La Fiscalia de les Illes Balears ha acordat presentar una querella contra el vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard (Vox), arran de la denúncia del PSIB per l'ús dels vehicles oficials de la institució insular. La denúncia, presentada el 2 de juliol, assenyalava que Bestard hauria utilitzat de manera reiterada vehicles del Consell per a desplaçaments privats, amb les despeses de combustible i altres consums que això comportava. El PSIB considera que els fets podrien ser constitutius de malversació continuada de cabals públics, prevaricació i falsedat documental.

Ningú dubta ja que les eleccions generals del 29-N s’han convertit en un plebiscit: Sánchez sí o Sánchez no. Els partits s’han organitzat en blocs, han aparcat les sigles i han assumit contradiccions per maximitzar els resultats. Aquesta lògica s’accentua a les Balears, perquè només hi ha vuit escons en joc al Congrés i sis senadors per votació directa (dos els escull el Parlament). L’esquerra ha aconseguit les darreres setmanes articular una candidatura conjunta per a la cambra alta. Com a resposta, el PP i Vox han pactat per primera vegada unes llistes al Senat. Però l’entesa a la dreta ha incomodat les estructures territorials dels dos partits.

Els partits polítics entenen que les eleccions generals del 29-N són sobretot un plebiscit. La polarització que viu la societat entre els que estan en contra de les polítiques de Pedro Sánchez i els que o bé hi estan a favor o bé les consideren el mal menor, és la mateixa polarització que es reflectirà a les urnes. Més que no un debat entre projectes, la campanya es planteja com a pugna entre dos blocs que aspiren a concentrar prou força per governar.

L'esquerra del PSOE a les Balears concorrerà unida a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. Ara Més i Podem Illes Balears han arribat aquest diumenge a un acord per presentar-se conjuntament als comicis, després que les negociacions entre les dues formacions acabassin sense entesa quan es va haver d'inscriure la coalició electoral. El pacte permet incorporar finalment Podem a la candidatura, amb Lucía Muñoz com a número tres de la llista al Congrés, en qualitat d'independent.

Nova polèmica entre el PSOE i l'Ajuntament de Palma amb la Seu de Mallorca com a teló de fons. Els socialistes han alertat aquest dimecres del risc de col·lapse de les escales de la Seu i han denunciat que han passat vuit mesos des que s'hi detectaren esquerdes sense que se n'hagi pres cap actuació. Aquest mateix dimecres, l'Ajuntament de Palma ha començat a fer els sondatges per conèixer l'estat de l'estructura i determinar quines actuacions hi són necessàries. El Consistori assegura que informes tècnics recents descarten el perill d'ensorrament.

Alfonso Rodríguez ha anunciat aquest dimecres que deixarà el càrrec de delegat del govern espanyol a les Balears per dedicar-se totalment a preparar les eleccions de maig del 2027 i intentar recuperar la batlia de Calvià. Rodríguez ha manifestat que aquesta decisió no té res a veure amb les eleccions generals del 29 de novembre, que "s'han creuat" amb la seva decisió, presa des que va anunciar que es presentaria als comicis municipals.

L'eurodiputada balear Alícia Homs (PSOE) ha reclamat al Parlament europeu que la Unió Europea incorpori una clàusula d'insularitat i revisi de manera sistemàtica les seves polítiques per tenir en compte les necessitats dels territoris insulars. Homs ha advertit que l'estratègia europea per a les illes corre el risc de quedar en un simple diagnòstic si no es tradueix en mesures concretes.

La memòria justificativa del DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària que marca les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d'Aena entre el 2027 i el 2031, recull que les Illes Balears varen demanar més inversions per poder ampliar la capacitat dels aeroports. El Govern balear ho ha negat taxativament, ha insistit que aquest punt "és fals" i ha assegurat que només va sol·licitar "millores de seguretat i modernitzacions". Així, ha compartit una carta enviada per l'executiu al Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes en què especificava que les millores que demanava eren "no lligades a un increment de passatgers".

La desclassificació de documents relacionats amb la crisi de Ceuta feta pel Ministeri de l'Interior no conté cap informe que alerti d'un "risc alt" d'arribades de migrants a les Illes Balears. Tot i això, el PP ha registrat un escrit a la Cambra baixa exigint més dades, i el director general d'immigració, Manuel Pavón, ha acusat els membres del govern espanyol de "desclassificar el que els interessa".

Durant el cap de setmana s'han fet telefonades "al nivell més alt" per defensar la proposició de llei de cogestió aeroportuària de les Illes. Unes converses que, segons fonts coneixedores de les negociacions, han aconseguit que el govern espanyol hagi retirat el veto al fet que es debati la norma al Congrés dels Diputats. Però qui ha aixecat el telèfon? Els sobiranistes de MÉS o Francina Armengol? En això hi ha versions contradictòries.

El govern aixecarà el veto a la tramitació de la proposició de llei de cogestió aeroportuària. Fonts de la presidència del Congrés confirmen que Francina Armengol retirarà el punt de l'ordre del dia de la Mesa en què s'havia de debatre l'informe que divendres passat va enviar el Ministeri de Presidència. En el text, La Moncloa argumentava que la llei no es podia debatre perquè, si el Govern balear participava en la gestió dels aeroports, això perjudicaria els interessos econòmics d'Aena. Fonts de SUMAR-MÉS expliquen que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en col·laboració amb el diputat ecosobiranista Vicenç Vidal, han intercedit sobre aquesta qüestió al llarg del cap de setmana. Finalment, Urtasun ha arribat a un acord al Consell de Ministres amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, per retirar aquest veto a la norma.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha mostrat una "profunda preocupació" després que el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, asseguràs en el Congrés dels Diputats que tenia un informe que alertava d'un risc alt d'arribades de migrants irregulars a la Península i les Illes Balears. En una compareixença urgent, Prohens ha acusat el socialista d'haver amagat aquesta informació quan es varen reunir "durant una hora" al Consolat el passat 29 de juliol. "Per què se'ns està ocultant aquesta informació?", s'ha demanat. També ha exigit al govern espanyol que digui quines mesures ha pres per frenar aquest risc d'arribades. "Volem pensar que el govern d'Espanya no ha deixat aquest informe damunt una taula o dins un calaix", ha continuat: "Estam xerrant de la seguretat de la nostra comunitat autònoma".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat explicacions a Pedro Sánchez per haver dit, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats, que va rebre informes de la Policia Nacional sobre un risc d'arribades de migrants sobre la Península i les Illes Balears.

La liquidació pressupostària del 2025 ha obert un enfrontament polític nou a Pollença entre el PP i l'equip de govern. Totes dues parts coincideixen en un fet: l'Ajuntament ha incomplert la regla de despesa i haurà d'elaborar un pla econòmic financer. El desacord, però, apareix a l'hora d'interpretar les xifres i la gravetat real de la situació.

El grup municipal socialista d'Alaró ha denunciat les presumptes mancances en el dispositiu de seguretat durant les festes de Sant Roc després de l'agressió que es va produir a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament i a pocs metres de les dependències de la Policia Local, i en què un jove de 16 anys va perdre tres dents. Els socialistes han condemnat els fets i han expressat la solidaritat amb les persones que haurien resultat agredides. "La violència no té municipi, edat ni justificació", assenyalen, alhora que defensen que qualsevol comportament violent ha de ser rebutjat "de manera contundent".

"És clar que Espanya mai no ha anat tan bé en la seva història, ho miris per on ho miris: 46,6 milions de turistes internacionals els sis primers mesos de l'any i una despesa rècord de 63.800 milions d'euros. Tant renou i exageració perquè no sentis que governam bé i et beneficia". Es veu que al ministre socialista de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ningú no li ha contat que a indrets com les Balears la gent no està tan contenta i que 70.000 persones varen sortir al carrer el 26 de juliol per reclamar una cosa tan senzilla com difícil d'aconseguir a hores d'ara: que els ciutadans de les Illes hi puguin viure amb dignitat. Vull pensar que Bolaños entén la diferència entre PIB i PIB per càpita, perquè aquest matís l'ajudarà a entendre que els 63.800 milions d'euros que s'hi han deixat els visitants no repercuteixen en els residents a territoris turístics. Tal vegada la satisfacció és perquè empreses com Aena superen els seus beneficis any rere any a força d'esprémer les portes de ca nostra.