Víctor Madera Núñez (Oviedo, 1961) és, des de fa uns anys, en boca de tothom. El president de la Quirón s’ha convertit en el gran magnat de la sanitat privada a Espanya, que tant s’afavoreix de planejaments urbanístics per construir un hospital privat a Madrid com treu de la runa castells, palauets o finques de mig Estat. De la seva Astúries natal fins a les Illes, on ja són desenes les propietats que ha comprat al llarg de la darrera dècada.

A Mallorca hi ha més de 300 camins públics tancats, segons les dades de la Plataforma Camins Públics i Oberts. El camí de la Senyora, el camí de la Font Major i el camí de la Cova en són alguns exemples. A través d’aquestes vies arribaven les notícies i el comerç a les possessions antigament. També s’empraven com a dreceres per estalviar temps quan el mitjà de transport era el carro i moltes carreteres encara no existien. El membre de la Plataforma Sebastià Matamales lamenta que, “d’ençà que la terra s’ha convertit en un actiu financer i ha estat objecte d’especulació contínua”, el valor que se li donava antigament a les finques que tenien camins ha canviat. “Abans una possessió que no tenia camí no valia res i ara val molt més si no en té”, afegeix. A les Illes hi ha camins públics barrats pels propietaris de les finques i d’altres que amb els anys i la manca d’ús, la natura ha obstruït.

Les comunitats de veïnats ja poden limitar el lloguer turístic, amb la llei a la mà, sempre que disposin d'una majoria qualificada de tres cinquenes parts i diguin el que diguin les normatives municipals o fins i tot autonòmiques. Així ho ha disposat el Tribunal Suprem que ha confirmat una sentència de l’audiència provincial de Màlaga, que ja havia donat la raó als veïns d’un edifici de Marbella, que votaren per majoria de 3/5 parts restringir aquesta activitat.

80.758 cases i pisos de les Balears han passat a mans de ciutadans estrangers els darrers 18 anys –entre 2007 i el primer trimestre de 2024. Per fer-se una idea, aquesta xifra equival al 40% de les propietats immobiliàries de Palma, o a la suma de totes les que hi ha a Inca, Manacor, Maó i Eivissa. Una allau que ha crescut de manera ininterrompuda, amb un petit descens el 2023, i que mou quantitats milionàries fins al punt que els xalets de luxe són la principal activitat de les empreses constructores, molt més que els pisos. Aquesta voràgine ha coincidit amb un augment exponencial i mai vist del preu de l’habitatge a les Illes, un argument que per a alguns experts justifica el plantejament d’algun tipus de restricció vinculada als anys de residència.

El Consell de Mallorca preveu adquirir una de les finques més emblemàtiques de Pollença, Fartàritx Gran, tot i que ara com ara les pretensions dels propietaris i el que pot oferir la institució no concorden, i, per tant, de moment no es pot afirmar que aquesta possessió de muntanya tingui un futur públic clar. Es tracta d’una antiga alqueria que es troba en estat d’avançada degradació. És una balconada sobre la vall d’en Marc i les muntanyes d’Ariant i Mortitx. El terreny de la possessió és la conseqüència d’una divisió de la qual també es derivaren Fartàritx d’en Vila i Fartàritx del Racó.

Ara que s’està parlant intensament de la tornada a la normalitat apareixen molt sovint, no sé si conscientment o no, reflexions sobre la continuïtat o no del caràcter industrial de les nostres societats. A vegades es parla de la indústria com si es parlés ja del passat, i en altres ocasions es veu un evident desig de conservar aquest caràcter. Jo m’inclino més cap a aquesta segona posició, però crec que, de la mateixa manera que es bateja la normalitat com a nova, cal batejar la societat industrial amb el mateix adjectiu. Els canvis necessaris són la conseqüència principalment de tres factors. N’hi ha un que obre oportunitats: els enormes progressos en les tecnologies digitals. Un segon que es deriva de la consciència sobre la necessitat de posar límits en la utilització de recursos naturals. I un tercer de caràcter sociopolític: la no sostenibilitat de les enormes desigualtats que s’han creat entre persones i territoris. Tots tres junts ens obliguen a decisions urgents i importants. En vull parlar una mica.

El jutjat de primera instància número 2 de Maó ha dictat la primera sentència condemnatòria per una falta contra la propietat intel·lectual per gravar imatges en una sala de cinema durant l'emissió d'una pel·lícula. El denunciat, un jove resident a Sant Lluís que havia sigut detingut en dues ocasions per fets similars, va ser sorprès el 5 d'octubre del 2013 pel personal de les sales de cinema Ocimax de Maó quan gravava amb el telèfon mòbil les imatges d'una de les pel·lícules. Un informe de la policia judicial sobre el cas recollia que el material emprat en la gravació li va ser intervingut a la sortida de la sala.