El Centre Sanitari Municipal i de Protecció Animal de Son Reus de Palma ofereix 50 cans en adopció que foren rescatats en una intervenció feta el 24 de febrer passat a una finca de Palma, on els animals foren localitzats en molt males condicions.

L’Ajuntament de Palma ha reforçat la plantilla d’operaris del Centre de Protecció Animal de Son Reus (CSMPA) i ha renovat els equipaments quirúrgics i veterinaris del centre. El tinent de batle i regidor de Medi Ambient, Espais Saludables, Mercats i Innovació, Llorenç Bauzá, ha presentat aquest dilluns les millores que s’hi han duit a terme, centrades en dues línies: l’ampliació de personal i la modernització de les instal·lacions.

Més d'un centenar de persones s'han reunit aquest dissabte a la plaça Espanya de Palma per exigir una regulació veterinària "justa i adaptada a la realitat de la clínica diària", així com canvis urgents en la normativa que regula el medicament veterinari i per reclamar el dret dels animals a una atenció sanitària segura i eficaç. Els assistents —més 400 persones, segons dades dels organitzadors— s'han congregat al voltant de les 10 h sota el lema 'Veterinaris i famílies, units pel benestar animal i la salut pública'. Molts dels participants han lluït mocadors blaus, símbol de protesta, que, segons han destacat, també ha estat adoptat per nombroses clíniques veterinàries i famílies en un gest de suport i visibilització del problema. El col·lectiu ha remarcat que aquesta mobilització "no és només corporativa, sinó que afecta de ple la ciutadania i les mascotes, que poden veure limitada la seva capacitat de rebre el tractament veterinari adequat".

Progrés en Verd ha denunciat el propietari d'una finca de Consell en la qual "es deixa morir les ovelles per falta de cures". Aquesta explotació ramadera ja va ser denunciada anys enrere. De fet, asseguren que les denúncies es remunten a l'any 2016 i res ha canviat des de llavors. Una veïna de la finca va alertar de la mort d'una de les ovelles diumenge passat i malgrat els avisos a la Policia Local, fins aquest dimecres, no se n'ha retirat el cos. En altres ocasions els cossos de les ovelles mortes eren enterrats a la mateixa finca.

Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire; França,1967) és doctora en filosofia per la Universitat de La Sorbona de París i professora a la universitat París-Est-Marne-La Vallée. Experta en bioètica i defensora dels animals, entre les seves publicacions destaquen llibres com Manifesto animalista o Ética de la consideración.

Els visitants envolten les gàbies i queden bocabadats amb cada moviment que els animals fan. Fins i tot, alguns pares expliquen als seus fills a quina pel·lícula de dibuixos animats apareix cadascun. Els fotografien, els criden i fan qualsevol cosa per captar la seva atenció. De fet, els vidres que limiten les instal·lacions i que fan un efecte d’aparador estan plens de manotades. També hi ha cartells informatius aferrats que expliquen als espectadors les dades de l’espècie que hi ha tancada dins cada recinte– què poden arribar a mesurar i a pesar, quin és el seu lloc de procedència, l’hàbitat natural on es desenvolupen els que estan en llibertat... Però, a l’altra banda de la reixa hi ha un animal, un mico, un lèmur o un lleó, amb els ulls mig clucs, que viu a un lloc amb unes dimensions incomparables amb la sabana i amb els hàbitats naturals on es desenvolupa cada espècie i que està exposat a estímuls humans constantment. “L’habitació més petita de ca meva és més gran que molts dels espais on viuen aquests animals”, lamenta la coordinadora d’àrees d’animals salvatges de FAADA, Andrea Torres. La plataforma animalista Infozoos va denunciar el 2017 “el mal estat de la majoria dels zoos de Mallorca”, i el 2019, el tabloide britànic The Sun va qualificar el Safari Zoo de la Coma de “zoo de l’infern”. Encara això, per què aquestes instal·lacions continuen obertes? És legal tenir animals en captivitat a les Balears? Quines administracions públiques es fan càrrec de controlar els zoològics? S’hi fan inspeccions periòdiques?

Aquests vídeos que m’envien les amigues de comportament animal insòlit em resulten fascinants justament perquè els dotem de personalitat humana. Són com les faules d’abans. Hi havia la guineu, que era astuta, i hi havia el ruc, que era molt ruc. Ara, en aquests vídeos també hi ha les nostres virtuts i defectes. Avui he vist el de la gata que va a buscar el fill gatet que s’ha escapat (això creiem) i que li fot un calbot d’escarment (això creiem) i és com si li digués “passa cap a casa!” Ens recorda la nostra mare o la mare d’algú que coneixem o l’arquetip de mare.

A Virgínia, el personal del Richmond Wildlife Center, una organització nord-americana que es dedica a tenir cura d'animals salvatges, ha trobat la solució perquè els espècimens que els arriben no s'habituïn a la presència d'humans i puguin retornar més fàcilment al seu hàbitat natural. Com ho fan? Es disfressen dels animals que cuiden, un mètode sens dubte sorprenent, però que sembla que és eficaç, segons expliquen des del mateix centre. En un vídeo que han compartit al seu compte de Facebook, hi apareix un treballador que dona el biberó a una cria de guineu òrfena mentre duu una màscara vermella, peluda i punxeguda que imita les faccions d'aquest mamífer.

“Violen brutalment 15 gallines per després matar-les en una finca de Jaén”, llegeixo a la premsa. I esclar que em sap molt greu el cas, perquè estimo els éssers vius, i en especial les gallines, fins al punt que quan hàgim estalviat per fer una tanca a prova de senglars farem un corral, com els veïns de cal Jepet, que les tenen com en un spa i fan uns ous boníssims.

L'Ajuntament de Palma ha explicat que durant el 2022 Son Reus va atendre 3.676 animals, xifra que suposa un lleuger augment en comparació amb les dades recollides tant el 2021 com el 2022. Tot i aquest increment, des del consistori han destacat que el 93% dels cans i el 72% dels moixos que atenen són recuperats per les seves famílies o són adoptats. A més, han destacat que en els darrers set anys han aconseguit no sacrificar cap dels cans que atenen i que aquest 2022 tampoc s'ha duit a terme cap sacrifici de moixos.

La nova llei de protecció animal semblava ben encarrilada a l'agost quan el Congrés va aprovar-la. El text proposa penes més dures als qui els maltractin, prohibeix el sacrifici i la venda de gossos i gats, entre altres animals, a les botigues. La norma, però, esquivava temes controvertits com els gossos de caça, que s'han erigit en el punt més polèmic, el que ha fet encallar el projecte de llei que es tramita per la via d'urgència. L'enfrontament és amb el sector, però també dins del govern espanyol, amb el PSOE partidari d'excloure la caça de la llei i que tingui una normativa a part; i Podem que vol que aquests gossos s'hi incloguin, tot i que s'avé a admetre excepcions per a aquesta activitat.

L’única guarderia de catxalots (Physeter macrocephalus) de la Mediterrània occidental és al nord de Menorca. Així ho han descobert els investigadors de l’Associació Tursiops. La zona de cria està mar endins, a unes 15 milles de la costa. “En els darrers quatre anys, s’han detectat una mitjana d’1,1 cries per grup”, assegura el director científic i doctor en Biologia, Txema Brotons. I només enguany s’han vist 40 individus. Els grups de catxalots estan formats per femelles i cries, mentre que els mascles adults van en solitari. I les Illes Balears són un entorn clau per al catxalot, ja que empren aquesta àrea per alimentar-se –això està lligat als corrents marins profunds, els quals són molt productius al sud i l’est de l’arxipèlag. A més, s’hi troben tant grups socials com mascles solitaris, cosa que vol dir que l’espècie s’hi reprodueix, segons apunta l’Informe Mar Balear que ha fet la Fundació Marilles. Els catxalots no migren, però tenen moviments associats a l’alimentació, ja que són depredadors de calamars. A les Balears se solen veure al Llevant i al canal de Mallorca. 

Penes més dures per als maltractadors d'animals, zero sacrificis i la prohibició de vendre gossos, gats i fures a les botigues. Aquests són els principals canvis que recull la nova llei de protecció animal que ha aprovat el Congrés aquest dilluns, impulsada pel ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 que dirigeix Ione Belarra. Malgrat l’avenç que suposa en matèria de benestar animal, la nova normativa no aborda alguns dels àmbits més polèmics com la tauromàquia, la cacera o les curses i espectacles de cavalls. "Des del primer esborrany fins al text final hi ha hagut diverses pèrdues, i els cavalls i els toros són dues de les principals assignatures pendents", indica l’advocada especialista en dret animal Cristina Bécares. "La llei és poc ambiciosa. No s’atreveix amb els grans lobis i no prohibeix els toros ni la cacera", critica el president de l’entitat animalista Actyma, Luís Altès. 

Aquest estiu marxem a Tailàndia i volem veure elefants. Però abans ens informem dels centres que ho fan de manera respectuosa amb l’animal i ens assegurem que anirem a una bona reserva. O potser anem a Kènia, i volem veure animals en llibertat. Farem un safari però buscarem que sigui respectuós: que no s’acosti als animals, que no interfereixi en la seva vida i, per descomptat, que no els ofereixi menjar per atraure’ls. Però quan volem veure animals a casa, ¿fem el mateix? ¿Anem a buscar animals autòctons en llibertat? ¿Ens plantegem si és responsable anar a una dofinera? I muntar a cavall? ¿I visitar un centre on estan en semillibertat? L’ARA ha contactat amb dues expertes perquè ens ajudin a desgranar tots aquests dubtes i aquest estiu puguem gaudir dels animals amb la màxima responsabilitat possible. 

Es va posar les ulleres d’esnòrquel amb tres anys i des de llavors ha tingut una fixació gairebé obsessiva pel mar. “La meva passió és innata, cap dels meus pares bussejava. La meva família paterna és mallorquina i ha estat vinculada al mar, però més per sobre que per sota”, explica Gádor Muntaner, oceanògrafa i científica marina especialitzada en taurons.

Els censos prereproductors de llebres registren aquesta primavera un punt d'inflexió en la caiguda "dràstica" que pateixen aquestes poblacions des de l'estiu de 2020, segons les dades obtingudes pel Servei de Caça i Pesca Fluvial del Consell de Mallorca.

El grup ecologista GOB ha demanat aquest divendres al Ministeri de Defensa que aturi "urgentment" les pràctiques aèries d'extinció d'incendis que s'estan realitzant actualment a Mallorca perquè perjudiquen els ocells que habiten a l'illa.

El nombre de peixos que neden a la reserva marina del Freu de la Dragonera ha augmentat un 340% d'ençà que el Govern va decidir protegir aquesta zona el 2016, segons ha precisat aquest divendres la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Tursiops ha confirmat aquest dimarts que l'increment del renou submarí fa que la presència de dofins a Eivissa i Formentera, en zones com es Freus, disminueixi fins a tres vegades durant juliol i agost, quan la contaminació acústica registra valors 31 vegades més alts.