Aquest dijous es produeix un estrany fenomen paranormal a la premsa espanyola i catalana. Els dos diaris monàrquics per excel·lència, l'Abc i La Vanguardia, són dels pocs que no porten a portada la fotografia en format gran de l'abraçada del rei Felip VI a la princesa Elionor amb motiu de la seva graduació a l'Acadèmia Militar de Saragossa com a alferes. La fotografia apareix gran a les portes dels diaris El País, El Mundo i La Razón. I també, per motius de proximitat geogràfica, al Heraldo de Aragón, però petita a La Vanguardia i en cap format a l'Abc. Per quin motiu passa això? Doncs és difícil de dir. Segurament opera un reflex inconscient que fa que els diaris que ja són monàrquics no hagin de justificar-se, mentre que els que tenen opinadors republicans als seus rengles, o flirtegen editorialment amb aquesta opció, ho hagin de fer per demostrar la seva adhesió al règim del 78. És especialment cridaner el tema de l'Abc, ja que obre portada amb una gran foto del dia de Pedro Sánchez amb un tema, el de la regulació dels mitjans, que no és d'actualitat sinó una aposta editorial.

El Consell ha rebutjat avui nomenar la princesa Elionor Filla Adoptiva de Mallorca. Després d'uns mesos d'estira-i-arronses entre els partits polítics que formen part del Consell, el PP i Vox hi han votat a favor; El PI i el PSOE s'hi han abstingut i MÉS hi ha votat en contra. La proposta no ha obtingut el suport de tres quartes parts del ple i, amb 18 vots a favor, quatre en contra i 11 abstencions, per primera vegada no ha tirat endavant una distinció de fill adoptiu de Mallorca.

El nomenament de la princesa Elionor com a filla adoptiva de Mallorca ha desfermat un conflicte a tres bandes en el Consell de Mallorca. La proposició d'honors i distincions que atorga la institució insular es va debatre a una junta de portaveus urgent en què el PP i Vox es varen posicionar a favor; MÉS, en contra, i el PSOE es va abstenir. La dreta i l'extrema dreta han manifestat la seva "preocupació" davant la decisió del PSOE, a qui acusen de prendre decisions "depenent del seu propi interès" i de "no tenir clara la posició que defensen". Cal recordar que per concedir la distinció es requereix el vot a favor de tres quartes parts del ple i que, amb aquesta situació, per primera vegada, no tiraria endavant una proposta de fill adoptiu de Mallorca.

No s'ha sentit parlar en català a la princesa Elionor el dia del seu 18è aniversari i molts dels seus fans més incondicionals deuen haver respirat alleugerits. A Madrid, s'havien passat hores seguint-la a través de les pantalles gegants que Isabel Díaz Ayuso havia col·locat a la Puerta del Sol, i fent temps escridassant Pedro Sánchez i la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha comès el sacrilegi de fer servir les llengües cooficials diferents del castellà. "Que torni allà on viu i digui el que vulgui, però aquí que ens deixi, aquesta gentussa!", exclamava una dona visiblement afectada. "Som a Espanya, que parli en castellà!", criticaven dues jubilades d'origen cordovès, probablement alienes al fet que Elionor també parla català amb un accent pràcticament autòcton.

Fa setmanes que la princesa Elionor acapara més espai mediàtic del que era habitual. En l'últim mes l'hem vist besant una polèmica bandera espanyola a la seva escola militar, vestida d'uniforme al costat dels seus pares en els actes del 12-O i presidint els Premis Princesa d'Astúries i relacionant-s'hi amb figures com l'actriu Meryl Streep. El motiu que ho justifica és que s'acosta la seva majoria d'edat. Dimarts que ve, 31 d'octubre, el dia que farà 18 anys, jurarà la Constitució davant les Corts, tal com va fer Felip VI fa 37 anys. La seva presentació en societat està sent, a més, una oportunitat per a la monarquia espanyola: la de generar acceptació i simpatia cap a l'hereva del tron. I, de retruc, renovar la imatge d'una Casa Reial ferida pels escàndols de Joan Carles I.

"És un dels nostres béns més preuats". Així es refereix l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on la princesa Elionor va començar fa una mica més d'un mes la seva formació militar, a la bandera que es va utilitzar en la jura de l'hereva al tron espanyol, que va tenir lloc dissabte, i ha generat polèmica. "Atresora entre els seus plecs milers de petons d'oficials de l'Exèrcit de Terra i de la Guàrdia Civil, que la van jurar des de l'any 1886, quan va ser entregada per ordre de la reina Maria Cristina", continua l'explicació a la pàgina de l'Acadèmia. Entre ells, els de Felip VI i Joan Carles I.

A la Casa del Rei fa temps que hi ha una data marcada al calendari: el 31 d'octubre del 2023. És el dia que la princesa Leonor farà 18 anys i que jurarà la Constitució davant de les Corts Generals. Un acte que es considera un dels més rellevants de l'hereva al tron després que assumís la condició de princesa d'Astúries quan Felip VI –que va jurar la Constitució fa 37 anys– va passar a ser cap d'estat el juny del 2014 arran de l'abdicació de Joan Carles I. Però la data no només pren rellevància pel pas que fa la princesa, sinó perquè el seu avi, Joan Carles I, tornarà a Espanya per participar en la trobada familiar privada que organitza la Casa del Rei.

Està a punt de començar una nova etapa en la vida de l'hereva al tron de la monarquia espanyola, la princesa Elionor de Borbó. Després d'acabar el batxillerat a l'exclusiu institut gal·lès on ha passat els darrers dos anys, Elionor començarà la seva formació militar aquest dijous. Seguint els passos del seu pare, el rei Felip VI, la princesa es prepararà els anys vinents per poder assumir el comandament suprem de les forces armades. La seva formació començarà a Saragossa, i consistirà en un any a cada una de les acadèmies de l'exèrcit de terra, l'armada i l'exèrcit de l'aire.

Després que l'Ajuntament de Girona declarés Felip VI persona non grata arran del discurs del 3 d'octubre del 2018, aquest dimecres les filles dels reis han trepitjat la ciutat per primer cop en els darrers cinc anys. Però ha estat una visita fugaç: només un quart d'hora, en què la princesa Elionor, acompanyada de la seva germana Sofia, ha conegut per primer cop la seu de la fundació de la qual és princesa d'honor i que porta el seu nom. Al vespre es lliuraran els tradicionals premis Princesa de Girona, però això ja no serà a la capital, sinó a Caldes de Malavella. Abans de l'acte oficial, la princesa Elionor –acompanyada de la seva germana Sofia– ha volgut visitar per primera vegada la seu de la Fundació.

La princesa Elionor ingressarà a l'agost a l'Acadèmia General de l'Exèrcit de Terra a Saragossa per iniciar la seva formació militar, que s'allargarà durant tres anys i inclourà l'armada i l'exèrcit de l'aire. El govern espanyol ha aprovat avui un reial decret on es regula aquesta formació, que fins ara només estava prevista per a hereus homes i ara s'adapta perquè Leonor pugui assumir en el futur el comandament suprem de les forces armades. "És una magnífica notícia que posa en relleu el normal funcionament de les institucions", ha subratllat la ministra de Defensa, Margarita Robles.

Segons informava el diari El Mundo en la seva edició de paper en un article a doble pàgina dilluns passat, “el rey hizo que la Princesa Leonor asistiera a la grabación de su histórico discurso tras el 1-O ”. Segons explica Marina Pina, la periodista que firma el totxo, Felip VI “quiso que su hija, la Princesa Leonor, Heredera al Trono, estuviera presente y fuera testigo del momento para conocer la trascendencia histórica. Como Juan Carlos I hizo con él la noche del 23-F ”.

Amb el discurs del 3-O del 2017 encara a la memòria de molts catalans, cada intervenció del rei Felip VI a Catalunya és escodrinyada amb detall. Aquest dilluns ha estat a Cornellà de Llobregat per participar en la cerimònia de lliurament dels premis Princesa de Girona i ho ha fet acompanyat de la reina Letícia, la princesa Elionor i la infanta Sofia. A diferència de les contundents paraules d’ara fa cinc anys –que van irritar profundament l’independentisme–, des de llavors el rei ha evitat sempre tornar a entrar a fons en la qüestió política, i aquest dilluns a Catalunya no ha sigut una excepció. El monarca segueix optant per mantenir el perfil baix respecte la qüestió catalana.

Amb 13 anys, poca gent sap cap on anirà la seva vida. Tu, en canvi, has nascut predestinada per ser reina d'Espanya. Però ser-ho o no ser-ho és una decisió que els altres prendran per tu. Qui sap si trigaràs quaranta anys a arribar al tron, si tindràs l'oportunitat molt abans o si ja no hi seràs a temps.