Davant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

La Federació Balear d'Espeleologia (FBE) ha complert l'advertència que va fer el passat mes de gener de denunciar davant Europa el cas de la contaminació de la cova de Vallgornera per aigües fecals. Els espeleòlegs ja han fet efectiva la denúncia davant la "inacció institucional cronificada" per aturar els abocaments d'aigües brutes provinents de la urbanització del Pas, al municipi de Llucmajor. Una urbanització que està situada damunt de la cova des Pas, considerada una de les joies geològiques de l'illa per la seva espectacular morfologia i que, amb més de 67 km de recorregut, és la cavitat de més desenvolupament de les Balears.

La tercera dècada del segle XXI és fins ara un període de forta expansió del deute públic i del paper de l’estat en les economies avançades. La greu crisi de salut pública causada per la pandèmia va disparar la despesa el 2020 i 2021. Després, l’esclat de la guerra d'Ucraïna i les turbulències als mercats energètics i agraris han prolongat un període excepcional d’intervencionisme econòmic. Serà l’any 2024 l’inici d’una fase de restabliment de l’equilibri de les finances públiques? En el cas dels països de la zona euro, l’aprovació de les noves regles fiscals per als països membres així sembla indicar-ho. Tanmateix, els enfrontaments polítics seran severs, perquè en el si de la unió econòmica i monetària conviuen dues cultures antagòniques de les finances públiques. Xoquen els països coneguts com a frugals i els que, de manera simètrica, podríem qualificar de malgastadors.

Cada mes d’octubre Hèlsinki acull el mercat d’arengades més important i antic dels que se celebren al país nòrdic. El mercat es remunta a gairebé tres segles enrere, quan la capital no era gaire més gran que un poble de pescadors. Durant una setmana, les tradicionals barques de fusta vingudes d’arreu de la costa bàltica ocupen el port per vendre arengades fumades, en escabetx o marinades. Cada any, però, es fa més difícil trobar al mercat arengades pescades a Finlàndia, un fet que posa en dubte la seva continuïtat en els anys vinents.

El Consell de Mallorca ha sol·licitat incloure la tela de llengües feta a Mallorca en la nova protecció dels productes artesans que prepara la Comissió Europea. Aquesta iniciativa vol crear un sistema d'indicacions geogràfiques per donar als productes artesanals una protecció a tota la Unió Europea.

Francina Armengol ha assegurat que no ha rebut cap citació del Parlament europeu per declarar sobre els casos de menors tutelats. De fet, segons s'ha dit des del Govern, ni la presidenta del Govern, ni la presidenta del Consell, Catalina Cladera, ni la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, han rebut cap notificació oficial per part de l'òrgan europeu.

És inevitable que l'impacte de l'òmicron i l'escalada global de la inflació afectin negativament el creixement de l'economia europea. Les autoritats comunitàries en són conscients, tal com han admès aquest dimarts els dos comissaris econòmics de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni. Tot i això, confien que la recuperació no descarrilarà perquè les polítiques públiques de suport han permès consolidar les bases de cara al futur postpandèmia. Els riscos són considerables, però per ara Brussel·les no veu necessari prendre noves mesures o canviar el camí fixat.

La comissària d'Igualtat, Helena Dalli, va crear a l'octubre una guia interna per a la Comissió Europea que pretenia aconsellar els seus comissaris en l'ús d'un llenguatge més inclusiu. Utilitzar el terme "festes" en comptes de Nadal per incloure els no cristians i evitar l'ús d'expressions com "creat per l'home" són algunes de les propostes plantejades i que la dreta europea no ha trigat a qüestionar, cosa que ha acabat amb la retirada de la guia.

L'excomissari europeu irlandès Phil Hogan va haver de deixar el càrrec al capdavant de la cartera de Comerç de la Comissió a finals de l'agost del 2020 per haver-se saltat les normes de confinament contra el coronaviurs i haver assistit a un sopar de golf amb més de vuitanta persones. Aquest estiu, Hogan ha fitxat per un bufet d'advocats nord-americà, DLA Piper, amb despatx per fer lobi a Brussel·les.

Una pandèmia mundial, l'espai Schengen a mig gas, la crisi econòmica més important des de la Segona Guerra Mundial, les amenaces de Londres de fer volar pels aires l'acord del Brexit, l'emergència climàtica, un incendi al principal camp de refugiats d'Europa... L'estat en què es troba actualment la Unió Europea és un immens trencaclosques de reptes i problemes, i això s'ha reflectit aquest dimecres en el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, davant l'Eurocambra. Noranta minuts en els quals ha intentat no deixar-se cap punt i acontentar tots els grups parlamentaris, cosa que l'ha convertit en un mosaic eteri de tots els deures que té per fer. Cap gran novetat, però sí una vella conclusió: la Unió necessita més competències.

Tement-se que l’aturada del covid faci descarrilar la lluita contra l’emergència climàtica, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, pretén avui tornar a posar al centre del debat la urgència d’aconseguir “una Europa climàticament neutral el 2050”, objectiu del seu Green Deal o Pacte Verd. El primer pas és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE un 55% el 2030 respecte del 1990 (el compromís actual és del 40%). Elevar l’objectiu europeu al 55% és el que Von der Leyen ja va proposar en el seu discurs de presa de possessió l’any passat, però és també el que va ser impossible posar per escrit en el text de la llei climàtica que la Comissió va presentar a principis de març, a causa de les resistències dels països de l’est, altament dependents encara del carbó.

La Comissió Europea ha tancat aquest divendres un acord amb Sanofi, una farmacèutica francesa, segons el qual Brussel·les s’assegura 300 milions de dosis si aconsegueix una vacuna fiable contra el coronavirus. Europa finançarà de manera avançada la investigació de la vacuna a canvi de tenir els 300 milions de dosis un cop estigui enllestida i es demostri que és segura i efectiva. Avui mateix Sanofi, que treballa conjuntament amb la britànica GlaxoSmithKline, ha anunciat un acord semblant amb els Estats Units, que pagaran a la companyia 2.100 milions per al desenvolupament de la vacuna a canvi de rebre’n 600 milions de dosis.

“Sí, potser sí que hem anat massa lluny amb la globalització”. Unes paraules que sorprenen pronunciades per l’exconseller delegat d’una multinacional com France Telecom, Thierry Breton. Des de finals del 2019 és comissari europeu de Mercat Interior i, en plena pandèmia, Europa s’ha trobat sense mascaretes, sense respiradors i, sobretot, amb poca capacitat de produir-ne. I els pocs que teníem s’han segellat amb la prohibició d’exportar-los fora de la UE aprovada per la Comissió, que també ha demanat que es vigilin especialment les inversions estrangeres. A més, els governs han acudit al rescat de les seves economies, amb ajudes d’estat avalades per Brussel·les. Mesures excepcionals i proteccionistes que posen a la llum un debat que ja estava latent abans de l’arribada del coronavirus al Vell Continent: la sobirania econòmica.

Quinze eurodiputats de sis estats membres han reclamat a la Comissió Europea que investigui els correus dels jutges filtrats aquest dijous perquè "violen" drets fonamentals. En una pregunta a la Comissió Europea, els parlamentaris europeus asseguren que els "greus fets" publicats "perjudiquen el principi de l'estat de dret i la independència judicial, violant l'article 47 de la convenció europea de drets fonamentals". A més, recorden a la Comissió Europea que ja ha obert investigacions i ha proposat prendre accions contra Hongria i Polònia, i afegeixen que la Unió Europea "existeix per garantir els drets bàsics".

El bavarès Manfred Weber ha fet efectiva aquest dimecres la seva candidatura per substituir Jean-Claude Juncker al front de la Comissió Europea un cop el luxemburguès acabi el seu mandat després de les eleccions europees del pròxim mes de maig.

Multa històrica a Google. La Comissió Europea va anunciar ahir la imposició d’una sanció de 4.343 milions d’euros al gegant tecnològic per abús de posició dominant a Android, el sistema operatiu més popular en telèfons mòbils. Brussel·les va denunciar que es va afavorir la instal·lació de l’aplicació als fabricants de dispositius mòbils que utilitzin el sistema, restringint la competència i la innovació.

El ple del Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts el programa WIFI4EU, que pretén instal·lar més de 6.000 punts de connexió d'internet gratuïts en edificis públics (biblioteques i hospitals, per exemple) de la Unió Europea. El projecte està dotat amb un pressupost de 120 milions d'euros que, segons un comunicat emès per la UE, es repartirà de forma "geogràficament equilibrada".

Alemanya veu amb bon ulls que Lufthansa adquireixi part dels actius d'Air Berlin –en fallida–, però tanca la porta a una fusió entre la primera i la segona aerolínies del país. La ministra alemanya Brigitte Zypries ha dit aquest dilluns que la fusió és impensable "per raons de competència", ja que Lufthansa passaria a tenir una posició dominant al país, ha assenyalat el diari alemany 'Handelsblatt'.

La nova eurocomissària de Competència, Margrethe Vestager, avisa sobre Catalunya que cal "escoltar" la gent. "Amb referèndum o sense, hi ha una cosa que sempre trobo beneficiosa, que és escoltar la gent i no necessàriament perquè hi estiguis d'acord", adverteix la fins ara vice primera ministra danesa en una entrevista a l'ACN. Preguntada sobre si s'hauria de seguir l'exemple de David Cameron a Escòcia, Vestager respon que "sense escoltar els altres, mai seràs més savi". I recorda que Dinamarca té una "molt llarga tradició a fer referèndums", tot i que vol ser "molt curosa" i evita "receptar com ho ha de fer l'altra gent".