Son Servera diu basta i posa en marxa una mesura contundent per frenar la massificació de cotxes de lloguer al municipi i els greus problemes d’aparcament que s’agreugen cada temporada turística. La pressió sobre l’espai públic, especialment a Cala Millor i Cala Bona, ha empès l’Ajuntament a actuar amb una regulació específica per als residents.

Com cada any, passejar pel centre de Palma és un goig el Dia de Sant Jordi. Ja no només per veure-hi una gernació cercant un llibre i regalant roses i amor per la cultura, sinó també perquè els habitants ocupen el que un temps va ser el seu espai públic. La plaça Major, Cort i la Rambla, en el cas de Palma, recuperen per un dia els palmesans –i els illencs en general–, els que viuen a la ciutat, i que la massificació turística ha engegat a coces.

Quan Israel i els EUA van començar la guerra de l'Iran, el 28 de febrer passat, el món sencer es va estremir, però a Mallorca el calfred va tenir un to particular: “Això afectarà la temporada turística?”, va ser l'interrogant que es feien, ansiosos, els empresaris del sector turístic i els seus servents, també coneguts com a governants electes. I encara molts de ciutadans rasos, contribuents purs i simples, es feien la mateixa pregunta, perquè tenen interioritzat un temor ancestral semblant al de la petita aldea gal·la dels còmics d'Astèrix. En efecte, si aquells guerrers dels boscos gals vivien amb la por que un dia el cel no els caigués damunt el cap, molts mallorquins d'avui pensen angoixats en la possibilitat que un dia deixin de venir turistes. Han assimilat la idea que el turisme és la seva font d'alimentació (“el turisme ens dona menjar”, repeteixen, com un salm responsorial) i que dedicar-se a altres activitats econòmiques que no siguin el turisme equival a un retorn a una vida d'escassedats i privacions. (Per edat, la majoria no han conegut l'escassedat ni les privacions, però dins el repertori de prejudicis que han incorporat inclou també una intensa aporofòbia).

Aquest mes de març, la cantant Júlia Colom va publicar a xarxes una tonada que no forma part de cap dels discs que ha tret fins ara al mercat. Es tracta d’una cançó escrita a quatre mans amb el seu germà Martí en què parla d’una Mallorca que plora, de rècords històrics i d’allò que, diu Colom, tots sabem que hem de fer quan el dia ja s’allarga: “fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa”. En un vídeo que comença amb un primer pla d’ella i acaba amb la imatge d’un hotel de la costa mallorquina, la cantant de Valldemossa sentencia: “Mallorca, t’han castigada, / per treure’t el màxim guany: / producte de temporada / que ara dura tot l’any”. És només la darrera mostra de tota una sèrie de cançons amb què músics i cantants illencs s’han manifestat en contra de la massificació turística en els darrers anys.

El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha expressat aquest divendres el seu desig que la temporada que ve hi hagi "creixement zero" en el nombre de turistes, especialment en les pernoctacions, encara que en el total de l'any pugui continuar creixent el nombre de visitants.

El Consell d’Eivissa participarà del 3 al 5 de març a la fira International Tourism Berlin (ITB), a Berlín, amb l’objectiu de reforçar la seva posició al mercat alemany en un moment marcat pel debat creixent sobre els límits del model turístic. La presència institucional arriba després que les Balears hagin tornat a batre rècords de visitants, fregant els 19 milions de turistes, una xifra que incideix en la discussió política i social sobre la massificació.

El grup de música mallorquí The Deaf Buffalos ha publicat una nova cançó, que és un atac frontal i directe a Airbnb i les conseqüències que té per a l'illa de Mallorca i els mallorquins. Amb el títol Déu beneeixi l'Airbnb, el grup deixa frases i estrofes com "no vagis a la platja, que hi vagi el forà, és el rei de l'illa, qui ens dona el pa", fent una referència al lloguer turístic. De fet, aquest és també el protagonista del videoclip, on es veuen els membres del grup davant cartells d'ETV, distintiu dels habitatges destinats al lloguer turístic.

Les entitats contra la massificació turística de Mallorca agrupades sota la plataforma Menys Turisme, Més Vida han iniciat un procés de reorganització amb l’objectiu de “mantenir la lluita al carrer” durant tot l’any i reforçar la resposta ciutadana davant l’augment de la turistificació.

La reunió del Pacte per la sostenibilitat que havia de prendre una decisió sobre la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS, conegut com l'ecotaxa) ha acabat en no-res. El Govern no ha defensat l'increment de l'impost pel qual fa només uns mesos advocava. Com avança l'ARA Balears, l'Executiu ha reculat i no impulsarà cap de les seves mesures estrella contra la saturació. Davant aquesta realitat, la trobada entre els representants de l'Executiu i els consells insulars, organitzacions empresarials i sindicals s'ha convertit en un intercanvi d'opinions sobre la destinació dels fons de l'ITS. Però el debat sobre la conveniència de cobrar més als turistes per cada nit que passin en establiments de les Illes ha passat a un segon pla.

"El primer que em correspon fer és escoltar un malestar social creixent (...) que expressa un clam compartit que el nostre model ja no pot créixer més en volum, que les nostres illes ja han arribat al seu límit, que passar de gairebé 18 milions de visitants a poder arribar a 20 milions no és sostenible. Per això hem de parlar (...) de límits, hem de parlar de contenció". La presidenta del Govern, Marga Prohens, va pronunciar aquestes paraules en el ple del Parlament del 20 de juny del 2024, en referència als 17,8 milions de turistes del 2023. Llavors defensava el Pacte per la sostenibilitat, una iniciativa que l'Executiu va presentar com a històrica pel que fa al canvi de rumb a les Illes i que ha quedat desfeta: el Govern diu que s'hi han presentat 504 propostes que no es coneixen; el comitè d'experts que s'havia d'encarregar d'avaluar-les i seleccionar les més adients no s'ha posat en marxa mai; el document de bases per a la transició ha quedat a una prestatgeria, i l'Executiu ja ha deixat clar que no pretén impulsar cap mesura important de contenció. I això que tenim més d'un milió més de visitants que quan Prohens considerava imprescindible parlar de límits: 19.053.592 turistes –un 1,73% més que els 18,7 milions del 2024.

El Govern no té previst aprovar cap gran mesura contra la saturació aquesta legislatura i, de fet, ja no considera necessària la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS). Així ho ha avançat l'ARA Balears i ho ha confirmat el vicepresident primer, Antoni Costa, en roda de premsa. Al seu entendre, com que l'augment de l'arribada de turistes en temporada alta ha quedat per davall de l'1%, "mesures extraordinàries" com aquest increment ja no són "necessàries". Es tracta d'un canvi de criteri de l'Executiu, que el mes de desembre passat defensava aquesta mesura i va acordar tirar-la endavant amb el PSIB. "És la culminació de dos anys d'enganys de Prohens, que ha mentit reiteradament sobre el seu compromís d'abordar la saturació turística", lamenta el diputat socialista Llorenç Pou.

La darrera anàlisi de Terraferida ha confirmat la tendència: la saturació a les Illes Balears ja no és un fenomen exclusiu dels mesos d'estiu. A partir de dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), l'entitat assenyala que els mesos d'hivern de 2025 ja registren més persones –entre residents i turistes– que els pics de màxima afluència de fa 25 anys, fet que evidencia un increment sostingut de la càrrega demogràfica al llarg de tot l'any.

El Fòrum de la Societat Civil ha alertat que la transició cap a un model més equilibrat, equitatiu i sostenible a Mallorca és “pràcticament inexistent”. És una de les principals conclusions de l’informe 'Indicadors clau de les transicions de 2025', que alhora apunta un “estancament” dels elements que haurien de fer possibles les transicions social, ambiental i econòmica. L’estudi, presentat aquest dijous a l’Estudi General Lul·lià en el marc de les activitats de l’Acadèmia del Clima, ha permès identificar un creixement progressiu de la pressió humana i una crisi de cada vegada més preocupant d’accés a l’habitatge a l’illa, segons ha informat Europa Press.

El Consell de Formentera ha presentat en el Consell d’Entitats una proposta plurianual de continuïtat i evolució de Formentera.eco, la iniciativa de la Pitiüsa menor per regular l'entrada de vehicles durant l'estiu, que planteja reduir de manera gradual l’entrada de vehicles més contaminants, repartir les quotes de visitants segons criteris mediambientals i mantenir la quota de vehicles de lloguer, que ja s’ha reduït en un 16% des del 2019 al 2023. Aquesta proposta es basa en els informes tècnics presentats per avaluar el funcionament de la iniciativa ecològica de l'illa, que revelen que més del 74% dels vehicles circulant per Formentera aquest estiu eren de turistes.

Palma encapçala el rànquing de destinacions més cercades pels viatgers alemanys per començar l’any 2026. Així ho indiquen les dades del cercador de vols Jetcost, que constaten un nou impuls del turisme europeu de cap d’any i situen la capital balear com la primera opció per al mercat alemany en el període comprès entre el 26 de desembre del 2025 i el 4 de gener del 2026.

Les Illes Balears ja es preparen per al que molts experts anticipen com un dels esdeveniments més complexos –i massius– de les darreres dècades: l’eclipsi solar total del 12 d’agost del 2026. El fenomen, que es produirà poc abans de la posta de sol i que no es veia a l’Arxipèlag des de feia més de cent anys, situa les Balears entre els territoris amb més interès estratègic per a l’observació astronòmica i augura una afluència extraordinària de visitants, científics i aficionats.

Les Balears varen rebre entre gener i setembre un total de 13.709.686 turistes estrangers, que és un 3% més respecte del mateix període de l'any anterior, mentre que només al setembre passat van visitar l'Arxipèlag 2.187.288 visitants internacionals, un 1,8% més.

La temporada més turística a les Balears s’acaba i les companyies aèries opten per suprimir vols relacionats amb la demanda estacional. Des d’aquest 26