La Confederació Empresarial Veterinària Espanyola (CEVE) ha advertit aquest dimarts que la manca de medicament a les farmàcies podria provocar la mort d'animals. Segons han explicat, tot el mercat farmacèutic destinat a l'animal de companyia significa un 1% del mercat farmacèutic, i la venda de l'antibiòtic per a aquestes espècies representa un 0,08%. Els veterinaris vinculen aquest fet amb la falta d'estoc de medicaments. De fet, han fet referència a la cussa que va morir aquest dilluns a Galícia, després que l'antibiòtic per tractar la sepsis que patia arribàs dies després de la mort.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres, l'aportació pluriennal de 6.563.494,93 euros per implantar el grau de Farmàcia a la Universitat de les Illes Balears a partir del curs que ve. Segons han detallat a la roda de premsa posterior, les partides seran les següents: l'any 2025, 1.090.907,90 euros; per a l'any 2026, 1.369.045,32 euros; l'any 2027, 1.215.867,90 euros; l'any 2028, 1.382.040,92 euros, i 1.505.632,89 euros per a l’any 2029.

El negoci farmacèutic de les Illes Balears ha patit una transformació important en els darrers anys. L’evolució del turisme, com també ho és en la resta de sectors econòmics illencs, ha estat el principal motor de canvi en les dinàmiques de les apotecaries. “Un 80% del que venc són cremes de sol i corporals”, asseguren des de la farmàcia Riera Grau de Cala Millor, que ha notat un increment en la venda dels productes de parafarmàcia d’ençà que va obrir les portes fa sis anys. Això no només compromet la major part dels ingressos del negoci a un únic producte, sinó que suposa una amenaça per a una part del medi illenc. Segons un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), certes substàncies de la crema solar redueixen a la meitat les propietats de la posidònia i, a més, minven la seva captura del CO2.

17 farmàcies de Mallorca i una d'Eivissa podrien canviar de titular les pròximes setmanes a causa d'una errada en els barems de la convocatòria a la qual varen guanyar la plaça fa 13 anys (el 2010). Una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) posa ordre a un enfilall de casuístiques judicials i obliga l'Executiu a repetir aquell concurs i, a més, a fer-ho en un termini urgent: abans del 31 de gener del 2024. Després de més d'una dècada de litigis, el tribunal ha considerat que el procés de 2010 es va dur a terme amb irregularitats i que, quan es varen detectar, el Govern del Pacte va decidir tirar pel dret i mantenir les adjudicacions en comptes de fer una nova convocatòria.

Tenc parella estable i no utilitzam preservatiu, sinó que jo prenc pastilles anticonceptives. Des del mes de maig, trobar-ne és una odissea, si no vas a una farmàcia d’una zona no turística”, explica Marta Soler, una jove de 24 anys que viu al barri antic de Palma. La temporada alta provoca situacions de desproveïment que s’agreugen amb segons quins medicaments. “Les estrangeres venen i s’enduen quatre capses d’anticonceptius de cop, que els duren tres mesos”, explica Pep Balaguer, apotecari de la farmàcia Balaguer. Els anticonceptius orals, continua, “es venen amb recepta, però a la majoria dels establiments no la demanen. Això fa que s’esgotin ràpidament i no n’hi hagi suficients per a tothom”. En un context en el qual encara es noten les conseqüències de la crisi energètica, de matèries primeres i la guerra d’Ucraïna, els problemes d’abastiment de les farmàcies són continus. Malgrat tot, es treballa coordinadament per intentar solucionar-ho.

Uns 126,94 milions d'unitats i 1.523 tones de residus. Aquest és l'impacte, només en un any (el 2021, concretament), dels productes menstruals a les Illes. Amb dades com aquestes la Conselleria de Medi Ambient i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears han engegat una campanya per fomentar l'ús de la copa menstrual, presentada aquest dimarts a la farmàcia Vanrell de Palma.

Els farmacèutics podran fer de metges. O gairebé. És, en essència, el nou pla a la desesperada del primer ministre britànic, Rishi Sunak, per intentar pal·liar, en la mesura del possible, la catastròfica situació del Servei Nacional de Salut (NHS) a Anglaterra i el gairebé col·lapse de l'atenció primària, infrafinançada durant més d'una dècada.

Ja fa uns mesos que cada matí, quan obre la farmàcia, Àlex Beltran té una feina “extra” a fer; una nova rutina. Entra a la rebotiga i comprova metòdicament a l’ordinador quins medicaments té i quins li falten. Al costat hi té una llista feta a mà, que actualitza sovint, amb els medicaments que utilitzen els seus clients i que ara són més difícils de trobar: en comprova l’estoc i contacta amb els seus proveïdors per saber quants envasos en pot aconseguir i quant de temps trigaran a arribar-li. “De vegades jo demano cinc caixes i només me’n poden vendre dues; ara va així, per la crisi de subministraments”, explica.

L'amoxicil·lina en xarop (suspensió) és un dels antibiòtics més utilitzats en la població pediàtrica, però des de fa uns dies pateix problemes de subministrament a les farmàcies. El mateix passa amb altres fàrmacs com l'amoxicil·lina / àcid clavulànic, cefadroxil, cefuroxima, claritromicina i la cloxacil·lina que no són, però, d'ús tan freqüent. "El problema de debò el tenim en l'amoxicil·lina perquè la demanda dels altres és més baixa. L'amoxicil·lina és el rei i davant l'augment de casos de malalties respiratòries que hi ha, és el més adequat", reconeix Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac). "I falten tant les marques com els genèrics de l'amoxicil·lina en xarop", indica Laura Gomà, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Una prova positiva d'antígens de farmàcia serà suficient per tramitar una baixa laboral a les Balears a partir de dimarts. Això sí, sempre que la persona s'hagi fet la prova a una de les 170 farmàcies adherides al conveni signat entre la Conselleria de Salut i el Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balaears (Cofib). Aquesta xarxa de centres posarà en marxa a partir de demà un protocol que permetrà notificar oficialment el resultat dels tests al Servei de Salut, segons ha informat aquest migdia la consellera, Patricia Gómez, en la presentació d'aquest acord, que estarà vigent durant tres mesos.

Les farmàcies de les Illes Balears començaran a notificar els positius detectats amb tests d'antígens a partir d'aquest dilluns. La directora assistencial de l'IB-Salut, Eugènia Carandell, ha explicat que podran fer-ho aquells apotecaris que s'hagin adherit al conveni amb la Conselleria de Salut, que són uns 160. Així, ja no farà falta que la persona contagiada es faci una PCR de confirmació al sistema de Salut, sinó que el positiu en la prova ràpida feta amb la supervisió del farmacèutic ja servirà perquè Salut registri el cas. Amb aquesta mesura, la Conselleria vol "ampliar la capacitat diagnòstica" i descongestionar el sistema de detecció.

El Col·legi de Farmacèutics ha defensat la possibilitat que les farmàcies cobrin un petit import, a més del preu del test d'antígens, per comunicar els casos positius de covid-19 a Salut i que aquests puguin tramitar les baixes laborals a través de la plataforma que s'està ultimant.

Les darreres setmanes, la venda de tests d'antígens s'ha disparat a les farmàcies de les Balears, fins a arribar a tenir problemes de subministrament. Aquest increment de demanda, tant a les Illes com en el conjunt de l'Estat, ha fet que el govern espanyol hagi informat aquest dilluns que té previst controlar els preus d'aquestes proves.

El Govern balear cerca mesures per frenar la saturació el servei d'Infocovid i l'Atenció Primària i està treballant en un protocol per permetre que els residents a les Illes que donin positiu en un test d'antígens ho notifiquin a les farmàcies. Segons ha informat Europa Press, l'objectiu és que aquest projecte sigui realitat la setmana que ve o d'aquí a 10 dies.

La disponibilitat de tests d'antígens a les farmàcies de les Balears comença a "complicar-se" i "alentir-se" després que la venda de proves hagi augmentat un 200% en les dues darreres setmanes, segons ha informat Europa Press. Com a conseqüència, els tests d'autodiagnosi s'han acabat en moltes farmàcies, tot i que el Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB) assegura que alguns establiments encara en tenen estoc. Es preveu que aquesta setmana n'arribin més, però menys dels que s'esperaven.

Les vendes de tests d'antígens a les farmàcies de les Balears han augmentat de manera considerable durant les dues darreres setmanes. La raó? Segons ha explicat a Europa Press el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics (Cofib), Antoni Real, l'increment de casos que s'han registrat a les escoles després del pont de desembre i la proximitat de les festes de Nadal ha fet que la venda d'aquest producte s'hagi disparat.

Eficàcia és la capacitat d’assolir l’efecte desitjat o esperat, i eficiència, assolir-lo amb els recursos disponibles. En resum, ser eficaç és ser capaç de fer-ho repetidament i ser eficient és aconseguir-ho amb el millor ús dels recursos disponibles.

Els tests d’antígens ja estan a l’abast de tothom a les farmàcies. Es tracta d’un autotest ràpid per fer-se a casa hores abans d’algun esdeveniment o reunió amb familiars o amics. Calen només 15 minuts per saber-ne el resultat (negatiu o bé positiu, en cas de contagi). Però com s’ha de fer i quines passes s’han de seguir en cas de donar positiu? 

El consell de ministres ha aprovat que a partir de demà i ja oficialment totes les farmàcies d'Espanya puguin vendre tests d'autodiagnòstic per detectar el coronavirus. Ja no caldrà així cap recepta prèvia per adquirir-los, tal com passa des de fa temps en molts països europeus. En cas de positiu, l'usuari haurà d'adreçar-se a un centre sanitari per certificar el contagi. Malgrat l'aprovació, molt demanada per col·lectius com els farmacèutics en repetides ocasions, aquests últims dies alguns establiments ja n'estaven venent sense recepta, segons ha pogut comprovar l'ARA. Un farmacèutic de l'Eixample de Barcelona admetia aquest dilluns que, malgrat que la mesura no està encara en vigor formalment, ja havia venut "molts tests" al llarg del dia.

La pandèmia del covid-19 ens ha fet veure la necessitat d’enfortir els sistemes de salut i redefinir prioritats.