Les Balears rebran 2.986 milions d'euros en concepte de lliuraments a compte per a l'exercici 2025. Així ho ha comunicat el Ministeri d'Hisenda mitjançant una carta en què figuren tant l'import provisional dels lliuraments a compte dels recursos del Sistema de Finançament de l'any vinent, com la previsió de la liquidació definitiva d'aquest sistema per al 2023. Des de la Delegació del govern espanyol expliquen que es tracta de les majors entregues a compte de la història per a aquesta comunitat autònoma i suposen un increment del 7,8% —és a dir, 216,4 milions més— respecte als 2.769,5 milions d'euros que rep les Balears en concepte de lliuraments a compte el 2024.

Els impostos han centrat aquests dies el debat polític. Andalusia va anunciar l'eliminació de l'impost de patrimoni; Galícia, una rebaixa del 50%; la Regió de Múrcia –les tres comunitats, governades pel PP–, una deflactació de l'IRPF, i aquest dimarts el president del País Valencià, Ximo Puig, trencava la unitat socialista en aquest àmbit amb la rebaixa de l'IRPF per a les rendes menors de 60.000 euros, però amb una major afectació en les rendes més baixes a diferència d'altres comunitats com la Comunitat de Madrid.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres les conclusions de la ponència d'insularitat, després de dos anys d'estudis en els quals han participat 65 ponents. El resultat, segons el senador per designació autonòmica de MÉS per Mallorca, "és un document de mínims, amb el consens dels partits que governen en l'àmbit estatal".

El presumpte pacte entre el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el cap de l'Executiu estatal, Pedro Sánchez, sobre l'ajornament fins a la següent legislatura de la reforma del sistema de finançament autonòmic, ha fet que Vox i Ciutadans posassin el focus en aquesta qüestió aquest dimarts en la sessió de control. La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha reiterat que des de les Balears "hem reclamat permanentment la reforma". "He fet tota la feina que s'ha de fer", ha sostingut.

El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha presentat aquest dilluns la candidatura per liderar el PP estatal, davant unes 300 persones al centre de convencions de l'Hipotel Gran Playa de Palma, on ha afirmat que "podeu comptar amb mi per posar en valor les Balears". Feijóo ha reivindicat el seu model de gestió a Galícia, amb quatre majories absolutes, parlant d'un model educatiu "en una comunitat bilingüe que consisteixi en l'harmonia de les llengües". A més, s'ha referit al decret turístic aprovat pel Govern balear, criticant que "una moratòria, després de dos anys de pandèmia, és una broma per al sector turístic illenc".

La decisió de Putin d'envair Ucraïna va provocar l'ajornament de la conferència de presidents autonòmics, que s'havia de fer dia 25 de febrer a la Palma. Avui, diumenge els presidents es reuniran i Francina Armengol té marcat ja el seu full de ruta pel que fa a les reclamacions que farà a Sánchez. La presidenta balear exigirà durant la conferència que es tengui en compte l'augment del cost de vida a l'Arxipèlag i que es duguin a terme mesures per controlar i limitar els preus de l'energia i els productes de primera necessitat.

Aquest divendres tindrà lloc la Conferència de Presidents a l'illa de La Palma, que reunirà tots els líders autonòmics i el president del govern estatal, Pedro Sánchez. Allà es tractarà un ordre del dia fixat, amb la pandèmia com a protagonista. Així i tot, un dels temes que no es debatran serà la reforma del sistema de finançament autonòmic. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assenyalat que aquesta reforma "encara està verda", però el Govern plantejarà o bé un fons covid o bé un fons transitori "fins que no hi hagi la reforma", ja que les Balears "estan infrafinançades".

"No és fàcil rompre la manera de veure Espanya d'una visió centralitzada. Tots ho veim cada dia. Però si no ho intentes no ho tindràs". Així definia la presidenta de les Illes, Francina Armengol, la situació anquilosada que es viu amb el tema del finançament autonòmic a l'Estat. Armengol, de fet, ho ha tingut clar a l'hora de dir que li sembla "increïble que des del 2014 no hi hagi una proposta seriosa de finançament autonòmic".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que el Govern ja treballa en les al·legacions que les Balears presentaran a la proposta de població ajustada que el Ministeri d'Hisenda ha fet arribar a les comunitats autònomes com a primera passa per reformar el sistema de finançament. Totes les preguntes dirigides a la cap de l'Executiu durant la sessió de control han fet referència al document que el govern espanyol va enviar a les comunitats autònomes divendres, i les crítiques han vingut tant de l'esquerra com de la dreta.

MÉS per Mallorca i Compromís presentaran iniciatives polítiques i parlamentàries plegats per lluitar contra "l'infrafinançament històric" de les Balears i el País Valencià, i també per aconseguir que Madrid compensi la insularitat, en el cas de l'Arxipèlag. Els dos partits han arribat a aquest acord després de reunir-se a Palma, on s'han desplaçat el diputat de Compromís al Congrés Joan Baldoví i la portaveu de Més-Compromís, Àgueda Micó. El coordinador de MÉS, Antoni Noguera; el senador Vicenç Vidal; la regidora de l'Ajuntament de Palma Neus Truyol; el president d'Esquerra Republicana-Mallorca, Mateu Xurí; i el responsable de relacions polítiques, Antoni Trobat, han estat els representants de MÉS que han participat en la trobada.

Sap greu haver de repetir allò que ja se sap, però m'hi obliga la publicació de dos conjunts de dades molt significatives per part de l’administració de l’Estat. L’INE va publicar el 27 de juliol les dades de la comptabilitat regional d’Espanya per al 2019, que proporcionen els PIB per càpita a escala autonòmica. En surt la classificació ja coneguda dels darrers anys, amb Madrid en primer lloc, amb un PIB per càpita que és un 36 per cent superior a la mitjana espanyola, seguit del País Basc, amb un 30 per cent; Navarra, un 24; Catalunya, un 18; Aragó, un 10, i les Illes Balears i la Rioja, un 6. Extremadura és la més pobra, un 26 per cent per sota de la mitjana. Com ja s’esdevé des de fa massa anys, l’INE ha deixat de publicar dades de nivell de preus a escala autonòmica, de manera que no és possible posar aquestes dades en termes de paritat de poder adquisitiu. L’estimació que en fa la Generalitat rebaixa l’avantatge de Madrid a un 16 per cent i redueix el desavantatge d’Extremadura a un 11 per cent. Una compressió important de les diferències. Seria molt interessant disposar de resultats oficials del mateix INE.

Les paraules de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la sessió de control al govern espanyol d'aquest dimecres, amb les quals la dirigent socialista va relativitzar l’impacte de l’infrafinançament que pateix el País Valencià i va reclamar al portaveu de Compromís, Joan Baldoví, que no "s'inventi problemes que no existeixen", han provocat la reacció de la formació valencianista. Compromís ha anunciat aquest dijous que "no donarà suport" a l’executiu de Pedro Sánchez "en les pròximes votacions [inclosa la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma]" si el repartiment del fons de 16.000 milions d’euros creat per reduir l'impacte de les despeses assumides per les comunitats autònomes per lluitar contra el coronavirus no es duu a terme tenint en compte el pes poblacional de cada territori.

El retorn als mercats per trobar-hi finançament és, possiblement, una de les notícies que més volen donar els responsables econòmics de la Generalitat des que, l’any 2012, es van veure obligats a demanar el rescat a l’Estat. El Govern va camí de portar una dècada finançant-se gairebé exclusivament a través dels fons estatals, com el famós FLA o el menys conegut FFF. El 2020 la Generalitat seguirà necessitant aquests fons per mantenir la seva operativa, però hi ha una possibilitat seriosa que aquest sigui l’últim any sense tenir accés als mercats.

El conseller valencià d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha assegurat aquest dimecres, en relació a la petició que el govern espanyol ha enviat a l'executiu valencià perquè adopti mesures abans del tancament d'aquest exercici per l'eventual risc de desviació de la regla de despesa, que "aquest any no hi ha res a fer" i que és "impossible" dur a terme les noves retallades.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha estrenat l'any amb una entrevista al 'Faro de Vigo' aprofitant que té previst estar de vacances a la seva terra natal, Pontevedra, fins al dia de Reis. En l'entrevista, el líder del PP assegura que ho posarà tot de part seva per esgotar un mandat que considera "complicat" i dissipa el fantasma de les noves eleccions anticipades si el PSOE no té intenció d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat de cara al 2017. "L'estabilitat convé a Espanya [...]. La política no pot ser només confrontació; la política, sobretot, és capacitat per arribar a acords", reitera estenent la mà als socialistes.

La comissió per millorar el finançament de Catalunya i Balears, presidida pel vicepresident del govern català, Oriol Junqueras, i la consellera balear d'Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, s'ha estrenat aquest dimarts amb una reunió a Barcelona.