Pedro Sánchez acabava una setmana per oblidar i en comença una altra amb un nou cop. Ja no són només els presumptes casos de corrupció que afecten el seu executiu, la investigació judicial a la seva dona i les dificultats per fer que Junts sigui un aliat estable per a la legislatura, sinó que ara també està en dubte Podem. El vot dels seus quatre diputats als pressupostos generals de l'Estat s'ha encarit després d'una consulta a la militància en què el 89,8% (34.417 persones) han acceptat posar condicions que, d'entrada, el govern espanyol rebutja frontalment: una és trencar les relacions comercials i diplomàtiques amb Israel, amb un embargament d'armes inclòs, i la segona és abaixar per llei el preu del lloguer en un 40% i prohibir la compra d'un habitatge si no és per residir-hi. La crisi oberta a Sumar pel cas Errejón és el colofó d'un moment delicat per a l'executiu de Sánchez.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.

La legislatura espanyola comença a caminar i amb ella ho fan els deures econòmics del nou govern de Pedro Sánchez. Alguns els ha marcat el mateix executiu, d’altres venen imposats per la conjuntura macro i també n'hi ha que són fruit dels pactes amb els diferents partits per investir Sánchez. D'entrada, l'executiu ha optat pel continuisme blindant els rostres de les quatre principals carteres d'aquesta àrea: Nadia Calviño (PSOE) a Economia; María Jesús Montero (PSOE) a Hisenda; Teresa Ribera (PSOE) a Energia i Yolanda Díaz (Sumar) a Treball.

Nin PSOE ni Podem han presentat cap esmena que faci referència a les Illes Balears durant la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat, encara que sí que ho han fet per a altres territoris. Així ho ha reconegut a l'ARA Balears representants dels partits, que justifiquen aquesta posició dels diputats per les Balears d'ambdues formacions. "Aquest ha estat el millor any pressupostari per a les Balears en molt de temps", assenyala el diputat Pere Joan Pons, qui recorda que arribaran recursos estatals per a depuradores i el tramvia de Palma, a més del desplegament del règim especial. "La negociació bilateral ha estat molt bona, i també s'ha de tenir en compte que hi ha esmenes que afecten tot el territori, incloses les Balears", explica Pons, encara que no descarta presentar alguna esmena específica per a les Illes durant la tramitació dels comptes estatals en el Senat.

Part de la despesa total consolidada que ha pressupostat el govern espanyol per a l'any que ve es repartirà entre els diferents ministeris i institucions com la Casa Reial. De fet, és a través dels ministeris que el govern espanyol vehicula despeses com la de fer front a la presidència rotativa de la Unió Europea l'any que ve. En aquest cas, es tracta de 145 milions d'euros que serviran per pagar les activitats que es desprenen d'aquesta excepcionalitat i es vehicularan a través del ministeri d'Exteriors i el ministeri de la Presidència, principalment. Pel que fa al pressupost a la Casa Reial, tindrà una assignació de 8,4 milions d'euros, la mateixa que el 2021 i el 2020. Per tant, queda congelat per tercer any consecutiu.

L'endemà de l'aprovació al consell de ministres del projecte de pressupostos, l'estrella de la sessió de control al Congrés no ha sigut el president espanyol, Pedro Sánchez, sinó la seva número dos, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que ja fa temps que s'ha convertit en el seu millor escut per frenar els atacs de la dreta i, de tant en tant, llançar algun contraatac a la jugular. Això és just el que ha passat aquest matí en l'intercanvi entre el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, i Calviño. Per més que ho intenti, Espinosa de los Monteros no té la capacitat de Macarena Olona per exasperar els contrincants ni la seva mirada assassina que tant agradava als seus. Llegeix sense força ni convicció un text ple d'exageracions i desqualificacions ("el socialisme és una màquina de crear pobres") que, com ha passat avui, se li poden girar en contra. Això és el que ha passat quan Espinosa ha dit: "Des que vostès van arribar al govern no conec cap espanyol que hagi prosperat". Agafant-se a aquesta afirmació, Calviño ha recitat totes les mesures econòmiques del govern fins a posar dempeus la bancada socialista: "¿De veritat que no coneix cap jove que ara tingui un contracte indefinit gràcies a la reforma laboral? ¿Ningú que percebi el salari mínim? ¿Cap estudiant que tingui una beca? ¿Cap treballador que s'hagi beneficiat d'un ERTO? ¿Del transport públic gratuït? ¿Dels avals de l'ICO? ¿De l'ingrés mínim vital? ¿Però com pot ser que no conegui cap espanyol real?"

El govern espanyol ha acordat uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per tercer any consecutiu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat els comptes públics per al 2023, probablement els últims de la legislatura. Els PGE comptaran amb una despesa total consolidada de fins a 485.986 milions d'euros (un 7,6% més en comparació amb el 2022), de la qual gairebé el 60% anirà a parar a despesa social: 266.719 milions d'euros (274.445 milions si s'incorporen els fons europeus, un 10,5% més en comparació amb l'any anterior). Aquesta xifra rècord ha de servir per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, en particular a la crisi de preus actual.

El govern espanyol presenta aquest dijous el seu pla fiscal on finalment està previst que toqui els impostos no només per a les rendes altes, sinó que també estudia que les rendes mitjanes i baixes es vegin igualment afectades. Unes mesures que venen precedides per unes setmanes en què diverses comunitats autònomes han anat anunciant els seus plans, i l'última a fer-ho ha sigut Extremadura. El president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, ha anunciat que la setmana que ve proposarà al PP la baixada més important de la història de les taxes i preus públics "per alleujar la càrrega de les famílies" a la comunitat.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 198.221 milions per al 2023, així com a les taxes de referència del dèficit per a cadascuna de les administracions, inclosos els governs autonòmics (0,3%), tal com va anticipar l'ARA aquest dilluns. Enguany, la xifra de despesa torna a ser de rècord i supera la de l'any passat. Es tracta d'un augment d'un 1,1% en comparació amb el 2022 –l'any passat el sostre de despesa ja va ser de 196.142 milions–. El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres).

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, i el coordinador dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, han anunciat aquest dilluns que Vidal presentarà 61 esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat per valor de 1.003 milions d'euros. Cal recordar que el senador ecosobiranista va votar en contra dels comptes estatals l'any passat, i un dels motius principals va ser que "no incloïen el factor d'insularitat", segons ha explicat Apesteguia.

Unides Podem ha presentat aquest divendres una esmena als pressupostos generals que prepara el govern espanyol, del qual forma part. El seu objectiu és harmonitzar l'impost de patrimoni entre comunitats, cosa que implica centralitzar-lo. El text de l'esmena a què ha tingut accés l'ARA aposta per crear una quota estatal a l'impost sobre patrimoni –un tribut que no es paga a Madrid–, el rendiment de la qual pertanyeria a l'Estat i no es podria cedir a les comunitats autònomes. A la pràctica, això implicaria que l'Estat pogués exercir una pressió sobre les comunitats autònomes per evitar el dúmping fiscal.

Els pressupostos de l'Estat per al 2022 podran començar la tramitació al Congrés amb els vots d'ERC. Els republicans han pactat amb el PSOE aprovar conjuntament la nova llei de l'audiovisual i, al límit que tanqués el termini –les 14 hores d’aquest divendres–, han anunciat que no presentaran esmena a la totalitat als comptes. Sobre la botzina, els republicans han assolit un acord amb els socialistes per protegir les llengües cooficials en la norma sobre l'audiovisual que l'executiu vol impulsar i que s'havia convertit en el principal escull. "No hi havia manera, però ara s'ha aconseguit tancar", ha explicat en roda de premsa el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián. El PNB també ha anunciat aquest matí que no presentaria esmena a la totalitat a canvi del traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a Euskadi, per la qual cosa els comptes del govern espanyol superaran el primer tràmit.

Els pressupostos estatals per al 2022 han estat un dels grans protagonistes del ple del Parlament d'aquest dimarts. Durant el debat d'una moció del Grup Mixt sobre les inversions de l'Estat a les Illes, la Cambra ha aprovat una esmena d'El Pi mitjançant la qual rebutja els comptes del govern de Pedro Sánchez per a l'any que ve a causa de la manca d'inversions a les Balears. Segons el text de l'esmena –ha estat aprovada amb 28 vots a favor i 26 en contra–, el Parlament "refusa el projecte de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022, ja que deixa les Balears per davall de la mitjana en inversió, perquè redueix la previsió d'inversió (...) dels pressupostos anteriors i perquè no es compensa degudament la manca de previsió del factor d'insularitat als exercicis 2020 i 2021". Pel que fa a les altres esmenes que han tirat endavant –tres de les quatre que ha presentat El Pi–, una insta el Govern a "valorar els pressupostos (...) de manera objectiva i no partidista". A l'altra, el Parlament assenyala que les Balears queden per sota de la mitjana estatal d'inversions, tant si es tenen en compte només les inversions territorialitzades com si s'afegeixen altres transferències de capital a les comunitats autònomes.

El portaveu del PP, Toni Costa, ha demanat una vegada més que "tots els senadors de les Balears, especialment els del PSOE", votin a favor de la proposició de llei dels populars sobre el règim fiscal del REB, la qual es debatrà dimecres a la Cambra Alta. Costa ha destacat que aquesta iniciativa "implica una baixada important d'impostos a les Illes" i ha recordat la tasca de la presidenta del PP balear, Marga Prohens, perquè la proposició hagi entrat en el Senat. "Ho reclamam des de fa molt temps i hem aconseguit que aquest dimecres hi hagi la possibilitat que s'aprovi", ha continuat.

Les “lliçons” de la pandèmia en termes econòmics -com ara fer front a la crisi amb estímuls, a través d’una resposta expansiva- sembla que es mantindran als comptes públics de l’Estat per al 2022 que, a més a més, tornaran a néixer amb les regles fiscals suspeses tant a l’Estat com a Europa. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els va batejar ahir com “els pressupostos de la recuperació justa”. A l’espera de conèixer els detalls del llibre groc, les seves línies mestres passen per una despesa “històrica” on destaca la inversió; l’arribada de més fons europeus i un creixement dels ingressos tributaris fruit de la millora de l’economia.

El portaveu adjunt de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, ha assenyalat que el senador autonòmic dels ecosobiranistes, Vicenç Vidal, "de moment" votarà en contra dels pressupostos generals de l'Estat per al 2022. Ferrà ha explicat que els pressupostos d'enguany són "el punt de partida" i que Vidal no hi va donar suport quan es varen tramitar al Senat. "A l'espera de tenir el detall dels comptes, ens mantenim en un vot negatiu", ha afegit després de la reunió de la Junta de portaveus parlamentaris.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha demanat al PP si donarà suport als pressupostos estatals del 2022, ara que inclouen 183 milions d'euros del factor d'insularitat. El REB ha estat un dels eixos del debat de la sessió de control al Govern en el ple del Parlament d'aquest dimarts, i la presidenta ha tornat a treure pit per la xifra que es va acordar la setmana passada a la Comissió bilateral mixta d'Economia i Hisenda i ha reiterat que és "històrica". "Ara que el factor d'insularitat serà als pressupostos estatals, tindrem el suport del PP o no?", ha preguntat Armengol durant la seva resposta al portaveu popular, Toni Costa.

"Saben que la suspensió de les regles fiscals no implica que no hi hagi responsabilitat". Així ha arrencat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, el debat sobre la suspensió de les normes fiscals i la llei d'estabilitat pressupostària aquest dilluns al Congrés de Diputats. La cambra baixa espanyola ha tornat a avalar per al 2022 que el conjunt de les administracions públiques —administració central, comunitats autònomes i ajuntaments— no tinguin objectius de dèficit i deute. Ara bé, la millora dels indicadors macroeconòmics acosta cada cop més el debat sobre la recuperació de l'estabilitat pressupostària i, per tant, sobre el compliment dels objectius de dèficit i deute per part de les administracions en un futur.

El consell de ministres ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 196.142 milions per al 2022. La xifra, la més alta que hi ha hagut mai, registra un augment testimonial en comparació amb l'últim sostre de despesa aprovat fa un any –la variació és del 0,0002%–, per bé que la ministra d'Hisenda ha defensat que "torna a ser històric i enforteix el conjunt de les administracions". L'aprovació del límit de la despesa no financera de les administracions és un pas fonamental per elaborar els pressupostos generals de l'Estat per al 2022, que els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, començaran a negociar aquest mateix dijous, segons fonts del govern espanyol.