<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - balear]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/balear/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - balear]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Recullen més de vuit tones de residus del litoral balear durant el mes de juliol]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/recullen-mes-vuit-tones-residus-litoral-balear-durant-mes-juliol_1_4781943.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/31414955-1e43-48e2-bb4a-717678f4af7d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El servei de neteja del litoral de la Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua ha recollit durant el mes de juliol 8.641,36 quilograms de residus al litoral balear, una xifra que supera gairebé tres tones la quantitat recuperada en el mateix període del mes de juny. El plàstic ha tornat a ser el material més recuperat a les Illes (un 44,88%), seguit de la fusta (un 34,57%) i d'altres residus, com ara rodes o cadires lun 8,22%).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA Balears]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/recullen-mes-vuit-tones-residus-litoral-balear-durant-mes-juliol_1_4781943.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 20 Aug 2023 10:27:16 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/31414955-1e43-48e2-bb4a-717678f4af7d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una de les embarcacions de la campanya de neteja]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/31414955-1e43-48e2-bb4a-717678f4af7d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El plàstic ha tornat a ser el material més recuperat a les Illes, amb un 44,88% dels residus]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Les 'morgues' de les Illes tenen moltes persones migrants sense identificar”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/morgues-illes-tenen-moltes-persones-migrants-identificar_1_4620333.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/50601227-50ec-4dc5-b75f-9f684c6e65ee_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Centenars de persones desapareixen cada any entre Algèria i les Illes, però ni tan sols la troballa i identificació dels cadàvers garanteix a les famílies poder enterrar els seus morts. "Hem detectat casos com el d'una família que va venir a les Balears, amb un visat, a denunciar la desaparició d'un germà. El cos havia estat identificat, i la Policia els havia de prendre les mostres d'ADN per comparar-les. Els van dir que les cridarien, però aquestes persones no poden esperar tres mesos, perquè han de tornar als seus països". Aquesta és una de les principals reivindicacions darrere l'informe <a href="https://caminandofronteras.org/wp-content/uploads/2023/02/Informe-Muro-de-indiferencia-La-ruta-argelina-del-Mediterraneo-Occidental-CAT.pdf"  rel="nofollow"><em>Un mur d'indiferència. La ruta algeriana de la Mediterrània Occidental</em></a>, elaborat pel col·lectiu Ca-minando Fronteras, sobre les persones que inicien el trajecte migratori des <a href="https://www.arabalears.cat/internacional/algerians-que-arriben-pastera-balears_1_3284653.html" >d'Algèria cap a les Illes Balears</a>, el País Valencià i Andalusia oriental, i que ha presentat la Doctora Honoris Causa per la UIB Helena Maleno aquest dimarts a Palma.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alba Tarragó]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/morgues-illes-tenen-moltes-persones-migrants-identificar_1_4620333.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Feb 2023 18:51:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/50601227-50ec-4dc5-b75f-9f684c6e65ee_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Imatge d'arxiu d'una pastera arribada a les Balears.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/50601227-50ec-4dc5-b75f-9f684c6e65ee_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El trajecte cap a les Balears ha esdevingut el més perillós de la ruta algeriana, on –en conjunt– més de 400 persones van desaparèixer el 2022, segons l'informe 'Un mur d'indiferència']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[O-ERRA, el grup amb més candidatures als premis Enderrock de la música balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/erra-grup-mes-candidatures-als-premis-enderrock-musica-balear_1_4165625.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/e0e5d711-b1b4-4e67-a6c6-493553da004c_16-9-aspect-ratio_default_1009240.jpg" /></p><p>Cada dia queda menys per a la gala dels premis Enderrock de la música balear, que serà dia 25 de novembre; això vol dir que cada dia se'n saben més coses. El grup editorial ha anunciat avui les bandes i artistes illencs amb més suport a la votació popular, liderada per O-Erra –amb quatre candidatures– i Amulet, Anegats, Maria Hein i Pèl de Gall –amb dues candidatures–. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Clàudia Darder]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/erra-grup-mes-candidatures-als-premis-enderrock-musica-balear_1_4165625.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 Oct 2021 15:19:45 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/e0e5d711-b1b4-4e67-a6c6-493553da004c_16-9-aspect-ratio_default_1009240.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Polítics, representants del grup Enderrock, col·laboradors i representants dels grups nominat.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/e0e5d711-b1b4-4e67-a6c6-493553da004c_16-9-aspect-ratio_default_1009240.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El guardó d'honor serà per al compositor i baterista Ramen Farran, i el Premi Enderrock a la Trajectòria, per a Tomeu Penya]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sílvia Abril se'n riu de l'accent balear i genera una forta polèmica a les xarxes socials]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/silvia-abril-n-riu-l-accent-mallorqui-genera-forta-polemica-xarxes-socials_1_3996027.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/efc9e8d6-688d-4c55-b805-52b85fd347fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'actriu Sílvia Abril ha generat una forta polèmica en les xarxes socials per uns comentaris sobre la manera de xerrar dels balears. Les paraules de l'humorista al programa de ràdio <em>El Grupo</em> de la Cadena Ser, espai que presenta amb Toni Acosta, s'han convertit <em>en trending topic</em> a escala estatal a Twitter i han rebut dures respostes de diferents usuaris que s'han sentit ofesos per les seves declaracions.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Crespí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/silvia-abril-n-riu-l-accent-mallorqui-genera-forta-polemica-xarxes-socials_1_3996027.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 May 2021 17:27:49 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/efc9e8d6-688d-4c55-b805-52b85fd347fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Sílvia Abril, durant el programa en què va fer els comentaris sobre l'accent dels balears.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/efc9e8d6-688d-4c55-b805-52b85fd347fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els seus comentaris s'han convertit en 'trending topic' a escala estatal a Twitter]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Xe, pilotes, com m’agraen!]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/empar-moliner-catala-valencia-balear-llamantol_129_3160670.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Una de les qüestions que criden més l'atenció de l’informe de la Plataforma per la Llengua presentat aquest dimecres és que <a href="https://www.arabalears.cat/cultura/Augmenten-denuncies-discriminacions-policials-catalanoparlants_0_2473552744.html">"la meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents"</a>. Diu que “el percentatge s'eleva entre els més joves fins al 60%, entre la població de 16 i els 29 anys; i baixa al 42% entre els més grans de 60 anys”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Empar Moliner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/empar-moliner-catala-valencia-balear-llamantol_129_3160670.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Jun 2020 17:44:39 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Per què pensen els més joves que el català, el valencià i el balear són llengües diferents?]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
