Totes i cadascuna de les espècies s’haurien de considerar patrimoni de la humanitat. No només per l’estabilitat que aporten als ecosistemes dels quals depenem els humans per sobreviure, sinó perquè, ara que l’estem aprenent a llegir, al seu ADN hi poden haver claus per elaborar nous medicaments, nous materials, o, simplement, informació sobre la història de la vida i el planeta.

Els dies s'allarguen a Nuuk, la capital groenlandesa. Després de pondre's, el sol es manté sota l'horitzó i llança una resplendor sobre el rocós paisatge costaner. Els dies banyats de sol, quan el blau del cel es confon amb el del mar, es poden admirar les sorprenents muntanyes groenlandeses. Els seus pics escarpats contrasten amb la suavitat dels vessants més baixos, fiords esculpits per la implacable força de les antigues capes de gel. La tundra, d'un fragant verd marronós, esquitxa l'escena. Caminar sobre el mantell de neu que es fon per tot arreu es converteix en una experiència humida i pesada.

La pujada del nivell de la mar, a conseqüència del canvi climàtic, posa en perill els ports d'interès general de les Balears, segons ha alertat aquest dilluns l'Autoritat Portuària de Balears (APB). L'augment podria deixar inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans. A més, podria afectar l'estabilitat d'alguns dics per l'arribada de temporals que presentaran un onatge de major envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent. Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l'APB.

La platja més estudiada de Mallorca (es Trenc) prescindirà aquest estiu de tres dels sis xibius que hi havien obert fins ara les portes damunt l'arena. Els paràmetres mediambientals establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) conclouen que aquests espais “posen en perill” la protecció dels sistemes dunars perquè no garanteixen la distància suficient i interfereixen en la seva dinàmica eòlica. Segons explica el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ara per ara, els tres xibius restants “no provoquen danys significatius”. Però l’existència d’aquests espais està subjecta a les dinàmiques naturals de la platja, per la qual cosa el seu futur tampoc està assegurat. I entre concessions, dunes i para-sols, entren també en escena els búnquers, coneguts com a nius de metralladora.

És la mena de poble on la gent s'enorgulleix de no haver de tancar les portes de casa amb clau. Tampoc a la nit. Fairbourne, un poblet de la costa del País de Gal·les amb 432 famílies i poc més de mil habitants, situat 376 quilòmetres al nord-oest de Londres (quatre hores i mitja en cotxe), ha estat condemnat pel govern britànic a l'abandonament. La raó és el canvi climàtic, que ha comportat la crescuda progressiva del nivell de les aigües del mar, i la decisió administrativa de deixar de mantenir les barreres de protecció a tot estirar a la dècada del 2050. Si res no ho evita, Fairbourne passarà a la història del Regne Unit per esdevenir el primer nucli habitat víctima de l'escalfament global.