La investigació dels casos de nadons robats de les seves mares per oferir en adopció a canvi de diners, com els que van tenir lloc a la Clínica L’Aliança de Girona entre els anys 60 i 70, xoca contra la cautela dels arxius, que han de preservar la identitat de les dades personals, però també contra la llei 16/2020 de desaparició forçada de menors a Catalunya, que encara no s’ha dotat de pressupost ni s’ha desplegat. El marc normatiu preveu una Oficina de la Víctima que hauria d’ajudar a aclarir la veritat, conèixer els progenitors biològics i els germans dels nens sostrets i retre la reparació legítima a les víctimes. Tot està aturat des de fa cinc anys.

Joaquim Borràs (Barcelona, 1963) va ser arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de l’Arxiu Municipal de Barcelona durant més de 16 anys. Des del març és subdirector general d’Arxius i Gestió Documental al departament de Cultura. A Catalunya hi ha 378 arxius, que ocupen un milió de metres lineals, però un dels principals reptes de Borràs no és com gestionar tots aquests papers, sinó què fer amb la gran producció d’informació electrònica, tuits i missatges que circulen per les xarxes i que són la memòria del passat més recent. De manera més immediata, afronta també la celebració del Congrés Internacional d'Arxius que es farà el 2025. És la primera vegada que se celebra a Barcelona i es debatrà, entra altres coses, de les memòries deslocalitzades, la usurpació de la memòria i els arxius dels països en conflicte.

Un altre arxiu artístic català que se'n va a Santander. L'empresari i col·leccionista privat Jose María Lafuente ha comprat els 8.000 objectes de cuina i gastronomia que formen l'arxiu FoodCultura d'Antoni Miralda i que fins ara es trobava a Barcelona. L'Archivo Lafuente ja va adquirir el 2019 un gruix d'obra de l'underground barceloní dels anys 70 i 80 (noms que van de Nazario a Ajoblanco), cosa que va disparar les alarmes pel desinterès de les institucions catalanes. Finalment, el 2022 el ministeri de Cultura dirigit aleshores per Miquel Iceta va comprar aquell arxiu, que hauria d'acabar a la nova seu càntabra del Museu Reina Sofia, que aquest any ha posat la primera pedra. L'arxiu FoodCultura de Miralda no tindrà el mateix destí, sinó que forma part d'un nou projecte que el col·leccionista Lafuente està iniciant, que té a veure amb "arxius particulars, estranys, únics, vinculats a artistes" i que ha de donar "nova vida, continuïtat i extensió" al material de Miralda, confirma a l'ARA el mateix artista. Miralda té el compromís de Lafuente que FoodCultura s'obrirà al públic i a altres artistes. "S'ha d'obrir, s'ha d'ensenyar", insisteix Miralda.

Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952) viu de cara al Mediterrani, en una casa petita de les Cases d'Alcanar que és, a la vegada, un museu del seu art. A cada racó del menjador-cuina hi guarda records i objectes de més de 50 anys de creacions. Un grup de nines d'arreu del món saluden els visitants des de l'entrada: "Volia fer-ne una exposició al Museu Etnogràfic penjant-les com una cortina", explica Roqué. I, al capdamunt, les regeix la fotografia d'ella nua cavalcant un galgo esculpit que va formar part d'Asdrúbila, l'espectacle dels Jocs Olímpics del 1992. Entre els quatre carrers d'aquest poble tranquil de costa, l'últim del Principat de Catalunya abans de trepitjar el País Valencià, Mariaelena Roqué va conèixer Carles Santos (1940-2017): ell, nascut a Vinaròs, també hi vivia i tenien una amiga en comú. Era el 1985, ella havia crescut a Veneçuela i més endavant havia tornat a Catalunya, la seva terra natal. "Vaig decidir quedar-me. Des del principi vaig tenir la visió que construiríem un llenguatge artístic junts", recorda Roqué.

El Centre Cultural Casa Planas ha signat aquest dilluns un protocol amb el Govern per preservar i digitalitzar l'Arxiu Fotogràfic de Josep Planas, especialitzat en turisme i un dels més importants d'Europa per les seves dimensions, ja que inclou més de tres milions d'imatges. Aquest acord s'ha signat durant una reunió entre el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company; la directora general de Cultura, Catalina Solivellas; i la directora de projectes de creació artística de Casa Planas, Alelí Mirelman. Segons ha manifestat el Govern mitjançant un comunicat, un dels objectius del conveni és que el patrimoni també pugui servir "d'atracció turística" i com a factor de desenvolupament econòmic.

La història de Sant Llorenç i la conservació de tots els documents i papers que són testimoni de l'evolució i el recorregut del poble han estat sempre una prioritat per a l'Ajuntament municipal. Per això, durant aquesta legislatura el consistori ha fet les obres de construcció del nou arxiu municipal a l'edifici de Ca ses Monges.

L’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera ha presentat les darreres donacions realitzades per la família de Cas Cubano, documentació de la Guerra Civil donada per Andreu Carles López Seguí, la correspondència que va mantenir Florencio Arnán amb persones rellevants del món de la cultura i la política, documentació de la família Morales Cirer, donada per Lina Bufí, i la realitzada per Antoni Ferrer Abárzuza dels rebuts de l'antiga empresa Luz y Energía.

Sebastià Riutort és l’home que ha pujat més escalons a l’Ajuntament de Muro. Són tants perquè d’ençà del 1998 fa feina a l’arxiu municipal, que es troba a la part més alta de la casa de la vila. Aquest darrer pis fa anys acollia l’arxiu i l’apartament de l’antic bidell de l’edifici municipal. A poc a poc, però, els vestigis domèstics de la vida quotidiana han deixat pas a un nombre creixent de capses amb documentació i arxivadors.

L’escenògrafa Joana Martí ha recreat una sala gran, amb prestatgeries que arriben fins al sostre, plenes d’arxivadors amb documents. Per tal de no fer malbé els papers, la llum és tènue i la humitat no hi entra. Aquesta és l’escenografia en la qual transcorre l’acció de Zona inundable, de la dramaturga Marta Barceló, i que dia 28 de desembre s’estrena al teatre Principal de Palma. Així s’ha volgut recrear l’arxiu d’un poble petit, que, amb comptades excepcions, poca cosa té a veure amb la realitat. La major part d’arxius municipals de Mallorca pateixen una manca d’infraestructures i de personal qualificat per garantir la preservació de la documentació històrica i administrativa.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts durant el ple del Parlament la nova Llei d'arxius i gestió documental, que substitueix la del 2006 en una aposta per la digitalització. Tots els partits han estat presents en el debat i la votació d'aquesta norma, a excepció de Vox, que tampoc no ha estat al ple com ja ha fet amb la llei de la ciència. A banda de les esmenes dels grups parlamentaris presentades i acceptades en comissió, la resta de propostes han estat rebutjades pels grups del Pacte.

Els partits que conformen el Pacte –PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca– han deixat enlaire aquest dimecres la celebració de la sessió de control al Govern del pròxim ple de dimarts. Les tres formacions s'escuden en el fet que és un període extraordinari i volen prioritzar l'aprovació de lleis, que en el cas de la setmana que ve seran les d'Arxius, Ciència i la convalidació del decret llei sobre prestacions socials de caràcter econòmic.

El Consell de Mallorca ha signat aquest dimecres els acords necessaris perquè la Fundació Mallorca Literària assumeixi la gestió, conservació i divulgació dels llegats documentals i bibliogràfics dels escriptors Josep Maria Llompart, Cèlia Viñas, Damià Huguet i Tonina Canyelles. Segons han detallat, a través d'una nota de premsa, aquests convenis són possibles gràcies a la cessió dels llegats per part de les famílies dels autors o, en el cas de Canyelles, de la mateixa poeta.

 La consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha criticat aquest dijous la modificació de la llei d'Arxius que actualment prepara el Parlament. En concret, ha titllat la nova normativa d'"obsoleta" perquè "no s'adapta als avanços en digitalització i administració electrònica" que s'han fet arran de la pandèmia. Per això, el seu departament ha demanat la retirada de la tramitació de la llei que es podria aprovar de cara al setembre.

L'actualitat i el s. XIX s'emmirallen en la nova exposició del Museu Krekovic: Les epidèmies del segle XIX al fons de l’Arxiu General del Consell de Mallorca. La mostra, que s'emmarca en la celebració del Dia internacional dels Arxius -que se celebra el dia 9 de juny- inclou documents que tresoreja l'Arxiu General del Consell de Mallorca que parlen de les diferents epidèmies que van colpejar l'illa durant el s. XIX; com ara la pesta de 1820, la febre groga de 1821 i 1870 i la còlera de 1865. Es podrà veure fins al 2 de setembre.

Montuïri, Sóller, Deià, Esporles, Sencelles, Ariany i Felanitx són només alguns dels municipis que han ordenat o digitalitzat els seus arxius municipals entre el 2020 i el 2022. Mentre alguns es posen les piles per quedar a l’altura dels que històricament han estat un exemple de conservació del patrimoni documental –com Capdepera, Campos i Andratx–, d’altres es troben en procés. Tot, per fer una embranzida abans que entri en vigor la nova llei autonòmica d’arxius, que es preveu que s’enllesteixi enguany –ja està aprovada pel Consell de Govern i aquesta mateixa setmana s’ha constituït la ponència parlamentària per debatre les esmenes–. En concret, la nova llei obligarà que es digitalitzi la documentació i que existeixi una xarxa d’arxius municipals. Abans, però, perquè això es pugui dur a terme, s’han de posar a punt els arxius pel que fa a ordenació i personal, la qual cosa no és fàcil per manca de recursos econòmics i de professionals especialitzats.

La fotografia es va estendre fins a l'últim racó de Catalunya a través del retrat, perquè la fotografia va democratitzar la possibilitat de tenir una imatge d’un mateix molt més econòmica que la pintura. Però un altre factor important, des de l'origen de la fotografia i al llarg del segle XX, han sigut les famílies: la memòria gràfica del país l'han forjat moltes nissagues de fotògrafs. “Hi ha molt d’ofici, molts fotògrafs que hereten la feina del pare”, afirma Imma Navarro, responsable de l’àrea d’imatges de l'Arxiu Nacional de Catalunya, que custodia els fons de Pere Català i Pic i Pere Català i Roca, que es poden veure a l’exposició Els Català, fotògrafs d’un segle al Museu d’Història de Catalunya.

Resolta la convocatòria de les subvencions per l’organització, digitalització, preservació a llarg termini i difusió d’arxius municipals del Consell de Mallorca. La partida de 200.000 euros es repartirà entre 36 arxius municipals. Entre els projectes que es beneficiaran d'aquesta subvenció de la institució, destaquen la digitalització de llibres de talles i de comptabilitat a partir de l’any 1539 que farà l’Ajuntament d’Alaró i l’inventari i la catalogació del Fons Fotogràfic Bestard/Cerdà que farà l’Ajuntament de Pollença.

Les artistes Lilly Lulay i Stefanie Unruh desenvoluparan els seus projectes a Casa Planas durant els mesos d'octubre i novembre, gràcies a les beques de l'arxiu ofereix de la mà del Goethe Institute. És la tercera vegada consecutiva que el Goethe-Institut Barcelona col·labora amb el centre d'art de Palma. La convocatòria ha rebut un total de 75 sol·licituds.

Amnistia Internacional, Ceaqua i l'Intergrup de Memòria i Drets Humans del Parlament s'han unit aquest dimecres a Madrid per reclamar conjuntament "la tramitació urgent" de la llei de memòria històrica. Les entitats han advertit al govern espanyol que "no consentiran més retards" en el procés legislatiu i han subratllat la necessitat de posar fi a dècades "marcades pel silenci i pels obstacles sistemàtics davant iniciatives dirigides per posar fi a les polítiques que conformen un sistema d'impunitat". També han recordat que "a hores d'ara no s'ha complert el compromís" i han demanat al Consell General del Poder Judicial que emeti el seu informe aviat per poder encetar el debat parlamentari que necessita la llei com més aviat millor.

El maig del 2018 es va anunciar que l’antic recinte fabril de Can Batlló es convertiria en una gran àgora on la ciutadania trobaria el seu espai i a la vegada es conservaria l'immens patrimoni documental de la ciutat. La nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, havia d’acollir 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies i milers de documents gràfics i cartogràfics. Però el projecte està parat. Avui Junts i ERC han defensat a la comissió de presidència una proposició perquè es reprengui la rehabilitació de la fàbrica i es trobi una seu per als arxius municipals, que s'estan quedant sense espai. Tota l'oposició ha votat a favor d'aquesta proposició però el el govern s'hi ha abstingut, alhora que ha respost que el projecte no s'ha de reiniciar “perquè mai s'ha deixat aparcat, però el pressupost, de 72 milions d’euros, és massa elevat”.