El dia 24 de juny, la boia que registra la temperatura de l'aigua de Maó va arribar als 29,3 °C, i aquest dilluns la de la Dragonera ha assolit els 30,55 °C, unes xifres rècord que, segons assegura el meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Miquel Gili, "no s'havien registrat mai en el mes de juny". La Mediterrània 'bull' a una temperatura entre cinc i sis graus per damunt de l'habitual per a aquesta època de l'any. De fet, Gili explica que la Mediterrània és la mar "més càlida del món".

La campanya de seguiment 2024 de la baldriga balear –(Puffinus mauretanicus) coneguda també com a virot petit, sobretot a les Pitiüses– feta pel Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l'Imedea (CSIC-UIB), en coordinació amb la Universitat d'Oxford i Liverpool, constata resultats positius sobre l'evolució d'aquesta espècie en extinció al Parc Natural de la Dragonera. L'informe bàsic mostra que, des de 2013, any en què es van establir la majoria de les zones i nius de mostreig, el nombre de nius ocupats amb certesa ha augmentat, amb un increment especialment pronunciat enguany. En concret, des que investigadors de la Universitat d'Oxford del Regne Unit hi van establir les zones d'estudi el 2013, el nombre de parelles controlades gairebé s'ha multiplicat per quatre: se'n van detectar set el 2013, 12 el 2021, 20 el 2022, 21 a 2023 i 27.

La Xarxa Dragonera Blava ha demanat aquest diumenge, en el marc de la 31a edició de la Volta a La Dragonera a Piragua i Paddle Surf, que ha estat organitzada per Agrupació Esportiva Els Voltors, regular el trànsit marítim i la velocitat d'embarcacions al freu de la Dragonera. Durant aquesta volta han volgut visibilitzar aquesta problemàtica que és una de les que més preocupa la comunitat del litoral d'Andratx.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha visitat aquest dimarts la Dragonera, acompanyat pel vicepresident i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard; el director insular de Medi Ambient, Lluís Rubí, i la batlessa d'Andratx, Estefanía Gonzalvo. Després de la visita, Galmés ha anunciat que el projecte del nou Centre Interpretació de la Dragonera, que s’ubicarà a la finca pública de Can Fasser, al Port d'Andratx, es preveu que estigui acabat el 2025, "per complir, d'aquesta manera, un dels compromisos adquirits per l'actual equip de govern".

El nombre de visitants a la Dragonera s'ha reduït un 41% respecte del 2019 i l'Illa ha passat de rebre 63.000 visites anuals a 37.000 aquest passat 2022. Encara que, en comparació amb el 2021, el nombre d'usuaris ha pujat lleugerament, el Consell de Mallorca destaca positivament la tendència a la baixa: "Volem menys gent perquè l'impacte sigui menor i es pugui fer una visita més profunda", ha puntualitzat la consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, durant la presentació de la memòria anual del parc natural. En l'acte també hi ha participal la directora insular de Medi Ambient, Inmaculada Férriz,

Les proves d'ADN fetes a les aigües del Parc Nacional de Cabrera i del Parc Natural de sa Dragonera han demostrat la presència de la foca monjo de la Mediterrània (Monachus monachus), més coneguda com a vell marí, a les Illes Balears. Segons ha informat el Govern a través d'un comunicat, el projecte 'Spot the mon' ha aconseguit identificar les restes per confirmar la presència d'aquesta espècie a l'Arxipèlag 15 anys després del darrer albirament.

Medi Ambient ha tornat a encarregar la tasca del seguiment anual de la població del falcó marí (Falco eleonorae), una espècie inclosa en la categoria de 'gairebé amenaçada' a les Illes Balears. Per poder dur a terme aquesta feina, s’han fet cinc censos no acústics en dies consecutius a mitjan setembre, coincidint amb l’època de desenvolupament dels polls i el moment en què històricament varen tenir lloc els censos acústics. El resultat dels censos d’enguany dona una mitjana total de 63 individus observats per dia.

Un segell amb la imatge de l'illa de la Dragonera podria convertir-se en el més bonic de la sèrie 'Europa 2022', un certamen en el qual es vota per triar el segell més bell en el concurs 'El disseny filatèlic més bonic de la sèrie 'Europa 2022''. Aquest concurs l'organitza anualment l'associació d'operadors públics europeus PostEurop.

Un grup de científics ha descobert 19 noves espècies de papallones nocturnes al Parc Natural de la Dragonera durant un treball de recerca duit a terme a principi del mes d'agost, d'acord amb un comunicat emès pel Consell de Mallorca.

Equips de recerca de la Universitat d'Oxford estudien actualment la presència del virot petit a la Dragonera; en concret, observen aspectes complementaris de l'ecologia d'aquesta espècie, com el seu comportament a la mar, les àrees on pesquen i quan cerquen menjar, entre altres factors, segons ha informat aquest dimecres el Consell de Mallorca.

Pescadors del port d'Andratx han trobat aquest cap de setmana dues cranques mediterrànies a la reserva de la Dragonera, una espècie autòctona que "feia anys" que no es veia en aquest indret perquè, pràcticament, estava extingida.

El Consell de Mallorca ha destinat 230.000 euros a reparar els camins i els marges de la Dragonera, unes obres que han començat aquest divendres i que duraran uns quatre mesos, segons recull Europa Press.

El nombre de peixos que neden a la reserva marina del Freu de la Dragonera ha augmentat un 340% d'ençà que el Govern va decidir protegir aquesta zona el 2016, segons ha precisat aquest divendres la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

El Consell de Mallorca ha publicat Ciència a sa Dragonera, un recull de tots els estudis que s'han fet al parc natural. El seu objectiu és facilitar l'intercanvi d'informació sobre aus, rèptils, fauna cavernícola, invertebrats i ecologia de les comunitats.

La Dragonera estarà a partir d'ara completament descarbonitzada, després que el Consell de Mallorca i el Govern hi hagin instal·lat 12 plaques solars. Aquesta iniciativa, que ha tingut un cost de 112.300 euros, garantirà l'ús d'energies renovables a totes les instal·lacions de l'illa, que inclouen els refugis per als equips d'investigació i dos fars. En futur, la intenció d'aquestes institucions és que aquesta energia es pugui fer servir també a les barques públiques que circulin per aquesta zona.

L'illa de la Dragonera ja és una reserva marina d'interès pesquer, segons una ordre publicada aquest dijous pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació al Butlletí Oficial de l'Estat. La nova reserva té una superfície de 457 hectàrees, 82 de les quals estan completament protegides i només s'autoritzaran treballs científics justificats. També hi haurà una zona d'usos restringits amb punts per al busseig d'esbarjo. La pesca artesanal i d'esbarjo estarà permesa al voltant de les zones destinades als submarinistes i científics, segons ha informat el Govern en un comunicat.

L'Ajuntament d'Andratx ha aprovat per unanimitat sol·licitar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears que es modifiqui el nom de Reserva Marina del Freu de la Dragonera per Reserva Marina del Freu de la Dragonera - Fernando Garfella.

El GOB pot presentar, a la fi, la proposta de protecció de les aigües que envolten la Dragonera al Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA). Tot i que l'any passat es va establir la reserva marina del freu de la Dragonera, la resta de zones marines que envolten l'illot no es van poder protegir perquè eren competència de l'Estat.

Nou mesos després de declarar reserva marina el freu de la Dragonera, els resultats es comencen a veure i un dels primers efectes és l'aparició d'anfossos i escorballs, abans absents a poca fondària. L'octubre de l'any passat, amb la declaració de reserva marina, s'hi van regular les activitats pesqueres i de busseig per intentar recuperar les poblacions de peixos comercials i la pesca artesanal.