El submarí Galerna ha atracat aquest diumenge a la base naval de Portopí, a Palma, després de participar en una sèrie d’exercicis militars al Mediterrani amb altres unitats de l'Armada. Durant les maniobres, l'S-71 va simular el minat de zones marítimes i la protecció de rutes de navegació, tasques en les quals els submarins destaquen per la seva discreció i versatilitat.

Les primeres víctimes del cop d’estat del juliol del 1936 no foren civils, sinó militars que es negaren a donar suport als seus companys rebels. Entre ells hi havia dos mallorquins, Pau Ferrer Madariaga i Josep Rotger Canals. De l’únic de qui es té informació és del primer. Nascut a Inca el 1896, a 16 anys Ferrer ingressà a l’Acadèmia d’Armes de Salamanca i el 1916 fou destinat a Melilla, que des del 1912 formava part del protectorat espanyol del Marroc.

En un dels seus viatges a la recerca d'antiguitats, Daniel Cota i Miquel Fuster varen anar a ca un amic seu a Jerez de la Frontera. Daniel tenia intenció de comprar tot el que l'amic li havia ofert, però quan va ser l'hora de la veritat, "no va voler vendre res", segons conta. Per no tornar-se'n de buit, els dos mallorquins li varen demanar al seu amic que els vengués alguna cosa. Fuster va comprar un gramòfon de 450 pessetes i Cota, un càntir de 150. "I ens vàrem fer la promesa que cap dels dos ho vendríem. I així ens morirem. Miquel amb el gramòfon i jo amb el càntir", conta mentre posa la mà damunt l'espatlla a Miquel, que seu a la seva esquerra.

Entre els dies 10 i 16 d'agost, una secció de l'exèrcit espanyol pertanyent al Regiment Palma 47 desplegarà patrulles a Eivissa per fer "reconeixements tant a peu com motoritzats per diferents zones de l'illa". En aquesta ocasió, els militars faran missions de presència, vigilància i dissuasió en diferents punts dels municipis de Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i la ciutat d'Eivissa.

En ple debat sobre l'increment de la despesa en defensa i justament el dia previ a la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés, la comissió de Defensa de la cambra baixa ha escalfat motors amb l'anàlisi de les exportacions de material militar de companyies espanyoles. Segons un informe elaborat per la secretaria d'estat de comerç, Espanya va exportar material de defensa per valor de 1.976 milions d'euros el primer semestre de 2024. Es tracta d'un 13% més que en el mateix període de l'any anterior, segons ha exposat la responsable d'aquesta secretaria, Amparo López Senovilla, en una compareixença aquest dimarts. Els principals destinataris van ser països de la Unió Europea (UE) amb un 61% del total d'exportacions (1.212 milions d'euros) i el producte més venut van ser aeronaus (1.339 milions d'euros, és a dir, gairebé un 70% del total).

La guerra d’Ucraïna va cap a un alto el foc i una pau tensa, o va, gràcies a la complicitat de Trump, cap a una victòria clara de Putin. Sigui una o l'altra, a Europa li caldrà un salt important en la seva capacitat de defensa. Per desanimar l'agressor potencial i estabilitzar una guerra freda o, pitjor, per lluitar la guerra calenta en bones condicions. Tant de bo siguem prou hàbils per garantir la primera opció.

Mentre l’oposició i el carrer augmenten la pressió política perquè dimiteixi el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un gran dubte plana sobre les zones encara enfangades de l’Horta Sud: els potencials efectes que la DANA pot tenir en el comportament electoral. Com bé explicava David Miró fa uns dies, la catàstrofe del temporal obre una finestra d’oportunitat perquè el govern espanyol pugui desplegar algunes decisions d’envergadura amb el desig de trobar una resistència menor de la que hauria experimentat abans de la DANA.

Com que l’actualitat fa estranys i sovint contradictoris companys de titular informatiu de portada, el mateix dia que Ucraïna ha llançat per primera vegada míssils de llarg abast sobre territori rus, l’infumable president valencià, Carlos Mazón, ha nomenat un militar de la més alta graduació, retirat, com a vicepresident per a la reconstrucció després de la DANA.

"Abans de donar per conclòs formalment l'acte, el tinent coronel Manuel González Hernández interpretarà una peça musical que versa sobre el convenciment que no existeixen somnis impossibles". El que ve a continuació s'ha convertit en viral a les xarxes socials. González, vestit amb l'uniforme de l'exèrcit de terra espanyol, interpreta una cançó d'un musical de Broadway —The impossible dream— davant de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que acabava d'entregar un premi a una altra membre de les forces armades. La interpretació de González, tant per la qualitat artística com pel context en què la du a terme, ha estat objecte de burles i crítiques.

"Pot ser que sigueu prou forts per defensar-vos, però mentre existeixin els Estats Units, mai més no ho haureu de fer". Són paraules del cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, en una compareixença a Tel-Aviv aquest dijous amb el primer ministre Benjamin Netanyahu. El seu viatge, cinc dies després del brutal atac de Hamàs, és l'últim episodi de 75 anys de suport inequívoc de Washington al seu aliat més preuat, el primer receptor d'ajuda militar nord-americana des de la Segona Guerra Mundial.

L'hereva del tron espanyol ja ha començat el seu primer dia a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Els espanyols podran respirar tranquils al saber que la princesa estarà igual de preparada que el seu pare, que va rebre la mateixa instrucció miliar. Aquest divendres ja se l'ha pogut veure vestida de tons verdosos amb el clàssic uniforme i el barret militar, lluint la bandera espanyola al braç i amb "Borbón Ortiz" brodat a la solapa de la butxaca del pit, a l'esquerra. La decisió d'iniciar la formació militar ha rebut el suport dels seus pares, que aquest dijous l'han acompanyat fins a la porta de l'edifici on viurà durant tres anys.

Sa mort d’en Cabrinetti és una cançó popular mallorquina, versió bastant lliure de la molt més coneguda Mambrú se’n va a la guerra. Però el militar Josep Cabrinetty –amb y– va ser un personatge real, nascut a Palma el 1822 i mort en combat, al front de les tropes de la República contra els carlins, el 9 de juliol del 1873, a la batalla d’Alpens. “Dia memorable, nou de juliol, que a en Cabrinetty se li ha post el sol”, diuen encara a Catalunya. El recordam quan fa 150 anys d’aquell episodi.

Amb tota la pompositat que acompanya les visites d'estat, amb una catifa vermella, trompetistes, vint-i-una canonades i un sopar de gala, el president de l'economia més gran del món ha rebut aquest dijous a la Casa Blanca el primer ministre del país més poblat. Joe Biden i Narendra Modi s'han donat les mans i s'han tancat durant dues hores al Despatx Oval, on han anat per feina i han avançat en un ampli ventall d'acords estratègics, que definiran la relació de les dues potències durant les pròximes dècades.

Una coalició internacional d’avions de combat F-16. Aquesta és la petició que ja fa mesos que fa el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i que ara sembla més a prop que mai després de la llum verda dels Estats Units a l’entrenament de militars ucraïnesos en l’ús d’aquests cases militars. És un pas important en la probable aprovació de l’enviament dels aparells. Segons funcionaris de la Casa Blanca, els pròxims mesos es procedirà a la discussió concreta sobre com proveir els aparells necessaris, que l’estat major ucraïnès –i també els analistes occidentals– consideren imprescindibles perquè l’esperada contraofensiva tingui èxit. El risc, però, és que aquesta maniobra suposaria l’encreuament d’una nova línia vermella per a Rússia, que considera una “greu escalada” el creixent involucrament armamentístic d’Occident.

El Tribunal Territorial Militar Segon, amb seu a Sevilla, ha condemnat a tres anys i deu mesos de presó el sergent Saúl Antonio Guil, acusat del tir mortal que va matar el legionari mallorquí Alejandro Jiménez mentre feia maniobres al camp d'Agost (Alacant) el març del 2019, segons ha informat Europa Press. La Fiscalia li atribuïa l'autoria del tret mortal i reclamava set anys, cinc mesos i 15 dies de presó, mentre que la família demanava una condemna de 34 anys. En la sentència, el tribunal ha absolt els altres set militars que estaven acusats dels fets.

Quan Rússia va envair Crimea el 2014, els líders occidentals van imposar unes lleugeres sancions al Kremlin. Va ser el resultat d'un maldestre equilibri entre evitar que l'annexió quedés impune i protegir els interessos econòmics, especialment de les nacions europees, amb àmplies relacions comercials amb Rússia, principalment Alemanya. Vuit anys després, aquella tebior s'ha transformat en una fermesa que s'ha mogut de la precaució inicial a una implicació gairebé total, almenys fins ara. Sense els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Europea, Kíiv hauria caigut fa mesos.

Taiwan amplia el servei militar obligatori dels quatre mesos actuals fins a un any per fer front a l'amenaça creixent de la Xina. Ho ha anunciat aquest dimarts la presidenta del país, Tsai Ing-wen, que ha dit que la mesura entrarà en vigor el 2024. L'anunci arriba, precisament, l'endemà d'una nova jornada d'amenaça directa, quan fins a 71 avions de la força militar xinesa van sobrevolar la zona de defensa aèria de Taiwan. D'aquests, 43 van travessar la línia de l'estret de la república asiàtica. De fet, en els últims mesos les incursions aèries i navals xineses al voltant de l'illa de Taiwan, sovint amb naus de combat, s'han repetit i han augmentat de manera amenaçadora. I Taiwan vol estar preparat davant una eventual una invasió militar xinesa.