Mentre que la legalització de cases irregulars en sòl rústic avança gràcies a la Llei de simplificació, l'altra promesa d'amnistia que va fer el PP durant la campanya electoral, les construccions al litoral, està enrocada. El text de la futura llei de costes no ha arribat encara al Parlament tot i ser una prioritat de Prohens i el Govern ha hagut de cercar substitut aquest estiu a l'exdirector general de Costes, Carlos Simarro, que ha entrat com a diputat al Congrés en substitució de Sandra Fernández.

L'Informe Mar Balear ha posat sobre la taula els efectes perniciosos de la pressió humana i turística a la costa i el medi marí de les Balears: es perd arena, es contamina l'aigua i les espècies pateixen l'excés de renou. Segons aquest estudi, cada banyista s'endú 34 grams d'arena de manera involuntària cada vegada que visita una platja. A aquest problema s'ha de sumar l'eliminació d'arena quan els ajuntaments retiren la posidònia que s'acumula a les platges durant la temporada. A més, la pujada del nivell de la mar podria fer desaparèixer la meitat de la superfície aèria de les platges a finals de segle.

El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha assegurat aquest divendres que es garantirà el pagament de les nòmines i despeses corrents de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Illes mentre no es liquidi definitivament, com vol el PP. El Govern només va pressupostar la dotació per a l'organisme per a aquest mes de gener (un total de 50.000 euros), donant per fet que al febrer ja s'hauria suprimit, però la llei per dur-ho a terme encara no ha entrat en vigor, i l'organisme ha donat la veu d'alarma, assegurant que no pot afrontar el pagament de les nòmines amb aquests recursos. "No hi haurà cap treballador que no cobri la nòmina a final de mes, i si calen modificacions de crèdit, es faran", ha remarcat Costa. L'organisme va advertir que només entre gener i febrer li caldran 71.575 euros entre despeses de personal i corrents.

Els darrers actes vandàlics patits en algunes casetes de vorera del port de Maó han revifat el debat sobre la conveniència de protegir aquestes construccions històriques vinculades estretament a la pesca, i que a l’illa, segons dades del Govern, podrien arribar a les 400. Ara, l’Executiu autonòmic, en coordinació amb el Consell de Menorca i els ajuntaments afectats, està elaborant un registre d’aquestes edificacions, una part important de les quals es troba en situació irregular, ja que o no té concessió o aquesta ja ha caducat. El director general de Costes i Litoral del Govern, Carlos Simarro, explica que la primera passa és identificar el nombre de casetes afectades i en quina situació estan, físicament i, sobretot, jurídicament. “Les que gaudeixen de concessió no tenen cap problema, però altres estan derruïdes o edificades sense permís. La prioritat és protegir-les per evitar-ne el deteriorament”, afirma.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, pronostica que presentaran els pressupostos del 2024 "dins del termini i en la forma adequada", amb un increment de les partides de despesa social. Així ho assegurat el responsable d'Economia en una entrevista concedida a Europa Press, en la qual ha indicat que els comptes públics de les Balears "ja estan en procés d'elaboració".

Lluny de refredar-se a conseqüència de l'increment del preu dels doblers, els habitatges de les Balears continuen disparats i de manera especialment exagerada als municipis costaners. Segons l'informe de la societat de taxació Tinsa, cinc municipis de les Illes tenen els preus més elevats de l'Estat, superats només per Sant Sebastià. L'estudi de Tinsa situa el preu/m2 més elevat dels habitatges a Sant Josep de Sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Eivissa i Sant Antoni de Portmany, a l'iIla d'Eivissa, i a Calvià, Mallorca, tots ells per damunt dels 3.000 euros. En el cas de Sant Josep, el cost del metre quadrat ja supera els 3.800 euros.

Terraferida ha convocat aquest dijous un grup de 20 persones per col·locar una cadena metàl·lica i un pany per tancar el camí de s'Algar, a Portocolom. Però aquest acte ha estat només simbòlic. Salvem Portocolom, entitat ecologista inclosa dins Terraferida, reclama que el camí –de 250 metres– quedi tancat definitivament per evitar la degradació d'aquest espai protegit a causa del trànsit rodat. Caravanes, quads, 4x4 turístics, jeeps de lloguer i cotxes privats han arrasat més de 4.000 metres quadrats de vegetació amb les seves rodes, segons aquestes organitzacions ecologistes.

El Sistema d'Observació i Predicció Costaner (ICTS SOCIB) ha instal·lat aquest dijous el sistema CoastSnap de ciència ciutadana a la platja de l'Amarador, al Parc Natural de Mondragó, amb la finalitat de fer un seguiment de l'evolució costanera d'aquest espai a partir de fotografies fetes pels usuaris.

L'Ajuntament d'Alcúdia continua sense actuar enfront de les instal·lacions de terrasses amb taules, cadires i pèrgoles davant l’edifici Xara situat al principi de la platja d’Alcúdia. Segons el GOB, ja fa gairebé quatre mesos que la Demarcació de Costes va requerir al Consistori que ho retiràs davant la manca d'autorització d'activitat de restauració sobre aquesta costa, però de moment tot continua igual.

L'estratègia de protecció de la costa de les Balears que ha dissenyat el govern espanyol preveu la retirada d'estructures costaneres com a mesura per adaptar el litoral illenc a les conseqüències de l'emergència climàtica. El projecte també aposta per relocalitzar i eliminar ocupacions en el domini públic maritimoterrestre, així com fer recular algunes estructures costaneres, segons ha explicat aquest divendres la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.

El rastre de destrucció del temporal Gloria a la costa catalana és encara ben visible a les platges gairebé un mes després d'un dels episodis meteorològics més extrems que ha viscut el Mediterrani occidental. La factura material de les destrosses és milionària –l'Estat ja ha compromès 19,5 milions per pal·liar els danys a Catalunya, les Balears i el País Valencià–, però les conseqüències no només queden aquí: hi ha un dany mediambiental que trigarà dècades, si no segles, a revertir-se.

L'ex secretari general del PP a la Comunitat Valenciana Ricardo Costa va assegurar dijous davant del titular del jutjat d'instrucció número 17 –que investiga una de les peces separades sobre suposades irregularitats en la Fórmula 1 mentre Francisco Camps era president de la Generalitat Valenciana– que dues empreses que van fer les obres de construcció en el circuit urbà en què es va celebrar el Gran Premi de la Fórmula 1 van donar diners al PP. Una d'elles és FCC, que dirigia el germà de l'exministre Jaime Mayor Oreja, segons la Cadena SER.

Ningú vol aparèixer com el qui, per culpa dels seus condicionants o maximalismes, ha impedit un govern d'esquerres a Espanya, que necessitaria almenys la participació del PSOE, Podem, IU i forces nacionalistes o independentistes com el PNB, ERC o DL. "Diem 'no' a una gran coalició entre el PP i el PSOE. I en el cas que Mariano Rajoy fracassi i no sigui capaç de formar govern, direm 'sí' a una gran aliança amb forces progressistes", ha garantit Pedro Sánchez en la primera roda de premsa amb preguntes des de la reunió que va mantenir a la Moncloa el 23 de desembre per dir 'no' a Rajoy. La roda de premsa ha sigut a Lisboa, a la seu del Partit Socialista, on s'ha reunit amb el seu líder i nou primer ministre portuguès, Antonio Costa. La tria no és casual perquè Costa va perdre al novembre les eleccions legislatives contra la dreta, però va aconseguir unir tota l'esquerra per canviar el govern. Tot i les limitacions que li imposen els barons, singularment Susana Díaz, en temes com ara el procés català, Sánchez vol intentar ser l'alternativa a Rajoy, que es nega a donar suport de manera activa o passiva amb una abstenció que el permetria seguir a la Moncloa.

La participació del capità del creuer 'Costa Concordia' naufragat el gener del 2012, l'italià Francesco Schettino, al seminari d'un màster de Criminologia de la Facultat de Medicina de la Sapienza de Roma ha causat indignació a Itàlia. Els mitjans de comunicació italians s'han fet ressò aquest dimecres de la intervenció de Schettino el 5 de juliol en un seminari titulat: 'De l'escena del crim a la investigació' i i organitzat pel professor que dirigeix el màster, Vincenzo Maria Mastonardi. El rector de la Universitat Sapienza, Luigi Frati, ha obert un expedient al professor i s'avaluaran possibles sancions disciplinàries. El professor ha aclarit que la participació va ser per videoconferència, no es va produir a la seu universitària sinó en un local de l'Aeronàutica de Roma i es va tractar d'una decisió personal de Mastonardi.

El 'Costa Concordia', el creuer sinistrat el 2012 davant de l'illa italiana del Giglio que va causar la mort de 32 persones ha començat a ser reflotat aquest dilluns a les 06.00 hores. Està previst que al llarg del dia l'embarcació sigui reflotada dos metres sobre la línia d'aigua i, posteriorment, sigui traslladada a 30 metres mar endins en direcció est. La d'aquest dilluns és la primera de les operacions de reflotament que duraran entre sis i set dies, segons les condicions meteorològiques.

L'Argentina de Leo Messi se la juga aquest dilluns a la matinada (02.45, hora catalana) contra Costa Rica. El combinat que entrena Sergio Batista i que té com a principal estrella el blaugrana Leo Messi necessita la victòria per assegurar-se el passi a quarts de final. I és que en cas de derrota quedaria eliminat, i si el resultat és un empat, dependria d'altres marcadors.