Ben mirat, tenir sentiment de culpa com a pare no és tan dolent com pot semblar. Vol dir que reflexiones sobre el que fas i deixes de fer, i avalues les teves accions i omissions. La gent que no té sentiment de culpa amb la paternitat dubto molt que siguin els pares perfectes, sinó que simplement no fan aquest exercici d’autoavaluació. Per menfotisme o per supervivència, no ho sé.

Acabada d’arribar a Barcelona després d’una estada de tres mesos en una universitat estatunidenca, em trobo amb el cor encongit, amb una barreja d’indignació i d’impotència. L’any passat vaig rebre una invitació per part de la institució catalana encarregada de la difusió de la cultura catalana a l’estranger, a través de la qual se’m convidava a ocupar una càtedra de professora visitant en aquesta universitat.

La definició de conciliar segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és posar d’acord persuasivament sobre un punt en litigi. O bé fer compatibles, sense violència, coses que semblen contradictòries. Ja som al moll de l’os! ¿És possible conciliar la vida personal i familiar amb la vida laboral?

Frank Furstenberg (Baltimore, 1940) és professor emèrit de sociologia a la Universitat de Pennsilvània. Fa més de 60 anys que investiga els canvis socials i les relacions intergeneracionals. Considerat un dels grans sociòlegs de la família, s'està uns dies a Barcelona convidat pel Centre d'Estudis Demogràfics.

La realitat de Sara del Mar García és la de la majoria de cambreres de pis –kellys– i de bona part dels treballadors del sector turístic de les Balears. Va venir de la Península a fer feina i, una vegada aquí, va tenir la seva filla. “Em vaig plantar”, diu ara davant la perspectiva de tenir una altra criatura. “A les Illes és impossible tenir fills si no disposes del suport de la família. I, així i tot, hi ha gent amb família que tampoc hi pot comptar”, lamenta. “Les que començam a les set del matí hem de deixar els nins a les sis a algun lloc, i no hi ha escoletes obertes. A més, si et toca fer feina el cap de setmana, també estan tancades, igual que els festius o els períodes vacacionals”, denuncia. I les alternatives disminueixen a mesura que continua desgranant el seu cas i de la resta de kellys. “La majoria som peninsulars o estrangeres, som migrants, i no tenim família aquí. Ens costa Déu i ajuda trobar una solució”, assegura García.

"Avancem cap a un país que garanteixi tots els drets per a totes les famílies". La ministra de Drets Socials, Ione Belarra (Unides Podem), ha celebrat a través de Twitter l'aprovació de la llei de famílies en segona volta al consell de ministres. Després de tres mesos en audiència pública, la norma ha rebut pocs canvis tècnics i ara fa el salt al Congrés de Diputats. Entre les principals novetats, destaquen els nous permisos laborals per cuidar fills i pares.

Jo mai mai li compraré joguines de plàstic. Bec. Jo mai mai li posaré un vídeo a l'hora de dinar. Torno a beure. Jo mai mai li donaré menjar processat abans dels tres anys. Tercer chupito. Ja fa un any i gairebé deu mesos que va arribar la Gal·la i la paternitat s'ha convertit en una borratxera de contradiccions. He après a acceptar-ho sense dramatismes, però de vegades la ressaca és inevitable. Jo mai mai li diré bona nit per telèfon perquè ja són les vuit (o les nou, o les deu) i encara estic treballant al diari. Aquest glop va costar d'empassar. 

La temporada teatral ha arrancat amb força i, amb el nou curs, es consolida una tendència que la pandèmia va acabar d’empènyer: l’avançament dels horaris de teatre. El Teatre Nacional, el Liceu i el Teatre Lliure de Montjuïc són els que mantenen els horaris més d’hora, a les set de la tarda, fins i tot més aviat que molts teatres europeus, que tenen funció entre dos quarts de vuit i dos quarts de nou del vespre. La majoria de sales de Barcelona, encara que no tan aviat, també han avançat horaris i programen les funcions a les vuit, quan fa pocs anys era norma estàndard que el teatre comencés a les nou del vespre (fins i tot a dos quarts de deu en el cas de l’antiga Sala Beckett, i al teatre Kursaal de Manresa recorden que s’havien esperat que s’acabés el Barça a quarts d’onze). Què ha passat? Per què s’ha decidit avançar horaris de manera unànime?

Les conselleries d'Afers Socials i Esports i de Presidència, Funció Pública i Igualtat han ampliat a les associacions de pares i mares (AMPA) els ajuts destinats a organitzar escoles de vacances a preus reduïts per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral. El Govern ha assenyalat que si el desembre passat aquesta línia d'ajudes es va destinar exclusivament a entitats locals, ara s'obre a les AMPA perquè puguin oferir aquestes activitats a uns preus màxims per infant i mes de 50 o 100 euros.

La presidenta del Partit Popular a les Balears, Marga Prohens, ha promès aquest dissabte la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys si arriba al Consolat. La líder del PP proposa importar el model de Galícia i ho vol fer amb una primera inversió de 30 milions d'euros per a 10.000 places a escoletes privades i públiques.

El mallorquí Adán Bonet presenta aquest dimarts 1 de març el documental Ona Carbonell: Empezar de nuevo, un reportatge audiovisual que narra el retorn de l'esportista catalana a la competició després de ser mare i que té com a objectiu mostrar les complicacions a les quals s'enfronten les dones que han tingut un fill a l'hora de reincorporar-se al món laboral. Alguns dels elements centrals del documental són la conciliació laboral, els sacrificis als quals es veuen obligades i les imposicions que senten per ser mare i la realitat que es viu quan has de recuperar el teu dia a dia sense cap mena d'ajuda.

En moltes famílies catalanes, els progenitors tenen la sort de tenir una feina remunerada. Si tenen infants a càrrec, això sovint implica la cerca d’estratègies que facin compatible la vida personal amb la laboral. Les estratègies de conciliació arriben al punt àlgid de creativitat durant els tres mesos de vacances d’estiu. Per tenir cura dels infants es busquen arranjaments de caràcter formal, com els casals d’estiu i les activitats extraescolars, però també predominen els informals, com els avis, els amics o els veïns. Aquesta combinació d’estratègies més o menys originals fa possible als progenitors poder seguir treballant mentre els petits gaudeixen d’una part important de l’estiu. 

La Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat ha tret aquest dijous una convocatòria de subvencions per un valor de dos milions d’euros perquè els ajuntaments de les Illes Balears puguin contractar els agents de corresponsabilitat i conciliació, una de les mesures principals del Pla de conciliació i corresponsabilitat. Segons han informat en un comunicat, la finalitat d’aquesta convocatòria és impulsar i consolidar el pla a les Illes a partir de la creació d’una xarxa d’agents coneixeran de primera mà les necessitats i les mancances en el seu territori.

Si hi ha una frase que no ens hem cansat de repetir aquest últim any i mig és que la crisi del covid no ens ha portat tendències noves, sinó que ha accentuat les existents. Des del teletreball fins a la vulnerabilitat que genera el nostre mercat laboral, el covid simplement ha posat sobre la taula, o ha accelerat, processos i problemes als quals tard o d’hora hauríem hagut de fer front. Però, després d’uns mesos en què les cures han cobrat un protagonisme inesperat, i en què ens vam passar setmanes sense sortir de casa, podríem preguntar-nos si passarà el mateix amb les desigualtats de gènere: ¿pot ajudar la pandèmia a equilibrar els rols i les tasques que homes i dones assumeixen a casa seva?

La llei estableix que les hores lectives de l’alumnat a primària són 25 i a secundària 30. A l’hora de distribuir-les, els centres de secundària poden triar el tipus de jornada –85% fan la continuada–, i els de primària fan la partida, excepte 25 escoles públiques que van començar un pla pilot de jornada continuada fa gairebé 10 anys. J. Jorge Sánchez, professor de secundària i responsable de comunicació i formació del Sindicat de Professors de Secundària, defensa que l’autonomia de centre hauria de permetre que els centres de primària triessin el tipus de jornada que volen o que un mateix centre oferís dos tipus de jornada en funció de l’edat de les criatures. 

L'àrea de Psiquiatria de l'Hospital d'Inca prepara la quarta edició del programa Temps de Nins, segons ha informat aquest dimecres el Govern. L'activitat té com a objectiu millorar les habilitats socials –comunicatives i educatives– dels infants i normalitzar el tractament de trastorns de salut mental.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha obtingut dades concloents sobre com les carreres professionals dels homes i les dones evolucionen de forma diferent a partir del moment en què tenen fills. Després d’haver seguit les circumstàncies personals i professionals de 3.000 titulats i titulades superiors catalans al llarg dels últims vint anys, AQU Catalunya ha pogut observar com la maternitat té un impacte negatiu en la vida professional de les dones a causa del repartiment no equitatiu de les tasques de cura dels infants i també de la llar. Per aquest motiu, la maternitat té un impacte negatiu en primer terme per a les dones però, a més, també esdevé un llast de cara al futur de la seva carrera professional.

El 15 de maig del 2020, Pilar Costa, que llavors era consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, va anunciar que els departaments d’Educació, Afers Socials i Treball estaven elaborant un pla per facilitar la conciliació laboral de les famílies “com més aviat millor”. Malgrat que no va donar cap data concreta,Costa va assenyalar que esperava que les mesures estiguessin en vigor “especialment per juliol i agost” –cal recordar que els nins no anaven a escola des del març–. Un any i un mes després, amb juliol i agost una altra vegada a les portes, el pla de conciliació de l’Executiu continua en procés, i de moment no hi ha una data prevista per reunir la Mesa de conciliació i aprovar-lo, segons assenyalen fonts de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, que també puntualitzen que “serà aviat”. Això sí, cal recordar que la consellera actual, Mercedes Garrido, va assegurar en una entrevista amb aquest setmanari que estaria enllestit per l’abril.

The parenting index, el primer estudi que analitza com se senten i com perceben els pares i les mares la criança dels seus fills a nivell mundial, revela que Suècia és el país on ser pares és més fàcil en contraposició amb la Xina, on les famílies es troben amb més dificultats. És el que opinen els més de 8.000 enquestats, amb nadons de 0 a 12 mesos i de 16 estats de tot el món ─entre els quals Espanya─, que han participat en l'estudi. Per primera vegada, aquest índex mostra les facilitats i les dificultats amb què es troben els progenitors en aquesta etapa.