El panorama literari illenc es troba en constant renovació. En els darrers temps, de fet, una nova generació d’escriptors s’hi ha obert pas amb tota una sèrie de nexes en comú: nascuts durant la dècada dels 90 i principis del 2000, quasi tots confessen que escriuen gairebé des de sempre. Molts d’ells han aconseguit publicar gràcies a la concessió d’un guardó, i en tots ells el fet d’haver publicat fet ha afectat, d’una manera o una altra, la seva escriptura.

A Mallorca, a Manacor, els fantasmes són bubotes. Són aquells espectres (de vegades físics i altres eternament perseguidors) que incomoden el present, que fan de les coses quotidianes un malsofriment difícil de gestionar. L'any 1977, poc temps després de la mort de Franco, Antoni Mus (Felanitx, 1925-Manacor, 1982) va ser valent per contar, en una novel·la, la història de les Bubotes de la Guerra Civil a Manacor, les del desembarcament a la costa i les rèmores que en quedaren durant els anys de repressió posteriors.

Són nombrosos els exemples de novel·les, poemaris i còmics que no només s’han ubicat a l’entorn més proper de l’autor, sinó que s’han emprat per reflexionar sobre aquests escenaris des de perspectives molt diverses, com poden ser els casos de ‘39° a l’ombra’ d’Antònia Vicens, el gruix de l’obra poètica de Miquel Costa i Llobera i ‘Històries del barri’ de Gabi Beltran i Bartomeu Seguí. Tot i això, també n’hi ha que han decidit, en un moment o un altre, sortir del context local i ubicar les seves obres en coordenades que, aparentment, poc o res tenen a veure amb les Illes.

A la darrera novel·la de Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940), Galeria de solituds –publicada per Nova Editorial Moll– hi ha un bisbe que s’enamora de la seva secretària. I un convent governat pels interessos immobiliaris. I un frau amb un medicament produït a una universitat. I un botellòdrom, una illa massificada i uns hereus que, tanmateix, la vendran. Amb la destresa i l’humor d’aquell que ha dedicat tota una vida a explorar les fronteres entre la realitat i la ficció, l’autor s’acomiada de la novel·la –almenys ara mateix afirma que no en té cap altra de començada– amb un calidoscopi de petites grans misèries mallorquines.

Fa dècades la premsa va decretar que la icona nord-americana Brooke Shields havia esgotat la seva glòria i el gran actiu que posseïa: el seu físic. Però lluny de la jubilació forçada que molts van vaticinar poc després d'interpretar El llac blau, Brooke Shields fa anys que continua la seva carrera professional com a actriu, model, empresària i també com a escriptora. De fet, aquest dimarts l'actriu, de 59 anys, publicarà el seu cinquè llibre, del qual ja s'han pogut llegir diferents avançaments al diari Daily Mail.

Els rumors s'han confirmat: Joan Carles I ja ha firmat les seves memòries. A priori, el llibre de qui va ser rei d'Espanya no sortirà ni en la seva llengua materna ni a la seva terra natal. Ho farà en llengua francesa amb l'editorial Stock, de la multinacional francesa Hachette. Així ho ha avançat la revista, també francesa, Point de Vue, que ha assegurat que la publicació veurà la llum a principis de l'any que ve, malgrat que algunes distribuïdores han avançat la data al 13 de novembre. No se sap si alguna editorial espanyola ha adquirit els drets per a la seva publicació.

Ser el germà petit de dues filles que excel·leixen en els estudis, tenen la mà trencada en les competicions esportives i, a més, una d'elles està destinada a ser la reina del Regne Unit et deixa, com a mínim, en un clar desavantatge. Aquesta ha estat la història d'autosuperació que James Middleton –el germà petit de Kate Middleton– explica al llibre Meet Ella: the dog who saved my life [Coneix l'Ella: la gossa que em va salvar la vida], que sortirà a la venda aquest dijous, 26 de setembre. El títol ja és força aclaridor sobre quins són els dos subjectes del llibre –a part d'ell mateix–. D'una banda, el paper de la seva gossa com a gairebé l'únic ésser que va donar-li suport emocional incondicional i, de l'altra, el seu camí per superar una depressió severa i la incomprensió familiar sobre com tractar la salut mental.

Comparteixen professió i passió pels llibres. Laia Alegret ho fa a Drac Màgic des de 2011, a Palma, i Fe Fernández, a l’Espolsada, la llibreria que va obrir en 2007 a les Franqueses del Vallès. Ambdues reivindiquen l’ofici de llibretera amb passió i recorden que, més que botigues, les llibreries fan comunitat i són centres neuràlgics de la cultura d’un país.

A l’estat espanyol es publiquen més de 75.000 llibres anuals d’ençà de fa una dècada, i l’any 2022 es van superar els 90.000 en un sol any. Davant aquesta allau d’incorporacions, creix també el nombre de títols que inclouen els catàlegs de les diferents editorials: dels 737.000 llibres considerats “vius”, és a dir, en moviment de l’any 2018, s’ha passat a gairebé 800.000 en només quatre anys, segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura.

“Hi ha dos misteris, el naixement i la mort, i tota la resta és, per sort, literatura”. Aquesta frase, pronunciada per l’escriptora Lucia Pietrelli durant la lectura del pregó de la Fira del Llibre de Palma d’enguany, és una de les possibles síntesis d’un text amb què l’autora de Deimos va voler no tan sols compartir la seva inesgotable relació personal amb els llibres –com a escriptora, però també com a llibretera i, sobretot, com a lectora–, sinó fer un recorregut per tot allò que defineix l’estret lligam entre vida i literatura. “Llegir és triar un lloc on respirar, córrer, tastar. És la llibertat més gran”, va proclamar poc després d’haver sentenciat que “la lectura és bressol i bufetada”.

Com ha passat amb altres destinacions massives –Venècia, París i Barcelona, per exemple–, Palma perd la fesomia tradicional al mateix ritme que arriben els turistes. Així ho deixa palès el llibre Biografia de Palma, que ha estat elaborat per Palma XXI, sota la coordinació de la Fundació Iniciatives del Mediterrani. Aquest estudi destaca "la pèrdua d'identitat de la ciutat històrica" a causa del turisme de masses. Com ja ha explicat en altres ocasions l'ARA Balears, als problemes per trobar un habitatge s'hi suma la desaparició del comerç tradicional, substituït per botigues dirigides exclusivament al turisme. "Si volem ser la millor ciutat per visitar, no podrem ser la millor per viure", ha advertit la directora de Palma XXI, Cristina Llorente, a més de remarcar que la gent ja no se'n va molesta per l'excés de turisme, sinó que "ja no es pot plantejar plantejar viure al centre de Ciutat, ni tan sols a les barriades de Palma".

Lluc Cuennet (Palma, 1996) va estudiar Antropologia a Granada, però quan va tornar a l’illa va tenir clar que no s’hi dedicaria mai. Després de passar uns anys en el món de l’hostaleria i fent feines precàries, li va arribar una proposta del tot inesperada que no va poder rebutjar: li varen proposar gestionar la llibreria Lluna de Palma amb la seva germana. “Vaig decidir deixar enrere la ciència i dedicar la meva vida a la literatura. Estudiar Antropologia em va agradar i em va ajudar a canviar la perspectiva i la mirada sobre el món on vivim, però quan em van oferir aquesta oportunitat no ho vaig dubtar ni un segon”, diu.

Espipellades és el títol del nou llibre de l'exinspector en cap de la Policia Local de Manacor Antoni Sureda (Manacor, 1951), un recull d'històries poc tractades o directament desconegudes per la memòria col·lectiva, com per exemple el paper important que tingueren les dones a les Germanies o l'evolució policial al municipi a partir de documentació encara inèdita.

Per a l'escritptor Marcos Augusto, el dol i el comiat, aquesta vegada, s'expressen en vers i en forma de palmeres. Palmer és el darrer poemari d'Augusto, amb el qual s'acomiada de "la relació més rara" que ha viscut. En aquest procés de dividir en deu poemes deu moments de la relació l'acompanya l'artista Tomás Pizá, que ha il·lustrat amb quatre pintures de palmeres aquest llibre d'autors. Tots dos el presentaran aquest divendres, 8 de setembre, a les 19 h a la galeria Xavier Fiol.

Britney Spears ha decidit cantar, però no davant del micròfon, sinó entre pàgines. La princesa del pop ha anunciat com es titularà el seu llibre de memòries: The woman in me. Es publicarà el 24 d'octubre als països de parla anglesa i l'estrella global n'ha volgut compartir amb els seus seguidors la portada, on se la veu en una foto d'anys enrere, en blanc i negre, lluint uns shorts metal·litzats i sense samarreta, cobrint-se amb una autoabraçada.

La llibreria Quars ha acollit la presentació del llibre La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears (Nova Editorial Moll, 2022), del filòleg i periodista Antoni Janer. Molta gent ha assistit a l'acte, en el qual han participat, a més de l'autor, el professor de Geografia de la UIB, Ivan Murray, i la directora de l'ARA Balears, Cristina Ros.

Una vuitantena dels reportatges que el periodista Antoni Janer ha anat publicant a l'ARA Balears amb el nom de 'Turista de coa d'ull' arriben ara al lector en forma de llibre. La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears, de Nova Editorial Moll, està disponible d'ençà d'aquesta setmana a les llibres de les Illes. El també filòleg clàssic ha fet una tria d'entre els més de 200 reportatges que ha publicat cada dissabte d'ençà del 2018, i els ha aplegat segons diferents àrees temàtiques. Així, alguns dels capítols tracten sobre l'impacte que el turisme ha produït en el món laboral, el medi ambient, el patrimoni, els canvis socioculturals...

Mateu Morro presentarà el pròxim 28 de novembre el llibre La memòria esborrada. Francesc de Sales Aguiló (1899-1956), que recupera i reivindica la figura d'aquest pedagog republicà. "El llibre representa una contribució a la reivindicació i major coneixença d'un personatge important dins la història de la nostra cultura, de la Mallorca republicana i de l'exili balear provocat per la Guerra Civil", comenta Morro, qui ha remarcat que historiadors com Josep Massot i Muntaner han defensat la figura de De Sales i han contribuït a la seva recuperació. De fet, el mateix Massot i Muntaner va dir que era "un dels grans oblits" i en reivindicà el reconeixement.

L'Ajuntament de Capdepera i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han creat conjuntament el llibre La biodiversitat de Capdepera en el marc de la càtedra de Medi Ambient i Turisme. L'obra inclou la flora i fauna del municipi i ha estat elaborat per Samuel Pinya, Esperança Perelló, Nil Lassnig i Llorenç Gil, tot amb il·lustracions de Xavier Canyelles. L'objectiu d'aquest llibre és contribuir tant a conscienciar sobre la diversitat de la flora i fauna de la localitat com a arribar a un visitant molt involucrat en el medi ambient, la natura i la tranquil·litat.