Menorca, coneguda com l’illa del vent, no ha tret durant el darrer any gens de profit del seu potencial eòlic. Per primera vegada en un quart de segle, la producció d’aquest tipus d’energia renovable ha estat pràcticament nul·la, mentre creix la implantació de parcs solars sobre el territori.

No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

A causa de la ràpida expansió de l'energia solar, l'electricitat a Espanya és cada vegada més barata. Entre les onze del matí i les set del vespre, les hores amb més sol en un país amb molt de sol, els preus sovint baixen fins a zero als mercats majoristes. Fins i tot a Alemanya, que de cap manera entra dins la definició de país assolellat, els preus majoristes van ser negatius en 301 de les 8.760 hores comercialitzades l'any passat.

Espanya se situa en el top ten dels estats amb més inversió en energies renovables. Diversos estudis ho avalen. I l'aposta comença a donar resultats. El 2023, per primer cop, l'estat espanyol haurà generat la meitat de l'electricitat amb fonts d'origen renovable. Una fita aconseguida gràcies a tres factors: un fort impuls de l'energia fotovoltaica, una eficiència més gran, sobretot de les empreses, i conseqüència d'això, una demanda elèctrica més baixa.

El Consorci de Residus i Energia de Menorca ha decidit suspendre l'activitat de l'actual parc eòlic de Milà i accelerar la posada en marxa del projecte de repotenciació de la instal·lació, després d'analitzar els informes tècnics de funcionament elaborats per l'equip d'enginyers del parc. L'òrgan depenent del Consell ha constatat que mantenir la seva activitat generaria costos associats a l'operativa i el manteniment del parc que no es podrien cobrir amb els ingressos que genera fruit de la venda d'energia. Per això, s'avançarà la clausura del parc eòlic actual, la vida útil del qual finalitzava en uns mesos, ja que el parc va entrar en funcionament el 28 de febrer de 2004, amb una vigència de vida útil de 20 anys.

Hi ha disparitat d’opinions sobre l’impacte mediambiental que podria significar la instal·lació de parcs eòlics marins a Menorca. Tot i que encara no hi ha cap projecte en ferm per a l’illa, la inclusió de dues zones aptes per acollir aquestes infraestructures en el Pla d’ordenació de l’espai marítim, aprovades pel govern espanyol, ha despertat cert recel entre les entitats proteccionistes.

El Consell de Menorca considera que la inclusió de dos parcs eòlics a pocs quilòmetres de la costa menorquina, segons el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim aprovat dimarts pel Consell de Ministres, no respon a una estratègia compartida amb l'administració insular. De fet, el conseller de Medi Ambient, Bep Juaneda, creu que els parcs previstos "no representen una solució dimensionada a les necessitats de l'illa".

Espanya tindrà per primer cop un Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que identificarà quina superfície marítima pot ser utilitzada per al desenvolupament de projectes d'eòlica marina (també anomenada eòlica offshore). Aquest mapa traçat per l'Exectiu espanyol preveu que Menorca pugui instal·lar dos parcs eòlics marins a la seva costa amb una suerfície total de 147 quilòmetres quadrats. La nova normativa, però ha descartat un dels tres parcs previstos inicialment (el de Punta Prima, que era el més gran de tots).

Encara no ha arribat l'hivern a De Panne (Bèlgica) i la temperatura és suau, però bufa un vent molt fort que obliga a abrigar-se bé. Són vacances escolars a Bèlgica i el passeig marítim d'aquest poble turístic a tocar de la frontera amb França està ple de gent. El paisatge, amb una platja immensa i un sol esmorteït que il·lumina el mar i la sorra, és magnífic. Però la bellesa de la platja de De Panne té data de caducitat: França ha aprovat un projecte per posar en marxa el 2027 un parc eòlic marí al llarg de 10 quilòmetres des de la ciutat francesa de Dunkerque fins al límit de les aigües territorials de Bèlgica que serà ben visible des de De Panne. El parc comptarà amb 46 torres immenses, de 250 metres d'altura, a només 11 km de la platja. "Ens preocupa molt l'impacte que tindrà el parc sobre el nostre paisatge: són màquines enormes, de 300 metres d'altura. Són 46 Torres Eiffel. Per a nosaltres el paisatge és important perquè és precisament per aquest paisatge que la gent ve a De Panne", afirma l'alcalde del municipi flamenc, Bram Degrieck. Assegut al seu despatx del consistori, a deu minuts a peu de la platja, Degrieck assegura en una conversa amb l'ARA que no està en contra dels parcs eòlics marítims, però lamenta que en aquest cas "tots els avantatges" siguin per a França i "les molèsties per a De Panne".

Les Nacions Unides han entregat al Club Nàutic de l'Arenal (CNA) una distinció que l'acredita com el primer port d'Espanya a ser neutral en emissions, segons ha indicat aquest dimecres en una roda de premsa el seu president, Óscar Estellers.

La Comissió Balear de Medi Ambient ha rebutjat el projecte del Ministeri per a la Transició Ecològica que considera viable posar molins flotants al nord-est i al sud-est de Menorca, com va avançar l'ARA Balears. En un informe, l'organisme reclama replantejar les zones on es volen instal·lar perquè estan massa a prop d'una àrea europea de conservació de la biodiversitat Xarxa Natura 2000 i perquè podria "posar en perill" la conservació d'espècies protegides, com és del cas de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), també anomenada virot petit.

El debat energètic marcarà l'agenda pública en els pròxims anys. És un debat no gens fàcil perquè, com estem veient aquests dies amb l'ampliació de l'aeroport del Prat, amb les grans infraestructures el cost zero no existeix. Les energies renovables també tenen afectacions sobre el territori: són netes, però no són immaculades. Ocupen espai, afecten el paisatge. I alhora són molt necessàries per suplir les energies fòssils i així frenar el canvi climàtic. A més, són més barates de produir que les fòssils.

La Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica ha anunciat aquest dimarts que ampliarà en 600.000 euros –un 12% del pressupost inicial– les subvencions per a instal·lacions fotovoltaiques i microeòliques adreçades a particulars, entitats sense ànim de lucre, petites i mitjanes empreses i associacions empresarials (FOTOEMPAR). Així ho ha decidit el Govern després de rebre una allau de peticions durant el període de sol·licituds, que es va tancar el 31 de juliol.

La vicepresidenta del Govern i ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que Menorca podrà beneficiar-se de les ajudes de la Unió Europea a les Reserves de la Biosfera amb l'objectiu d'avançar cap a un model sostenible i de preservació de l'ecosistema.

Espanya es vol convertir en un referent europeu en energia eòlica marina i Menorca forma part de l’estratègia de l’Estat per fer-ho possible. El Ministeri per a la Transició Ecològica considera viable posar molins flotants al nord-est i al sud-est de l’illa, que és on bufa més vent al llarg de l’any i la profunditat no supera els 1.000 metres requerits per fixar-los al fons marí amb un cable. Precisament l’element més innovador és que aquests aparells surin a l’aigua. Fins ara, la tècnica més estesa ha estat la de clavar-los a terra i, per tant, s’han instal·lat en indrets amb poca profunditat, com ara a la mar del Nord. El govern espanyol també preveu posar molins al golf de Roses, a la costa andalusa, a la cantàbrica i a les Canàries per generar entre 1 i 3 gigawatts abans del 2030, segons l’esborrany de la Hoja de Ruta de la Eólica Marina y las Energías del Mar, en exposició pública fins al 6 d’agost.

Els vents de l’Atlàntic mouen les astes de les torres eòliques que s’alcen en mig de camps de blat de moro i fruites ben conreats en el que serà el parc eòlic de Taïba Ndiaye, el més gran de l’Àfrica Occidental. De moment, s’han posat en marxa 16 dels 46 estilitzats molins moderns i quan al juny del 2020 tot el conjunt entri en funcionament la instal·lació serà capaç d’injectar a la xarxa elèctrica del Senegal fins a 450 megawatts per hora (MHw), cosa que suposarà un augment del 15% de la producció de llum.

El vent ha sigut durant la primera meitat de l’any la principal font energètica a Espanya. Els parcs eòlics van augmentar la producció un 10,4% respecte al mateix període del 2017, fins a arribar als 27.779 gigawatts per hora (GWh), cosa que va representar el 22,6% del total de la generació elèctrica a la península Ibèrica, segons les dades de Red Eléctrica Española (REE). El seu protagonisme es va complementar amb l’alta producció d’energia hidràulica, gràcies a l’important volum de precipitació recollit des del començament de l’any, que es va disparar un 74%. Els seus 20.821 GWh van representar el 16,9% del total de la producció.

La manca d'incentius i ajudes per a la instal·lació d'energies alternatives és el problema energètic que més preocupa la població balear, segons el darrer ecobaròmetre de l'Institut Balear d'Estudis Socials (IBES) presentat ahir. Així, el 84% de les persones entrevistades creu que les ajudes a aquest sector són insuficients i el 73% considera que manquen instal·lacions d'energia renovable.

Nou anys passant de despatx en despatx per acabar en un no res. Aquest és l'enrevessat camí que ha seguit el projecte de parc eòlic a s'Era Vella, al nord de CiutadellaCiutadella. La Comissió de Medi Ambient (CMAIB) ha decidit finalment informar desfavorablement sobre el que pretenia ser el parc eòlic més gran de l'Arxipèlag, amb una capacitat de generació d'energia de 12 MW, suficient per satisfer el consum de 8.000 famílies i estalviar el consum de 62 tones de petroli cada any.