Hi ha moltes raons per les quals admir la meva cosina. Tot i ser quatre anys menor que jo, sent que em costaria moltíssim alliçonar-la de res. Se’m cauria la cara de vergonya d’haver d’ensenyar qualsevol cosa a aquest tros de dona. A ella, que a 26 anys té el mateix esperit de supervivència que una mare soltera, divorciada, amb quatre fills. A ella, que pareix que va néixer amb mitja vida viscuda, que l’adultesa li va arribar als 18. “És un miracle que hagi sortit tan bé”, em diu sempre, amb aquest humor negre que li va venir de sèrie amb la cama brasilera que té. I és cert. M’agradaria dir que la defensaria davant de qualsevol cosa i qualsevol persona, però la veritat és que mai m’ha donat l’oportunitat de fer-ho. Ella és llesta, ràpida, viva. La seva vida és un “serial mexicà” –diu també–, però ella corre més que les desgràcies. Potser és per això que ha estat beneïda amb un cosset molt menut, però també una mirada aguda i un seny protector, que fan que gairebé tothom la prengui pel que no és i –de seguida– se n’adoni. De fet, la meva foto preferida del món és una on sortim una devora l’altra –jo, a 10 anys, i ella, a 6–, amb un nivell de desenvolupament físic tan desproporcionat que jo, al seu costat, paresc un gegant, a punt d’esclafar un nan.

El Consell de Mallorca ha aprovat una moció en la qual es defensa un sistema universitari "plural" que mantingui la Universitat de les Illes Balears (UIB) com a "referent central", però que permeti incorporar universitats privades de "qualitat" per "ampliar l'oferta de titulacions i facilitar que els estudiants puguin formar-se a Mallorca sense haver d'anar-se'n a fora". El ple de la institució insular ha donat llum verda a aquesta iniciativa del PP, que també ha tingut els vots a favor de Vox i El PI, mentre que PSIB i MÉS per Mallorca han votat en contra.

Si el PP del Consell de Mallorca vol obtenir el suport del PSIB per tirar endavant la proposició de llei per limitar els cotxes de lloguer a l'illa, "haurà d'obrir un espai de negociació", ha advertit la portaveu socialista a la institució insular, Catalina Cladera. Segons ha assegurat, aquest espai "encara no s'ha obert" i els populars no han tractat amb el PSOE com dur a terme la limitació. Segons ha explicat Cladera a l'ARA Balears, l'equip de govern del Consell i els tècnics s'han reunit dues vegades amb tots els partits que hi tenen representació per "explicar els criteris tècnics" de la normativa.

Quan Rússia va envair Crimea el 2014, els líders occidentals van imposar unes lleugeres sancions al Kremlin. Va ser el resultat d'un maldestre equilibri entre evitar que l'annexió quedés impune i protegir els interessos econòmics, especialment de les nacions europees, amb àmplies relacions comercials amb Rússia, principalment Alemanya. Vuit anys després, aquella tebior s'ha transformat en una fermesa que s'ha mogut de la precaució inicial a una implicació gairebé total, almenys fins ara. Sense els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Europea, Kíiv hauria caigut fa mesos.

Just quan toquen les vuit del vespre comencen a sonar els primers acords de percussions improvisades amb estris de cuina pels celoberts i balcons de les ciutats de tot el país: una mostra espontània de suport de tota la ciutadania adreçada al personal sanitari que està lluitant contra la pandèmia des de primera línia. Ara, amb el lema "No esteu sols", l'Hospital Clínic de Barcelona ha posat en marxa una campanya a les xarxes socials perquè les persones puguin enviar missatges d'ànim tant als pacients com als professionals que lluiten dia a dia contra la malaltia. L'objectiu és que els malalts i tots els treballadors del centre –infermeres, metges, vetlladors, auxiliars, personal de neteja i d'administració– se sentin més acompanyats i notin l'escalf dels ciutadans en una situació sense precedents.

Després de setmanes de silenci, l'Assemblea Nacional Catalana entra a escena aquest diumenge. L'entitat independentista ha convocat una mobilització amb un doble objectiu: defensar les institucions catalanes davant els "possibles atacs per part dels organismes de l'estat espanyol" i exigir "unitat" als 72 diputats independentistes davant el bloqueig de la investidura del president de la Generalitat.

El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha declarat davant del jutge de l'Audiència de Barcelona "responsable únic" com a "promotor polític" del 9-N i "coresponsable" de la suspensió del 9-N original després del veto del Tribunal Constitucional. Mas ha estat aclamat per una multitud a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on ha declarat pel 9-N durant més d'una hora. Mas no ha respost a les preguntes ni del fiscal ni de l'advocat del sindicat ultra Manos Limpias, i s'ha limitat a contestar les del jutge i del seu advocat, com van fer Ortega i Rigau. Els concentrats al passeig de Lluís Companys de Barcelona en senyal de suport al president de la Generalitat –6.000, segons la Guàrdia Urbana– han cridat "president" i "independència" o consignes com "tots som Mas", i han cantat 'Els segadors' quan el president entrava al Palau de Justícia. Mas s'ha atansat a la línia de seguretat per saludar els concentrats, que l'havien rebut amb crits d'independència a l'arribada al Palau de Justícia.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dimecres quatre persones al País Basc i Navarra acusades de participar en reunions que coordinaven les actuacions per donar cohesió al front de presos d'ETA, han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.

Una dona, un partit. Angela Merkel ha resultat escollida avui per vuitena vegada presidenta de la Unió Democratacristiana (CDU). La cancellera alemanya ha obtingut durant el congrés federal del seu partit a Colònia el 96,7% dels vots, el seu fins ara segon millor resultat, cosa que explicita el nul desgast en el poder que ha patit després de 14 anys al capdavant d’aquesta formació política i de nou anys com a cap del govern de Berlín. El 2012 va assolir el 97,9% del suport.

Els empleats de la Generalitat ja es poden apuntar des d'aquest dilluns a treballar el 9-N com a representants de l'administració durant la jornada de la consulta. El departament de Governació els ha fet arribar des del portal ATRI de l'empleat públic un formulari des d'on s'hi poden inscriure i ofereix 150 euros bruts per als responsables de dues meses o 120 euros bruts per ser responsable d'una mesa. La sol·licitud, però, no implica esdevenir directament escollit, sinó que faria entrar l'empleat públic en el procés de selecció, com en altres treballs temporals. Tot i això, a l'oferta també s'hi poden inscriure persones que no treballin per a l'administració i que compleixin uns requisits mínims, tot i que llavors han d'apuntar-s'hi avalats per algú que sigui empleat públic.

Amb 21 vots a favor i 12 en contra, Barcelona ha aprovat la moció de suport a la llei de consultes i al decret de convocatòria del 9-N. Mitjançant una votació nominal, CiU, ICV-EUiA i ERC hi han votat a favor, i PSC i PP, en contra. No hi ha hagut cap abstenció. La sorpresa del ple l'han protagonitzat els regidors del PSC en no presentar-se a la sessió plenària. Només els tres regidors de la direcció del grup municipal, Assumpta Escarp, Carmen Andrés i Gabriel Colomé, han assistit al ple per fer evident la protesta contra un ple que consideren concebut només al servei de la causa independentista. Colomé ha defensat que el vot negatiu del PSC és "federal". A més, ha demanat la convocatòria d'un ple extraordinari per debatre les retallades.

El president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, ha anunciat aquest dimecres que els alcaldes de l'associació convocaran plens extraordinaris per donar suport a la consulta sobiranista quan el president de la Generalitat, Artur Mas, la convoqui oficialment. L'entitat agrupa per ara 688 municipis catalans –el 72,7% del total– i 38 consells comarcals, diputacions i altres ens locals.

Diversos diputats del PSOE han aprofitat la reunió setmanal del Grup Socialista per protestar per la decisió de la direcció que encapçala Soraya Rodríguez de no votar a favor de la destitució del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per la seva gestió en la tragèdia de Ceuta en què van morir 15 immigrants.

"Cal preguntar a Mas si li sembla bé que li doni suport aquesta gent, aquests assassins terroristes". La presidenta del PP de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha disparat sense miraments aquest dijous contra el sobiranisme català a tomb de l'acte dels expresos bascos dissabte passat a Durango. Per ella, que l'esquerra abertzale defensi el dret a decidir és sinònim de connivència del sobiranisme català amb "assassins terroristes".

El grup parlamentari popular ha comunicat al PSOE que no donarà el seu vistiplau perquè el ple del Congrés d'avui aprovi una declaració institucional per retre homenatge a les víctimes de l'accident de metro de València, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides. Aquesta iniciativa promoguda pels socialistes volia recordar la memòria de les víctimes un dia abans que es compleixen set anys de l'accident ocorregut el 3 de juliol de 2006.