Tot i tenir trajectòries paral·leles, amb un treball continuat des de l’any 2016, i similituds temàtiques evidents, lligades al paper de la dona a la societat, la companyia Magdalena Garzón i el Cor de Dones de la UIB no havien coincidit mai. Ho faran per primera vegada aquest divendres, 2 d’agost, en el marc del festival Eima, que aquests dies celebra la seva novena edició a Maria de la Salut. Verònica, el duet concebut ara fa quatre anys per a espais no convencionals per part de la coreògrafa Magdalena Garzón, és un dels plats forts de la programació. 

Maria de la Salut es converteix, durant dues setmanes, en el punt neuràlgic de la dansa contemporània gràcies al festival EiMa. La vuitena edició ha estat presentada aquest dimarts per la vicepresidenta primera del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, juntament amb la directora del festival, Maria Antònia Oliver. Del 21 de juliol al 4 d'agost l'esdeveniment porta una ampla programació d'espectacles: performances, peces de dansa, teatre documental, música i exposicions.

Com és possible que les comunitats que han estat excloses i que no han tingut, tradicionalment, representació política siguin les que han esdevingut protagonistes dels esterotips? Com s’han pogut construir tòpics i símbols a partir d’allò marginal? Aquestes són algunes de les preguntes sobre les quals es construeix l’exposició A d’Arxipèlag, en què l’artista Pedro G. Romero exerceix també de comissari i esdevé, de fet, investigador al voltant de les diferents presències i petjades del flamenc i dels gitanos a les Balears. 

La professora de llengua catalana, crítica literària i gestora cultural Pilar Arnau recorda perfectament el dia que va conèixer l'escriptor Antoni Serra en una conferència a la universitat, fa ja un bon grapat d'anys. "Va treure un crani humà que duia i ens va dir que no es podia escriure novel·la negra sense tenir això davant", explica encara una mica sorpresa pel record. Serra serà un dels protagonistes de la jornada d'avui a la Fira del Llibre de Palma, que té lloc aquests dies al passeig del Born i on s'ha programat un acte de record de l'escriptor, qui va morir el passat mes de març a 87 anys. Serà a les 19 h i en prendran part, entre d'altres, Miquel Vicens, Antoni Planas, Aina Nigorra, Antonina Canyelles i Sebastià Bennasar, a més de la mateixa Pilar Arnau. "Jo parlaré de la meva relació amb ell, que va ser sobretot com a investigadora", explica, "vaig treballar molt Carrer de l'Argenteria 36, per exemple, i me'n va deixar molts documents."

Amb la voluntat de crear una estructura de circuits i espais de dansa a les Balears i amb la mirada posada en una futura Xarxa Mediterrània per a la Dansa i el Moviment. Així arranca la nova etapa de l’Associació de Professionals de la Dansa de les Illes Balears, encapçalada per una nova junta directiva integrada per ballarines d’una generació més jove que la de les fundadores. “La primera junta tenia Maria Antònia Oliver i Catalina Carrasco al capdavant, les mares i pioneres de la dansa aquí a les Balears”, explica Maya Triay, actual vicepresidenta de l’APDIB, “i continuaran lligades de manera molt estreta a l’associació, però van decidir fer una passa enrere i per això hem entrat nosaltres, un grup de professionals d’entre 20 i 30 anys que cercarem noves maneres d’actuar i connectar-nos”.

La plaça de Quadrado, la Llotja, el castell de Bellver i la torre d’en Pau, a petició de les entitats del Districte de Llevant de Palma, seran alguns dels llocs on es podrà gaudir de diferents espectacles de la nova edició de PalmaDansa. El gruix de la programació del festival es durà a terme des de dimecres dia 3 fins diumenge dia 14 de maig, si bé la lectura del manifest amb motiu del Dia internacional de la dansa, que es fa demà, servirà per encetar-la de manera simbòlica. Els encarregats de la lectura seran enguany els alumnes del Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears.

El club de lectura ARA Balears, que va començar el 7 de novembre, continuarà el pròxim dilluns 20 de març amb el llibre Cròniques d'un mig estiu, de Maria Antònia Oliver. Fins ara, a quasi totes les sessions hem comptat amb els autors dels llibres comentats: primer amb Sebastià Alzamora comentant el llibre Ràbia, després amb Maite Salord comentant el llibre El país de l'altra riba, i, a la darrera sessió, comentant Sicília sense morts, amb Guillem Frontera. El club de lectura uneix diferents persones apassionades per la literatura que venen per comentar els llibres, que ja s'han llegit, amb l'autor i altres persones. 

Torna el cicle La narrativa dels 70. Gir de guió en la literatura a Mallorca, que va arrancar fa un any amb un monogràfic de Guillem Frontera. Ara, les protagonistes són Antònia Vicens, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i Maria Antònia Oliver, una altra ànima forta de les lletres catalanes, que va morir el passat mes de febrer. La Fundació Mallorca Literària organitza aquests monogràfics, que segueixen l'objectiu de la institució: divulgar la literatura.

L'escriptora Maria Antònia Oliver serà declarada filla adoptiva de Sencelles, el poble on residia fins que va morir el passat 10 de febrer a 75 anys. L'Ajuntament ha aprovat la proposta del PP aquest dimecres a plenari per iniciar l'expedient de nomenament, segons ha informat el partit a una nota de premsa.

L'Ajuntament de Manacor invertirà 72 milions d'euros del romanent municipal en la potabilització definitiva de l'aigua del municipi i l'embelliment de les façanes del carrer a través de la campanya 'Manacor, posa't guapa'. Així s'ha aprovat al ple de febrer, en el qual també s'ha instat la Conselleria de Salut a allargar el servei d'atenció a les unitats bàsiques de Portocristo i s'Illot, entre altres qüestions.

El Consell de Govern ha acordat concedir, enguany, dues Medalles d’Or de les Illes Balears: una a títol pòstum a l’escriptora Maria Antònia Oliver i l’altra a l'arquitecte Elías Torres i Tur.

El Claustre de Sant Vicenç Ferrer ha estat l'escenari de l'emotiu acte de comiat i agraïment a l'escriptora manacorina Maria Antònia Oliver, Filla Predilecta de la ciutat de Manacor, que ha organitzat l'Ajuntament. Segons ha explicat el Consistori, l'actor Toni Lluís Reyes ha estat l'encarregat de llegir fragments d'alguns dels textos més celebrats de Maria Antònia Oliver, com ara Joana E. i Amor de cans. 

Oberta, sense pèls a la llengua, compromesa amb el català i els Països Catalans, escriptora conscient i sense gaire interès pels honors. Maria Antònia Oliver, que va morir dijous, 10 de febrer, va ser sempre una dona desperta, curiosa i feinera. Crítica i constructiva. Així la recorden algunes de les persones que la varen conèixer en les distàncies curtes. 

L'autora de Cròniques d'un mig estiu, Amor de cans i Joana E., entre altres títols, ha mort aquest dijous, 10 de febrer. Maria Antònia Oliver havia estat ingressada durant unes setmanes a causa del covid. Tot i haver tornat a casa havent superat el virus, l'escriptora ha mort aquest dematí a causa del seu dèbil estat de salut. “Desig viure bé fins que Déu vulgui, i ben envoltada”, va dir l'autora el passat mes de desembre en una conversa amb l'ARA Balears, abans de rebre el càlid homenatge que li varen fer familiars i amics amb motiu del seu 75è aniversari. Oliver ho estava, ben envoltada.

“No serà res extraordinari”, diu l’escriptora Maria Antònia Oliver amb un fil de veu mig esquerdat des de l’altra banda del fil telefònic de ca seva, a Biniali, i parla sobre l’homenatge que se li farà aquest dijous al Teatre Mar i Terra de Palma, organitzat per Embat Llibres i Pilar Arnau. Un reconeixement al seu compromís literari, al llegat que ha cultivat durant tots aquests anys.

Manacor tindrà un setembre especial amb la cultura com a referent: nomenarà l'escriptora Maria Antònia Oliver i el músic i compositor Antoni Parera Fons com a fills predilectes de Manacor i proclamarà el poeta, escriptor, músic i rapsode Guillem Fullana Hada d'Efak i el pintor Miquel Brunet Miquel com a fills il·lustres del municipi.

L'associació Memòria de Mallorca ha rebutjat formar part de la Comissió de la Llei de memòria democràtica, aprovada pel Parlament, perquè no es veu representada amb només un membre, davant els dos membres de la UIB, els dos de la FELIB, els quatre designats per a la Conselleria de Cultura i Patrimoni i els quatre per als consells. “Per a nosaltres és injust”, ha reiterat la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, qui justifica la decisió de l'entitat de declinar la possibilitat de formar part de la comissió perquè “la societat civil no hi està representada”. Oliver ha recordat que “som l'illa on hi ha més víctimes i on més gent fa feina per la memòria històrica i no se'ns ha fet cas”, per la qual cosa “nosaltres no volem formar part d'aquesta comissió, a la qual no tenim capacitat de decisió”. La presidenta de Memòria de Mallorca ha manifestat que “no és la nostra funció ser-hi per estètica, per això hem decidit declinar formar-ne part” i ha afegit: “No volem ser en aquesta comissió fins que es trobin camins alternatius perquè ens sembla molt injust”.