos –i massius– de les darreres dècades: l’eclipsi solar total del 12 d’agost del 2026. El fenomen, que es produirà poc abans de la posta de sol i que no es veia a l’Arxipèlag des de feia més de cent anys, situa les Balears entre els territoris amb més interès estratègic per a l’observació astronòmica i augura una afluència extraordinària de visitants, científics i aficionats.

No feia ni un any que havien ofert el seu primer concert, per juliol del 2023, quan els membres de The Ripples –Toni Sbert, Nacho Andreu, Juan Andreu, Berto Meana i Jordi Rullán– entraven als cèlebres estudis d’Abbey Road per gravar-hi un dels seus temes. Era abril del 2024 quan, després dels primers compassos de la banda, assolien una fita que ni tan sols s’havien proposat. “Jo sempre dic que, passi el que passi, el grup ja ha valgut la pena per això”, confessa Toni Sbert, cantant i guitarra de The Ripples, “i ja els ho deia a ells mentre érem allà”.

Passaré una bona part de la setmana escoltant algunes de les meves escriptores preferides a la segona edició del festival La Coma, organitzat per la Fundació Mallorca Literària. Enguany, la programació inclou xerrades de Mariana Enríquez, Laura Fernández, Lucia Pietrelli, Roser Cabré-Verdiell i Desiré de Fez, entre moltes d’altres. I tot començarà amb l’esperadíssima conversa inaugural sobre Els fils del desig entre Christina Rosenvinge i Begoña Méndez. Del 7 al 10 de maig entre Palma i Binissalem.

Els noms que durant dècades havien definit la identitat de les Balears –com Tomeu, Sebastià, Joana o Francisca– pràcticament han desaparegut els darrers anys. Les estadístiques publicades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (Ibestat) confirmen un gir profund en les preferències de les famílies, que opten cada vegada més per noms d'ús general a la resta de l'Estat, com Sofía, Martina i Hugo, entre d'altres. El canvi reflecteix no només l'impacte de les modes i la globalització sinó també un progressiu distanciament del repertori tradicional que havia marcat el paisatge onomàstic de les Illes.

Fa només unes setmanes, el grup Fades es va coronar com a gran triomfador, juntament amb la felanitxera Maria Hein, de la vuitena edició dels premis Enderrock de la Música Balear. La gala es va dur a terme a principis de novembre al teatre Principal de Palma i el director d'Enderrock, Lluís Gendrau, hi va celebrar el bon moment que viu la música en català a l'Arxipèlag, amb un rècord històric de publicacions: 125 discos i 250 referències entre setembre del 2024 i el mateix mes del 2025. Tanmateix, els discursos d'agraïment que varen fer els membres de Fades en recollir els tres guardons que reberen –entre ells el de millor cançó per 'Mon cheri, go home', tema signat conjuntament amb Maria Jaume– afegien una altra lectura a les dades. “Som aquí per celebrar la música en català”, varen dir en un moment donat, “però la realitat és una altra. Es torna a parlar en castellà al Parlament, s'elimina l'exclusivitat del català als Ciutat de Palma i se'n posa en dubte l'ús com a llengua vehicular a les escoles”, sentenciaven Vicenç Calafell, Ferran Pi i Àngel Exojo.

En un any els delictes de violència de gènere que s’han registrat a Palma han crescut un 13%: el 2024 se’n varen documentar 5.402 respecte dels 4.763 que es van xifrar el 2023, segons les dades de l’Informe Anual sobre la Violència contra les Dones que ha presentat aquest divendres l’Ajuntament de Palma. L’any passat a les Balears es varen registrar 8.752 delictes de violència de gènere, un 3% més que el 2023. Malgrat això, fins al segon trimestre del 2025 s’han comptabilitzat 2.159 delictes, un 12% menys que el mateix període de l’any passat. Dels 5.402 delictes que es registraren l’any passat a Palma, el 68% són per maltractament i lesions. El 7%, per trencament de mesures judicials i el 5%, per rompre les penes.