Visitem Pilarín Bayés (Vic, 1941) a casa seva i, com sempre, ens la trobem amb el somriure a la cara i treballant a l'estudi. Dibuixant la catedral de Girona en un gran tela, per a una exposició que farà a Figueres. M'assenyala que en un dels quadres hi ha infiltrada la família Puigdemont. La seva producció és imparable: acaba de sortir un llibre sobre la història del poble gitano i avui envia els originals d'un altre sobre el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). Fa servir la mateixa tècnica de sempre: tinta, tremp, aquarel·la, retoladors... i cap pantalla. No és estrany que rebi el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català perquè deu ser l’autora que ha publicat més llibres, més d’un miler. Ens ha preparat un esmorzar amb coca i somalla.

Estimat gris, de Sílvia Soler, ha estat l'obra més venuda de la Setmana del Llibre en Català de Palma, que va acabar aquest diumenge. En el rànquing dels més demanats pels assistents l'acompanyen el nou lliurament de la saga fantàstica El món màgic de Lot: La reina Leilani, de la mallorquina Joana Maria Pastor, i Passes de Palma, de Biel Mesquida.

A la Setmana del Llibre en Català han recitat avui mateix els poetes Lluís Calvo i Enric Casasses, dimarts passat es va presentar la primera antologia de poesia catalana feminista actual amb poetes com Mireia Calafell i Blanca Llum Vidal, i el diumenge 10 s'hi van poder escoltar Maria Isern, Pau Vadell i Andreu Gomila. Cap amb tanta expectació com l'acte de Juana Dolores d'aquest dijous. Amb gent dempeus al voltant de l'escenari, però cadires lliures entre els assistents i uns quants flaixos, fins i tot ella ho ha trobat desmesurat. Un cop ha acabat de recitar i ha començat el torn de preguntes, ha demanat que no li fessin més fotos. "No soc Beyoncé, soc una escriptora catalana insignificant que publica llibres en català, que ho fa més insignificant encara", ha dit cap als fotògrafs.

Divendres que ve, dia 8 de setembre, s’inaugurarà una nova edició de la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, que arriba enguany a la quaranta-unena edició i que tindrà, un any més, presència d’editorials balears, tant algunes que ja en són participants habituals, com Lleonard Muntaner, com d’altres que enguany hi debuten. És el cas d’Espelma Edicions, editorial mallorquina especialitzada en contes infantils il·lustrats. “El producte illenc sempre té bona acollida a Catalunya”, explica Tomeu Simó, responsable de l’editorial, “i participar en la Setmana és una molt bona oportunitat perquè és la primera fira important que es fa per setembre i sol ser un èxit de vendes. Esperem que enguany també sigui així”. Entre els títols que hi duran s’hi troben novetats com Ovni, conte que presentaran a la Setmana diumenge dia 17, i Un dia de pesca, obra amb què han arribat ja als 5.000 exemplars venuts. “N’acaba de sortir la quarta edició i la veritat és que és una de les grans apostes; esperam que funcioni molt bé a la Setmana. Al Museu de Pesca de Palamós, per exemple, és un conte que es ven moltíssim”. 

Crec que estarem d’acord que, exercicis comptables a banda, la frontissa del calendari és més la del curs que la de l’any. La represa del setembre va més carregada de bons propòsits que el Cap d’Any si hom ha tingut la sort de tenir uns dies de vacances que li hagin permès descansar i allò que en diem “desconnectar”. I aquí vaig.

L'editor i activista valencià Eliseu Climent, davant la 33a Setmana del Llibre en Català de Palma, ha parlat encoratjat de la possibilitat d'articular la llengua, la cultura i tots els territoris de parla catalana. "Segons la meua utopia, encara hi som a temps i, si consulte el meu entusiasme, crec que estem en el camí", ha destacat.

Politòloga, gestora i promotora cultural, Judit Carrera (Barcelona, 1974) dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de l'octubre del 2018. Aquest any ha rebut l'Ordre de les Arts i les Lletres per part del ministeri de Cultura de França i el premi Difusió de la Setmana del Llibre en Català. "Soc la cara visible d'un grandíssim equip. El CCCB té una trajectòria llarguíssima a l'hora de difondre tantes disciplines que es poden i s'han de poder fer en català", recordava el dia que es va fer públic el guardó. La visitem al seu despatx.

La relació d'Antònia Vicens (Santanyí, 1941) amb les paraules ha estat singular des que era molt petita. L'últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha tornat a Barcelona per pronunciar el pregó de 40a Setmana del Llibre en Català, l'edició més gran de la seva història, que arrenca aquest divendres al Moll de la Fusta i estarà oberta fins al 18 de setembre. "Parlaré de la potència de les paraules, que és enorme, i de com em van canviar la vida –ha recordat aquest dijous coincidint amb la publicació de Quasi un miracle a La Magrana, volum que reuneix tota la seva narrativa breu–. Vaig néixer en un moment de misèria econòmica i cultural. S'havia acabat la guerra feia poc. A casa havíem de lluitar per tenir un plat a taula. No hi havia llibres, llibreries ni biblioteques. Quan era petita, com que no tenia contes me'ls havia d'inventar. El dia que vaig descobrir que podia dibuixar amb paraules la finestra que no tenia a l'habitació, alguna cosa va canviar dins meu".

¿Com passa algú de ser titllat d'escriptor per a incultes a escriptor de culte i, finalment, a convertir-se en una referència cultural? Howard Phillips Lovecraft (1890-1937) és un dels convidats (com a evocació, i fins i tot invocació) en aquesta 40a Setmana del Llibre en Català. Ja fa temps que el llegim, però anys enrere la frontera d'allò que és literàriament admissible amb prou feines arribava fins a Edgar Allan Poe. Encara que fos de Providence, Lovecraft no va sentir mai que el seu camí com a autor fos força providencial.

Encara que consideri l'escriptura com un "ofici desagraït", Joan F. Mira (València, 1939) hi ha dedicat més de cinc dècades, durant les quals ha publicat novel·les, reculls de narracions, assajos, articles i traduccions. L'escriptor, que atén l'ARA per telèfon, ha estat reconegut amb el premi Trajectòria de la Setmana. És una bona ocasió per repassar algunes de les fites del seu llarg i fructífer recorregut, però també per conèixer la seva opinió sobre el present de la llengua i la literatura catalanes.

La Setmana del Llibre en Català és celebració i refugi; espai de trobada i front de resistència. La Setmana té la virtut de reunir alguns dels principals actius del món literari –lectors, editors, llibreters, traductors i autors— partint d’un enfocament que frega la paradoxa o la contradicció: al cap i a la fi, en aquest esdeveniment s’hi barregen, per una banda, les ganes de viure l’escriptura i la lectura de llibres en català com un afer ben natural i desenfadat; i, per l’altra, l’esperit necessàriament reivindicatiu envers una opció lingüística i literària que encara arrossega prejudicis, condescendències i complexos que amaren d’excepcionalitat allò que només aspira a normalitzar-se. 

L’inici de curs literari el marca, cada vegada més, la Setmana del Llibre en Català. Com a tota fira de sector, encara que sigui oberta a tothom, interessen molt els números. Però sense la xarxa de seguretat de les xifres, el periodisme trontolla. Cada vegada més es perd la crònica i s’imposa la rutina d’omplir molt per pensar poc. Abans de començar la Setmana, es compten els metres quadrats de la fira i el nombre de mòduls que hi haurà, es divulga el rècord d’editorials presents i es publica la quantitat ingent d’actes que s’organitzaran durant deu dies. Perquè se’n diu la Setmana però la gràcia és que engloba dos caps de setmana que són, de llarg, quan hi ha més gent sense pressa per tornar a casa. Quan diumenge al vespre es tanqui el còmode recinte sobre el port, es publicaran les xifres de vendes al detall. Ho sabrem tot segons el volum de llibres, segons la recaptació, segons el percentatge d’increment agafant les dades precovid i, esclar, titularem en funció de la llista dels llibres més venuts, de la qual no cal renegar. Tots aquests números són informació d’esma, gairebé notarial, que no subratllen la importància de la Setmana d’enguany. Després d’un bon Sant Jordi, aquesta ha estat la Setmana del retrobament. Amb la il·lusió i la normalitat. He passejat pel Moll de la Fusta en diferents dies i en hores diverses i sempre hi passaven coses interessants. A cadascun dels tres escenaris, un festival constant. I, a totes hores, amb prou gent als respectius patis de butaques. A la Setmana hi he vist un optimisme recalcitrant. En plena reconstrucció del país, i fugint del terrible malson del covid, els llibres, els autors i els editors són una estructura fonamental que no s’ha de donar per descomptada. En un moment de tanta decepció política, la creació en català és un recer. Com a lectors, no ens importa tant si el 2021 es publiquen 10.000 títols en català -de nou, les xifres- sinó trobar-ne un, ni que sigui un de sol, que ens ompli tant que ens justifiqui tot l’any. Llegir per viure. Paraula de Flaubert. 

]]>

Aquest cap de setmana la FiraTàrrega celebra el quarantè aniversari escampant teatre, dansa i circ, arrenca la Setmana del Llibre en Català i la Fundació Salvat exhibeix el seu fons a Can Ramis. Proposem 10 plans culturals per a divendres, dissabte i diumenge.

]]>

Habitualment territori dels turistes, el Moll de la Fusta de Barcelona va adoptar aquest cap de setmana un caràcter lletraferit. Després d'unes quantes edicions a l'avinguda de la Catedral –el lloc "ideal" segons la majoria d'expositors–, enguany la Setmana del Llibre en Català s'ha traslladat puntualment a aquest espai a l'aire lliure, ventilat i perimetrat: la pandèmia hi obligava, esclar. Si bé els organitzadors temien que la localització podria fer desistir els visitants de desplaçar-s'hi, fins a 25.000 persones han enfilat camí avall per treure el nas a la Setmana. Fins i tot, els dies més atapeïts, com el de la Diada, es van formar cues per entrar-hi. L'aforament permetia acollir fins a 935 persones en un espai de 4.500 m2 per poder mantenir les distàncies de seguretat. Entre les autoritats que hi han passat hi ha el president de la Generalitat, Quim Torra –que va fer-hi dues visites, una d'oficial i una de particular–; la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa; el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri; el president del Parlament, Roger Torrent, i el tinent d'alcaldia de Cultura, Jaume Subirats, entre més.

]]>

Ja fa uns quants anys que la Setmana del Llibre en català no para de créixer tant pel que fa a la facturació com en nombre d'expositors i de visitants. L'edició d'enguany, l'última presidida per Joan Sala, no ha estat una excepció i ha tancat amb xifres molt positives. Amb una facturació de 543.973 euros, s'han superat els nivells de l'úñtima edició en un 8,44%. Les vendes s'han repartit entre tres gèneres: un 23,44% dels exemplars venuts són de literatura infantil i juvenil, un 36,52% de no-ficció i un 40,04% de ficció d'adults. Així mateix, les vendes de novetats i de llibres de fons s'han dividit a parts iguals. Segons els organitzadors, aquestes dades demostren que el públic ha estat "força divers".

]]>

Joan Carles Girbés, el director editorial dels segells de Som* –Ara Llibres, Amsterdam i Bernat Metge–, serà el nou president de la Setmana del Llibre en Català. "Crec que m'ho han deixat fàcil perquè és un model d'èxit i un exemple del treball cooperatiu –ha dit Girbés–. Ara es tracta de mirar com podem anar més lluny encara comptant amb el patrocini públic i privat, i si podem créixer encara més de manera creativa".

]]>

La Setmana del Llibre en Català se celebra del 6 al 15 de setembre a la plaça de la Catedral de Barcelona. Tindrà 219 expositors i s'hi faran 270 activitats. Aquestes són algunes de les més destacades.

]]>

La Setmana del Llibre en Català ha arribat als tribunals perquè Hisenda no els retorna els gairebé 130.000 euros de l'IVA que van liquidar de les edicions 2015 i 1016, mentre que el 2017 i –confien– el 2018 s'abonarà amb normalitat. El president de la Setmana, Joan Sala, està convençut que la demanda els serà favorable. Tot i que aquests diners no comprometen la viabilitat del projecte, sí que el condicionen. Cada any l'IVA equival a uns 60.000 o 65.000 euros. El pressupost de La Setmana arriba als 500.000 euros, la meitat dels quals són aportacions públiques.

]]>

La Setmana del Llibre en Català ha tancat aquest diumenge la seva 36a edició amb la participació d'un total de 210 expositors i més de 350 escriptors que escriuen i publiquen en català. A més, s'han presentat més de 250 novetats editorials i s'han organitzat 265 actes. Segons el president de la Setmana, Joan Sala, l'edició d'aquest any demostra que aquesta és "una fira de llibres normal de país normal". "Ja podem afirmar que tenim una fira de llibres professional", ha assegurat. En col·laboració amb l'Institut Ramon Llull (IRL), l'edició d'aquest any ha comptat amb la presència de 18 editors i agents literaris de 16 països diferents, que han mantingut 425 reunions amb editors catalans.

]]> On són els escriptors?

Ara que la Setmana del Llibre en Català està sent un èxit –de gent, ressò i calaix–, una piulada sincera de l’escriptor Joan Carreras ha sacsejat la vida cultural. L’autor de 'La dona del Cadillac' ha explicat, en un fil llarg, raonat i sense compassió, que aquesta novel·la ha estat el seu llibre menys venut dels vuit que ha publicat. N’enumera les possibles causes i encercla el fet que, de totes les seves obres, aquesta és la que menys mencions n’han fet els mitjans. L’equació és de calaix, com més en parlen els diaris, més lectors se senten encuriosits per la teva història. Alguna cosa hem fet malament els escriptors per no tenir prou prestigi per sortir a la televisió. Ahir es va estrenar el programa de Gemma Nierga a TV3. En aquesta temporada coneixerem els pares d’esportistes, actors, cineastes, presentadors de televisió, models... Però no els pares de cap autor. Eloi Vila, en les seves entretingudes converses de cotxe, ha convidat dotzenes de periodistes, esportistes, actors i cantants. També ha passejat dos metges, dos cuiners i dos mags. Però, escriptors? Empar Moliner i Quim Monzó. El mateix Monzó protagonista d’'El convidat' i d’un 'Fora de sèrie' i a qui, ja el 1993, li vam dedicar 'Un tomb per la vida' amb el Puyal. Però i l’Imma Monsó? Alguns afortunats, en època de promoció, sí que anem amunt i avall quan ens conviden, per aprofitar l’altaveu que reclama en @janquim. Però, fora del clímax comercial, què ens passa als escriptors? Som avorrits? ¿No tenim res a explicar més enllà de les peripècies dels nostres personatges? ¿Tenim el cap menys ordenat que els exfutbolistes? Un escriptor és un creador, algú que té veu pròpia, que acostuma a tenir coses a dir. Una cultura que no ensenya la gent que pensa es converteix en folklòrica. Això sí. Hi haurà un dia que tindrem mitja pàgina de diari. L’obituari. A misses dites. Com el Bracafè.

]]>