Mallorca té 55.256 habitatges construïts en sòl rústic, 15.817 dels quals podrien ser contraris a la normativa urbanística vigent, segons les dades del projecte Cases que no existeixen, presentat aquest dilluns al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. La investigació, liderada per l’urbanista Miquel Rosselló Xamena, posa xifres a un fenomen sovint invisible en el debat públic: la proliferació d’habitatges en sòl rústic.

“Volem una Espanya de propietaris i no de proletaris”. És la famosa frase atribuïda a José Luis Arrese, el primer ministre d’Habitatge del franquisme (1957-1960), i que està emparentada amb la que pronuncià el 1946 Amintore Fanfani, el líder de la democràcia cristiana italiana: “Non tutti proletari, ma tutti proprietari”. En plena postguerra, molts espanyols abandonaren els pobles per anar-se’n a viure a les ciutats, convertides en els nous pols econòmics. Aquell èxode posà de manifestat l’emergència habitacional que patia el país –del 1911 datava la primera llei de cases barates, que acabaren acollint famílies nombroses en condicions bastant insalubres. Franco posà fil a l’agulla amb dues mesures estrella: congelant els preus dels lloguers fixats abans de la guerra, prorrogant-ne alhora els contractes de manera indefinida, i impulsant un pla d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO). En realitat, però, aquest darrer pla era una eina per desactivar qualsevol revolta social. “Un propietari més, un comunista menys”, solia dir el dictador.

La plataforma 3Cat acaba d’estrenar Entre quatre parets, un programa en el qual l’arquitecta, divulgadora i música Núria Moliner ens ensenya, a cada capítol, la casa d’un famós mentre hi conversa. És inevitable que el format ens remeti al llegendari La casa dels famosos de Julià Peiró, amb l’esperit estètic i televisiu dels nous temps. En el quart episodi, en Joan Pons d’El Petit de Cal Eril comença demanant a la presentadora que, sobretot, no vol que allò sembli un programa d’aquests de pijos ensenyant casa seva. Doncs bé, la petició no va servir gaire de res perquè, tot sigui dit, el resultat és bastant aquest. Ensenyar l’interior de les cases ha esdevingut un gènere televisiu extremadament explotat. Des de les transformacions miraculoses de les reformes fins al voyeurisme i l'ostentació del luxe, passant per la xafarderia més blanca i innocent, al final sempre anem a parar al mateix lloc. Ensenyar casa teva sense reserves és un acte molt íntim, perquè el lloc on vivim és un espai que diu molt de nosaltres. Núria Moliner és una entrevistadora càlida i curiosa que fa lleugera la visita. I a nivell de realització i imatge s’ha donat al programa un tractament modernet i molt cuqui que combina un tractament vintage amb efluvis de filtres d’Instagram, amb la superficialitat pròpia dels continguts digitals.

Un 24% més de famílies i manca d'estoc d'habitatge i de noves construccions. Aquest és el panorama al qual s'enfronten les Balears, que juntament amb Màlaga i València són els territoris de l'Estat on es preveu un augment més gran de llars i de població i on faran falta més habitatges. Segons un informe de finals de 2024 elaborat per la consultora Colliers, les Illes hauran de menester fins a 58.000 pisos nous per atendre aquesta allau fins al 2040. "El focus s'ha de posar als mercats amb un increment notori del nombre de llars i que no disposen d'estoc romanent ni de la capacitat suficient per compensar aquest augment de demanda, ja que acumularan un dèficit d'habitatge cada vegada més complicat d'esmenar", explica la consultora especialitzada.

El Consell de Mallorca ha aprovat definitivament aplicar la legalització extraordinària dels habitatges en sòl rústic, en compliment del Decret de simplificació administrativa del Govern. La proposta ha tirat endavant aquest dijous en un ple extraordinari de la institució insular amb 20 vots a favor i 13 en contra. El Pi, Vox i el PP hi han votat a favor, mentre que el PSOE i MÉS per Mallorca ho han fet en contra. 

MÉS per Mallorca vol dur el model menorquí de sòl rústic a la resta de les Balears. Per aquest motiu, el partit ha inclòs dins les esmenes al decret del PP que ara es tramitarà com a llei al Parlament una proposta per aplicar una moratòria total, una suspensió de les autoritzacions per fer-hi qualsevol ús residencial. La proposta es fonamenta en l’esperit del Pla Territorial de Menorca, que l’any 2013 va prohibir la construcció d’habitatges en aquest tipus de sòl, que en realitat està concebut per a la producció d’aliments. “És una proposta que arrossegam des de fa temps, quan formàvem part de l’Executiu, però no vàrem aconseguir incloure-la a les normatives. Ara volem lluitar perquè el Partit Popular entengui que no podem continuar urbanitzant el camp”, explica a l’ARA Balears el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia.

163.000 habitatges de les Balears es troben buits o amb un ús molt ocasional, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) elaborades a partir del consum energètic de cadascuna de les 25 milions de llars comptabilitzades arreu de l’Estat. Si es té en compte que, segons l’INE, a les Illes hi ha 652.000 habitatges, això vol dir que una de cada quatre cases, o pisos, està buida (105.434), o té un ús limitat. D’aquestes residències d’ús ocasional, n’hi ha que fan un consum energètic baix (13.483 habitatges) i altres que en fan un ús esporàdic (44.815). Per tant, si a les dades d’habitatges buits s’hi afegeixen les que es detecta que consumeixen poc o de manera es-poràdica, la suma arriba al 25% del total del parc d’habitatges de les Illes Balears. O sigui que un de cada quatre habitatges o està tancat de cap a cap d’any o hi està temporalment. En un context de flagrant i urgent manca d’habitatge, la xifra resulta molt significativa. Per què es dona aquesta realitat tan contradictòria on conviuen una societat desesperada per trobar casa amb un parc immobiliari que en té un 25% en desús o infrautilitzat? Tot i que els especialistes apunten a nombroses causes i diverses, n’hi ha una que es repeteix: “Si pots fer negoci uns quants mesos amb un habitatge, i treure’n el mateix que si el llogassis tot l’any, malauradament el que acaba passant és que se li fa un aprofitament turístic de temporada”, confirma el geògraf Mateu Vich, que recentment ha fet un estudi sobre la destrucció del territori que ha provo cat l’edificació de xalets al sòl rústic. Són precisament aquestes construccions les que s’han disparat els darrers anys, fins al punt que, a les Illes, se n’han fet més que no de plurifamiliars.

L'infrahabitatge augmenta a les Illes al mateix temps que els negocis immobiliaris es dupliquen. D'una banda, un 9,3% de les cases de les Illes tenen manca d'espai (al conjunt de l'Estat, un 6,6%), mentre que un 1,7% són de menys de 30 metres quadrats (a l'Estat, un 0,9%) i en un 10% pateixen amuntegament (un 7,4%, a l'Estat). D'altra banda, en canvi, el negoci de les immobiliàries s'han duplicat: han passat de 3.775 el 2008, a l'inici de la Gran Recessió, a 7.732 el 2022. Aquestes són algunes de les xifres i conclusions que desprenen de la publicació Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears, elaborada per l'Observatori Social de les Illes Balears i presentada aquest dimecres.

"Viatjar per les cases és viatjar per les vides. O potser és al contrari", escriu Sandra Petrignani (Itàlia, 1952), autora de L’escriptora viu aquí (Viena). La fascinació per les llars mou Petrignani a viatjar a cases d’escriptors com a destí per conèixe’ls a partir dels detalls dels llocs on han viscut. L’habitació completament vermella de Colette a la Borgonya, a Saint-Sauveur-en-Puisaye, per exemple, delata la lluita entre erotisme i amor d'aquesta escriptora i artista de cabaret.

Sebastià Portell acaba de treure del forn el llibre Paradisos suportables, un recorregut per les cases d'alguns escriptors que van cultivar a Mallorca la seva obra, o part d'ella. Amb fotografies exquisides de Laura Rosselló, aquesta edició de Viena convida a imaginar com s'abrigaven set escriptors a les seves cases, pisos, jardins i patis. Són Maria Antònia Salvà, George Sand, Blai Bonet, Antònia Vicens, Robert Graves, Llorenç Villalonga i Joan Alcover.

Habitatges prefabricats, d'uns cinc metres quadrats, a partir de 6.000 euros per a la "temporada 2023". Aquesta és una de les darreres ofertes que es poden trobar a la pàgina Segunda Mano Ibiza de Facebook. Es tracta d'un anunci en què es poden veure les imatges d'una estructura metàl·lica que es convertirà en una "casa" prefabricada.

A la riba nord del llac Walden, situat a prop de Concord, un poblet de Massachusetts, hi ha la rèplica de la cabana de fusta que l’escriptor i pensador Henry David Thoreau va construir amb les seves pròpies mans. Hi va viure dos anys, dos mesos i dos dies entre el 1845 i el 1847. D’aquest frec a frec amb la natura en estat salvatge van sorgir els fonaments de Walden, o la vida als boscos (1954), unes memòries on Thoreau dissecciona aquella experiència vital al ritme de les quatre estacions i que encara avui inspira arquitectes, dissenyadors i urbanistes. En aquestes pàgines, també hi va deixar escrita una frase visionària. ¿O hauríem de dir lapidària?: “Per a què serveix una casa si no tens un planeta tolerable on col·locar-la”. Al segle XIX, Thoreau ja era testimoni de com –en nom del progrés– el món s’estava transformant, i això implicava deslligar-se cada cop més de la natura, un procés que amb l’adveniment tecnològic s’ha precipitat.

Sentir a parlar de cases prefabricades ja comença a no ser estrany dins el sector de la construcció. En termes de coneixement popular, quan es xerra d’aquestes construccions, el més corrent és pensar en una casa de fusta, tal vegada relacionant-ho amb les típiques cases nord-americanes fetes d’aquest material. Així i tot, la realitat que s’obre pas a les Illes i a tot l’Estat va més enllà. Es tracta d’habitatges fets per peces de formigó construïdes dins naus industrials. Segons expliquen les empreses, el sistema constructiu s’assembla més al d’un cotxe que no al d’una casa tradicional.

La firma d'hipoteques per a habitatges va créixer a les Balears un 17% el mes de juny, segons ha informat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística. Si es comparen les xifres amb les de l'any anterior, 852 residències més tenen préstecs amb entitats bancàries. Això suposa un 10,9% més de firmes que el maig i un creixement del capital bancari prestat d'un 22,3% interanual i d'un 9,5% mensual, fins a arribar als 147,1 milions.

Es diu que l'espècie humana té la tendència instintiva de connectar-se amb la natura i tot el que està viu. És el que científicament es coneix com a biophilia, un concepte que va investigar un biòleg nord-americà als anys vuitanta i que també assegura que, com més connectem amb l'espai natural, més feliços som.

Quaranta anys després del restabliment de la democràcia a Espanya, el sentiment que potser les coses no es van fer tan bé com ens van dir en la tan exalçada Transició persisteix. La impressió que els responsables franquistes es van lliurar d’haver de respondre per les atrocitats que van cometre continua viva en una part significativa de la població i aquesta falta de legitimitat institucional es fa patent en moments de crisi política o econòmica com els que estem vivint.

Tot va arrencar ara fa 10 dies a l'Empordà. Concretament, a un camp de golf de l'Empordà. La primera pedra per arribar a un acord i que Jordi Cases s'aparti del cas Neymar va néixer per casualitat entre 'greens', 'birdies' i 'eagles'. El dissabte 11, a primera hora del matí, el vicepresident econòmic, Javier Faus, i l'advocat de Cases, Felipe Izquierdo, van trobar-se de manera fortuïta a l'Empordà Golf. Davant de la situació, estranya i que inicialment va fer preveure tensió entre els responsables del complex, va ser Faus qui va demanar a Izquierdo jugar plegats. Coincidien en hora, cadascú tenia companys de joc, però van decidir compartir tots plegats el camp. Així doncs, dues persones que no es coneixien personalment però havien parlat molt l'una de l'altra durant molts mesos van tenir molt de temps per parlar i buscar un acord.

El Barça ha enviat un comunicat en què explica que el soci Jordi Cases s'aparta del cas Neymar. Cases ha estat aquest matí a les oficines del club i ha lliurat una carta al president Josep Maria Bartomeu per explicar la seva decisió. "No vaig rebre una resposta eficaç que esvaís els meus dubtes, com tampoc vaig rebre, al meu entendre, el tracte que tot soci de l'entitat mereix", diu Cases. "Per aquesta raó vaig exercitar l'acció penal per delicte societari", afegeix el soci. "En el marc processal del qual he obtingut coneixement complert de l'esdevingut i estic en condicions d'afirmar que no observem conductes constitutives de delicte en l'àmbit societari, comptable, ni apropiació indeguda, ni qüestiono els contractes d'agència i serveis subscrits. Per aquest motiu he donat instruccions a la meva direcció lletrada a fi que desisteixi de l'acció penal exercitada", explica Cases.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, cobra 4.443,7 euros nets al mes repartides en catorze pagues l'any, té dos habitatges en propietat amb garatge, un cotxe i accions per valor de 19.144,2 euros.