L’Estudi General Lul·lià acollirà aquest dissabte 25 d’abril una jornada d’intercanvi i reparació de roba amb motiu del Dia mundial de la moda sostenible. Les activitats, organitzades per Amics de la Terra en el marc de l’Acadèmia del Clima, són gratuïtes i es faran de les 10.00 a les 13.30 hores.

Les Balears celebren el Dia de la mobilitat sostenible amb xifres que esgarrifen. Els tres aeroports illencs –Palma (PMI), Eivissa (IBZ) i Menorca (MAH)– han registrat un increment global del 75% del nombre de passatgers el darrer quart de segle. Entre 2000 i 2024, els passatgers totals varen passar dels 26,67 milions als 46,54 milions, l'increment més destacat dels aeròdroms estatals.

Si sou del tipus de persona que no vol invertir en empreses que contaminen el planeta, maltracten els treballadors i omplen els seus consells d'administració d'amics, sens dubte estareu al corrent d'una de les tendències més actuals en els negocis: la inversió mediambiental, social i de governança (de les sigles en anglès ESG). Aquesta tendència és un intent de fer que el capitalisme funcioni millor i fer front a la greu amenaça que suposa el canvi climàtic. I s'ha disparat en els darrers anys: els titans de la gestió d'inversions afirmen que més d'un terç dels seus actius, o 35 bilions de dòlars en total, es controlen a través d'un prisma ESG o un altre. Està en boca de caps i funcionaris de tot arreu.

Catalina Borràs, Analia Tognetti, Cristina Llecha i Araceli Iranzo són quatre de les 25 dones que ja han iniciat els seus propis projectes amb la transformació social per bandera i els ajuts del Consell de Mallorca com a empenta. La "sostenibilitat", la transparència o simplement "connectar amb el que som" són algunes de les claus que vertebren les seves empreses, que van des d'una clínica veterinària fins a una escola d'artesania.

Rus de l’Índia de color fúcsia, indi o groc. Tot depèn dels teixits que s’estiguin tenyint a la fàbrica de torn. Nens i nenes en edat escolar fent jornades maratonianes en naus insalubres. Avions i vaixells carregats de contenidors plens de fast fashion que contaminen el cel i l’oceà. Fabricar roba barata no surt gratis, al contrari, té un cost molt elevat que es paga tant en explotació laboral com en impacte mediambiental. Segons un informe recent de l’ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta i ja representa el 10% de les emissions globals i el 20% de les aigües residuals. Davant d’aquestes dades, cada cop costa més empassar-se que una samarreta que val 4,99 euros sigui una ganga. 

El carrer fa una mica de baixada. La casa, d’una sola planta, té un color de sorra humida que enlluerna malgrat l’espessa boira. A Torrefeta, un poblet de menys de 100 habitants de la Segarra, els hiverns són durs i les vistes gairebé sempre donen als camps de secà. Quan passes la porta de l’entrada, totes les habitacions són plenes de llum i, tot i que ningú no ha encès l’estufa, no hi fa gens de fred. Només un petit rectangle cobert amb un vidre a la paret dona la primera pista que no es tracta d’una casa normal i corrent. Com una finestra als intestins de l’habitatge, deixa entreveure quin és el material que compon les parets: la palla.

L’últim informe de Greenpeace sobre l’estat dels oceans és terrible: cada any s’hi aboquen vuit mil tones de brossa, la mateixa quantitat que es necessitaria per cobrir l’illa de Manhattan... 34 cops! Més dades: de tot el plàstic que hi arriba, el 70% es queda al fons marí, el 15% a la columna d’aigua i el 15% restant surant a la superfície. Sí, allò que veiem a simple vista només és la punta de l’iceberg. A més, hi ha cinc illes de brossa enormes, formades majoritàriament per microplàstics: dues són a l’oceà Pacífic, dues més a l’Atlàntic i una navega per l’Índic. I un últim apunt esgarrifós: només a l’estat espanyol cada dia -ho heu llegit bé, cada dia- es llencen 30 milions d’ampolles i llaunes. Davant d’aquestes dades aclaparadores podem lamentar-nos des del sofà o bé començar a introduir canvis en els nostres hàbits de consum. Ni que sigui amb petits gestos com ara triar a consciència la marca de la nostra roba de bany.

Cada cop hi ha més consciència ecològica i ganes de posar un granet de sorra a l’hora de cuidar el medi ambient. Tot i això, sovint el problema és que un no sap per on començar, ni quines rutines i factors s’han de tenir en compte a l’hora de tenir una vida que sigui més equilibrada en termes de sostenibilitat. Per sort, des de fa un temps les noves tecnologies també han apostat per la cura del planeta i ja s’han creat aplis especialitzades que, de manera fàcil i didàctica, t’ajuden a resoldre tota mena de dubtes en qüestions d’ecologia. N’hi ha de tota mena: des de les que t'ensenyen com aprendre a reciclar fins a les que t'ajuden a deixar de malbaratar aliments, passant per un buscador que localitza botigues on venguin roba sostenible. La llista és llarga, però us deixem cinc propostes, algunes de les quals s’han fet a casa nostra.

Si som ciutadans mínimament conscienciats amb el medi ambient i amb el planeta, quan som a casa intentem reciclar i anem als llocs amb bicicleta o amb transport públic. Si el grau de consciència és més elevat, probablement també comprem a granel, controlem les deixalles que generem i intentem estalviar energia. Però què passa quan viatgem? Som igual de conscients? Avui us presentem quatre viatgers responsables que quan surten a conèixer món es preocupen igual o més per generar menys residus, consumir menys combustibles fòssils, tractar bé les persones i procurar pel benestar animal. Perquè viatjar de manera responsable i sostenible és possible.

Tothom recorda l'ensorrament de la fàbrica de Rana Plaza a Bangladesh l’any 2013, que va causar la mort de més de 1.100 treballadors de tallers tèxtils. Però qui hi pensa en el moment de comprar-se roba en botigues 'low cost'? Per evitar que les paupèrrimes condicions laborals de les víctimes i de milers d’altres persones que són explotades per grans marques caiguin en el record, l’organització Fashion Revolution treballa a tot el món amb diferents accions. En diferents països, per recordar la data de l’ensorrament de l’edifici, del 22 al 28 d’abril se celebra la Fashion Revolution Week. Espanya se suma a la campanya, que enguany fa èmfasi en com la indústria de la moda ha de respectar les persones i el planeta amb condicions laborals justes i decents protegint el medi ambient, apostant pel desenvolupament sostenible i fomentant la igualtat de gènere.

Unes festes de Nadal sense excessos, ni gastronòmics ni econòmics, i que siguin respectuoses amb el medi ambient és una opció viable, malgrat la dèria col·lectiva per a un consum desenfrenat aquestes dates. Ho diu el psicòleg Manel Noguera, professor de l’àrea de psicologia de les organitzacions de Blanquerna - Universitat Ramon Llull, que alerta de la idea social generalitzada, molt arrelada i consolidada, de “considerar el Nadal com un moment per deixar-se anar i legítimament caure en conductes excessives, com l’excés de regals, els àpats hipercalòrics i la ingesta massiva d’alcohol”.

El reciclatge és una de les múltiples facetes de la moda sostenible. Aquest reaprofitament es pot fer de manera creativa quan a partir dels residus s’elaboren nous productes que adquireixen més valor que els originals. El procés de reelaboració i reinvenció mitjançant el disseny té un nom: upcycling, un fenomen a l’alça que dona resposta a la necessitat de crear alternatives que minimitzin el fort impacte mediambiental que produeix la indústria de la moda, la segona més contaminant del planeta.