La incineració de les persones que moren a Palma ja suposa més del 60% dels casos i és l'opció preferida davant de l'enterrament tradicional. Segons les dades de l'Empresa Funerària Municipal (EFM), aquesta tendència va començar a consolidar-se després de la pandèmia, ha informat l'agència EFE. El gerent d'EFM, Carlos Martínez, ha explicat que aquesta tendència respon a una "evolució" dels usos socials davant la mort.

Palma necessita un quart forn crematori per atendre les necessitats d'incineració dels seus morts, segons ha afirmat el gerent de l'Empresa Funerària Municipal (EFM), Jordi Vilà. En aquests moments, els dos forns del cementeri de Son Valentí, al carrer de Jesús, funcionen a ple rendiment, i el tercer, el del Bon Sosec, es troba al 80% de la seva capacitat. El seu cost rondaria el mig milió d'euros: el forn i les necessàries obres i els filtres de les xemeneies per reduir les emissions a l'atmosfera.

La meitat de les 4.000 persones que moren a l'any a Palma són incinerades, segons les dades que maneja l'Empresa Funerària Municipal (EFM). L'altra meitat són enterrades en algun dels tres cementeris municipals.

Els partits signants dels Acords pel Canvi han decidit presentar una proposició no de llei (PNL) que insta el Govern a crear una ponència d'estudi "amb l'objectiu d'encarar el debat social, tècnic i polític sobre la gestió dels residus a les Illes i l'elaboració d'una llei autonòmica en la matèria". El portaveu de MÉS per Mallorca, David Abril, ha defensat la necessitat d'impulsar la iniciativa. "No té sentit que una comunitat autònoma que rep 13 milions de turistes cada any no disposi d'una llei d'aquestes característiques". En aquest sentit, s'ha mostrat confiat que el text pugui ser sotmès a la votació del Parlament durant el primer semestre de 2017.