Més enllà de formar part de la meva particular Santíssima Trinitat, no hi havia cap altre comú denominador que –a simple vista– em fes relacionar Bad Gyal amb Nora Ephron. No, fins que varen coincidir en el meu espai-temps la lectura d’Amanida barrejada (L’Altra Editorial, 2025) –la sèrie d’assajos que l’escriptora va fer els anys 70 sobre la dona i el feminisme– i el visionament de La Joia, el documental d’Alba Farelo sobre el seu darrer disc. Les mames, vaig pensar tot d’una. Això resulta ser el que aquestes dues gènies tenen en comú. Unes mames petites, no hegemòniques, que han contribuït al seu enorme sentit de la ironia, i que representen l’enèsima raó per la qual emmirallar-me en elles. No és que cap de les dues intenti fer veure que aquest tema no els importa. Ben al contrari: tant l’una com l’altra converteixen els pits i la seva mida en una qüestió tan transcendent que l’acaben buidant de significat. És aquí on es troba la subversió a la qual aspir en la vida.

25.000 persones van celebrar divendres el retorn de Bad Gyal a Barcelona. Cap al final del xou que va tancar la primera jornada del Share Festival al Parc del Fòrum, l'artista de Vilassar de Mar va exclamar: "Barcelona, la millor puta ciutat del món!" Després, a l'acabar Fiebre, el millor moment de l'hora i vint d'actuació, va somriure mentre afegia "Barcelona, t'estimo". L'ambient era festiu, com correspon al tancament del curs escolar; i el públic era eminentment juvenil i havia pagat entre 45 i 79 euros per viure un dia especial amarat per la xafogor barcelonina. Hi havia també uns quants progenitors asseguts a la zona de restauració, alguns llegint un llibre, d'altres simplement mirant de passar l'estona aliens a aquella Disneylàndia del sexe romàntic que experimentaven els fills.

Iggy Pop i la seva banda es degueren quedar sorpresos de la gran quantitat de jovent –menors d’edat, molts d’ells– que varen tenir entre el públic en el seu d’aquest dissabte al Mallorca Live com a caps de cartell de la darrera jornada del festival, la més multitudinària dels tres dies. La presència de nins i nines amb la cara plena de purpurina, pentinats visiblement elaborats i pancartes de color de rosa a les mans contrastava amb la dels vertaders fans d'Iggy, els rockers sense camiseta, que feien volar les seves cerveses cada vegada que es posaven a pegar bots. La realitat és que aquells adolescents, que ben bé podrien ser els nets o besnets de James Newell Osterberg, no eren allà per escoltar The Passenger ni Candy només s’estaven assegurant un bon lloc per veure l’artista que actuava a continuació en aquell mateix escenari, Bad Gyal. 

Em fascina el personatge de Bad Gyal, perquè encarna un tipus d’artista que no té cabuda al catàleg oficial de dones com cal. Encara no.

Tenen menys de 30 anys i el seu impacte artístic o esportiu, però també mediàtic, els ha convertit en referents entre les noves generacions. Des de futbolistes com Aitana Bonmatí i Lamine Yamal fins a cantants com Bad Gyal i Julieta, passant per escriptors com Pol Guasch i actrius com Míriam Moukhles, hem fet una tria dels noms que més sonen entre els joves i que, amb trajectòries professionals sòlides i brillants d'àmbits molt diferents, marcaran tendència aquest 2025.

En un moment del documental La Joia: Bad Gyal, Alba Farelo (Vilassar de Mar, 1998) canta en un estadi immens i ple a vessar de fans. Just després del concert, l'artista es retroba amb la seva família, que l'abraça amb entusiasme. El seu pare, l'actor Eduard Farelo (Barcelona, 1970), acaba de tornar de fer funció al teatre i li pregunta, orgullós: "Quanta gent tenies, tu?" Ella respon: "No ho sé, papa, 17.000". I ell diu: "Veus? Jo només 300". L'escena és només una de les moltes en què la cantant es treu totes les màscares per ensenyar com és la seva vida darrere els quilos de maquillatge, les ungles llargues i els vestits curts. Dirigit per David Camarero, La Joia: Bad Gyal va estrenar-se a l'octubre als cinemes i a partir d'aquest dijous estarà disponible a la plataforma Prime Video.

L'estrena mundial de La joia, el documental sobre Bad Gyal, és un dels reclams principals de la 22a edició de l'In-Edit, el Festival Internacional de Documental Musical, que se celebrarà als cinemes Mooby Aribau de Barcelona del 23 d'octubre al 3 de novembre. A La joia, que inaugurarà el festival, el director David Camarero segueix els passos d'Alba Farelo des de Vilassar de Mar fins a conquerir escenaris arreu del món. Després de la projecció del film sobre Bad Gyal, l'In-Edit desplegarà una programació distribuïda en diferents seccions.

La madrilenya sala Shoko va acollir aquest divendres la primera actuació en viu de les germanes Farelo, Mushkaa (Irma) i Bad Gyal (Alba), interpretant el seu tema conjunt SexeSexy. Va ser en el concert de presentació a Madrid de SexeSensible, el nou àlbum de Mushkaa. "O de romàntica / o de satànica / una maniàtica / segueix la tàctica", van cantar les germanes sobre l'escenari de la Shoko, cosa que va fer embogir el públic.

La cantant Mushkaa (Irma Farelo) ha estat, els darrers dies, l'epicentre d'una polèmica lingüística a les xarxes socials que fins i tot ha portat el seu pare, l'actor Eduard Farelo, a reobrir el seu compte de X (Twitter) per defensar-la de les crítiques: "Aquesta vegada l’objectiu a batre és una noia de 19 anys que encara està formant la seva identitat", ha lamentat Farelo les últimes hores. La mateixa Mushkaa ha compartit el fil de Twitter del seu pare a Instagram.

És la col·laboració més esperada del nou pop urbà català: el primer tema conjunt de les germanes Irma i Alba Farelo, és a dir, Mushkaa i Bad Gyal. SexeSexy ha arribat a les xarxes en forma d'avançament de vint segons, un vídeo de les dues germanes repartint-se els versos d'un fragment de la cançó. "O de romàntica / o de satànica / una maniàtica / segueix la tàctica", canta Mushkaa sobre unes bases dub. "Em poso romàntica, em poso satànica, puta i maniàtica, passa’m la tàctica", li respon Bad Gyal.

Són dies moguts a París. No només els models, dissenyadors, sastres, maquilladors i perruquers són els únics que estan ocupats en una de les setmanes més importants de l'any. Per als famosos, la Fashion Week de París també és una oportunitat per fer-se lloc a la indústria de la moda i per reivindicar la seva posició com a persones amb un caixet social rellevant. Entre les celebritats catalanes que aquests dies han fet gala d'estar convidades per firmes d'alta costura internacionals hi ha cantants com Rosalía, Bad Gyal, Julieta i Aitana; també les actrius Greta Fernández i Úrsula Corberó i la dissenyadora Miranda Makaroff.

Han passat més de set anys des que Alba Farelo (Vilassar de Mar, 1997), Bad Gyal per a l'art, va començar a donar-se a conèixer a YouTube amb Slow Wine. Quasi tota una vida per a l'artista catalana, que aquest divendres va fer el seu segon Sant Jordi amb les entrades exhaurides. Era la segona parada de la gira La Joia-24 Karats, després de Saragossa. La cantant de Vilassar portarà el seu xou també a Madrid i València, i continuarà per Europa, Llatinoamèrica i Estats Units. Les fans, la gran majoria eren dones, l’esperaven amb ànsia i abans que la cantant sortís a l’escenari ja cridaven entusiasmades. "M’agrada molt la seva actitud i la seva música em posa de molt bon humor", assegurava la Marina, que va escoltar per primera vegada la Bad Gyal a la festa major de Terrassa fa sis anys. Profeta de les músiques urbanes amb capacitat d'anar més enllà de l'underground, Bad Gyal vol que se la prenguin seriosament arreu del món. I aquesta és la intenció del seu disc de "debut", Joia. Un disc que té algunes cançons inèdites, però que és també un bon resum de la seva carrera.

Rauw Alejandro encara no ha après a diferenciar el que és personal del que és professional. La cantant Bad Gyal va haver de tallar del tot les insinuacions públiques del cantant en un concert a la capital de Puerto Rico aquest cap de setmana. Els dos artistes estaven fent un duet en una de les actuacions de la nit al club Coliseo quan l'exparella de Rosalía va comentar que "volia perrejar amb Bad Gyal, però que estava sent una mica tímida". La de Vilassar de Mar va contestar ràpidament: "Jo faré el que em toca, que és cantar".

"La innovació, el descobriment i la celebració del talent". Aquests són els tres ingredients del Piromusical de la Mercè d'aquest any, que tindrà lloc el 25 de setembre a partir de les 22 hores a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. La cita marcarà el punt final de la festa major de Barcelona, i estarà dissenyada per l’equip responsable del Sónar, que commemorarà així el 30è aniversari del festival. Entre els artistes que posaran ritme als focs artificials hi ha Rosalía, Bad Gyal, Daft Punk, Bad Bunny, C. Tangana, Nathy Peluso i Pet Shop Boys.

Fins fa poc només li deien Mushkaa els més íntims (com a diminutiu carinyós d’Irmushka) i ara ja li passa a l’inrevés. L’àlies artístic d’Irma Farelo (Vilassar de Mar, 2004) és un dels noms amb més projecció de l’esclatant escena musical catalana: per fi una noia liderant un projecte musical, de música urbana, en català i obertament lesbiana. La seva música té milions de reproduccions a Spotify i YouTube, i això que tot just ha tret un EP, Tas loko mixtape. Aquest és el seu "primer estiu sense estiu" perquè farà més de 20 concerts fins a La Mercè. La febre Mushkaa és tal que ha anunciat un concert a la Sala Apolo el febrer que ve i ha fet sold out en qüestió d’una hora i mitja.

Ara fa unes tres setmanes que Estrella Damm va inaugurar l’estiu amb el seu esperat anunci, enguany amb la cantant Bad Gyal de protagonista. Ara mateix, després d’unes quantes visualitzacions, ja ens hem fet pagues que l’artista, amb les seves suposades amistats, ens acompanyarà durant la resta de l’estiu. Per això, aprofundim una mica més en el fenomen estilístic que ella encarna tan bé: el chonisme. 

Si repassem els cartells del Sónar dels últims temps, no hi ha cap artista que hagi gaudit d'una tutela per part de l'organització del festival com Bad Gyal. La primera aposta va ser el 2017, de dia, en un escenari minúscul i perifèric quan tot just acumulava un grapat de cançons pròpies. Dos anys després seguiria a la sessió de tarda, ja sent una estrella nacional a petita escala i en una localització central. Finalment, arribem a aquest dissabte, quan se celebra el trentè aniversari del festival, amb la maresmenca ocupant el segon espai més gran de la nit i en horari de cap de cartell.

L’anunci de la cervesa Damm declara oficialment inaugurat l’estiu. Aquesta vegada la protagonista és Alba Farelo, la Bad Gyal, convertida en la reina del món que s’enyora de casa seva: Barcelona, el Mediterrani i els amics. La versió en català del curtmetratge, de sis minuts i mig de durada, té el mèrit de completar la història sense que ni un dels seus protagonistes pronunciï ni una vocal neutra. La cantant triomfa als estadis d’arreu del món i els seus vídeos tenen milions de visites, però ni tan sols pot tastar les patates braves que li regala un fan per si l’enverinen. L’acompanya una amiga que li fa de mànager i li recorda la gira que té pendent: Londres, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Puerto Rico i “casa”. “Casa?”, pregunta estranyada Bad Gyal. “Miami”, respon la mànager, que converteix la ciutat de Florida en la llar de les estrelles que triomfen arreu del món. Però Bad Gyal ens dona a entendre que aquesta casa no és la de veritat. 

El Barça ja té samarreta per a la temporada 2023-2024, la que l'equip lluirà en l'exili a Montjuïc. El club ha presentat aquest dijous la nova equipació, que ja està a la venda i que està "inspirada en l'equip femení", segons destaca el club en un comunicat. Amb les mànigues íntegrament de color grana i cinc franges blaugrana àmplies a la part central, el detall simbòlic es troba en l'escut del pit, on s'ha sobreimprès un rombe com el que utilitzava la primera penya blaugrana femenina, nascuda l'any 1971. L'objectiu, segons el club, és fer "honor a l’esperit pioner del Barça, sent sempre capdavanter tant pel que fa a la part esportiva, amb una exitosa història, com en el vessant més social".