El Govern de Marga Prohens ha eliminat o rebaixat el requisit de català en centenars de places de la funció pública, especialment a la sanitat, però també a l’educació i a l’Administració. Ho ha fet, com insisteixen els populars, de manera quirúrgica. Argumenten que eliminar el requisit de català per als sanitaris i per accedir a determinats càrrecs de l’Administració respon a una necessitat d'ocupar places de molt difícil cobertura. També han insistit que les cessions a Vox en matèria educativa tenen uns efectes pràctics mínims, perquè es manté el Decret de mínims i la Llei de normalització lingüística per prioritzar el català en l’ensenyament. Però el cas és que aquestes mesures afavoreixen que cada vegada es parli menys la llengua pròpia i més el castellà. I la xifra de places afectades augmenta.

Durant la tramitació dels pressupostos del 2025 de la institució insular, Vox ja va assegurar que el seu objectiu era deixar a zero les ajudes que reben les entitats que lluiten per la protecció i el foment del català. I ho ha aconseguit. El Consell de Mallorca ha eliminat les ajudes nominatives (directes) a l'Obra Cultural Balear (OCB) i a Joves per la Llengua per primera vegada en la història. Aquesta era una reclamació que Vox feia reiteradament als seus socis de govern d'ençà que va començar la legislatura. En els primers pressupostos, l'extrema dreta va aconseguir que els populars reduïssin un 25% aquestes ajudes a favor de les dues entitats. Cal recordar que, després d'haver acordat aquesta reducció, Vox va votar en contra d'aquestes subvencions, i l'esquerra, tot i no estar d'acord amb les retallades, va salvar les ajudes a les dues entitats que defensen el català en dues ocasions. Així, Joves per la Llengua va passar d'obtenir 60.000 euros i l'OCB, 50.000, el 2023, a rebre'n 45.000 i 35.000 euros, respectivament, el 2024.

El Govern ha traslladat formalment a la Comissió Europea la "profunda preocupació" davant la proposta de la Comissió Europea que retalla el pressupost que es destinarà a la política agrària comuna (PAC) entre el 2028 i 2034. Segons el plantejament de la Comissió, la PAC es reduiria dels 386.000 milions d’euros que es reparteixen actualment a 300.000 milions. El conseller d’’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet explica que aquesta reducció “podria traduir-se en una pèrdua pròxima als 15 milions d’euros a l’any a les Balears”.

Metges, professors, estudiants i treballadors de tots els sectors han parat aquest divendres a Itàlia durant vuit hores en la segona vaga general en un any convocada pels principals sindicats del país per protestar contra els pressupostos generals que el govern de Giorgia Meloni té previst aprovar al Parlament durant les pròximes setmanes. 

El Consell de Mallorca ha retallat un 25% les subvencions nominatives a favor de Joves per la Llengua i l'Obra Cultural Balear (OCB). La institució insular va atorgar l'any passat 60.000 euros a Joves per la Llengua i 50.000 a l'OCB, mentre que enguany en rebran 45.000 i 35.000, respectivament. Cal recordar que, durant la tramitació dels pressupostos del Consell, Vox ja va assegurar que el seu objectiu era deixar a zero en 2025 les ajudes que reben les entitats que lluiten per la protecció i el foment del català. De fet, fonts insulars han explicat que "s'ha aconseguit molt" malgrat les retallades i que Vox volia suprimir aquestes partides. Cal remarcar que el partit d'extrema dreta va donar el vistiplau a aquestes subvencions l'agost de l'any passat, quan es varen negociar els pressupostos de la institució insular. Malgrat això, Vox ha decidit incomplir aquest acord i ha votat en contra de qualsevol subvenció destinada a entitats de suport i foment de la llengua.

La setmana passada Finlàndia va coronar, per setè any consecutiu, el rànquing de països "més feliços" del món, segons l'Informe mundial de la felicitat que publica anualment el Centre de Recerca del Benestar de la universitat d'Oxford. Aquest any, però, l'efemèride ha quedat entelada per una onada de vagues que fa setmanes que dura i que posa de manifest el creixent descontentament dels finlandesos amb el govern conservador de Petteri Orpo, que va prendre el poder l'any passat enarborant la bandera de l'austeritat econòmica.

Tesla és una de les marques més exitoses i alhora controvertides dels últims anys. El seu director general, Elon Musk, és conegut per les seves arriscades, però en bona part rendibles decisions empresarials, fins al punt que ha aconseguit posicionar Tesla com un dels líders mundials de fabricació de vehicles elèctrics. Però durant els últims mesos ha canviat la seva estratègia per poder competir amb les cada cop més nombroses marques d'aquest tipus de vehicles, i ha abaixat considerablement el preu de models com el Tesla Model 3 o el Model Y amb rebaixes de fins a 7.000 euros.

L'austeritat pressupostària, dogma intocable durant dècades entre la classe política alemanya, ara és font de problemes per al govern alemany. L'executiu del canceller Olaf Scholz, una coalició de tres partits –el Socialdemòcrata, el liberal FDP i els verds– s'ha vist obligat aprovar retallades pressupostàries de cara al 2024 per tal de complir el mandat constitucional que l'obliga a contenir la despesa pública.

Deu ser ben normal que ens costi rememorar el rol exacte del PSOE en els Pactes de Sant Sebastià del 1930; no tant —però s’entén perquè ha plogut molt— no recordar la seva llarga absència en la lluita contra la dictadura, que només va despertar el 1974 a Suresnes per ressituar-se oportunament en el nou règim –com a nous llops esteparis, en definició encertadíssima de l’August Gil Matamala. Pretendre oblidar-se de la implicació en els GAL malauradament és més difícil, quan Barrionuevo la certificava només fa un mes. I ja costa més, tot i que només cal una calculadora, rememorar que els pocs condemnats d’aquella trama de terrorisme d’estat no van complir ni el 10% de les penes imposades. En tot cas, segur que recordar-nos de tot és complicat i, amb el pas del temps, gairebé impossible. Però, atès que una dècada ja no sé si és molt o poc en un món accelerat i sobresaturat d’informació, no deixen de sorprendre’m alguns detalls recents de l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat aquest dijous.

La intensitat informativa associada a la invasió russa d’Ucraïna i a l’espionatge a desenes d’independentistes és tan gran que ha fet passar inadvertides les correccions de les previsions de creixement del PIB el 2022, anunciades la setmana passada. El 29 d’abril, la vicepresidenta Calviño rebaixava la previsió de creixement del PIB espanyol al 4,3% (el pressupost estatal s’elaborà amb una previsió del 7%). El mateix dia el conseller Giró rebaixava la previsió de creixement del PIB català al 4,8% (el pressupost català per al 2022 s’elaborà amb una previsió del 6,4%).

Més d'un centenar de sanitaris de les Illes Balears s'han concentrat aquest dilluns davant les portes de l'hospital de Son Espases per protestar contra les retallades salarials i reclamar un calendari per al pagament de l'actualització de salaris prevista per al 2021.

El sindicat Unió General de Treballadors (Fesp-UGT) ha denunciat aquest dissabte que la congelació del salari dels 34.000 funcionaris de les Balears "no és una congelació, sinó una retallada". En aquest sentit, apunta que el Govern "ha confiscat el 2% de l'increment" pactat en l'àmbit estatal per al 2020 i que les Balears "són l'única comunitat autònoma que fa retallades salarials", segons Efe.

L'STEI, després de fer telefonades a un centenar de centres de les Illes per saber la proposta d'hores que els ha traslladat la Conselleria d'Educació i la quota de professors i professores que necessiten, calcula que podria suposar una retallada d'entre 250 i 350 docents. El sindicat també critica que la Conselleria d'Educació no faciliti l'esborrany de les mesures de prevenció del covid-19 per a l'any 2020-2021 abans de la seva presentació a la Mesa Sectorial, que es farà aquest dimarts per videoconferència. "No tenim el document, i les meses no poden ser el lloc per fer les presentacions per definició", es queixa el portaveu de l'STEI, Cosme Orell, qui assegura que és una pràctica habitual de la Conselleria, una crítica a la qual s'ha sumat la Unió Obrera Balear.

Recorden allò de “Plató, Aristòtil i les taxes universitàries” (ARA, 13/03/2019)? Ha arribat l'hora de passar comptes (sempre cal passar comptes a les polítiques públiques). Primer, perquè el govern central del país més descentralitzat del món ha harmonitzat encara més el preu de les matrícules universitàries. Segon, perquè la majoria governamental a Catalunya (JxCat i ERC) ja s'hi havia anticipat disposant una rebaixa de preus, com aspecte innegociable per als comuns de l'acord per al pressupost 2020. La concreció de la mesura ens permet avaluar-la en funció dels seus objectius declarats (assumint que són els realment perseguits), i això des de l'origen de l'aplicació de la política. Comencem, com cal: amb el diagnòstic del problema, atès que se suposa que les mesures es dirigeixen a resoldre algun problema.

El covid-19 ha ressuscitat definitivament el fantasma de les retallades. Tots els governants neguen per ara que vulguin aplicar-ne, però és inevitable pensar-hi. A diferència del 2008, l’origen de la crisi actual és sanitari i no econòmic, però un dels efectes és el mateix: les despeses dels governs es disparen, els ingressos fiscals baixen i els desajustos arriben. Caldrà retallar? Per ara bufen altres aires, començant per l’actitud expansiva del Banc Central Europeu. Mentre la incògnita plana en l’ambient, dimarts es va complir el desè aniversari de la presentació davant del Congrés d’un pla d’ajustament del govern espanyol que va marcar la història política i econòmica de l’Estat. El dia que Espanya va descobrir les retallades.

Francament, convido a la reflexió. No veig que països com Portugal o Grècia siguin tan diferents d'Espanya, ni per piràmide de població ni per desequilibris macroeconòmics. Però, curiosament, durant la crisi del coronavirus a Espanya ens ha anat molt pitjor, i això que tenim un sistema sanitari molt més desenvolupat. A què es deu aquesta gran diferència tant en nombre de contagis com en nombre de defuncions?