“Aquests papers d'aquí deuen ser vostres...”, em va dir l'altre dia una companya de l'institut dins la sala de professors. De tot d'una vaig interpretar que aquell ‘vostres’ volia referir-se a tots els companys de departament i no només a mi sol. Avui mateix he anat a comprar i a la caixa, que és l'únic lloc on solem interactuar amb qualcú de la casa a les grans superfícies, una al·lota m'ha dit, tota agradosa: “Voleu bossa, rei?”. Ja m'ha quedat clar, aquí, que potser la companya de claustre de l'altre dia es referia exclusivament a mi...

Les malalties neurodegeneratives són irreversibles i no tenen cura. Des del moment del diagnòstic avancen sense aturador i es caracteritzen per la mort neuronal i una progressiva discapacitat de la persona afectada. Són malalties tan complexes com ho és el funcionament del cervell i les causes de la gran majoria, com l'Alzheimer, encara són desconegudes. Les darreres tres dècades han sigut determinants en la lluita contra aquesta patologia, si bé hi ha hagut pocs avançaments significatius que millorin la qualitat de vida dels pacients.

Diana entrenava com a gimnasta rítmica onze hores a la setmana. Se sentia cansada, tenia blaus i mal a les articulacions. Serà per la competició, pel sobreesforç, pels exercicis als aparells, pensaven a ca seva. El mal de panxa no encaixava. L’esport no podia emmascarar-lo. I van començar les proves. Serà celiaquia? Negatiu. “Em van telefonar a les 9.07 del matí. No ho oblidaré mai. Em van dir que havíem de repetir l’analítica urgentment per uns valors alterats. Aquí va començar l’odissea”, relata, emocionada la mare de Diana, Beatriz Casado, recordant aquell 7 de març de 2023.

Fins a sis mesos és el temps que poden arribar a esperar els menors d'edat que han estat víctimes de violència sexual –i que, a més a més, ho han denunciat– per accedir a un tractament psicològic a través dels serveis socials. Segons les dades de la Conselleria de Famílies i Afers Socials, a hores d'ara hi ha 34 víctimes d'abusos i agressions sexuals en espera a Mallorca, 1 a Eivissa i Formentera i 3 a Menorca. La Unitat Terapèutica d'Abús Sexual Infantil (UTASI) de la Conselleria és l'encarregada d'atendre aquests casos, i la plantilla, de cinc persones, ha esdevingut insuficient.

Fa dos anys que no es veu en un mirall i ni tan sols reflectida en un aparador. Quan va a la perruqueria demana que l'hi apartin. Tampoc sap quant pesa (ni hi té gens d'interès) i fins fa poc no entrava al supermercat i desconeixia quina era la seva talla de pantalons. A més, tenia prohibit portar-ne dels que es corden amb botó. Paula Turon, de 27 anys, va caure en el món dels trastorns alimentaris durant la pandèmia. Està diagnosticada d'anorèxia. De la seva etapa més fosca en tot el llarg trajecte que està fent per recuperar "la seva vida", n'ha sortit el llibre Soc així (BABIDI-BÚ), amb què vol conscienciar nens i nenes a partir de 5 anys que les persones són molt més que una imatge.

L'Ajuntament de Ciutadella ha avisat de l'augment d'erugues processionàries i ha advertit a la ciutadania del perill que suposen per la salut. Asseguren que aquestes últimes setmanes s'han vist erugues baixant dels pins a diverses localitzacions de l'illa i, amb l'augment progressiu de les temperatures, serà encara més visible la seva presència, fet pel qual la institució demana als ciutadans precaució a l'hora de passejar per zones boscoses o amb presència de pins.

Una injecció cada dues setmanes durant un any i mig que aconsegueix frenar el deteriorament cognitiu en les fases primerenques de l'Alzheimer. Així funciona el lecanemab, un fàrmac experimental de la farmacèutica japonesa Eisai i la nord-americana Biogen que ha demostrat que desplega efectes gairebé immediats: només sis mesos després d'administrar-lo s'observa que la mort neuronal és més lenta que entre els afectats que no l'han rebut. Fa temps que la comunitat científica concentra esforços per trobar fàrmacs que puguin alentir la progressió de l'Alzheimer i retardar al màxim l'empitjorament i les crues conseqüències d'aquesta patologia, entre les quals hi ha la pèrdua de memòria o del llenguatge i, a llarg termini, una dependència total d'un tercer, el cuidador. Les dues companyies han presentat aquest dimecres els resultats d'un ambiciós estudi fet a partir de 1.795 voluntaris de diferents països del món –entre els quals Catalunya– que ha constatat que l'administració del lecanemab pot alentir un 27% els símptomes associats a la malaltia neurodegenerativa. A hores d'ara, i sabent que cap tractament al món aconsegueix curar l'Alzheimer, aquest medicament podria ser el primer que canvia el seu curs.

El Servei de Salut contractarà el subministrament de gasos medicinals i d'ús sanitari als centres sanitaris per un valor màxim estimat de 16.184.300 euros. El contracte, autoritzat aquest dilluns pel Consell de Govern, tindrà una vigència de 24 mesos amb la possibilitat de prorrogar-lo fins a un màxim de 36 mesos més.

Es coneixen moltes malalties, més de 8.000, que afecten un nombre molt reduït de persones arreu del món, motiu pel qual s’anomenen rares. Tot i que més de la meitat tenen efectes greus i invalidants, de la majoria se’n tenen molt poques dades i no es disposa de tractaments efectius. Una d’aquestes malalties rares és l’epidermòlisi ampul·lar congènita. Es caracteritza per alteracions cutànies i comporta la formació espontània de butllofes i ferides que es poden infectar amb facilitat. Per això també se la coneix popularment com la pell de papallona. Als països occidentals afecta només el 0,000135% de la població, és a dir, 1,35 persones per cada milió d’habitants, però implica una càrrega molt onerosa per a qui la té. A més, incrementa molt la probabilitat que les persones afectades desenvolupin infeccions generalitzades i processos cancerosos. Ara mateix no hi ha cap tractament per guarir-la.

Les farmacèutiques Merck, coneguda com a MSD, i Ridgeback Biotherapeutics han anunciat aquest divendres que la seva pastilla antiviral experimental, el molnupiravir, redueix el risc d'hospitalització en aproximadament un 50% entre contagiats de covid i pràcticament n'elimina el risc de mort. Els resultats dels assajos en fase 3 –que permeten comprovar si el fàrmac és eficaç– demostren que només el 7,3% dels pacients que van rebre el medicament van ser hospitalitzats dins dels 29 dies següents, davant del 14,1% dels que van rebre placebo. A més, no s'ha registrat cap víctima mortal entre els malalts que van ser tractats amb l'antiviral, mentre que vuit dels pacients que no el van rebre van acabar morint.

Durant anys, la possibilitat que les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) presentin un trastorn psiquiàtric ha estat menystinguda tant per professionals com per gestors sanitaris, per considerar-lo menys debilitant que la mateixa discapacitat intel·lectual, o per creure que és una conseqüència d'aquesta. Així, en moltes persones amb discapacitat intel·lectual que presenten algun trastorn psiquiàtric, aquest no se'ls ha diagnosticat i, per tant, no han rebut el tractament corresponent, que els hauria pogut millorar molt la qualitat de vida, segons explica Laura Masferrer, directora general de la Fundació Granés.

L'emergència sanitària global causada pel nou coronavirus ha desencadenat la necessitat de disposar de tractaments que puguin ser administrats immediatament a les persones infectades pel virus. Per agilitzar el procés, el consorci integrat per IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA-CReSA), amb el suport de la farmacèutica Grifols, publicarà en obert i en temps real les dades de la investigació contra el coronavirus.

La revista científica 'Cell' ha publicat un monogràfic de 26 articles sobre el projecte PanCancer Atlas, la recerca més gran del món sobre el càncer. En un dels articles l'investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC) Eduard Porta ha publicat el llistat més actualitzat dels 299 gens implicats en el desenvolupament d'aquesta malaltia. La identificació permetrà proposar teràpies més específiques per a cada pacient.

El Parlament taiwanès ha aprovat la primera llei asiàtica d'interrupció del tractament mèdic i ús de dispositius de suport vital en cinc situacions clíniques, ha informat el Legislatiu illenc. Aquesta llei, la primera d'aquest tipus a l'Àsia, entrarà en vigor en tres anys, segons ha anunciat el ministeri de Salut i Benestar Social.