Bona collita catalana a la 28a edició dels premis Max, els més prestigiosos de les arts escèniques a l'estat espanyol, que s'han celebrat aquest dilluns al vespre al Teatre Gayarre de Pamplona. L'actriu Àgata Roca ha estat guardonada amb el Max a la millor interpretació per L'imperatiu categòric, l'espectacle de Victoria Szpunberg en què encarna una professora d'ètica en un món hostil i que s'està representant al Teatre Lliure. L'actor Enric Auquer ha estat premiat amb el Max a la millor interpretació per El día del Watusi, l'adaptació teatral de la novel·la de Francisco Casavella que ha capitanejat Ivan Morales i que tornarà al Lliure la temporada vinent amb alguns canvis al repartiment.

La 27a edició dels Premis Max d'enguany, celebrada dilluns a la nit a Santa Cruz de Tenerife, ha sigut una de les que han tingut més accent català. Marcel Borràs i Nao Albet van rebre per Falsestuff. La muerte de las musas el Max al millor espectacle teatral, un dels guardons més importants de la gala. Adrià Pinar també va rebre el premi al millor disseny d'espai escènic per aquesta obra del Centro Dramático Nacional. La gala va tenir com a eix narratiu la vida del poeta i dramaturg Àngel Guimerà, de qui enguany se celebra el centenari de la seva mort.

L'òpera comunitària La gata perduda, obra del músic Arnau Tordera, la dramaturga Victoria Szpunberg i tot el teixit creatiu del Raval, es van endur ahir al vespre el premi Max a millor espectacle musical o líric de l'any. "El premi [a La gata perduda] prova que els teatres d'òperes ens podem descosir i tornar a arreglar, esdevenint útils per a la societat. L'art comunitari és fonamental", va dir el director general de la Fundació del Liceu, Valentí Oviedo, al recollir l'estatueta de la poma a Cadis. Oviedo va recordar el més d'un miler de persones que van treballar en una producció amb "1,1 quilòmetres quadrats de diversitat".

La d’ahir va ser una bona nit per al teatre català, encara que alguns van patir fins al final. La producció de La Perla 29 Canto jo i la muntanya balla i Una noche sin luna, de Juan Diego Botto, van ser les grans triomfadores de la 25a edició dels premis Max, que van guardonar dues peces inspirades en l'obra de dos escriptors: Federico García Lorca i Irene Solà. La gala va celebrar-se al Teatre Principal de Maó. 

Una festa, una celebració, un dia d’alegria. El director i actor Josep-Pere Peyró ha estat, juntament amb la coreògrafa Mar Aguiló, l’encarregat de codirigir la gala dels premis Max, que tindrà lloc al teatre Principal de Maó aquest dilluns, 6 de juny. Peyró explica que fa nou mesos que estan treballant en aquest projecte i que des del principi tenien clar que aquesta cita havia de ser “una festa” per diferents motius: “En primer lloc, perquè enguany és la 25a gala d’aquests premis, les noces de plata, una data destacable. I, a més, és la cerimònia que arriba després de dos anys de pandèmia. Si bé s’han fet gales els anys anteriors, tot i que amb moltes restriccions, dilluns podrem celebrar la resiliència del sector de les arts escèniques durant aquests anys tan durs. Serà una manera de festejar l’alegria de retrobar-nos amb el públic i fer feina amb normalitat”, assegura Peyró. Els intèrprets Josep Orfila i Clara Ingold conduiran la cerimònia. 

Les arrels mediterrànies i la cultura escènica de les Balears seran els fils conductors de la gala dels premis Max, que enguany es lliuren al teatre Principal de Maó dilluns dia 6 de juny; és la primera vegada en la seva història que es fan a les Illes, i serà la gala dels 25 anys d'aquests guardons organitzats per la Fundació SGAE. El dramaturg i director escènic Josep-Pere Peyró (Alcúdia, 1959) i la ballarina i coreògrafa de la Companyia Nacional de Dansa Mar Aguiló (Palma, 1987) han estat els encarregats de dirigir i dissenyar la cerimònia, que conduiran els actors Josep Orfila i Clara Ingold. Peyró ha estat clar: "Volem que sigui una festa".

Els professionals de les arts escèniques de les Balears retreuen al Govern que presumeixi de celebrar la gala dels premis Max a Menorca, al teatre Principal de Maó, per un cost de 200.000 euros de les arques públiques (140.000 euros del Govern, 30.000 del Consell de Menorca i 30.000 de l’Ajuntament de Maó). En un comunicat, des d'Illescena expliquen el següent: "Les polítiques del Govern de les Illes Balears són molt males d’entendre si els suposam un coneixement del nostre sector i si els suposam la intenció de donar-hi suport".

El teatre d'òpera més antic de l'estat espanyol serà la seu dels premis d'arts escèniques més importants del mateix territori. La gala dels premis Max serà dia 6 de juny al teatre Principal de Maó i serà la primera vegada que es farà a les Illes Balears. No serà un nit qualsevol, perquè la d'enguany és la 25a edició dels guardons més importants dels professionals del teatre i la dansa de l'Estat. Aquest divendres, a més, s'ha anunciat que l'actor, autor i director teatral Josep Pere-Peyró -fundador de les companyies Morel Teatre, Cia. Pere Peyró i La Invenció- i la ballarina d'ampli recorregut internacional i coreògrafa de la Companyia Nacional de Dansa Mar Aguiló seran els encarregats de presentar la gala. 

Queda lluny aquella edició dels Premis Max del 2019 en què el teatre català es va proclamar el gran vencedor de la gala amb una allau de guardons. Dos anys després, la collita catalana ha estat menys esplendorosa aquest dilluns, però no se n'ha tornat a casa amb les mans buides. El duet infal·lible format per Nao Albet i Marcel Borràs ha guanyat la millor direcció d'escena per Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, una peça que van aixecar el 2013 al Teatre Nacional de Catalunya i que la temporada passada van repescar al Centro Dramático Nacional. Les dues grans categories interpretatives (millor actor i millor actriu) han premiat Joan Carreras pel monòleg Història d'un senglar i Mireia Aixalà per Les tres germanes. La versió de Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat de Les tres germanes també els ha valgut el Max a millor adaptació. I la Laika de Xirriquiteula Teatre s'ha alçat amb el Max a millor espectacle per a públic familiar.

L'actor Lluís Homar; l'actriu, directora i dramaturga Marta Aran; i el dramaturg Jordi Casanovas han estat premiats a la XXIII edició dels premis Max de teatre, que s'han celebrat aquest dilluns al teatre Cervantes de Màlaga. Homar s'ha endut el seu segon Max, en aquest cas al millor actor protagonista per La neta del senyor Linh. Aran ha rebut el guardó a millor autoria revelació per la tasca a Els dies mentits. I Casanovas ha aconseguit el Max a la millor adaptació teatral per Jauría, alhora premi a millor espectacle. A més, l'adaptació de Doña Francisquita de Lluís Pasqual, i la coproducció de dansa del Mercat de les Flors Gran Bolero també han estat reconegudes.

Com els grecs de Josep Maria Mestres i Shock d'Andrés Lima són les grans favorites de la pròxima edició dels premis Max de les Arts Escèniques, que se celebrarà el 7 de setembre al Teatre Cervantes de Màlaga. La SGAE és l'organitzadora d'uns guardons que tenen com a objectiu reconèixer el talent dels professionals de les arts escèniques.

Els Premis Max, els premis de teatre que atorga la SGAE, han començat forts per al teatre català amb tres premis a la millor autoria consecutius. Millor autoria revelació per a Daniel J. Meyer per 'A.K.A.' (que també li ha valgut el premi a millor actor protagonista al jove Albert Salazar), millor adaptació o versió per a Jordi Prat i Coll per 'Els Jocs Florals de Canprosa' i millor autoria teatral per a Josep Maria Miró per 'Temps salvatge' (que també li ha valgut el premi a millor direcció escènica a Xavier Albertí). Aquestes dues últimes, obres vistes i produïdes pel TNC i les principals nominades als premis de teatre de l'estat amb 4 i 5 candidatures. Al final, el TNC s'ha endut 3 premis, però no el premi gros. El millor espectacle ha estat per a 'La ternura', d'Alfredo Sanzol, en la producció de Teatro de la Ciudad feta al Teatro de la Abadía, que després ha tingut versió catalana amb T de Teatre.

Els espectacles 'Temps salvatge' i 'Els Jocs Florals de Canprosa' són els favorits de la 22a edició dels Premis Max de les Arts Escèniques. 'Temps salvatge', de Josep Miró i estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, ostenta cinc nominacions: millor espectacle, millor autoria teatral, millor direcció per a Xavier Albertí, millor disseny d'il·luminació per a Ignasi Camprodon i millor actriu protagonista per a Laia Manzanares. Per la seva banda, 'Els Jocs Florals de Canprosa' –també del TNC– competirà en quatre candidatures: millor actriu protagonista per a Rosa Boladeras, millor espectacle musical, millor adaptació teatral per a Jordi Prat i Coll i millor disseny de vestuari per a Montse Amenós. L'acte dels Premis Max tindrà lloc el 20 de maig al Teatro Calderón de Valladolid i estan organitzats per l'SGAE.

El teatre català no s’ha emportat a casa una carretada de premis Max, però sí alguns guardons significatius. Julio Manrique ha sigut reconegut com a millor director per 'L’ànec salvatge', el seu primer Ibsen, que va posar en escena magistralment al Teatre Lliure i que ja havia triomfat als premis Butaca. En una gala celebrada al Cartuja Center de Sevilla i retransmesa per La 2 en diferit, al llindar de les 12 de la nit, Manrique va rebre les ovacions del públic quan va reivindicar la llibertat pels presos polítics: "No vull desaprofitar l'ocasió que se'm dona aquesta nit per sumar-me a un desig que compartim molta gent que, encara que en algunes coses pensem diferent, coincidim a l'hora de reivindicar la llibertat dels presos polítics, la llibertat d'expressió per a tothom sense perjudicis i sense mordassa", va dir davant el ministre de Cultura, José Guirao, que s'estrenava al càrrec. Manrique també va explicar que l'obra per la qual va rebre el premi recorda la història d'un ànec salvatge i ferit: "És una història sobre la veritat i la mentida, amb la qual Ibsen tractava de desafiar-nos a pensar, a pensar lliurement, a enfrontant-nos als nostres perjudicis i contradiccions per pensar amb llibertat, per ser una mica més lliures. Potser el teatre i l'art poden servir, entre altres coses, per afirmar la nostra llibertat de pensament i expressió".

El dramaturg, director i pedagog teatral José Sanchis Sinisterra (València, 1940) ha estat guardonat amb el Premi Max de Honor 2018, que li ha estat atorgat per unanimitat per "ser una figura clau en la història de les arts escèniques".

Els favorit dels pròxims Premis Max té accent català, i basc: l'espectacle amb més candidatures és 'Oskara' (7 candidatures), del coreògraf de La Veronal, Marcos Morau, per a la companyia. Els altres dos espectacles favorits tenen 4 candidatures: 'Nomes són dones' , dirigit per Carme Portaceli, i 'Caída del cielo', de la coreògrafa i 'bailaora' Rocío Molina.

Mercè Pons, amiga i 'filla' teatral de Rosa Maria Sardà, ha presentat a la nova Premi Max d'Honor. Un incomptable reguitzell d'atributs han resumit el caràcter de l'actriu, que s'ho mirava emocionada des de la platea. Ha pujat a l'escenari amb una cançó de cabaret que deia el seu nom, i el públic dret mig ballant.

La gala dels Premis Max ha començat a la sala Barts del Paral·lel, on diverses actrius s'encarreguen d'entregar els guardons i fer un homenatge a aquesta avinguda històrica del teatre amb números musicals. La rebaixa de l'IVA i la consideració essencial de la cultura són les dues grans reivindicacions de la nit. Loles León ha demanat 21 segons de silenci per criticar el 21% de l'IVA cultural (tot i que després no s'ha fet el silenci!) i ha dit amb ironia: "No criticaré el govern, que avui no queda bé". "Ens volien donar un 7% d'IVA i ens el volien donar tant, que ens l'han donat 3 vegades", ha afegit. Carme Conesa, María José Peris i Teresa Vallicrosa –presentadores de la gala– han protagonitzat després un número musical demanant la rebaixa de l'IVA al 3%.