Les sospites sobre la voluntat real del Partit Popular d'implementar la literalitat de la nova llei educativa si el resultat no afavoria alguns dels seus posicionaments comencen a prendre forma. Així es desprèn almenys de la circular enviada per la conselleria d'Educació als centres d'ensenyament en la qual dona instruccions sobre com s'han d'aplicar els resultats de la consulta sobre la llengua a les aules que es va fer ara fa unes setmanes.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

El govern valencià ha començat aquest dimarts el procés per atorgar la titulació de coneixement de català en els nivells A2, B1, B2 i C1 als alumnes que hagin aprovat l'assignatura de català en les etapes de primària, secundària i batxillerat. La mesura s'inclou en la nova llei d'educació –aprovada al juny– i preveu lliurar el certificat als estudiants que aprovin l'assignatura a partir d'ara, però també als que ho van fer en el passat.

Fins a 50 diputats de Compromís, Bildu, ERC, Junts, BNG, Sumar i Podem han signat un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei educativa impulsada pel Partit Popular i Vox al País Valencià. Consideren que la norma relega el català i "va en contra dels drets lingüístics de l'alumnat reconeguts en l'Estatut d'Autonomia valencià, la Constitució espanyola i diverses legislacions educatives de rang superior". En concret, denuncien que la llei obliga les famílies valencianes a matricular els seus fills abans de saber en quina llengua rebran les classes i impedeix que l'alumnat d'àrees castellanoparlants puguin estudiar en català i dominin les dues llengües oficials del territori.

A cada reforma legislativa el català perd espais i altaveus al País Valencià, i ara encara més amb el Partit Popular i Vox governant. Aquest és el sentiment compartit per molts ciutadans després que, tal com estava previst, aquest dijous les Corts valencianes hagin aprovat tres lleis cabdals per al bipartit ultraconservador. Es tracta de les normes que preveuen la reforma de l'ensenyament, la reestructuració d'À Punt (la televisió pública valenciana) i el funcionament de l'Agència Valenciana d'Antifrau.

L'endemà que el PP i Vox anunciessin la seva disposició a fer seves l'esperit i la lletra de la iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià i convertir aquesta opció en voluntària, les dues formacions han presentat la seva futura llei. Es tracta d'una norma que es queda a mig camí entre el model defensat dimecres a les Corts i l'avançat al desembre, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, va afirmar que serien les famílies les que triarien la llengua vehicular de cada centre.

El 21 de desembre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès van pactar una llei espanyola de plurilingüisme, en aplicació del programa d'Esquerra per a les darreres eleccions. A diferència de la reforma del règim lingüístic de la Unió Europea, una llei espanyola de plurilingüisme depèn només de la voluntat del legislador espanyol, i com que en l'actual conjuntura política tal voluntat es pot donar per feta és oportú que parlem d'aquesta llei amb una certa immediatesa.

El govern valencià pretén que siguin les famílies i no el consell escolar els que triïn la llengua vehicular de cada centre. Així ho ha avançat en una entrevista concedida a l'agència Europa Press el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, que ha detallat que la conselleria compta amb un esborrany "molt avançat" de la que serà la nova llei de plurilingüisme, que serà tramitada per les Corts durant els pròxims mesos. La norma ara vigent estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès.

Entre els acords anunciats després de la reunió dels presidents Sánchez i Aragonès de la setmana passada, hi va haver el d’una llei de plurilingüisme que garanteixi el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’Administració General de l’Estat en català, gallec i basc. Pel que va donar-se a entendre, aquesta llei entraria a regular, també, l’ús del català a l’administració de justícia.

Baixo amb una amiga la Cinquena Avinguda. A Nova York fa olor de maria pertot, hi ha moltes rates i t’hi trobes gent cridant a cada racó. Si algú crida fort, enmig del carrer, al buit, provant de trencar la calma del cel, pots saber qui és d’aquí i qui no: només cal veure aquells que es giren i aquells que continuen caminant. Els darrers són de la ciutat. Fa uns dies, l’aigua revessava per tota la ciutat i ara un sol d’hivern ens abalteix l’ànim. Són les coses, penso, de viure als límits de la història. O potser és que sempre hi hem estat, al límit, i ara només ens ho repetim per no haver d’actuar. 

El ple del Consell ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat de 2024 —coneguda popularment com la llei d'acompanyament als pressupostos— que contempla reduccions d'impostos per als ciutadans valencians. No obstant això, aquesta llei també recull la modificació de la llei 4/2018 de plurilingüisme, de manera que s'elimina l'obligació que l'alumnat de les zones castellanes cursin un 25% dels continguts en valencià.

El nou conseller d'Educació del govern valencià, José Antonio Rovira, ha avançat aquest dijous que l'executiu del PP i Vox modificarà la llei de plurilingüisme aprovada el 2018 pel govern del PSPV, Compromís i Unides Podem per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular per a l'alumnat que sol·liciti l'exempció de l'estudi de l'assignatura. Es tracta d'una opció que la llei d'ensenyament de l'any 1983, encara vigent, reconeix als habitants dels municipis de vuit comarques on històricament el català no hi ha estat present o hi ha estat residualment. Aquestes comarques són el Baix Segura a la província d’Alacant; la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés a la de València: i l'Alt Palància a la de Castelló.

La permanent i estructural campanya catalanòfoba d’una gran part dels mitjans de comunicació espanyols procura, al llarg del temps i per no avorrir la clientela, anar variant de protagonistes: en un moment donat són els pobres escolars torturats per la teòrica –molt teòrica– immersió lingüística; en un altre, els mestres i professors adoctrinadors; o aquell pare que feia una vaga de fam de vint-i-quatre hores [sic] al bell mig de la plaça de Sant Jaume per exigir que la seva filla fos educada en castellà; o la televisió pública catalana que fa broma (horror!) amb la Verge del Rocío; o aquell polític que, en campanya, va tenir la gosadia d’associar l’espoli fiscal sofert per Catalunya amb el PER andalús... Des de fa un grapat de setmanes, i arran de les reaccions suscitades pel vídeo on una treballadora sanitària de la Vall d’Hebron mostrava el seu menyspreu davant l’obligació d’aprendre un mínim de català per poder seguir exercint, la campanya de sempre té unes protagonistes noves: les infermeres.

D'ençà que es va posar en marxa el passat mes de desembre l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, ja ha rebut 145 denúncies per discriminació a les Balears. Segons dades de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, del total de casos investigats, el 40% han tingut lloc a l'àmbit sanitari, amb 58 denúncies. D'aquestes incidències, 19 són d'usuaris que no han pogut parlar en català, i 12 casos és perquè han estat pressionats de manera explícita i inapropiada per un servidor públic perquè s'hi comunicassin en castellà.

L'Obra Cultural Balear ha denunciat que la llei audiovisual del govern espanyol és "poc respectuosa" amb la pluralitat lingüística de l'Estat i incompleix l'art. 3.3 de la Constitució. A través d'un comunicat, l'OCB ha reclamat a l'Executiu de les Illes Balears que insti l'Estat a refer el text de la norma que fa referència als termes lingüístics i ha remarcat que considera "irrenunciable" que s'hi estableixin un percentatge mínim de productes audiovisuals parlats, doblats o subtitulats en llengües que no siguin el castellà.

La secretària autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, ha traslladat al govern espanyol la necessitat de posar en marxa mesures que facin efectius els drets lingüístics dels ciutadans de les comunitats amb més d'una llengua oficial. Segons ha apuntat el Govern, Vilaret ha ofert l'ajuda i l'assessorament de l'Executiu balear perquè l'Estat "avanci en el reconeixement efectiu de la realitat plurilingüe".

Fa unes setmanes, els debats sobre la Lomloe (la llei Celaá) al Congrés van revifar el debat sobre les llengües de l'Estat en l'educació. A la polèmica s'hi suma ara una decisió del TSJC que anul·la els projectes educatius de dues escoles públiques per no garantir el paper vehicular del castellà.

Diverses entitats socials i culturals del País Valencià han demanat al Consell que modifiqui l'aplicació de la llei de plurilingüisme i han donat suport al manifest fet públic per 60 centres d’ensenyament que denuncien que la implantació de la norma està suposant un "greuge comparatiu" per als col·legis i instituts on l'educació s'ha realitzat fins ara majoritàriament en valencià.

El nou ministre de Cultura i Esports espanyol, José Manuel Rodríguez Uribes, un valencià establert a Madrid, aguerrido unionista, acaba d’estrenar-se. En el seu discurs de presa de possessió, ple d’una retòrica coherent amb la seva formació de filòsof del dret, ha proclamat que “la cultura és cine, teatre, llibres, música… però també són valors”. Doncs ara és el moment de recordar-li, des de la nostra eterna minoria de llengua catalana, que un d’aquests valors hauria de ser el reconeixement de la diversitat lingüística.