Platges de Comte varen arribar aquest estiu a gairebé triplicar la seva capacitat física estimada, amb 1.513 persones al mateix temps, segons un estudi pilot de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation. La dada es va registrar el 4 d’agost a les 15.00 h, quan la platja va superar àmpliament les 537 persones que es considera que pot acollir segons els criteris aplicats en l’estudi.

La presentació de fa uns dies del nou tram del segon cinturó de Palma va recordar, com explica l’ARABalears, aquells temps inesborrables a la nostra memòria de “les carreteres a la mallorquina” de Maria Antònia Munar. Obres presentades amb bons canapès, envelats i, sobretot, molta barra. Perquè pretenien fer creure als ciutadans que posar més asfalt era resoldre la mobilitat.

Prendre la fresca per denunciar la pèrdua d'espais per als residents. Més de 1.300 persones han sortit aquest dissabte al carrer a Palma per protestar contra la massificació turística i reclamar mesures per frenar la pressió que pateix Mallorca. Ho han fet amb les seves cadires, assegudes al centre de Ciutat i formant una gran cadena humana que ha començat a la plaça d’Espanya i ha avançat fins a la Llotja.

L'argentina Maia Reficco i l'espanyol Fernando Lindez protagonitzen The Last Sunrise, un idil·li d'estiu que a més d'abordar temes com la pèrdua i la malaltia, incorpora una reflexió sobre el turisme excessiu a Mallorca. "No és només un romanç", explica en una entrevista Lindez (Madrid, 2000). "La pel·li crec que toca altres tòpics i ens ensenya també a cuidar els llocs d'on som, d'on procedim, les reserves naturals en aquest món, i no abusar-ne", afegeix.

Aquest estiu que no acaba mai ha estat una època de laments i lletanies. Estam més saturats que mai i hem protestat més que mai. Però les concentracions, les manifestacions, els sopars a la fresca i les reivindicacions només han servit per constatar l’abisme que hi ha entre el carrer i els despatxos dels qui decideixen sobre les nostres vides, una bretxa que es va començar a obrir legislatures enrere i que ara ha assolit unes dimensions grandioses. Aquesta no és terra de polítics valents i els que comanden de veritat no se solen presentar a les eleccions.

Madò Farta torna a atacar. Després d'un estiu esquitxat de nombroses mobilitzacions contra la massificació turística, l'activista se suma a les iniciatives ciutadanes, com les que organitza Brunzit, i ha convocat una acció per prendre la fresca de manera col·lectiva el 29 d'agost a la plaça d'Espanya de Palma.

Hi havia motius per témer el pitjor: un eclipsi total de Sol excepcional coincidia amb un dels dies de més pressió humana de l’any i amb les Illes, especialment Mallorca, convertides en centre d’atenció del món. Era com una prova d’estrès per a unes illes que viuen al límit de la seva capacitat. I, tanmateix, el balanç del 12 d’agost és, malgrat les incidències, molt positiu.

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.

L’esclat violent a les acaballes de la darrera i exitosa manifestació convocada amb l’objectiu d’aconseguir menys turisme, més vida, és un indicador més de tot un seguit de polítiques contradictòries implementades, de manera simultània, a la nostra Comunitat Autònoma. Quan la CAIB es va constituir (1983) va assumir, entre d’altres, competències en urbanisme i ordenació del territori, però l’Estat es va reservar les cartes que podien condicionar, directament o indirectament, els plans urbanístics i territorials: política econòmica, fiscalitat, justícia, policia i grans infraestructures interautonòmiques, entre elles la xarxa de distribució energètica i els ports i aeroports d’interès general. Des d’aleshores els objectius de les polítiques implantades per totes dues administracions no han estat sempre coincidents.

La mar Balear també va patir la massificació provocada per l’eclipsi solar. Les imatges captades durant la jornada per la Guàrdia Civil mostren trams sencers de costa estibat d’embarcacions, amb milers de barques fondejades a poca distància les unes de les altres i una densitat especialment elevada en alguns dels punts amb més visibilitat del fenomen. Una estampa que converteix en realitat una de les principals preocupacions que els experts i les entitats ecologistes havien expressat abans de l’eclipsi: la possibilitat que la massificació turística que habitualment es viu a terra es traslladàs també a la mar.

La vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Estarellas, ha valorat aquest dilluns la manifestació que dissabte passat va congregar milers de persones a Sóller contra la massificació. En una atenció als mitjans recollida per Europa Press, ha assegurat que comparteix les reivindicacions contra la turistització del municipi i ha expressat "màxim respecte" per la protesta. També ha defensat l'acció del Govern en matèria de contenció.

La previsió que la serra de Tramuntana sigui una de les zones més massificades de Mallorca durant l'eclipsi solar total del 12 d'agost ha duit el Govern a preparar un dispositiu excepcional de restriccions de trànsit. L'objectiu és evitar-hi el col·lapse, però les excepcions previstes han generat molta controvèrsia. Mentre milers de residents de municipis situats a pocs minuts de la Serra no hi podran accedir amb el vehicle, els turistes que hagin pagat centenars o fins i tot milers d'euros per allotjar-se en un hotel de la zona sí que quedaran exempts de les limitacions. Així, les excepcions fixades pel Govern projecten, de nou, la idea d'una privatització del territori balear i reforcen la percepció que qui paga té més drets de transitar aquest territori que no qui hi viu. "Una vegada més els drets dels turistes que paguen estan per sobre dels dels residents que vivim a l'illa", remarca Joan Moranta, president del GOB.

El veler que està encallat des del mes de gener a la costa de Son Servera ha aparegut ara amb diverses pintades com ara 'Mallorca per a qui l'habita', 'SOS Residents' i 'Go Home'. L’embarcació, que fa mesos que ocupa aquest tram del litoral serverí, continua pendent de ser retirada mentre l’Ajuntament reclama que s’accelerin els tràmits necessaris per poder extreure-la.

Més de 10.000 barques sortiran a la costa de les Illes Balears per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, un esdeveniment meteorològic que podria tenir unes conseqüències mediambientals "molt negatives". Així ho explica la biòloga de la Fundació Marilles Raquel Vaquer, qui assegura que "la destrucció de la flora i fauna marina que es podria produir si no es respecten les normes durant l'eclipsi d'1 minut i mig necessitarà dècades per recuperar-se".

Quan demanes a la IA que elabori un dibuix sobre la Mallorca de d’aquí a 50 anys, el resultat és una illa contaminada i plena d’edificis, talment Hong Kong. El 1978, quan només existia la intel·ligència natural, aquest mateix escenari ja fou descrit pel dibuixant palmesà Pere Joan Riera, més conegut com a Pere Joan. “Jo–rememora avui a la setantena– tenia 22 anys i encara estudiava a Barcelona. Un dia em va venir a veure Basilio Baltasar. Era un dels líders de la formació anarcoecologista Terra i Llibertat que l’estiu anterior, el juliol del 1977, havia ocupat l’illot andritxol de la Dragonera per evitar-ne la urbanització. Em demanà un cartell que reflectís la deriva que prendria Mallorca si no s’aturava la febre constructora iniciada amb el boom turístic”.

La massificació per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost no només es viurà a la serra de Tramuntana, la mar Balear també serà un altre punt calent. Segons les estimacions del sector i de les autoritats s'espera que més de 10.000 embarcacions naveguin simultàniament per la costa de l'Arxipèlag durant l'horabaixa per viure el fenomen meteorològic. Tot i que és impossible tenir un càlcul real del nombre d'embarcacions que sortiran a la mar aquell dia (ja que no s'ha de demanar permís per navegar), tant Ports IB com l'Associació d'Empreses Nàutiques de les Illes Balears (AENIB) i l'Associació de Navegants (ADN) coincideixen que "si fa bon temps sortirà més del 40% de la flota actual de les Balears, que és de 31.000 embarcacions".

La manifestació convocada pel Moviment Jove de Sóller i la plataforma Menys Turisme, Més Vida per al pròxim dissabte 8 d'agost arriba envoltada de polèmica. Després de les tensions derivades de la multitudinària protesta contra la massificació turística del 26 de juliol a Palma, marcada per les càrregues de la Policia Nacional al final del recorregut, ara la controvèrsia s'ha traslladat a Sóller. Poc més d'una setmana abans de la mobilització, l'Associació de Comerciants del carrer de la Lluna ha demanat modificar l'itinerari o l'horari de la marxa per motius de seguretat i l'impacte que podria tenir sobre l'activitat comercial, una petició que els organitzadors rebutgen i interpreten com un intent de desplaçar la protesta del principal eix comercial del municipi.

Una de les més de vint persones que varen resultar ferides durant les càrregues policials amb què va acabar la manifestació contra la saturació turística de diumenge a Palma continua hospitalitzada. Els afectats estudien ara la possibilitat de presentar una denúncia col·lectiva contra els agents de la Policia Nacional que varen participar en el dispositiu. Així ho ha anunciat aquest dimarts un dels portaveus de la plataforma Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol, durant la concentració que ha reunit prop de mig miler de persones davant la Delegació del govern per exigir la dimissió del delegat a les Balears, Alfonso Rodríguez.